MÉS ENLLÀ DELS ÚLTIMS RESULATS PISA: audàcia educativa per transformar l’educació

En el panorama divers i canviant de l’educació, ens trobem en un punt d’inflexió decisiu. L’evolució dels enfocaments pedagògics ens ha dut d’un model educatiu tradicional, centrat en la transmissió de continguts (un model conductista), a una visió més integral i humanista de l’aprenentatge (un model més constructivista i socioconstructivista). Aquest viratge cap a metodologies actives representa no tan sols una transformació en la manera d’ensenyar, sinó també un repte per als sistemes d’avaluació establerts i, sobretot, per al rol del professorat.

Amb la transició cap a un enfocament més centrat en l’alumne, s’ha delegar en el professorat la responsabilitat de dissenyar experiències d’aprenentatge que no únicament siguin significatives i rellevants, sinó que també assegurin l’adquisició de competències clau. Aquest canvi, per bé que positiu en la intenció, planteja un repte considerable. Abans els continguts estaven clarament delineats per llibres de text i per recursos curriculars estructurats. Ara s’espera que el professorat, enmig de les seves nombroses responsabilitats, desenvolupi propostes didàctiques innovadores amb una àmplia diversitat d’aproximacions metodològiques que compleixin els objectius curriculars i responguin a les necessitats individuals del seu alumnat.

A més, si posem el focus en l’alumne o alumna, haurem d’aclarir i compartir, en el si de la comunitat educativa, quin és el perfil de sortida de l’alumnat o, el que és el mateix, quines són les competències transversals o soft skills.

Aquesta crida a la innovació pedagògica, si bé és estimulant, també pot resultar aclaparadora. Aleshores la pregunta és: ¿Com podem donar suport al professorat en aquesta tasca monumental? La clau està en acompanyar primer l’equip directiu d’una institució educativa en un canvi de mirada a l’alumnat i a l’educació, i després, quan els objectius, mitjans i plans ja s’hagin aclarit, acompanyar el professorat en el canvi de paradigma. Per a aquest canvi, caldrà proporcionar temps, formació i recursos adequats, així com fomentar una cultura de col·laboració i d’innovació permanent.

En aquest context, volem compartir algunes reflexions arran dels últims resultats obtinguts en les proves PISA de l’OCDE i reflexionar sobre la seva possible vinculació amb els models educatius que hem anat evolucionant al llarg de l’última dècada.

¿És possible que la dificultat del viratge i del disseny de propostes didàctiques mitjançant metodologies actives hagi influït en part en els resultats de PISA? ¿És realment l’únic motiu o poden haver-hi raons més profundes que requereixin la nostra atenció?

Les proves estandarditzades com PISA, encara que cada vegada incorporen més la mirada competencial, també han estat durant molt temps la vara de mesurar l’èxit dels sistemes educatius a escala mundial. Això no obstant, aquestes avaluacions, amb èmfasi en les competències lectores, matemàtiques i científiques, ¿aconsegueixen capturar la riquesa i profunditat de l’aprenentatge que promouen les metodologies actives? Aquestes estratègies pedagògiques pretenen desenvolupar no tan sols coneixements acadèmics, sinó també habilitats de pensament i relació que són crítiques per a la vida: pensament crític, resolució de problemes, col·laboració i empatia, creativitat… entre altres.

La pregunta que sorgeix és si no necessitaríem repensar les nostres eines d’avaluació col·lectiva de resultats estandarditzats per reflectir més adequadament aquests aspectes de l’aprenentatge. És vital considerar si les proves estandarditzades poden realment mesurar l’efectivitat d’enfocaments educatius que valoren la creativitat, la innovació i el pensament crític, o si és el moment d’explorar nous mètodes d’avaluació, potser complementaris inicialment, que estiguin en consonància amb els principis de l’aprenentatge constructivista i que ens acostin més i més bé a conèixer fins a quin punt avancem en els ítems que proposem.

Davant d’aquests reptes és essencial que la comunitat educativa s’uneixi per reflexionar sobre el camí que s’ha de seguir. Ens hem de preguntar com podem fer que el nostres sistema educatiu no tan sols sigui inclusiu i equitatiu, sinó també capaç de preparar els estudiants per a la vida d’avui i per als reptes d’un futur que canvia a gran velocitat. Això requereix un esforç col·laborador per repensar las pràctiques d’avaluació estandarditzada, apoderar el professorat en el seu rol de dissenyador d’experiències d’aprenentatge en equip i, sobretot, centrar els nostres esforços en el desenvolupament integral de cada estudiant amb una mirada posada en el seu perfil de sortida.

Aquest és un moment d’oportunitat, un moment per ser audaços en la nostra visió del que l’educació pot ser i ha de ser. Invitem a cada membre de la comunitat educativa a ser part d’aquesta transformació, a compartir idees, reptes i èxits, i a treballar junts cap a una educació que transcendeixi les aules i deixi una empremta duradora en la vida dels nostres estudiants.

L’educació del futur no és tan sols una possibilitat; és una promesa que fem a les pròximes generacions. Comprometem-nos a fer d’aquesta promesa una realitat abordant els reptes amb valentia, creativitat i una fe indestructible en el poder transformador de l’educació. ¿T’ajudem a avançar?

Pantalles: Benefici o Perjudici?

En un dia qualsevol, després de l’escola, la Julia, de 12 anys, es dirigeix directament a la seva habitació. Com moltes nenes i nens de la seva edat, el seu primer instint és encendre el seu ordinador. Mentre els seus dits es desplacen ràpidament pel teclat, els seus ulls estan fixats en l’últim joc de moda. Però, què passa realment en el seu cervell en aquests moments de brillant interacció digital?

Aquesta escena, tan familiar en llars arreu del món, ens planteja una qüestió fonamental: com estan afectant les pantalles la salut mental, l’aprenentatge i el desenvolupament social dels nostres fills?

Explorem : Oportunitats i perills

La tecnologia i l’ús de pantalles s’ha convertit en part inherent de la vida dels nostres escolars i joves. Tauletes, mòbils, ordinadors, televisió, videojocs… les pantalles formen part del seu dia a dia, tant per a l’aprenentatge com per a l’entreteniment.

