Tres mesures per fomentar l’equitat en l’educació (part 3)

 

Expectatives altes per a tots els estudiants

 

En aquest tercer post de les mesures per fomentar l’equitat en l’educació, ens centrarem en les expectatives altes per a tots els i les estudiants.

Mantenir expectatives altes per a tots els estudiants és un aspecte crucial de l’equitat en l’educació.

  • Què significa realment tenir expectatives altes?
  • Com podem, com a educadors i educadores, assegurar-nos que estem desafiant a tots els nostres estudiants a assolir el seu màxim potencial, sense deixar ningú enrere o a la vora?

 

Proporcionar retroalimentació constructiva i motivadora

La retroalimentació és una eina poderosa per ajudar els estudiants a aprendre i créixer. Però per ser efectiva, la retroalimentació ha de ser constructiva i motivadora, ajudant els estudiants a entendre les seves fortaleses i àrees de millora, i encoratjant-los a esforçar-se per millorar.

Pregunta’t, a tu mateix:

  • Com puc proporcionar retroalimentació que ajudi els meus estudiants a entendre les seves fortaleses i àrees de millora?
  • Com puc utilitzar la retroalimentació per motivar els meus estudiants a esforçar-se per millorar?

Implementar estratègies d’ensenyament diferenciat

No tots els estudiants aprenen de la mateixa manera. En implementar estratègies d’ensenyament diferenciat, podem adaptar la nostra ensenyança a les necessitats i habilitats individuals de cada estudiant, assegurant-nos que tots els estudiants estiguin desafiats i recolzats en el seu aprenentatge.

Pregunta’t, a tu mateix:

  • Com puc adaptar la meva ensenyança per satisfer les necessitats i habilitats individuals de cada estudiant?
  • Quines estratègies d’ensenyament diferenciat puc implementar a la meva aula?

Fomentar una mentalitat de creixement

Una mentalitat de creixement és la creença que podem millorar i aprendre amb esforç i perseverança. En fomentar una mentalitat de creixement en els nostres i les nostres estudiants, podem ajudar-los a entendre que tenen el control del seu propi aprenentatge i que poden assolir expectatives altes amb l’esforç i el suport adequats.

Pregunta’t, a tu mateix:

  • Com puc fomentar una mentalitat de creixement en els meus estudiants?
  • Com puc ajudar-los a entendre que tenen el control del seu propi aprenentatge?

 

Mantenir expectatives altes per a tots els estudiants és un desafiament, però és un repte que val la pena assumir. En fer-ho, podem ajudar tots els nostres estudiants a assolir el seu màxim potencial i a creure en la seva capacitat per aprendre i créixer. Sabem, i hi ha abundant evidència científica al respecte, que l’expectativa personal de l’educador o docent juga una influència fonamental en la vida i resultats dels nostres alumnes.

 

Estàs preparat per assumir aquest desafiament?

Des de Reimagine Education podem ajudar-te.

Nou període acadèmic i nova fase de l’educació?

En moltes parts del món aquestes setmanes comença un nou període acadèmic per a les institucions educatives. Milers d’estudiants, professors i professores reinicien l’activitat amb il·lusió i expectativa, i centenars de directius i directores enfoquen i busquen objectius i resultats, i probablement també innovacions i canvis.

 

La roda torna a començar amb infinites possibilitats, per assegurar, alhora, alts nivells d’assumpció del coneixement, així com el màxim desenvolupament humà de l’alumnat. No obstant això, el més important d’aquest nou període que estrenem, serà, amb tota seguretat, donar noves oportunitats a la innovació i transformació del nostre projecte educatiu per respondre al moviment de canvi que s’evidencia al món, alhora que aconseguim que la inèrcia i l’activisme de cada any no ens consumeixin tot el temps i l’energia disponibles.

 

Necessitarem aturar-nos. Aturar-nos per prendre perspectiva serà fonamental si desitgem construir un futur educatiu diferent on la innovació i el canvi tinguin lloc. Aturar-nos per anticipar el futur que desitgem i que d’alguna manera ja s’endevina i emergeix a moltes parts. Ja estem en una nova fase de l’educació.

 

Certament podem estar preocupats i preocupades per moltes diverses coses en el nostre dia a dia. En alguns països, la baixa natalitat, amb la baixa matrícula, és el principal problema. En d’altres, la necessitat de complir nous estàndards o noves normes i lleis que ens volen ajudar a avançar cap a una nova educació. A moltes parts, la necessitat d’avançar cap a la inclusió, per ajudar a cada persona, a cada alumne i alumna, a arribar tan lluny com sigui possible. A tot el món, la perspectiva d’una tecnologia que ha accelerat i ens supera, obligant-nos a avaluar les innovacions que tenim i replantejar els models educatius en marxa.

