Els canvis educatius superficials fracassen: Pas a la col·laboració en xarxa (2)

️–Lluís Tarín y Xavier Aragay–

En el post anterior, que era la primera part d’aquest i que et convidem a llegir, explicàvem per què la col·laboració és clau per als processos de transformació educativa profunda, i dividíem les nostres aportacions en dos aspectes clau: la comprensió, que hem desenvolupat en el post anterior, i l’acompanyament, que desenvoluparem a continuació.

2. Acompanyament

Així doncs, en el nostre post anterior vam presentàvem el treball que Reimagine Education Lab està fent en el camp de les xarxes de centres educatius. Descrivim el model conceptual que l’experiència i les demostracions dels estudis ens han ajudat a estructurar. Sabem que, fins i tot estant de moda, el treball en xarxa no és fàcil de posar en pràctica, perquè exigeix haver adoptat una cultura de cooperació. D’aquí ve la necessitat que manifesten els centres educatius d’obtenir ajuda i acompanyament especialitzat per donar fer aquest salt.

El procés d’acompanyament que estem implantant parteix d’una premissa fonamental: Les xarxes han de ser sempre estructures flexibles de col·laboració. (1) Sota aquest focus de flexibilitat i col·laboració, acompanyar la creació  i el desenvolupament de xarxes educatives es desplega de la manera següent:

  1. Assegurar les condicions de viabilitat de la xarxa
  2. Assegurar el factor estructural de la xarxa
  3. Assegurar el factor relacional de la xarxa

Les xarxes evolucionen per mitjà de fases diferents, (2) i cada fase és un esglaó que condueix a l’enfortiment de la xarxa. Les fases de creixement i maduració que observem són les següents:

  1. Naixement i formació de la xarxa Es defineixen propòsits, objectius, rols i resultats. S’estableixen estructures i s’inicien les relaciones entre participants.
  2. Desenvolupament de la xarxa S’estableixen relacions de confiança entre els participants. Es reparteixen responsabilitats lligades als objectius. El lideratge distribuït emergeix per afavorir la col·laboració i la confiança.
  3. Estabilitat de la xarxa S’acompleixen les tasques i els objectius assignats i repartits. S’acompleixen els compromisos. S’instal·la l’estabilitat emocional i la confiança mútua. Es consolida la interdependència positiva. Els participants dirigeixen de mutu acord la xarxa.
  4. Transformació de la xarxa És una situació de declivi o fins i tot desaparició de la xarxa. Alguns membres abandonen la xarxa perquè els objectius ja s’han acomplert. Altres membres deixen de trobar sentit a l’activitat de la xarxa. És el moment de revitalitzar la xarxa si en volem la continuïtat revisant propòsits, objectius, estructura i relacions. És hora de refer els compromisos i buscar nous significats i horitzons.

Des de la nostra experiència, la dimensió que té més impacte en aconseguir transformacions i canvis exitosos als centres educatius que treballen en xarxa és el manteniment i sosteniment de la xarxa. (3). Que la xarxa neixi, creixi, aguanti i maduri, i que no quedi estancada en alguna de les seves fases de creixement depèn, en la nostra opinió, de quatre factors:

  • Disposar de facilitadors externs que acompanyin, donin suport, orientin i guiïn la constitució de la xarxa i el seu desenvolupament. Al principi aquesta acció de sosteniment es vincula amb aspectes organitzatius i estructurals lligats al propòsit de la xarxa. Acompanyar significa ajudar a centrar la xarxa a transformar i canviar creences, mentalitats y pràctiques professionals per aconseguir impactes educatius profunds.
  • Instal·lar els membres de la xarxa una actitud de confiança amb tots els participants. Creant les condicions per tenir una ment oberta i una sensibilitat emocional, intel·ligent.
  • Desenvolupar un lideratge distribuït a la xarxa. D’aquesta manera, s’instal·len processos d’influència, delegacions de tasques i de poder orientats a la participació professional i al compromís amb l’aprenentatge.
  • Profunditat en les accions endegades per la xarxa. Profunditat relacionada amb l’aprenentatge i les pràctiques d’ensenyament que es fan als centres educatius. L’obsessió de la xarxa és estar sempre centrada en els processos d’aprenentatge i ensenyament que es viuen a les aules dels centres educatius.

La col·laboració és un procés essencial per desenvolupar el capital social dels membres d’una xarxa. Implica la participació activa i es materialitza mitjançant la generació de coneixement compartit i del desenvolupament d’activitats conjuntes.

Bibliografia

1.- Hopkins, D., Stringfield, S., Harris, A., Stoll, L., & Mackay, T. (2014). School and system improvement: A narrative state of-the-art review. School Effectiveness and School Improvement, 25(2).

2.- Popp, J., MacKean,G, Casebeer, A. (2013) Inter organizational networks. A critical review. Washington. IBM.

3.- Rincón-Gallardo, S. y Fullan, M. (2016). Essential features of effective networks in education. Journal of Professional  Capital and Community, 1(1).


#EsHoraDeTransformar

Arran d’aquests dies de confinament, aprofitem per llançar un nou servei en línia: en Xavier Aragay i tot l’equip de consult-coaches de Reimagine Education Lab, ens oferim per a qui vulgui resoldre dubtes i aprofundir en el procés de transformació (com passar dels QUÈ als COM) ho pugui fer, individualment o institucionalment, mitjançant videoconferència. Si voleu fer-ho, contacteu amb hola [ @ ] riedulab.net i quedem. Estarem encantats!