De fet, molt sovint els nostres fills estan més connectats amb una pantalla que amb l’entorn que els envolta.

Aquest és el panorama actual en moltes cases, on les pantalles han esdevingut una extensió dels nostres nois i noies, però a quin preu?

És important que famílies i docents acompanyem als nostres infants i joves perquè facin un ús responsable d’aquestes potents eines. Hem d’aprofitar els avantatges que aporten, però també gestionar els riscos potencials per a la seva salut física i emocional.

Cal aprofitar el bo de les pantalles

  • Les pantalles obren tot un univers d’aprenentatge, creativitat i connexió per als nois i noies.
    1. Amb un clic, accedeixen a tot tipus de recursos educatius per créixer i preparar-se per al futur. Desenvolupen habilitats tecnològiques imprescindibles en la era digital.
  • Gaudeixen expressant la seva creativitat a través d’aplicacions d’edició i disseny. Les pantalles són la seva paleta de colors.
  • Es connecten amb amics i família, fent que el món se senti més petit i proper. Les distàncies ja no són un obstacle.
  • Viatgen per cultures i idiomes, expandint les seves ments i perspectives. Les pantalles són finestres al món.
  • Aprenen a pensar críticament, discernint entre fonts fiables i dubtoses. Les pantalles agilitzen la seva ment.
  • I és clar, també riuen, s’emocionen i es relaxen amb pel·lícules, sèries i videojocs. Necessiten aquest equilibri!

Un ús excessiu pot comportar riscos significatius:

  • Atenció, perill real! L’addicció a les pantalles és una amenaça silenciosa que ens concerneix a tots. Les estadístiques són clares: els escolars passen cada cop més hores davant les pantalles, i a edats més primerenques.
  • La salut física està en joc. Els nostres fills s’enfronten a obesitat, problemes musculars i oculars, insomni… Les pantalles els estan robant energia i benestar.
  • Adéu a la concentració! La distracció digital permanent dificulta que els escolars es focalitzin en aprendre i pensar profundament. Les pantalles capturen la seva atenció.
  • Augmenten l’aïllament i l’ansietat. Perden habilitats per relacionar-se cara a cara. Apareixen l’addicció, el “ciberbullying”… Les pantalles amenacen la seva salut emocional.
  • Cervell en desenvolupament en risc! Els canvis que provoquen en el seu cervell immadur poden tenir conseqüències greus a llarg termini.
  • Senyals d’alarma: ús descontrolat, ansietat, síndrome d’abstinència… L’addicció a les pantalles es manifesta clarament.
  • Protegim el present i futur dels nostres nois i noies! Supervisem i eduquem en un ús responsable de la tecnologia. El seu benestar depèn d’això.

L’escola, protagonista de primer nivell

  • L’educació en l’era digital és una tasca crucial. Assumim-la amb passió per garantir el benestar de nois i noies!
  • Educadors, assumim la missió! L’escola té la tasca vital de guiar cap a un ús saludable de la tecnologia.
  • Actualitzem els continguts educatius per desenvolupar la ment crítica davant les pantalles. Formem per navegar de forma segura i ètica pel món digital.
  • Dediquem temps a tallers vivencials on aprenguin a detectar riscos en línia i com gestionar-los amb responsabilitat.Coordinem amb les famílies pautes coherents d’ús de pantalles entre casa i escola. Unim forces en aquest repte!
  • Promovem zones i moments lliures de tecnologia, on la socialització i cooperació directes siguin protagonista.
  • Evitem abusar de les pantalles en classe. Sigui quin sigui l’assignatura, siguem referents de bon ús pedagògic de les TIC.
  • Obrim debats amb els alumnes on reflexionin de forma crítica sobre avantatges i riscos del món digital.
  • Oferim orientació personalitzada a aquells estudiants que mostrin signes d’addicció a les pantalles.

“Dieta digital” equilibrada i saludable

De la mateixa manera que una dieta alimentària ha de ser variada i equilibrada per mantenir la salut física, els escolars necessiten aprendre a equilibrar la seva “dieta digital” per preservar el benestar.

Amb acompanyament, i sent referents positius, podem orientar-los perquè integrin un ús responsable de la tecnologia que enriqueixi les seves vides.

  • Això implica moderar el temps davant de les pantalles i alternar-lo amb altres activitats, per evitar caure en un ús compulsiu o additiu.
  • És important que aprenguin a reconèixer quan ja han passat massa estona enganxats a la pantalla i comencin a experimentar efectes negatius, com insomni, ansietat, dolor muscular, aïllament social, etc. Cal que prenguin consciència d’aquests senyals d’alerta.
  • També s’ha d’aconseguir que integrin temps de desconnexió digital en la seva rutina diària, per exemple durant els apats, abans d’anar al llit, mentre fan els deures o quan queden amb amics.
  • Prioritzar les interaccions socials reals.
  • Els nois i noies poden beneficiar-se molt al establir objectius setmanals de temps d’ús de pantalles, i anar registrant i monitoritzant les seves pautes. Això els permetrà autogestionar-se i autocorregir-se.
  • Finalment, caldrà fomentar que desenvolupin altres aficions i interessos més enllà de les pantalles, trobar activitats alternatives engrescadores d’oci saludable. Que mantinguin la seva “dieta digital” sana i equilibrada.
  • Amb intervenció i coordinació de tota la comunitat educativa, l’escola pot ensenyar pautes digitals saludables.

Pautes essencials per a tothom:

  • Establir límits clars i normes d’ús de pantalles.
  • Supervisar i acompanyar activament els nois i noies en l’ús digital.
  • Fomentar activitats “off line” que enriqueixin.
  • Predicar amb l’exemple.
  • Educar sobre l’ús responsable de la tecnologia.

És evident que les pantalles són molt més que meres finestres cap a mons virtuals; són portals que reflecteixen i modelen les realitats dels nostres infants i adolescents.

Hem navegat per les aigües turbulentes dels efectes negatius, però també hem descobert illes d’oportunitats on la tecnologia pot enriquir l’aprenentatge i el creixement personal.