 

En tot cas, sigui per una raó o una altra, necessitarem plantejar-nos noves estratègies i nous camins per reforçar el nostre projecte educatiu, per donar resposta als múltiples reptes plantejats i prioritzar el nostre temps i energia per poder entrar en una nova fase d’innovació i canvi.

 

I per això, només necessitem dos ingredients essencials: convicció, per dedicar-hi temps i energia, i visió, que ens permeti tenir suport i ajuda de professionals que ja hagin fet el camí.

 

Sense dedicar-li una mica de temps i energia en aquest nou període que comencem, no renovarem el nostre projecte educatiu amb noves possibilitats i opcions. Es tracta de crear un equip, d’impuls de la innovació i el canvi, i reservar temps i espais que permetin aturar-se i veure cap a on volem avançar, avaluant, fent diagnòstic, mirant la nostra realitat d’una altra manera, prenent perspectiva i generant una nova estratègia segurament diferent de l’actual. Amb convicció.

 

I deixar-se ajudar per tenir nova inspiració, per trobar un mètode per al nostre camí de canvi, per replantejar el lideratge, per incorporar la mirada sistèmica i, d’aquesta manera, amb un nou i actiu acompanyament, aconseguir entrar en noves sendes no transitades fins ara. Amb visió.

 

Segueix la roda, però necessitem aturar-nos per anticipar un futur diferent. I també necessitem suport per endinsar-nos en nous camins de canvi. I tot això és possible en aquest nou període acadèmic que iniciem. Depèn de tu… en parlem?

Boira, incertesa i lideratge

Estem en ple moment de canvi de la humanitat en molts àmbits i aspectes, i ja no sembla aventurat pensar que, durant aquesta dècada, viurem (i ja vivim) canvis profunds. I, per descomptat, a l’educació, també.

Tot i això, hi ha força boira que ens impedeix veure amb claredat com avançar. És el que passa en circumstàncies de molta incertesa combinada amb canvis accelerats. I, a més, en el nostre àmbit educatiu, arrosseguem fatiga pel sobreesforç de la crisi de la COVID-19 i tenim la sensació interna que, durant molts anys, hem estat impulsant innovació, formació i canvis metodològics (incloent-hi els tecnològics) i ara no sabem per on continuar avançant.

Una de les anècdotes més usuals dels cursos de lideratge és la de l’escamot que es va perdre als Alps durant una bona rufaga en el transcurs de la Segona Guerra Mundial. El sergent al comandament va agafar el mapa que tenia un dels soldats a la butxaca i, davant de la incertesa i el desconcert, va començar a guiar-los durant hores, que es van fer eternes, pel temporal, fins que van arribar a la llum d’un poble. Un cop fora de perill, i després d’ajudar-los i alimentar-los, els habitants els van preguntar com havien escapat de la tempesta i trobat aquell lloc recòndit. En ensenyar-los el mapa del qual s’havien servit, es van adonar que reproduïa una regió dels Pirineus… no dels Alps!

Personalment, he viscut situacions semblants. Soc força aficionat a la muntanya i l’alpinisme i, molts cops, m’he perdut enmig de la boira i he hagut de fer nit a la intempèrie sense saber amb precisió on érem. Amb els meus companys i companyes, amb els meus fills i filles… I, sovint, el mapa, o no servia o ja n’érem fora… Però calia avançar.

En temps d’incertesa, els líders tenen un paper crucial per proporcionar guia i comunicació. No cal tenir un coneixement detallat del terreny per crear un mapa. Fins i tot un mapa antic o d’un altre indret pot ser útil en moments de desconeixement. En situacions d’incertesa, és més important que mai formular una narrativa convincent i transmetre confiança als implicats.

I aquest és el paper del líder. El líder com a creador de sentit mitjançant la inspiració i el relat que anima a definir cap a on volem avançar i mobilitza a partir dels desitjos i somnis de vida i futur de la seva comunitat. No el directiu o directiva que només viu en el dia a dia i dedica el cent cinquanta per cent del seu temps i energia a la gestió, sense anticipar ni avançar, replegant-se al seu despatx, sense sortir-ne perquè a fora hi ha boira.

Per avançar cap al futur, no ens podem esperar a tenir un coneixement clar i expert per crear un mapa amb fites exactes com quan l’entorn era fix o amb pocs canvis. Els líders no poden tenir totes les respostes ni pretendre ser experts en tots els aspectes. No obstant això, han de desenvolupar un mapa per a aquest món canviant i comunicar-lo i aplicar-lo com a guia inicial.

Però, per ser líder avui, en aquestes noves circumstàncies, hem mirar-nos a dintre, com a persones. Prendre consciència del nostre ésser i la nostra història, del nostre entorn i el nostre sistema, amb una altra perspectiva. Dedicar-nos una mica de temps a nosaltres mateixos per posar en crisi els antics marcs mentals que ja no serveixen i adoptar noves mirades a un futur que podem i hem d’anticipar i que és ple d’oportunitats. Sobretot, en educació.

