TEC21, el nou model educatiu del Tecnológico de Monterrey

Aprofitant el viatge a Mèxic del mes de desembre passat, vaig centrar-me en la transformació educativa que fa aquesta important institució educativa mexicana.

El Tecnológico de Monterrey  és una universitat privada, sense ànim de lucre, fundada el 1943 gràcies a la visió d’un grup d’empresaris encapçalat per Eugenio Garza Sada. És una institució que té el propòsit de transformar Mèxic i el món per mitjà de l’educació. La seva oferta educativa abasta els nivells de batxillerat, carreres professionals i programes de postgrau. En l’àmbit professional, ofereix programes acadèmics en les àrees d’Enginyeria, Tecnologies de la Informació, Negocis, Humanitats i Ciències Socials, Arquitectura, Art i Disseny i Ciències de la Salut. Aquesta universitat es caracteritza per desenvolupar i enfortir l’emprenedoria, el sentit humà i la internacionalització dels seus estudiants. Compta amb gairebé 90.000 estudiants i amb més de 10.000 professors distribuïts en 28 campus a Mèxic i en 18 seus i oficines internacionals.

La necessària transformació de les institucions d’educació superior, i especialment dels seus models educatius, per afrontar els canvis i les demandes del segle xxi, va fer que el Consell Directiu del Tecnològic, ja l’any 2012, iniciés un model de transformació que permetés alinear els elements clau de la visió, l’organització i la cultura de l’organització. Posteriorment, el 2013, es va proposar evolucionar cap al Model Educatiu TEC21  per preparar els estudiants amb una formació integral que els permetés enfrontar-se als reptes que planteja un món canviant i incert i assegurar la seva competitivitat internacional potenciant-ne les capacitats i competències per convertir-se en líders.

El model entén per competència la integració conscient de coneixements, capacitats, actituds i valors per afrontar amb èxit tant situacions estructurades com situacions incertes que puguin implicar processos mentals complexos per formar professionals participatius i compromesos amb la societat.

Es consideren dos tipus de competències: les disciplinars i les transversals. Aquestes últimes són deu, i inclouen des del lideratge fins al treball col·laboratiu, passant per l’emprenedoria i la innovació, el pensament crític i l’ètica i la ciutadania global.

L’aprenentatge basat en reptes, la flexibilitat en el com, el quan i l’on s’aprèn, una vivència universitària memorable i uns professors inspiradors, són els quatre components bàsics del model. I finalment, els quatre capacitadors específics del model són: les comunitats acadèmiques, la innovació educativa, els espais educatius i la vinculació amb l’entorn.

L’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) es fonamenta en l’aprenentatge vivencial que té com a principi que els estudiants aprenen més i més bé quan participen de forma activa en experiències ofertes d’aprenentatge. Un repte és una experiència vivencial dissenyada per exposar a l’alumne a una situació desafiador de l’entorn per aconseguir uns objectius específics d’aprenentatge. Així, els coneixements s’integren i s’apliquen mitjançant mòduls d’aprenentatge, que són el conjunt de contingut teòrics i pràctics necessaris per resoldre un repte. Vegem l’esquema-resum següent:

La flexibilitat curricular es construeix, a diferència d’un pla d’estudis rígid, mitjançant les trajectòries, un sistema que brinda a l’alumne l’oportunitat d’explorar, decidir i especialitzar-se al llarg del seu procés formatiu escollint continguts de diferents àrees disciplinars. Un professor assessor l’orientarà de forma personalitzada.

El nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge requereix un nou perfil de professor que ha de tenir les característiques següents: inspirador, actualitzat, vinculat a l’entorn professional, innovador i usuari de les tecnologies de la informació. Els rols que caldrà que dugui a terme aquest nou perfil de professor són els següents: catedràtic (dissenya i imparteix els mòduls), avaluador (per competències), dissenyador de reptes, tutor de repte i mentor de carrera.

Tot aquest model compta amb una estratègia d’implementació progressiva ja iniciada, que s’ha previst completar l’any 2020  amb la primera generació completa d’alumnes formada d’acord amb aquest nou model y amb un sistema específic de transició del model actual al nou model TEC21. Aquesta estratègia té com a element central la formació o l’acompanyament dels docents mitjançant el CEDDIE (Centro de Desarrollo Docente e Innovación Educativa), l’Observatorio de Innovación Educativa i el Congreso Internacional de Innovación Educativa (CIIE). Aquest últim, al qual vaig poder assistir en l’edició del 2016 i del qual parlaré en un altre post, se celebra des de l’any 2006, però amb caràcter internacional des del 2014.