El veritable repte, per tant, no és rebutjar la tecnologia, sinó aprendre a integrar-la amb saviesa i equilibri en les vides dels nostres nois i noies.

Com a pares i educadors, d’aquesta nova generació, la nostra tasca és no només protegir-los dels perills digitals, sinó també guiar-los cap a un futur on utilitzin aquestes eines per a explorar, aprendre, i crear.

En definitiva, les pantalles poden ser tant un perjudici com un benefici en la història del desenvolupament dels nostres fills.

Depèn de nosaltres, els adults en les seves vides, escriure els pròxims capítols d’aquest relat. Perquè al final, no són les pantalles les que formen el futur dels nostres fills, sinó la manera en què els ensenyem a utilitzar-les.

Des de Reimagine Education estem a la vostra disposició per continuar treballant plegats en la millor educació dels nostres alumnes i fills.

___________________________________
Efectes de les pantalles segons edat

  • Infants (0-2 anys): Aquest grup no hauria de fer servir pantalles, ja que poden interferir amb el seu desenvolupament cognitiu, sensorial i motriu..
  • Nens i nenes (3-5 anys): Aquest grup hauria de limitar l’ús de pantalles a menys d’una hora al dia, i sempre amb la supervisió i l’acompanyament d’un adult. Els continguts han de ser adequats a la seva edat, educatius i de qualitat.
  • Nois i Noies (6-12 anys): Aquest grup hauria de limitar l’ús de pantalles a un màxim de dues hores al dia, i evitar-les una o dues hores abans d’anar a dormir. Els continguts han de ser apropiats per a la seva edat, i s’ha de fomentar l’ús creatiu i crític de les pantalles. 
  • Adolescents/Joves (13-18 anys): Aquest grup hauria de fer un ús responsable i moderat de les pantalles, i respectar els horaris i les normes establertes per la família. Els continguts han de ser seleccionats amb criteri, i s’ha de tenir en compte els riscos de les xarxes socials, com el ciberassetjament, la sextorsió o l’addicció.

Descobreix el potencial de la IA en la transformació educativa de la teva institución

Quan ja fa més d’un any de la sortida de la IA generativa, t’oferim un recorregut, reflexiu i estratègic, per als directius de la teva institució educativa, pel panorama actual de la IA, anticipant el seu potencial per a impulsar una transformació profunda de l’educació.

En la confluència de la pedagogia i la innovació tecnològica i organitzativa, la intel·ligència artificial s’està posicionant com un element transformador de l’educació. Per a aproximar-nos a aquesta nova realitat des d’una mirada estratègica, proposem organitzar una jornada de treball i reflexió presencial amb els directius i responsables de la teva institució més directament implicats. Aquesta jornada es concep com un punt d’inflexió per a, en equip, prendre consciència, comprendre i identificar on concentrar els esforços per a maximitzar les possibilitats de la IA i el seu impacte en el conjunt de la institució.

Organitzat i dinamitzat per l’equip de reimagine.education, les 8 hores compartides proporcionen una comprensió detallada de com la IA està remodelant la manera de treballar i col·laborar, així com les pràctiques educatives actuals i com pot convertir-se en el motor d’una educació innovadora i transformadora en el si d’una organització que avança i aprèn.

La jornada combina i entremescla enfocaments narratius, analítics i inspiradors, amb algunes pràctiques específiques, debat i reflexió, per a viure una experiència integrada que, en poc temps, permet entendre i integrar en la vida personal i professional els elements clau de la IA des d’una mirada educativa i transformadora.

Al final d’aquesta jornada, els assistents hauran elaborat un mapa estratègic de l’impacte de la IA en els seus projectes educatius, obtenint una visió clara del seu paper en el suport a l’estratègia de canvi, al procés d’ensenyar i aprendre i al lideratge personal i institucional.

A partir del mapa estratègic final, després de la jornada de treball, es pot establir un pla que aprofundeixi i avanç en els diferents àmbits que es prioritzin.

Estem convençuts que l’experiència d’aquesta jornada proporcionarà una clara comprensió de com la Intel·ligència Artificial està transformant les pràctiques educatives, els processos i l’estratègia de la nostra institució i com pot catalitzar una educació innovadora i transformadora integrada.

Descobreix el potencial transformador de la Intel·ligència Artificial en l’educació i prepara’t per a liderar el canvi en la teva institució educativa.

El futur de l’educació és aquí, i la IA és clau per a desbloquejar noves possibilitats educatives!

Contacta’ns i parlem.

La Intel·ligència Artificial i el seu Potencial a l’Aula

 

Alguna vegada ens hem aturat a pensar en el paper de la Intel·ligència Artificial (IA) en l’educació i com podria transformar la nostra professió i, encara més, l’experiència d’aprenentatge del nostre alumnat? La IA ja està deixant la seva empremta en molts sectors, i l’educació no n’és una excepció. Ens trobem en un punt d’inflexió on, com a educadors i educadores, hem de comprendre i adaptar-nos a aquestes eines o tecnologies emergents.

 

Què ens porta la Intel·ligència Artificial a l’Educació?

La IA no és simplement una eina tecnològica més; és una revolució en la forma d’ensenyar i aprendre. Com? Entre altres coses, mitjançant la personalització de l’aprenentatge, l’avaluació automatitzada, la tutoria intel·ligent i la detecció primerenca de problemes d’aprenentatge. Però, què significa això realment per a nosaltres, els educadors i les educadores?

 

Personalització de l’Aprenentatge: Quantes vegades hem volgut adaptar l’ensenyament a les necessitats específiques de l’alumnat? La IA ho facilita al màxim.

Crea camins d’aprenentatge basats en el progrés, les habilitats i els interessos, la qual cosa resulta en un alumnat més compromès i motivat.

 

Avaluació Automatitzada: Quant temps dediquem a avaluar i corregir activitats d’avaluació? Ara, imaginem un sistema que pugui no només avaluar automàticament, sinó també detectar plagi i proporcionar retroacció personalitzada. Això no només ens permet estalviar temps, sinó que també en millora l’objectivitat.