I necessitem espais, temps i conceptes diferents i nous que enllacin amb nosaltres i la nostra realitat i ens ajudin a fer aquest canvi. Hem de fer un salt en el camí personal i professional per trobar nous enfocaments. Hem d’avançar cap a un lideratge conscient.

Això és el que ha preparat, juntament amb en Joan Corbalán, l’equip de reimagine.education. Un programa que et permeti anar més enllà de desenvolupar accions d’innovació i t’ajudi a repensar-te com a líder comunitari capaç de generar benestar, desenvolupament i transformació a la teva institució educativa; juntament amb el teu equip, integrant l’alumnat, les famílies, els docents i l’entorn en una veritable comunitat d’aprenentatge que, malgrat la boira, avanci.

L’hem anomenat Lideratge experiencial conscient per transformar l’educació. Té un format fonamentalment en línia, i incorpora la perspectiva sistèmica al teu lideratge i a la teva institució, amb la mirada i la metodologia transformacional per avançar cap al futur que va naixent. Comença el setembre que ve, i comporta una dedicació aproximada de 100 hores distribuïdes en sis mesos.

Cal atrevir-se. És important fer coses diferents per sortir de la boira, superar la situació d’incertesa i liderar per avançar. T’hi decideixes?

T’ofereixo una hora per compartir amb mi els teus objectius i preocupacions per veure com avançar.

La intel·ligència artificial ens pot ajudar a transformar l’educació

Que la intel·ligència artificial està canviant el món a passos de gegant és un fet, i un dels seus exponents més recents és ChatGPT3, un model de llenguatge generatiu que desenvolupa Open AI i que aviat tindrà competidors, com ja ha anunciat Google. Amb la seva capacitat d’interactuar amb les persones i respondre preguntes, resoldre problemes o fer traduccions (entre altres accions), ChatGPT3 ha destacat pel potencial transformador en diversos sectors, incloent-hi el de l’educació.

L’impacte de la IA com la de ChatGPT3 a l’educació és significatiu i, a més, evoluciona ràpidament. La tecnologia de ChatGPT3 incideix directament en els rols i tasques de professorat i alumnat, així com també en la manera com es poden dur a terme les activitats educatives dins i fora de l’aula. Per això, és imprescindible conèixer l’eina i reflexionar sobre com pot contribuir a millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge d’acord amb el model educatiu de cada institució.

ChatGTP3 és una tecnologia d’IA d’última generació que ofereix una àmplia gamma de possibilitats per a l’educació. Amb la seva capacitat per interactuar amb les persones, ChatGTP3 pot transformar la manera com s’ensenya i s’aprèn. 

Integració de la intel·ligència artificial a l’aula

Abans d’incorporar ChatGPT3 a l’aula, cal formar un grup de treball que n’avaluï les possibilitats i faci recomanacions per utilitzar-lo. La integració de la tecnologia ha de ser coherent amb el model educatiu i s’ha d’utilitzar per millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge, sempre d’acord amb el perfil de l’alumat que busquem.

La incorporació d’intel·ligències artificials a l’educació requereix un replantejament i una reimaginació del model educatiu i tecnològic actual. La tecnologia ha d’estar al servei del model educatiu i, alhora, ajudar a aconseguir el perfil de sortida de l’alumnat que volem. Hem de saber quin és el perfil actual dels estudiants i comparar-lo amb el que volem aconseguir per poder avançar.

Les palanques per impulsar la innovació i el canvi educatiu poden ser múltiples. I, en aquest cas, el coneixement, la reflexió i el debat dins del nostre equip al voltant d’aquesta nova realitat ens poden ajudar.

Utilitzant tecnologia avançada a l’educació, l’alumnat estarà més ben preparat, personalment i professionalment, per afrontar els desafiaments del món digital i de l’economia del futur. 

Beneficis i inconvenients d’incorporar la intel·ligència artificial a les aules

No hi ha fórmules màgiques, i cada equip i institució han de veure com poden integrar aquesta nova possibilitat. En tot cas, aquí tens algunes reflexions i propostes, per si poden ajudar…

La IA permet a ChatGTP3 una interacció personalitzada tant amb el professorat com amb l’alumnat, així com amb tots dos treballant conjuntament, cosa que ens pot permetre dur a terme noves i diverses activitats o investigacions, així com ajustar el ritme i el nivell de dificultat segons les necessitats individuals. Això pot resultar en un aprenentatge més efectiu i motivador.

