Entrades

Avaluar per transformar

Com ja hem comentat en els últims posts, l’educació està passant un profund llindar de canvi, accelerat per la crisi de la COVID-19, que demanarà un procés de transformació de les institucions educatives en tots els seus nivells. I, com en qualsevol procés que iniciem, cal avaluar per transformar. T’expliquem els tipus d’avaluació segons la metodologia RIEDUSIS.

Tant per avaluar per transformar com en la mateixa transformació no hi ha receptes concretes, ja que cada centre ha de definir el seu propi camí, en funció de la seva trajectòria i context. Per això, a Reimagine Education Lab tenim una metodologia del procés de canvi pròpia, centrada en les persones, que aporta un mètode lògic, ordenat i sistèmic per transformar profundament els processos d’ensenyar i aprendre, les configuracions culturals, organitzatives, tecnològiques i físiques de la institució educativa i deixar-hi instal·lats mecanismes i eines que assegurin aquest avanç i la seva consolidació i progrés. De fet, el nostre propòsit no és abandonar un model tradicional per “tancar-nos” en un altre de nou, sinó buscar un camí de transformació avançada que ens ajudi a caminar al mateix ritme que el món.

Partint de la missió educativa del centre i posant l’alumnat al centre, proposem centrar-nos en el model de persona (que també coneixem com el perfil de sortida de l’alumnat) que volem educar (desglossat en impactes). Així, el perfil de sortida de l’alumnat, consensuat i treballat per tota la comunitat educativa, esdevé una eina de canvi molt potent. Aquesta nova eina, mitjançant un sistema de backward design, ens serveix per redissenyar els processos d’ensenyament i aprenentatge, els espais, l’organització, la cultura interna… al servei del nou perfil que volem educar. Un procés a través del qual s’estableixen les hipòtesis de partida del procés de transformació, que es concreten en un prototip (o experiència avançada de canvi). Així recuperem el mètode científic per al camí iteratiu de la transformació educativa de la institució.

Com avaluar per transformar?

El disseny i la implementació de prototips ens permeten incorporar l’avaluació com a aliat principal per permetre visualitzar i identificar noves solucions i assegurar la millora contínua i el canvi de perspectiva. Identifiquem dues maneres d’avaluar per transformar que, tot i tenir objectius diferents, es complementen per assegurar la consecució dels nostres objectius: l’avaluació de procés i l’avaluació d’impacte.

És important especificar que ambdues avaluacions (la de procés i la d’impacte) que planteja la metodologia RIEDUSIS no són avaluacions individualitzades, ni s’assemblen al que normalment s’entén per avaluació dels resultats d’aprenentatge de l’alumnat. Tampoc no parlem de l’avaluació de l’acompliment dels docents ni d’una avaluació vinculada als sistemes de qualitat. Plantegem avaluar les iniciatives avançades de canvi (prototips) en el seu conjunt per deixar instal·lada a la institució una eina d’evolució i millora permanent de la transformació educativa.

En un principi, durant el primer o segon any d’implementació del prototip a l’aula, l’avaluació de procés ens permet assegurar que la implementació del prototip s’ajusta a les hipòtesis de partida que havíem dissenyat. D’aquesta manera, fem augmentar les probabilitats d’impacte en l’alumnat d’acord amb el perfil de sortida de l’alumnat i assegurem la interpretació d’una avaluació d’impacte posterior.

Combinant entrevistes, observacions, revisió documental i focus groups, busquem identificar punts forts i punts crítics que cal tenir en compte per garantir que duem a terme totes les accions essencials que busquen promoure l’impacte en l’alumnat. A més, intentem assegurar-nos que hem tingut en compte els factors crítics d’èxit del prototip.

Quins objectius té l’avaluació d’impacte?

Un cop hem fet una avaluació de procés i amb l’experiència avançada de canvi o prototip implementat i consolidat, la metodologia RIEDUSIS proposa una avaluació d’impacte. En aquesta avaluació, ja no busquem assegurar la implementació del prototip, sinó que busquem veure l’efecte que la implementació del prototip ha tingut en el nostre alumnat com a grup o cohort. L’avaluació d’impacte ens donarà informació rellevant per veure si ens acostem al perfil de sortida de l’alumnat plantejat i per buscar la relació entre aquest perfil i cadascun dels canvis essencials o profunds de l’experiència de l’alumnat ocorreguts al prototip.

Així, doncs, combinant les dues avaluacions (la de procés i la d’impacte), assegurem no només la implementació segons el disseny inicial (avaluació de procés), sinó també la validació o declinació de les nostres hipòtesis de partida (avaluació d’impacte) per continuar avançant en el canvi.

Ara mateix, estem acompanyant diverses institucions escolars i universitàries en ambdues avaluacions, i tenim com a referència i experiència prèvia l’avaluació del prototip de la NEI (Nova Etapa Intermèdia) que es va dur a terme en el marc del projecte de transformació Horitzó 2020.