 

Tutoria Intel·ligent: No seria increïble tenir un assistent que pugui oferir suport personalitzat a l’alumnat dins i fora de l’aula? Els xatbots i tutors virtuals basats en IA ho poden fer, facilitant-ne l’aprenentatge autodirigit.

 

Detecció Primerenca de Problemes d’Aprenentatge: Quantes vegades hem detectat tard que un alumne o alumna té dificultats? La IA ens permet identificar aquests reptes en temps real. Avalua patrons i rendiments per indicar on podrien haver-hi mancances i necessitats en l’aprenentatge.

 

La Transformació de la Tasca Educativa

Amb la IA, podem centrar-nos més en guiar l’aprenentatge en lloc de simplement transmetre continguts. Per què? Perquè la IA assumeix tasques automatitzades i ens permet centrar-nos en facilitar l’aprenentatge significatiu, actiu i en desenvolupar habilitats d’alt nivell en el nostre alumnat.

 

La retroacció immediata, l’avaluació contínua i el suport personalitzat transformen la dinàmica de l’aula. Però, hem considerat les implicacions ètiques d’integrar la IA? Hem de tenir cura de qüestions com la privadesa, els prejudicis i l’equitat.

 

Els Desafiaments Ètics de la IA a l’Aula

És crucial que, com a educadors i educadores, siguem conscients de les preocupacions ètiques relacionades amb la IA. Estem garantint la privadesa dels i les nostres estudiants? Com ens assegurem que els algoritmes no perpetuïn prejudicis? La transparència i la supervisió humana continuen essent essencials. La IA pot ser una eina poderosa, però sempre hem de recordar posar el nostre alumnat al centre de l’equació per garantir la seva educació integral i plena, i pensar en el sentit pedagògic que hi ha al darrere de qualsevol acció.

 

I Les Limitacions?

Malgrat l’entusiasme, és crucial que siguem conscients de les limitacions de la IA. Els sistemes actuals requereixen grans volums de dades sobre els i les alumnes. Tenim aquestes dades al nostre abast? A més, pot la IA comprendre realment les subtilitats emocionals i connectar de manera genuïna amb el nostre alumnat?

 

Mirant Cap al Futur

Les expectatives són altes. Es preveu l’aparició d’assistents virtuals més sofisticats, plataformes d’aprenentatge immersiu basades en realitat virtual i augmentada, i eines d’anàlisi predictiu. Tanmateix, és essencial que aquests avanços sempre posin les persones al centre, garantint-ne una educació integral i equitativa.

 

Conclusió

La IA en l’àmbit de l’educació és un horitzó ple de possibilitats transformadores, però és imperatiu abordar de manera integral els seus desafiaments ètics i limitacions actuals per garantir una implementació que beneficiï genuïnament a tot l’alumnat i ens porti cap a la transformació de l’educació.

 

En aquest camí, l’enfocament sempre ha de mantenir-se en la formació integral. Com a educadors i educadores, és vital que ens involucrem activament en la comprensió i adaptació d’aquestes eines i tecnologies. La IA té el potencial de ser una aliada poderosa en la nostra missió educativa i professió, i en millorar i innovar l’experiència d’aprenentatge del nostre alumnat.

 

Però, estem preparats per donar-li la benvinguda de manera informada, rigurosa i crítica?

 

Des de reimagine education, podem ajudar-te a entendre com la IA pot modelar el futur de la nostra professió i l’experiència educativa del nostre alumnat.

Tres mesures per fomentar l’equitat en l’educació (part 3)

 

Expectatives altes per a tots els estudiants

 

En aquest tercer post de les mesures per fomentar l’equitat en l’educació, ens centrarem en les expectatives altes per a tots els i les estudiants.

Mantenir expectatives altes per a tots els estudiants és un aspecte crucial de l’equitat en l’educació.

  • Què significa realment tenir expectatives altes?
  • Com podem, com a educadors i educadores, assegurar-nos que estem desafiant a tots els nostres estudiants a assolir el seu màxim potencial, sense deixar ningú enrere o a la vora?

 

Proporcionar retroalimentació constructiva i motivadora

La retroalimentació és una eina poderosa per ajudar els estudiants a aprendre i créixer. Però per ser efectiva, la retroalimentació ha de ser constructiva i motivadora, ajudant els estudiants a entendre les seves fortaleses i àrees de millora, i encoratjant-los a esforçar-se per millorar.

Pregunta’t, a tu mateix:

  • Com puc proporcionar retroalimentació que ajudi els meus estudiants a entendre les seves fortaleses i àrees de millora?
  • Com puc utilitzar la retroalimentació per motivar els meus estudiants a esforçar-se per millorar?

Implementar estratègies d’ensenyament diferenciat

No tots els estudiants aprenen de la mateixa manera. En implementar estratègies d’ensenyament diferenciat, podem adaptar la nostra ensenyança a les necessitats i habilitats individuals de cada estudiant, assegurant-nos que tots els estudiants estiguin desafiats i recolzats en el seu aprenentatge.

Pregunta’t, a tu mateix:

  • Com puc adaptar la meva ensenyança per satisfer les necessitats i habilitats individuals de cada estudiant?
  • Quines estratègies d’ensenyament diferenciat puc implementar a la meva aula?

Fomentar una mentalitat de creixement

Una mentalitat de creixement és la creença que podem millorar i aprendre amb esforç i perseverança. En fomentar una mentalitat de creixement en els nostres i les nostres estudiants, podem ajudar-los a entendre que tenen el control del seu propi aprenentatge i que poden assolir expectatives altes amb l’esforç i el suport adequats.

Pregunta’t, a tu mateix:

  • Com puc fomentar una mentalitat de creixement en els meus estudiants?
  • Com puc ajudar-los a entendre que tenen el control del seu propi aprenentatge?

 

Mantenir expectatives altes per a tots els estudiants és un desafiament, però és un repte que val la pena assumir. En fer-ho, podem ajudar tots els nostres estudiants a assolir el seu màxim potencial i a creure en la seva capacitat per aprendre i créixer. Sabem, i hi ha abundant evidència científica al respecte, que l’expectativa personal de l’educador o docent juga una influència fonamental en la vida i resultats dels nostres alumnes.