També es pot fer servir en qualsevol moment i en qualsevol lloc, cosa que significa que l’alumnat pot preparar activitats, aprendre al seu propi ritme i continuar avançant, fins i tot, fora de l’aula. D’aquesta manera, la interacció personalitzada amb aquest tipus de tecnologies els pot ajudar a sentir-se més motivats i compromesos amb el seu aprenentatge, i també pot facilitar moltes tasques prèvies o auxiliars tant a l’equip docent com a l’alumat.

A més, ofereix un accés més ampli a l’educació a persones amb diverses necessitats, en zones remotes o amb limitacions econòmiques, cosa que representa una millora en l’equitat pel que fa a l’accés a l’educació.

Un altre punt positiu d’integrar tecnologies com ChatGTP3 a l’aula és que poden ajudar a fomentar la col·laboració i l’aprenentatge cooperatiu entre l’alumnat, cosa que pot millorar la comprensió i la retenció del material, i pot enriquir l’experiència educativa amb més interacció, accés a recursos i opcions d’aprenentatge personalitzades.

Per interactuar adequadament amb ChatGTP3, cal aprendre a fer preguntes i ser crític i analític respecte a les respostes que ens dona. Aquest és un aprenentatge molt important, que, a més a més, podem fer en equip.

Ap

Finalment, no podem oblidar que, en utilitzar tecnologia avançada a l’educació, l’alumnat estarà millor preparat per afrontar, personalment i professionalment, els desafiaments del món digital i de l’economia del futur.

Per descomptat, com qualsevol nova creació de la humanitat, ChatGTP3 també pot presentar inconvenients i disfuncions, especialment vinculats al seu ús inadequat. Per això, prohibir-lo no serà mai una solució, ja que la millor manera d’aprendre a utilitzar-lo i integrar-lo adequadament a les pràctiques educatives del procés d’ensenyar i aprendre serà l’ús conjunt i integrat d’aquesta potent eina d’informació i coneixement per part de l’equip docent i l’alumat com una comunitat que aprèn conjuntament i en va descobrint les possibilitats i les limitacions.

ChatGPT3 y la inteligencia artificial en general pueden ser un gran empuje para la transformación profunda de la educación.

ChatGPT3 i la intel·ligència artificial en general poden ser una gran empenta per a la transformació profunda de l’educació. Conèixer l’eina, integrar-la de manera coherent i replantejar el model educatiu són els primers passos per aprofitar-ne el potencial i millorar el procés d’ensenyament i aprenentatge.

No hi ha dubte que hem fet un salt qualitatiu en l’ús de noves eines basades en IA, que aquest fet està tenint (i tindrà) un impacte important en molts sectors i professions (especialment a l’educació) i que, tot plegat, tot just acaba de començar.

Podem ajudar-te a implementar ChatGPT3 a la teva institució educativa, reimaginar l’ús de la tecnologia i replantejar el teu model educatiu.

Avaluar per transformar

Com ja hem comentat en els últims posts, l’educació està passant un profund llindar de canvi, accelerat per la crisi de la COVID-19, que demanarà un procés de transformació de les institucions educatives en tots els seus nivells. I, com en qualsevol procés que iniciem, cal avaluar per transformar. T’expliquem els tipus d’avaluació segons la metodologia RIEDUSIS.

Tant per avaluar per transformar com en la mateixa transformació no hi ha receptes concretes, ja que cada centre ha de definir el seu propi camí, en funció de la seva trajectòria i context. Per això, a Reimagine Education Lab tenim una metodologia del procés de canvi pròpia, centrada en les persones, que aporta un mètode lògic, ordenat i sistèmic per transformar profundament els processos d’ensenyar i aprendre, les configuracions culturals, organitzatives, tecnològiques i físiques de la institució educativa i deixar-hi instal·lats mecanismes i eines que assegurin aquest avanç i la seva consolidació i progrés. De fet, el nostre propòsit no és abandonar un model tradicional per “tancar-nos” en un altre de nou, sinó buscar un camí de transformació avançada que ens ajudi a caminar al mateix ritme que el món.

Partint de la missió educativa del centre i posant l’alumnat al centre, proposem centrar-nos en el model de persona (que també coneixem com el perfil de sortida de l’alumnat) que volem educar (desglossat en impactes). Així, el perfil de sortida de l’alumnat, consensuat i treballat per tota la comunitat educativa, esdevé una eina de canvi molt potent. Aquesta nova eina, mitjançant un sistema de backward design, ens serveix per redissenyar els processos d’ensenyament i aprenentatge, els espais, l’organització, la cultura interna… al servei del nou perfil que volem educar. Un procés a través del qual s’estableixen les hipòtesis de partida del procés de transformació, que es concreten en un prototip (o experiència avançada de canvi). Així recuperem el mètode científic per al camí iteratiu de la transformació educativa de la institució.

Com avaluar per transformar?

