Entrades

El currículum al servei del desenvolupament integral de l’alumnat

Fa molts mesos que parlem de currículum, de competències, de què s’ha d’ensenyar a l’alumnat perquè els coneixements que adquireix li serveixen per a la vida, un cop acabi el programa formatiu. En aquest article parlarem del paper que té el currículum en el servei del desenvolupament integral de l’alumnat.

“L’escola és l’única forma de vida social que funciona de manera abstracta i en un medi controlat” (Dewey, UNESCO, 1999)

El mateix Dewey també explica que l’escola ha de ser un lloc experimental on es duguin a terme activitats constructives combinant la tasca teòrica a la vegada que es té contacte amb les exigències de les pràctiques de la vida. Més de cent anys han passat d’ençà que va dir aquestes paraules, en les quals es posa de manifest la necessitat de repensar una escola on es desenvolupin activitats de la vida i per a la vida. Així, doncs, tenint en compte que les escoles són un dels primers contextos socials en què es mou un infant o un jove, és fonamental que mirem d’adoptar les oportunitats d’aprenentatge que ens brinda la societat.

Enfocament des de la metodologia RIEDUSIS

Des de Reimagine, i emmarcat dins el context de la metodologia RIEDUSIS, acompanyem diferents institucions educatives a fer aquesta reflexió, a adonar-se que és necessària una nova mirada al currículum en concordança amb una societat globalitzada. En aquest sentit, per a nosaltres és decisiu proporcionar acompanyament i feedback en el procés de treball dels equips educatius entorn al currículum. Un procés que ajuda els professionals de l’educació a aconseguir un enfocament globalitzat curricular que els porta a reflexionar sobre com prioritzar i organitzar els aprenentatges de l’alumnat de forma globalitzada per fer viable l’Experiència Avançada de Canvi (EAC), o prototip, i així aconseguir el desenvolupament integral de l’alumnat.

Per tant, una de les primeres tasques com a equips prototipistes consisteix a fer una mirada al currículum i destriar els aprenentatges que són imprescindibles dels que no ho són. Aquesta no és una tasca banal, ja que requereix un consens molt alt.

Què és imprescindible? Què és desitjable? On posem el límit?

Hi ha molts aspectes que s’han de valorar per poder respondre a aquestes preguntes: el nivell educatiu, el context sociocultural, les opcions ideològiques que assumim com a institució… però el que és irrenunciable és que la mirada que hem d’adreçar al currículum ha d’estar vinculada al desenvolupament en el nostre alumnat de certes competències clau, competències que totes les persones, un cop han finalitzat el seu procés formatiu, necessiten per a la construcció i el desenvolupament personals, així com per a ser un ciutadà actiu, capaç d’incloure’s en la societat i inserir-se en el món professional.

Però, ¿quines són aquestes competències que necessita l’alumnat? Doncs només ens cal prendre consciència de les nombroses situacions a les quals haurà de fer front al llarg de la seva vida i a les quals haurà d’adaptar-se, i alhora aprofitar i crear oportunitats per als desafiaments del s. xxi.

Així, aconseguirem tal i com diu la doctora Marope (2018), “mobilitzar interactivament i usar èticament informació, dades, coneixement, habilitats, valors, actituds i tecnologia per participar de manera efectiva i actuar per mitjà de diversos contextos del segle xxi per aconseguir el bé individual, el col·lectiu i el global” amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament de competències per a la vida i també el Model de Persona que hem definit a la institució com a perfil de sortida.

Quines eines són necessàries per canviar el currículum?

Arribats a aquest punt, optar per una mirada transversal del currículum esdevé essencial. Resulta imprescindible dissenyar experiències d’aprenentatge vinculades entorn de problemàtiques i situacions que requereixen ser abordades i resoltes des de perspectives diverses i que permeten a l’alumnat, com ja ens anunciava Dewey, connectar aprenentatges amb el context, amb experiències personals i amb els continguts. Al capdavall, ¿aprendre hauria de ser això, no?

Per tant, cal transformar el currículum des d’una mirada transversal en la qual, com deia Dewey, es difuminen les disciplines i es connecten els aprenentatges amb el context i les experiències personals de joves i infants. Cal utilitzar el currículum com una eina que guiï el disseny d’experiències contextualitzades i significatives i que mobilitzi diferents tipus de continguts, sempre amb l’objectiu de resoldre problemes o reptes. Així, aconseguirem que l’alumnat comprengui i interpreti la realitat, se senti preparat per participar en la societat, es comprometi com a ciutadania i s’empoderi per promoure canvis rellevants davant els desequilibris i les injustícies d’aquest món.

En definitiva, el currículum al servei del desenvolupament integral de l’alumne. Què en penseu? En parlem?