 

Estàs preparat per assumir aquest desafiament?

Des de Reimagine Education podem ajudar-te.

Nou període acadèmic i nova fase de l’educació?

En moltes parts del món aquestes setmanes comença un nou període acadèmic per a les institucions educatives. Milers d’estudiants, professors i professores reinicien l’activitat amb il·lusió i expectativa, i centenars de directius i directores enfoquen i busquen objectius i resultats, i probablement també innovacions i canvis.

 

La roda torna a començar amb infinites possibilitats, per assegurar, alhora, alts nivells d’assumpció del coneixement, així com el màxim desenvolupament humà de l’alumnat. No obstant això, el més important d’aquest nou període que estrenem, serà, amb tota seguretat, donar noves oportunitats a la innovació i transformació del nostre projecte educatiu per respondre al moviment de canvi que s’evidencia al món, alhora que aconseguim que la inèrcia i l’activisme de cada any no ens consumeixin tot el temps i l’energia disponibles.

 

Necessitarem aturar-nos. Aturar-nos per prendre perspectiva serà fonamental si desitgem construir un futur educatiu diferent on la innovació i el canvi tinguin lloc. Aturar-nos per anticipar el futur que desitgem i que d’alguna manera ja s’endevina i emergeix a moltes parts. Ja estem en una nova fase de l’educació.

 

Certament podem estar preocupats i preocupades per moltes diverses coses en el nostre dia a dia. En alguns països, la baixa natalitat, amb la baixa matrícula, és el principal problema. En d’altres, la necessitat de complir nous estàndards o noves normes i lleis que ens volen ajudar a avançar cap a una nova educació. A moltes parts, la necessitat d’avançar cap a la inclusió, per ajudar a cada persona, a cada alumne i alumna, a arribar tan lluny com sigui possible. A tot el món, la perspectiva d’una tecnologia que ha accelerat i ens supera, obligant-nos a avaluar les innovacions que tenim i replantejar els models educatius en marxa.

 

En tot cas, sigui per una raó o una altra, necessitarem plantejar-nos noves estratègies i nous camins per reforçar el nostre projecte educatiu, per donar resposta als múltiples reptes plantejats i prioritzar el nostre temps i energia per poder entrar en una nova fase d’innovació i canvi.

 

I per això, només necessitem dos ingredients essencials: convicció, per dedicar-hi temps i energia, i visió, que ens permeti tenir suport i ajuda de professionals que ja hagin fet el camí.

 

Sense dedicar-li una mica de temps i energia en aquest nou període que comencem, no renovarem el nostre projecte educatiu amb noves possibilitats i opcions. Es tracta de crear un equip, d’impuls de la innovació i el canvi, i reservar temps i espais que permetin aturar-se i veure cap a on volem avançar, avaluant, fent diagnòstic, mirant la nostra realitat d’una altra manera, prenent perspectiva i generant una nova estratègia segurament diferent de l’actual. Amb convicció.

 

I deixar-se ajudar per tenir nova inspiració, per trobar un mètode per al nostre camí de canvi, per replantejar el lideratge, per incorporar la mirada sistèmica i, d’aquesta manera, amb un nou i actiu acompanyament, aconseguir entrar en noves sendes no transitades fins ara. Amb visió.

 

Segueix la roda, però necessitem aturar-nos per anticipar un futur diferent. I també necessitem suport per endinsar-nos en nous camins de canvi. I tot això és possible en aquest nou període acadèmic que iniciem. Depèn de tu… en parlem?

Boira, incertesa i lideratge

Estem en ple moment de canvi de la humanitat en molts àmbits i aspectes, i ja no sembla aventurat pensar que, durant aquesta dècada, viurem (i ja vivim) canvis profunds. I, per descomptat, a l’educació, també.

Tot i això, hi ha força boira que ens impedeix veure amb claredat com avançar. És el que passa en circumstàncies de molta incertesa combinada amb canvis accelerats. I, a més, en el nostre àmbit educatiu, arrosseguem fatiga pel sobreesforç de la crisi de la COVID-19 i tenim la sensació interna que, durant molts anys, hem estat impulsant innovació, formació i canvis metodològics (incloent-hi els tecnològics) i ara no sabem per on continuar avançant.

Una de les anècdotes més usuals dels cursos de lideratge és la de l’escamot que es va perdre als Alps durant una bona rufaga en el transcurs de la Segona Guerra Mundial. El sergent al comandament va agafar el mapa que tenia un dels soldats a la butxaca i, davant de la incertesa i el desconcert, va començar a guiar-los durant hores, que es van fer eternes, pel temporal, fins que van arribar a la llum d’un poble. Un cop fora de perill, i després d’ajudar-los i alimentar-los, els habitants els van preguntar com havien escapat de la tempesta i trobat aquell lloc recòndit. En ensenyar-los el mapa del qual s’havien servit, es van adonar que reproduïa una regió dels Pirineus… no dels Alps!

Personalment, he viscut situacions semblants. Soc força aficionat a la muntanya i l’alpinisme i, molts cops, m’he perdut enmig de la boira i he hagut de fer nit a la intempèrie sense saber amb precisió on érem. Amb els meus companys i companyes, amb els meus fills i filles… I, sovint, el mapa, o no servia o ja n’érem fora… Però calia avançar.

En temps d’incertesa, els líders tenen un paper crucial per proporcionar guia i comunicació. No cal tenir un coneixement detallat del terreny per crear un mapa. Fins i tot un mapa antic o d’un altre indret pot ser útil en moments de desconeixement. En situacions d’incertesa, és més important que mai formular una narrativa convincent i transmetre confiança als implicats.

I aquest és el paper del líder. El líder com a creador de sentit mitjançant la inspiració i el relat que anima a definir cap a on volem avançar i mobilitza a partir dels desitjos i somnis de vida i futur de la seva comunitat. No el directiu o directiva que només viu en el dia a dia i dedica el cent cinquanta per cent del seu temps i energia a la gestió, sense anticipar ni avançar, replegant-se al seu despatx, sense sortir-ne perquè a fora hi ha boira.