El disseny i la implementació de prototips ens permeten incorporar l’avaluació com a aliat principal per permetre visualitzar i identificar noves solucions i assegurar la millora contínua i el canvi de perspectiva. Identifiquem dues maneres d’avaluar per transformar que, tot i tenir objectius diferents, es complementen per assegurar la consecució dels nostres objectius: l’avaluació de procés i l’avaluació d’impacte.

És important especificar que ambdues avaluacions (la de procés i la d’impacte) que planteja la metodologia RIEDUSIS no són avaluacions individualitzades, ni s’assemblen al que normalment s’entén per avaluació dels resultats d’aprenentatge de l’alumnat. Tampoc no parlem de l’avaluació de l’acompliment dels docents ni d’una avaluació vinculada als sistemes de qualitat. Plantegem avaluar les iniciatives avançades de canvi (prototips) en el seu conjunt per deixar instal·lada a la institució una eina d’evolució i millora permanent de la transformació educativa.

En un principi, durant el primer o segon any d’implementació del prototip a l’aula, l’avaluació de procés ens permet assegurar que la implementació del prototip s’ajusta a les hipòtesis de partida que havíem dissenyat. D’aquesta manera, fem augmentar les probabilitats d’impacte en l’alumnat d’acord amb el perfil de sortida de l’alumnat i assegurem la interpretació d’una avaluació d’impacte posterior.

Combinant entrevistes, observacions, revisió documental i focus groups, busquem identificar punts forts i punts crítics que cal tenir en compte per garantir que duem a terme totes les accions essencials que busquen promoure l’impacte en l’alumnat. A més, intentem assegurar-nos que hem tingut en compte els factors crítics d’èxit del prototip.

Quins objectius té l’avaluació d’impacte?

Un cop hem fet una avaluació de procés i amb l’experiència avançada de canvi o prototip implementat i consolidat, la metodologia RIEDUSIS proposa una avaluació d’impacte. En aquesta avaluació, ja no busquem assegurar la implementació del prototip, sinó que busquem veure l’efecte que la implementació del prototip ha tingut en el nostre alumnat com a grup o cohort. L’avaluació d’impacte ens donarà informació rellevant per veure si ens acostem al perfil de sortida de l’alumnat plantejat i per buscar la relació entre aquest perfil i cadascun dels canvis essencials o profunds de l’experiència de l’alumnat ocorreguts al prototip.

Així, doncs, combinant les dues avaluacions (la de procés i la d’impacte), assegurem no només la implementació segons el disseny inicial (avaluació de procés), sinó també la validació o declinació de les nostres hipòtesis de partida (avaluació d’impacte) per continuar avançant en el canvi.

Ara mateix, estem acompanyant diverses institucions escolars i universitàries en ambdues avaluacions, i tenim com a referència i experiència prèvia l’avaluació del prototip de la NEI (Nova Etapa Intermèdia) que es va dur a terme en el marc del projecte de transformació Horitzó 2020.

T’interessa saber més sobre com avaluar per transformar i la metodologia RIEDUSIS? Posa’t en contacte amb nosaltres!

Quines són les noves estratègies per al futur de l’educació?

– Xavier Aragay –

Més enllà de la tensió i el cansament que provoca la situació actual en directius, directives i docents, i més enllà de les pèrdues de les quals parlàvem en el primer article, un dels problemes més importants que tenim és la persistent boirina estratègica que provoca la crisi del coronavirus. Per això surt el dubte de quines són les noves estratègies per al futur de l’educació.

Sense adonar-nos-en, els mapes i els fulls de ruta que teníem establerts a cada institució educativa (i a nivell de sistema) abans de la crisi educativa que ha provocat la COVID-19 han desaparegut. Probablement eren limitats o no acabaven de veure la necessitat de dur a terme canvis més profunds, però hi eren. Ara, simplement, no hi ha mapes ni rutes d’avenç col·lectiu, i podria passar, si el cansament ens domina, que cada directiu, cada directiva, cada docent, a nivell individual, intenti pensar en nous camins de futur. Tot plegat, tenint en compte que, ara més que mai, cal obrir camins compartits de futur i consolidar els aprenentatges que ja hem adquirit fins ara.

Què necessitem per continuar avançant en la transformació educativa?

Els aprenentatges personals, professionals i, fins i tot, institucionals d’aquest període extraordinari, tant vitals com educatius, s’estan donant de manera dispersa i individual. No s’han consolidat dins de la comunitat educativa. A causa de la desaparició de moltes de les reunions, trobades i instàncies de reflexió i debat que teníem (encara que algunes fossin inercials) i que les trobades virtuals tot just ens serveixen per resoldre el dia a dia, ens hem quedat orfes de compartir i assentar aprenentatges, perspectives futures i noves rutes col·lectives de canvi.