T’interessa saber més sobre com avaluar per transformar i la metodologia RIEDUSIS? Posa’t en contacte amb nosaltres!

Innovació educativa i avaluació d’impacte: dos elements que han d’avançar junts

Quan fa dos anys i mig, després de gairebé cinc anys de preparar el terreny, en el marc de L’HORITZÓ 2020 de la xarxa d’escoles de Jesuïtes Educació, vàrem posar en marxa la innovació disruptiva de l’experiència pilot de la NEI (Nova Etapa Intermèdia), ens vàrem comprometre públicament a fer una avaluació externa de l’impacte produït en els alumnes pels canvis educatius. I això es el que hem presentat avui, després d’un treball intens d’un parell d’anys.

L’element clau és que en el mateix moment en què dissenyàvem la innovació de la NEI vàrem posar en marxa els mecanismes per avaluar-la. Així, doncs, en primer lloc, en acabar el primer curs de la NEI, vàrem dur a terme, amb mitjans interns, l’avaluació del procés. En aquest cas es tractava d’observar i avaluar si el disseny que havíem fet sobre el paper es s’havia trasllada’t a la realitat de l’aula. D’aquesta avaluació, se’n va fer el corresponent informe, que incorporava tot un seguit d’observacions i recomanacions de millora per a l’equip directiu de la NEI. Aquestes millores es van implementar amb el corresponent pla de millora.

Posteriorment, després d’haver acabat el segon curs de la NEI, vàrem posar en marxa la primera ona d’avaluació (caldrà fer-ne més) de l’impacte produït en els alumnes, i avui hem explicat quins han estat els resultats, i aquest es l’informe final que posem a disposició de tots els educadors i investigadors interessats. També hem publicat el quadern número 9 de la col·lecció Transformant l’Educació, com a divulgació més àmplia d’aquesta avaluació d’impacte. Aquesta avaluació ha estat duta a terme per grups de recerca externs (Barcelona, Chicago i Buenos Aires) segons una metodologia específica, ha estat dirigida per mi mateix, i l’ha coordinat el node d’innovació de la xarxa (anomenat CETEI), que és també qui ha fet l’informe final.

Els resultats més interessants que s’han derivat d’aquesta primera ona d’avaluació han estat els corresponents a la millora del clima de l’aula (que té una importància cabdal per a la millora de l’aprenentatge i l’educació) amb una clara millora de la creativitat dels alumnes i el seu canvi del marc mental pel que fa al treball en equip i a la seva manera d’aprendre (més clarament col·laborativa). Alhora, es constata que el descentrament del rol del professor ha atribuït poder a l’alumne i ha aportat un augment de l’autonomia així com un vincle més estret dels alumnes amb els docents i també entre ells. I se sap que si millora el vincle, segur que milloren l’educació i l’aprenentatge. I tot això mantenint els bons resultats acadèmics que aquests alumnes tenien abans d’haver iniciat la innovació.

Per dur a terme aquesta avaluació hem dissenyat un model lògic que ens ha donat una metodologia global per al disseny, la planificació, l’observació i l’avaluació de les innovacions introduïdes d’acord amb el model de persona que ens proposàvem educar. A més, la implantació progressiva de les innovacions a les diferents escoles de la xarxa ens ha permès fer un estudi quasi experimental i comptar amb un grup d’intervenció i un altre de comparació, fet que dóna més robustesa i fiabilitat als resultats i que el situa, en conjunt, com una important novetat en el panorama educatiu tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

És evident que la sistemàtica de l’avaluació d’impacte no ha fet més que començar i que aquesta primera ona d’avaluació té unes limitacions importants (entre elles, el fet que els alumnes només han realitzat dos cursos dels quatre que preveu la NEI), però les opinions recollides en el procés d’avaluació d’alumnes, famílies i docents confirmen també una valoració positiva pel que fa al creixement personal i al projecte vital dels membres de la comunitat educativa. Òbviament, també es recullen tot un seguit d’alertes i de recomanacions per a l’equip directiu de la NEI (molt útils per al procés de calibratge i millora de la innovació) i trenta recomanacions més vinculades a les properes ones d’avaluació (fiabilitat dels registres, millora de les eines emprades i futura potencialitat de noves eines).

No n’hi ha prou amb sensacions, intuïcions i opinions quan posem en marxa innovacions en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge a les nostres escoles. Cal, amb base científica, qualificar, quantificar i contrastar els progressos, sobretot pel que fa al model de persona que volem educar i al seu impacte (o no) sobre els alumnes. Aquesta ha de ser la nostra fortalesa, perquè l’avaluació ha de ser el verdader motor de la millora i transformació educativa, i l’eina fonamental per reimaginar la nostra educació.

Xavier Aragay i Tusell
Director de l’avaluació de l’experiència pilot de la NEI