Per avançar cap al futur, no ens podem esperar a tenir un coneixement clar i expert per crear un mapa amb fites exactes com quan l’entorn era fix o amb pocs canvis. Els líders no poden tenir totes les respostes ni pretendre ser experts en tots els aspectes. No obstant això, han de desenvolupar un mapa per a aquest món canviant i comunicar-lo i aplicar-lo com a guia inicial.

Però, per ser líder avui, en aquestes noves circumstàncies, hem mirar-nos a dintre, com a persones. Prendre consciència del nostre ésser i la nostra història, del nostre entorn i el nostre sistema, amb una altra perspectiva. Dedicar-nos una mica de temps a nosaltres mateixos per posar en crisi els antics marcs mentals que ja no serveixen i adoptar noves mirades a un futur que podem i hem d’anticipar i que és ple d’oportunitats. Sobretot, en educació.

I necessitem espais, temps i conceptes diferents i nous que enllacin amb nosaltres i la nostra realitat i ens ajudin a fer aquest canvi. Hem de fer un salt en el camí personal i professional per trobar nous enfocaments. Hem d’avançar cap a un lideratge conscient.

Això és el que ha preparat, juntament amb en Joan Corbalán, l’equip de reimagine.education. Un programa que et permeti anar més enllà de desenvolupar accions d’innovació i t’ajudi a repensar-te com a líder comunitari capaç de generar benestar, desenvolupament i transformació a la teva institució educativa; juntament amb el teu equip, integrant l’alumnat, les famílies, els docents i l’entorn en una veritable comunitat d’aprenentatge que, malgrat la boira, avanci.

L’hem anomenat Lideratge experiencial conscient per transformar l’educació. Té un format fonamentalment en línia, i incorpora la perspectiva sistèmica al teu lideratge i a la teva institució, amb la mirada i la metodologia transformacional per avançar cap al futur que va naixent. Comença el setembre que ve, i comporta una dedicació aproximada de 100 hores distribuïdes en sis mesos.

Cal atrevir-se. És important fer coses diferents per sortir de la boira, superar la situació d’incertesa i liderar per avançar. T’hi decideixes?

T’ofereixo una hora per compartir amb mi els teus objectius i preocupacions per veure com avançar.

La intel·ligència artificial ens pot ajudar a transformar l’educació

Que la intel·ligència artificial està canviant el món a passos de gegant és un fet, i un dels seus exponents més recents és ChatGPT3, un model de llenguatge generatiu que desenvolupa Open AI i que aviat tindrà competidors, com ja ha anunciat Google. Amb la seva capacitat d’interactuar amb les persones i respondre preguntes, resoldre problemes o fer traduccions (entre altres accions), ChatGPT3 ha destacat pel potencial transformador en diversos sectors, incloent-hi el de l’educació.

L’impacte de la IA com la de ChatGPT3 a l’educació és significatiu i, a més, evoluciona ràpidament. La tecnologia de ChatGPT3 incideix directament en els rols i tasques de professorat i alumnat, així com també en la manera com es poden dur a terme les activitats educatives dins i fora de l’aula. Per això, és imprescindible conèixer l’eina i reflexionar sobre com pot contribuir a millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge d’acord amb el model educatiu de cada institució.

ChatGTP3 és una tecnologia d’IA d’última generació que ofereix una àmplia gamma de possibilitats per a l’educació. Amb la seva capacitat per interactuar amb les persones, ChatGTP3 pot transformar la manera com s’ensenya i s’aprèn. 

Integració de la intel·ligència artificial a l’aula

Abans d’incorporar ChatGPT3 a l’aula, cal formar un grup de treball que n’avaluï les possibilitats i faci recomanacions per utilitzar-lo. La integració de la tecnologia ha de ser coherent amb el model educatiu i s’ha d’utilitzar per millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge, sempre d’acord amb el perfil de l’alumat que busquem.

La incorporació d’intel·ligències artificials a l’educació requereix un replantejament i una reimaginació del model educatiu i tecnològic actual. La tecnologia ha d’estar al servei del model educatiu i, alhora, ajudar a aconseguir el perfil de sortida de l’alumnat que volem. Hem de saber quin és el perfil actual dels estudiants i comparar-lo amb el que volem aconseguir per poder avançar.

Les palanques per impulsar la innovació i el canvi educatiu poden ser múltiples. I, en aquest cas, el coneixement, la reflexió i el debat dins del nostre equip al voltant d’aquesta nova realitat ens poden ajudar.

Utilitzant tecnologia avançada a l’educació, l’alumnat estarà més ben preparat, personalment i professionalment, per afrontar els desafiaments del món digital i de l’economia del futur. 

Beneficis i inconvenients d’incorporar la intel·ligència artificial a les aules

No hi ha fórmules màgiques, i cada equip i institució han de veure com poden integrar aquesta nova possibilitat. En tot cas, aquí tens algunes reflexions i propostes, per si poden ajudar…

La IA permet a ChatGTP3 una interacció personalitzada tant amb el professorat com amb l’alumnat, així com amb tots dos treballant conjuntament, cosa que ens pot permetre dur a terme noves i diverses activitats o investigacions, així com ajustar el ritme i el nivell de dificultat segons les necessitats individuals. Això pot resultar en un aprenentatge més efectiu i motivador.

També es pot fer servir en qualsevol moment i en qualsevol lloc, cosa que significa que l’alumnat pot preparar activitats, aprendre al seu propi ritme i continuar avançant, fins i tot, fora de l’aula. D’aquesta manera, la interacció personalitzada amb aquest tipus de tecnologies els pot ajudar a sentir-se més motivats i compromesos amb el seu aprenentatge, i també pot facilitar moltes tasques prèvies o auxiliars tant a l’equip docent com a l’alumat.

A més, ofereix un accés més ampli a l’educació a persones amb diverses necessitats, en zones remotes o amb limitacions econòmiques, cosa que representa una millora en l’equitat pel que fa a l’accés a l’educació.