I, no obstant això, estem davant de la transformació educativa més important d’aquest segle… si sabem aprofitar el moment per avançar. Ens falta perspectiva, ens falta estratègia. Aquest any 2021, sense adonar-nos-en, hem entrat a la dècada dels anys vint de segle XXI. I, aquests anys futurs seran extraordinaris, però no en el sentit de la vivència extraordinària que estem vivint amb la crisi de la COVID-19. Seran extraordinaris perquè es donaran les condicions per transformar profundament l’educació; en tots els seus nivells.

La confluència de la pospandemia de la qual ens parla Nicholas Christakis a l’article anterior, juntament amb la percepció de Michael Fullan que ens trobem en el moment adequat i tenim els impulsors per dur el canvi a terme, del qual ja vaig parlar al segon article, unit als importants aprenentatges que estem interioritzant en aquest període i a l’extraordinari salt tecnològic que ja comencem a entreveure en aquesta dècada que vam iniciar (intel·ligència artificial, big data, virtualitat…), ens permet parlar d’una gran possibilitat d’avenç i transformació educativa.

Només hi faltem nosaltres, els directius i les directives de les institucions educatives, per marcar la diferència, per fer possible (alhora) un salt cap endavant i una sortida potent de la crisi educativa que estem vivint. És ara, amics, és ara, que, com a líders, hem d’obrir camins inèdits a les nostres vides i a les nostres institucions educatives amb un relat esperançador per al futur.

No hi ha marxa enrere, necessitem noves estratègies per al futur educatiu

Tinc clar que no és fàcil (si no, tothom ja ho estaria fent), i que cal aturar-se i visualitzar (1) per reservar temps i energia per al més important: redefinir, reimaginar i reimpulsar el projecte educatiu de transformació profunda de la nostra institució per a aquesta dècada que acabem d’iniciar.

I és urgent, perquè la sortida de la crisi del coronavirus des del punt de vista educatiu no és evident. És a dir, sense un impuls clar i decidit que ens permeti refer mapes i rutes de manera col·lectiva, el més probable és que fem un pas enrere, cap al que teníem abans del coronavirus, o, en el millor dels casos, un estancament inercial amb l’excusa d’un temps de moratòria i de descans després de l’esgotament. I, mentrestant, el món continuarà avançant a un ritme cada cop més ràpid en aquesta dècada dels vint del segle XXI.

Necessitem noves estratègies per al futur de l’educació, i necessitem una metodologia (nosaltres, des de Reimagine Education Lab, oferim la metodologia #RIEDUSIS) que ens acompanyi i ens ajudi a avançar per un camí (el de la transformació integral de la nostra institució educativa) que és un procés complex i que demana temps. Però no hi ha una altra ruta…

És l’hora de l’audàcia, del lideratge, d’arremangar-nos per anticipar i assegurar el futur de l’educació que volem. Cal dissipar la boirina, recuperar una mirada connectada amb les persones, amb el món que viuran els nostres alumnes, amb nosaltres mateixos, amb els nostres anhels i somnis…

Ho enfoquem? Dediquem tot el temps de la propera reunió d’equip a comentar-ho? Comencem a planificar la transformació? Sabem quines seran les nostres estratègies per al futur educatiu? Necessites ajuda?

(1)  Aragay, Xavier. Reimaginando la educación. 21 claves para transformar la escuela. Ed. Paidós, 2017.

Aprenentatges de la pandèmia

– Xavier Aragay –

Tot el que estem vivint en aquesta pandèmia, d’una manera o una altra, ha passat abans, en altres pandèmies. Per això és interessant mirar enrere i veure com va canviar el món després d’altres períodes per saber quins seran els aprenentatges d’aquesta pandèmia.

Per a això descobrirem la figura de Nicholas Christakis, un gran desconegut per a moltes persones relacionades amb el món de l’educació. Nascut el 1962, és un sociòleg i metge nord-americà conegut per la seva recerca sobre xarxes socials i sobre els determinants socioeconòmics, biosocials i evolutius del comportament, la salut i la longevitat. És professor a la Universitat de Yale, i dirigeix el Laboratori Human Nature Lab.

Si el porto al blog és per la publicació del seu últim llibre Apollo’s Arrow. The Profound and Enduring Impact of Coronavirus on the Way We Live i les reflexions que ens hi ofereix (1).

“Les plagues no són noves per a la nostra espècie, simplement són noves per a nosaltres”

Segons Christakis, el que passa és que vivim en un moment en què hi ha un esdeveniment que es dona una vegada cada cent anys. Ens falta perspectiva, i és important no perdre-la.

“Els virus no són només un fenomen biològic, són un fenomen social”

Una de les lliçons fonamentals que ens han deixat les pandèmies al llarg de la història és que es tracta d’una experiència humana essencial que passa rarament, però que demana maduresa per afrontar-la.