Referències
UNESCO (1999). Perspectivas: revista trimestral de educación comparada. París, UNESCO: Oficina Internacional de Educación), vol. XXIII, nos 1-2.
MAROPE, M.; GRIFFIN, P.; GALAGHER, C., (2018). Future Competences  and the Future of Curriculum. A Global Reference for Curricula Transformation. International Bureau of Education. Disponible AQUÍ

Avaluar per transformar

Com ja hem comentat en els últims posts, l’educació està passant un profund llindar de canvi, accelerat per la crisi de la COVID-19, que demanarà un procés de transformació de les institucions educatives en tots els seus nivells. I, com en qualsevol procés que iniciem, cal avaluar per transformar. T’expliquem els tipus d’avaluació segons la metodologia RIEDUSIS.

Tant per avaluar per transformar com en la mateixa transformació no hi ha receptes concretes, ja que cada centre ha de definir el seu propi camí, en funció de la seva trajectòria i context. Per això, a Reimagine Education Lab tenim una metodologia del procés de canvi pròpia, centrada en les persones, que aporta un mètode lògic, ordenat i sistèmic per transformar profundament els processos d’ensenyar i aprendre, les configuracions culturals, organitzatives, tecnològiques i físiques de la institució educativa i deixar-hi instal·lats mecanismes i eines que assegurin aquest avanç i la seva consolidació i progrés. De fet, el nostre propòsit no és abandonar un model tradicional per “tancar-nos” en un altre de nou, sinó buscar un camí de transformació avançada que ens ajudi a caminar al mateix ritme que el món.

Partint de la missió educativa del centre i posant l’alumnat al centre, proposem centrar-nos en el model de persona (que també coneixem com el perfil de sortida de l’alumnat) que volem educar (desglossat en impactes). Així, el perfil de sortida de l’alumnat, consensuat i treballat per tota la comunitat educativa, esdevé una eina de canvi molt potent. Aquesta nova eina, mitjançant un sistema de backward design, ens serveix per redissenyar els processos d’ensenyament i aprenentatge, els espais, l’organització, la cultura interna… al servei del nou perfil que volem educar. Un procés a través del qual s’estableixen les hipòtesis de partida del procés de transformació, que es concreten en un prototip (o experiència avançada de canvi). Així recuperem el mètode científic per al camí iteratiu de la transformació educativa de la institució.

Com avaluar per transformar?

El disseny i la implementació de prototips ens permeten incorporar l’avaluació com a aliat principal per permetre visualitzar i identificar noves solucions i assegurar la millora contínua i el canvi de perspectiva. Identifiquem dues maneres d’avaluar per transformar que, tot i tenir objectius diferents, es complementen per assegurar la consecució dels nostres objectius: l’avaluació de procés i l’avaluació d’impacte.

És important especificar que ambdues avaluacions (la de procés i la d’impacte) que planteja la metodologia RIEDUSIS no són avaluacions individualitzades, ni s’assemblen al que normalment s’entén per avaluació dels resultats d’aprenentatge de l’alumnat. Tampoc no parlem de l’avaluació de l’acompliment dels docents ni d’una avaluació vinculada als sistemes de qualitat. Plantegem avaluar les iniciatives avançades de canvi (prototips) en el seu conjunt per deixar instal·lada a la institució una eina d’evolució i millora permanent de la transformació educativa.

En un principi, durant el primer o segon any d’implementació del prototip a l’aula, l’avaluació de procés ens permet assegurar que la implementació del prototip s’ajusta a les hipòtesis de partida que havíem dissenyat. D’aquesta manera, fem augmentar les probabilitats d’impacte en l’alumnat d’acord amb el perfil de sortida de l’alumnat i assegurem la interpretació d’una avaluació d’impacte posterior.

Combinant entrevistes, observacions, revisió documental i focus groups, busquem identificar punts forts i punts crítics que cal tenir en compte per garantir que duem a terme totes les accions essencials que busquen promoure l’impacte en l’alumnat. A més, intentem assegurar-nos que hem tingut en compte els factors crítics d’èxit del prototip.

Quins objectius té l’avaluació d’impacte?

Un cop hem fet una avaluació de procés i amb l’experiència avançada de canvi o prototip implementat i consolidat, la metodologia RIEDUSIS proposa una avaluació d’impacte. En aquesta avaluació, ja no busquem assegurar la implementació del prototip, sinó que busquem veure l’efecte que la implementació del prototip ha tingut en el nostre alumnat com a grup o cohort. L’avaluació d’impacte ens donarà informació rellevant per veure si ens acostem al perfil de sortida de l’alumnat plantejat i per buscar la relació entre aquest perfil i cadascun dels canvis essencials o profunds de l’experiència de l’alumnat ocorreguts al prototip.

Així, doncs, combinant les dues avaluacions (la de procés i la d’impacte), assegurem no només la implementació segons el disseny inicial (avaluació de procés), sinó també la validació o declinació de les nostres hipòtesis de partida (avaluació d’impacte) per continuar avançant en el canvi.

Ara mateix, estem acompanyant diverses institucions escolars i universitàries en ambdues avaluacions, i tenim com a referència i experiència prèvia l’avaluació del prototip de la NEI (Nova Etapa Intermèdia) que es va dur a terme en el marc del projecte de transformació Horitzó 2020.

T’interessa saber més sobre com avaluar per transformar i la metodologia RIEDUSIS? Posa’t en contacte amb nosaltres!