Un altre punt positiu d’integrar tecnologies com ChatGTP3 a l’aula és que poden ajudar a fomentar la col·laboració i l’aprenentatge cooperatiu entre l’alumnat, cosa que pot millorar la comprensió i la retenció del material, i pot enriquir l’experiència educativa amb més interacció, accés a recursos i opcions d’aprenentatge personalitzades.

Per interactuar adequadament amb ChatGTP3, cal aprendre a fer preguntes i ser crític i analític respecte a les respostes que ens dona. Aquest és un aprenentatge molt important, que, a més a més, podem fer en equip.

Ap

Finalment, no podem oblidar que, en utilitzar tecnologia avançada a l’educació, l’alumnat estarà millor preparat per afrontar, personalment i professionalment, els desafiaments del món digital i de l’economia del futur.

Per descomptat, com qualsevol nova creació de la humanitat, ChatGTP3 també pot presentar inconvenients i disfuncions, especialment vinculats al seu ús inadequat. Per això, prohibir-lo no serà mai una solució, ja que la millor manera d’aprendre a utilitzar-lo i integrar-lo adequadament a les pràctiques educatives del procés d’ensenyar i aprendre serà l’ús conjunt i integrat d’aquesta potent eina d’informació i coneixement per part de l’equip docent i l’alumat com una comunitat que aprèn conjuntament i en va descobrint les possibilitats i les limitacions.

ChatGPT3 y la inteligencia artificial en general pueden ser un gran empuje para la transformación profunda de la educación.

ChatGPT3 i la intel·ligència artificial en general poden ser una gran empenta per a la transformació profunda de l’educació. Conèixer l’eina, integrar-la de manera coherent i replantejar el model educatiu són els primers passos per aprofitar-ne el potencial i millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge.

No hi ha dubte que hem fet un salt qualitatiu en l’ús de noves eines basades en IA, que aquest fet està tenint (i tindrà) un impacte important en molts sectors i professions (especialment a l’educació) i que, tot plegat, tot just acaba de començar.

Podem ajudar-te a implementar ChatGPT3 a la teva institució educativa, reimaginar l’ús de la tecnologia i replantejar el teu model educatiu.

Avaluar per transformar

Com ja hem comentat en els últims posts, l’educació està passant un profund llindar de canvi, accelerat per la crisi de la COVID-19, que demanarà un procés de transformació de les institucions educatives en tots els seus nivells. I, com en qualsevol procés que iniciem, cal avaluar per transformar. T’expliquem els tipus d’avaluació segons la metodologia RIEDUSIS.

Tant per avaluar per transformar com en la mateixa transformació no hi ha receptes concretes, ja que cada centre ha de definir el seu propi camí, en funció de la seva trajectòria i context. Per això, a Reimagine Education Lab tenim una metodologia del procés de canvi pròpia, centrada en les persones, que aporta un mètode lògic, ordenat i sistèmic per transformar profundament els processos d’ensenyar i aprendre, les configuracions culturals, organitzatives, tecnològiques i físiques de la institució educativa i deixar-hi instal·lats mecanismes i eines que assegurin aquest avanç i la seva consolidació i progrés. De fet, el nostre propòsit no és abandonar un model tradicional per “tancar-nos” en un altre de nou, sinó buscar un camí de transformació avançada que ens ajudi a caminar al mateix ritme que el món.

Partint de la missió educativa del centre i posant l’alumnat al centre, proposem centrar-nos en el model de persona (que també coneixem com el perfil de sortida de l’alumnat) que volem educar (desglossat en impactes). Així, el perfil de sortida de l’alumnat, consensuat i treballat per tota la comunitat educativa, esdevé una eina de canvi molt potent. Aquesta nova eina, mitjançant un sistema de backward design, ens serveix per redissenyar els processos d’ensenyament i aprenentatge, els espais, l’organització, la cultura interna… al servei del nou perfil que volem educar. Un procés a través del qual s’estableixen les hipòtesis de partida del procés de transformació, que es concreten en un prototip (o experiència avançada de canvi). Així recuperem el mètode científic per al camí iteratiu de la transformació educativa de la institució.

Com avaluar per transformar?

El disseny i la implementació de prototips ens permeten incorporar l’avaluació com a aliat principal per permetre visualitzar i identificar noves solucions i assegurar la millora contínua i el canvi de perspectiva. Identifiquem dues maneres d’avaluar per transformar que, tot i tenir objectius diferents, es complementen per assegurar la consecució dels nostres objectius: l’avaluació de procés i l’avaluació d’impacte.

És important especificar que ambdues avaluacions (la de procés i la d’impacte) que planteja la metodologia RIEDUSIS no són avaluacions individualitzades, ni s’assemblen al que normalment s’entén per avaluació dels resultats d’aprenentatge de l’alumnat. Tampoc no parlem de l’avaluació de l’acompliment dels docents ni d’una avaluació vinculada als sistemes de qualitat. Plantegem avaluar les iniciatives avançades de canvi (prototips) en el seu conjunt per deixar instal·lada a la institució una eina d’evolució i millora permanent de la transformació educativa.

En un principi, durant el primer o segon any d’implementació del prototip a l’aula, l’avaluació de procés ens permet assegurar que la implementació del prototip s’ajusta a les hipòtesis de partida que havíem dissenyat. D’aquesta manera, fem augmentar les probabilitats d’impacte en l’alumnat d’acord amb el perfil de sortida de l’alumnat i assegurem la interpretació d’una avaluació d’impacte posterior.

Combinant entrevistes, observacions, revisió documental i focus groups, busquem identificar punts forts i punts crítics que cal tenir en compte per garantir que duem a terme totes les accions essencials que busquen promoure l’impacte en l’alumnat. A més, intentem assegurar-nos que hem tingut en compte els factors crítics d’èxit del prototip.

Quins objectius té l’avaluació d’impacte?