Hi ha alguns patrons que es repeteixen en totes, com:

  • Culpar altres del que ens passa.
  • La negació, les mentides o les supersticions i la desinformació.
  • El dolor per la pèrdua de familiars i amics.
  • La desubicació per la pèrdua del sosteniment, de l’estil de vida que teníem.
  • La disminució de les interaccions socials perquè passem més temps a casa.
  • La crisi existencial, amb una renovada recerca de el sentit de la vida i el seu significat.

Com serà el període postpandèmic?

Segons Christakis, quan aconseguim la immunitat de grup, encara que el virus encara serà amb nosaltres, tindrà menys poder. Després vindrà un període intermedi, cap a l’any 2022, en què l’impacte biològic de la pandèmia quedarà enrere, però encara haurem de lluitar amb el seu impacte econòmic, psicològic i social. I, cap a l’any 2024, entrarem de ple en el període de la pospandemia.

“Si mires el que ha passat en els últims 2.000 anys, quan les pandèmies acaben hi ha una festa. És probable que vegem alguna cosa similar al segle XXI”. De fet, normalment, quan acaben les pandèmies, sempre ve un període de gran interacció social. Els ja famosos bojos anys 20 del segle passat, amb un important desenvolupament econòmic, tecnològic, artístic i social, van venir després de la pandèmia que es va denominar grip espanyola.

I, moltes vegades, quan s’acaba la pandèmia, no es consoliden els aprenentatges de el període pandèmic, i se’n surt de manera desordenada i a batzegades… Davant d’això, són moltes, les preguntes que ens ronden pel cap: ¿Ens passarà el mateix aquest cop? Quins són els aprenentatges de la pandèmia? Què passarà en l’àmbit educatiu? Podem anticipar una sortida transformadora en la nostra institució educativa? ¿Volem ser només espectadors o liderar aquest canvi?

En el pròxim article et descobreixo quines són les noves estratègies per al futur de l’educació.

Mentrestant pots llegir o repassar els articles anteriors AQUÍ.

(1) Christakis, Nicholas A. Apollo’s Arrow. The Profound and Enduring Impact of Coronavirus on the Way We Live [‘La Fletxa d’Apol·lo: l’impacte profund i durador del coronavirus en la manera en què vivim’].

Quins són els impulsors de la transformació educativa?

– Xavier Aragay –

Abans d’aprofundir en els impulsors de la transformació educativa, t’explicaré d’on ve el concepte. Fa unes setmanes vaig estar llegint un dels últims documents que han publicat aquest any (febrer de 2021) Michael Fullan i el seu equip, titulat Los impulsores correctos para el éxito de todo el sistema, en què es remarca que “el més important és que el moment és l’adequat” (1).

Tal com diu Fullan a la introducció, “aquest document té la intenció de proporcionar una solució integral al que afligeix el sistema escolar públic actual i el seu lloc en el desenvolupament social: un sistema que està fallant estrepitosament davant dels desafiaments fonamentals cada cop més complexos per a la nostra supervivència”.

La proposta m’ha semblat molt interessant i oportuna per a aquest moment, en el qual hem d’accelerar les solucions futures de l’educació. El primer que hem de tenir clar és què s’entén per un impulsor, i comprendre que la transformació educativa identifica quatre impulsors incorrectes i quatre de correctes.

Seguint amb les paraules de Fullan: “La meva concepció d’un impulsor és que és una força que atrau energia i genera moviment de manera contínua. […] Representen un model únic i integrat que genera un desenvolupament continu”.

Els impulsors incorrectes de la transformació educativa, que funcionen des de fa 40 anys, són:

  • L’obsessió acadèmica, que involucra tant el sistema d’aprenentatge com l’avaluació relacionada amb els resultats de l’aprenentatge.
  • La intel·ligència de la màquina per si sola, sense tenir en compte el factor humà. Hem sobreestimat les màquines i subdesenvolupat la intel·ligència col·lectiva.
  • L’austeritat, que ha fet que, a la majoria de les persones, els resulti pràcticament impossible escapar de les seves situacions de desavantatge inicial.
  • La fragmentació, és a dir, la desconnexió entre les parts, que afavoreix la inèrcia i aprofundeix els sistemes de prejudici i discriminació existents.

I, en contraposició, es plantegen els impulsors correctes per a l’èxit de tot el sistema:

  • Benestar i aprenentatge, vinculats i relacionats com el que prepara tots els estudiants per al món complex en què vivim. És a dir, estudiants que veuen l’escola com un lloc on se senten bé amb ells mateixos i amb la persona en la qual s’estan convertint.
  • La intel·ligència social com a part essencial de la nova ciència de l’aprenentatge, ja que aquest tipus d’intel·ligència social del grup i dels individus que l’integren no s’ha cultivat bé en l’evolució de l’aprenentatge.
  • Les inversions en igualtat, que són fonamentals per al futur de la societat. Necessitem inversions per millorar la infraestructura i els recursos del sistema educatiu i, així, millorar-ne el funcionament.
  • Sistemitat, que significa una postura de ment i acció que va més enllà del que és sistèmic, que és un terme analític. El sistema no es pot canviar sense que totes les capes de sistema tinguin consciència i responsabilitat en el canvi.

Els quatre impulsors correctes integrats representen un canvi de sistema amb molt de potencial en acció. Els quatre tenen en comú la centralitat de la persona i l’aposta per la comunitat educativa com a artífex del canvi. També és significatiu remarcar la importància de reconstruir la sistemitat davant de la fragmentació tradicional de l’educació, especialment quan la crisi de la COVID-19 que estem vivint ha destruït els mapes compartits d’avenç futur de les nostres institucions.

En canvi, no podem deixar sols els quatre impulsors de la transformació educativa incorrectes, encara que no estiguin completament equivocats, ja que ens porten en una direcció negativa. D’aquesta manera, els impulsors incorrectes, amb una bona orientació dels impulsors correctes mitjançant una acció coordinada i sostinguda, ens poden conduir a un canvi de sistema satisfactori.

El document, ja cap al final, ens planteja que el canvi de sistema no pot ser només de dalt a baix, ni només de baix a dalt, ni només de centre a fora. I conclou: “Si vols un canvi de sistema, tu has de canviar el sistema!”, i “el més important és que el moment és l’adequat”.

T’apuntes a anticipar ara un canvi de sistema?

(!) Fullan, Michael. Los impulsores correctos para el éxito de todo el sistema. Centre for strategic education. CSE Leading Education Series, 1. Copyright 2021 CSE, Victoria.

Aquest article pertany a la sèrie El futur de l’educació es ara, pots llegir el primer  AQUÍ.

El futur de l’educació és ara

– Xavier Aragay –

Ens cal mirar endavant i avançar. No hem de perdre temps, el futur de l’educació és ara. En moltes de les meves xerrades i conferències explico que, més enllà de les dificultats i l’energia que ens cal emprar en el dia a dia, és important reservar espai i temps per anticipar el futur. És el que anomeno actuar amb totes dues mans per assegurar d’alguna manera el futur de l’educació que desitgem.

Estem vivint situacions extraordinàries, tant en els àmbits personal i vital, com en el professional i l’educatiu. Des de fa ja més d’un any, moltes escoles i universitats de molts països segueixen tancades, obligades a romandre en el que anomenem Ensenyament Remot d’Emergència (ERE), amb importants pèrdues educatives, d’aprenentatge i d’alumnes que encara no sabem com recuperarem. D’altres institucions educatives han pogut obrir totalment o parcialment, però amb profunds canvis operatius i de gestió per garantir la seguretat sanitària que han trastocat profundament els seus projectes educatius.

A poc a poc, onada rere onada de contagi, anem avançant en el nostre dia a dia com podem i com sabem, amb l’esperança que la vacunació de la població es generalitzi i puguem sortir d’aquest malson que ens està provocant molt de cansament i desgast.

Fa dies que, en les meves lectures i reflexions, no penso en res més que a plantejar aquesta qüestió d’anticipar la sortida de la crisi que el coronavirus ha produït en l’educació… ens cal trobar energia, espai, temps, idees i reflexions que ens impulsin a fer-ho. “És ara amics, és ara…”(1) és una vella cançó de la meva joventut que feia temps que no escoltava i que m’ha vingut al cap… I és que és veritat: el futur de l’educació és ara; és ara que ens cal treballar en pro de l’educació que somiem… És ara que ens cal anticipar el que volem que sigui la nostra escola… perquè si no és ara, quan?

És per això que aquest article, més enllà d’aquesta introducció, tindrà tres parts més:

  • Quins són els impulsors de la transformació educativa?
  • Aprenentatges de la pandèmia
  • Quines són les noves estratègies del futur de l’educació?

A la darrera sessió dels CÍRCULOS d’aquest mes de maig vàrem debatre sobre aquest tema amb els directius que hi vam participar, i això ha de servir per enriquir aquesta sèrie de quatre posts. Gràcies per la participació a Luz Silva, Francisco Varela, Lucía González, Judite Morgado, Guillermo Lemos, Fabián Antunez, Rosalía Arnó, Francisco Robaliño, Bernardo Biana, Ignacio Cassi i Adriana López i a l’equip de REIMAGINE EDUCATION LAB.

¿Estàs preparat per sumar-te al futur de l’educació? ¿T’espero la setmana vinent per entrar en matèria?

Descobreix quins són  els impulsors de la transformació educativa AQUÍ.

Cita: text escrit per Joan Soler i Amigó … i música de Jaume Arnella. Podeu escoltar-la AQUÍ.