Un cop hem fet una avaluació de procés i amb l’experiència avançada de canvi o prototip implementat i consolidat, la metodologia RIEDUSIS proposa una avaluació d’impacte. En aquesta avaluació, ja no busquem assegurar la implementació del prototip, sinó que busquem veure l’efecte que la implementació del prototip ha tingut en el nostre alumnat com a grup o cohort. L’avaluació d’impacte ens donarà informació rellevant per veure si ens acostem al perfil de sortida de l’alumnat plantejat i per buscar la relació entre aquest perfil i cadascun dels canvis essencials o profunds de l’experiència de l’alumnat ocorreguts al prototip.

Així, doncs, combinant les dues avaluacions (la de procés i la d’impacte), assegurem no només la implementació segons el disseny inicial (avaluació de procés), sinó també la validació o declinació de les nostres hipòtesis de partida (avaluació d’impacte) per continuar avançant en el canvi.

Ara mateix, estem acompanyant diverses institucions escolars i universitàries en ambdues avaluacions, i tenim com a referència i experiència prèvia l’avaluació del prototip de la NEI (Nova Etapa Intermèdia) que es va dur a terme en el marc del projecte de transformació Horitzó 2020.

T’interessa saber més sobre com avaluar per transformar i la metodologia RIEDUSIS? Posa’t en contacte amb nosaltres!

Quines són les noves estratègies per al futur de l’educació?

– Xavier Aragay –

Més enllà de la tensió i el cansament que provoca la situació actual en directius, directives i docents, i més enllà de les pèrdues de les quals parlàvem en el primer article, un dels problemes més importants que tenim és la persistent boirina estratègica que provoca la crisi del coronavirus. Per això surt el dubte de quines són les noves estratègies per al futur de l’educació.

Sense adonar-nos-en, els mapes i els fulls de ruta que teníem establerts a cada institució educativa (i a nivell de sistema) abans de la crisi educativa que ha provocat la COVID-19 han desaparegut. Probablement eren limitats o no acabaven de veure la necessitat de dur a terme canvis més profunds, però hi eren. Ara, simplement, no hi ha mapes ni rutes d’avenç col·lectiu, i podria passar, si el cansament ens domina, que cada directiu, cada directiva, cada docent, a nivell individual, intenti pensar en nous camins de futur. Tot plegat, tenint en compte que, ara més que mai, cal obrir camins compartits de futur i consolidar els aprenentatges que ja hem adquirit fins ara.

Què necessitem per continuar avançant en la transformació educativa?

Els aprenentatges personals, professionals i, fins i tot, institucionals d’aquest període extraordinari, tant vitals com educatius, s’estan donant de manera dispersa i individual. No s’han consolidat dins de la comunitat educativa. A causa de la desaparició de moltes de les reunions, trobades i instàncies de reflexió i debat que teníem (encara que algunes fossin inercials) i que les trobades virtuals tot just ens serveixen per resoldre el dia a dia, ens hem quedat orfes de compartir i assentar aprenentatges, perspectives futures i noves rutes col·lectives de canvi.

I, no obstant això, estem davant de la transformació educativa més important d’aquest segle… si sabem aprofitar el moment per avançar. Ens falta perspectiva, ens falta estratègia. Aquest any 2021, sense adonar-nos-en, hem entrat a la dècada dels anys vint de segle XXI. I, aquests anys futurs seran extraordinaris, però no en el sentit de la vivència extraordinària que estem vivint amb la crisi de la COVID-19. Seran extraordinaris perquè es donaran les condicions per transformar profundament l’educació; en tots els seus nivells.

La confluència de la pospandemia de la qual ens parla Nicholas Christakis a l’article anterior, juntament amb la percepció de Michael Fullan que ens trobem en el moment adequat i tenim els impulsors per dur el canvi a terme, del qual ja vaig parlar al segon article, unit als importants aprenentatges que estem interioritzant en aquest període i a l’extraordinari salt tecnològic que ja comencem a entreveure en aquesta dècada que vam iniciar (intel·ligència artificial, big data, virtualitat…), ens permet parlar d’una gran possibilitat d’avenç i transformació educativa.

Només hi faltem nosaltres, els directius i les directives de les institucions educatives, per marcar la diferència, per fer possible (alhora) un salt cap endavant i una sortida potent de la crisi educativa que estem vivint. És ara, amics, és ara, que, com a líders, hem d’obrir camins inèdits a les nostres vides i a les nostres institucions educatives amb un relat esperançador per al futur.

No hi ha marxa enrere, necessitem noves estratègies per al futur educatiu

Tinc clar que no és fàcil (si no, tothom ja ho estaria fent), i que cal aturar-se i visualitzar (1) per reservar temps i energia per al més important: redefinir, reimaginar i reimpulsar el projecte educatiu de transformació profunda de la nostra institució per a aquesta dècada que acabem d’iniciar.

I és urgent, perquè la sortida de la crisi del coronavirus des del punt de vista educatiu no és evident. És a dir, sense un impuls clar i decidit que ens permeti refer mapes i rutes de manera col·lectiva, el més probable és que fem un pas enrere, cap al que teníem abans del coronavirus, o, en el millor dels casos, un estancament inercial amb l’excusa d’un temps de moratòria i de descans després de l’esgotament. I, mentrestant, el món continuarà avançant a un ritme cada cop més ràpid en aquesta dècada dels vint del segle XXI.

Necessitem noves estratègies per al futur de l’educació, i necessitem una metodologia (nosaltres, des de Reimagine Education Lab, oferim la metodologia #RIEDUSIS) que ens acompanyi i ens ajudi a avançar per un camí (el de la transformació integral de la nostra institució educativa) que és un procés complex i que demana temps. Però no hi ha una altra ruta…

És l’hora de l’audàcia, del lideratge, d’arremangar-nos per anticipar i assegurar el futur de l’educació que volem. Cal dissipar la boirina, recuperar una mirada connectada amb les persones, amb el món que viuran els nostres alumnes, amb nosaltres mateixos, amb els nostres anhels i somnis…

Ho enfoquem? Dediquem tot el temps de la propera reunió d’equip a comentar-ho? Comencem a planificar la transformació? Sabem quines seran les nostres estratègies per al futur educatiu? Necessites ajuda?

(1)  Aragay, Xavier. Reimaginando la educación. 21 claves para transformar la escuela. Ed. Paidós, 2017.