Impressiona conèixer i comprovar la visió i la capacitat de lideratge que té aquesta universitat per avançar decididament cap a un nou tipus d’institució educativa superior que superi les limitacions de la formació que avui dia ofereixen la majoria d’universitats. Les universitats s’han de reimaginar i avançar cap a una innovació sistèmica i disruptiva. Aquest és el nostre gran repte avui en el món.

LEINN, únic grau a España per estudiar emprenedoria treballant en equip

Vaig conèixer el LEINN de la manera més pràctica i aplicada possible. . . a final de setembre de l’any passat. Vaig rebre una trucada al despatx d’un alumne de tercer curs d’aquest grau del campus d’Irun que havia identificat juntament amb els seus companys el projecte HORITZÓ 2020 com un dels projectes més disruptius en educació i s’oferia a fer una consultoria per donar suport al canvi… imaginin la cara que hi vaig fer… ¿Qui ets? ¿Què és el LEINN? Ell ho sabia tot sobre el projecte Horitzó 2020 i va començar a fer-me propostes concretes de millora del procés innovador alhora que m’explicava què era el LEINN. Al cap d’una setmana, ell i un company eren a Barcelona i, com no podia ser altrament, després d’haver firmat el corresponent contracte, van dur a terme un esplèndid treball de suport al procés de reflexió i canvi aplicat a la Formació Professional de Jesuïtes Educació. ¿Volen una millor manera de formar-se i preparar-se per emprendre i liderar la innovació?

Finalment, aquest passat mes de novembre vaig poder anar a Oñati, a la facultat d’Empresarials i, de la mà del seu degà, Lander Beloki, i del coordinador del LEINN, Aitor Lizarza, vaig aprofundir-ne les propostes i la metodologia. A més, vaig poder parlar amb alumnes i professors i veure les sales de treball i reunió. Realment impressionant.

Lideratge, Emprenedoria i Innovació (LEINN) és l’únic grau universitari oficial i internacional sobre emprenedoria que hi ha a Espanya i l’únic que ha implantat una de les metodologies educatives més innovadores procedent de Finlàndia. Aquesta metodologia es basa en tres pilars bàsics: aprendre fent, emprendre en equip i viatges d’aprenentatge internacionals.

El Rocket Model, una metodologia específica del LEINN, inclou Learning Individual, Company Learning, Team Learning i Leadership per aconseguir aprendre a aprendre, lideratge i estratègia, gestió del coneixement i creativitat. El 30 % del temps de l’alumne és treball individual i el 70 % treball en equip.

Els alumnes s’enquadren des del primer dia del grau en un LAB de 36 membres que posteriorment s’organitza en dos equips de 18 que, al llarg dels quatre anys del grau, seran l’“equip empresa”. Aquest equip fa els projectes “reals i “vendibles” en grups de 2 a 4 persones, i té un professor team coach que els dóna suport i els acompanya durant tot el grau. A més del professor coach d’equip, els alumnes compten amb professors experts en les diferents assignatures core, professors mentors d’incubació de projectes i experts en diverses àrees … tot això a mesura que els alumnes ho van necessitant.

Pla de lectura i portafoli digital de l’alumne, learning diary, sessions setmanals de l’equip per revisar i comentar objectius (entre ells, objectius reals de venda), autoavaluació, coavaluació, avaluació del team coach, avaluació del client de la venda (jo la vaig fer) i avaluació de cada una de les assignatures core.

Com es pot veure, aquesta carrera és universitària, 100 % pràctica i real. Els estudiants no són alumnes sinó emprenedors i, des del primer curs creen una empresa real, dissenyen i desenvolupen productes i serveis reals, treballen amb clients i han de facturar i obtenir beneficis per superar el curs, entre altres objectius.

A més, el pla d’estudis del grau inclou sis viatges internacionals al llarg del grau a vuit països diferents del món: la Xina (Xangai), l’Índia (Pune), Finlàndia, EUA (San Francisco), Holanda (Amsterdam) i Madrid.

Actualment el grau LEINN es pot cursar a Irun, Oñati, Bilbao (a la seu de la factoria d’innovació de la ciutat – BBF), Madrid, Barcelona, València, Amsterdam, Querétaro (Mèxic) i Xangai. Són nou LAB i més de 700 alumnes distribuïts per totes aquestes ciutats i països, dels quals ja s’han graduat més d’un centenar.

Impressiona l’aposta per crear un grau nou, molt propi de la societat del coneixement, i per dur-lo a la pràctica d’una manera tan innovadora, tant pel que fa al format com a la metodologia, i amb una gran dosi d’internacionalització. Sens dubte, una manera audaç i reeixida de transformar la universitat i mostrar el camí del futur.

Factoría de Innovación de Bilbao: aprenentatge, innovació i emprenedoria

La Bilbao Berrikuntza Faktoria (BBF) és un projecte de col·laboració públic-privat pioner en el camp de l’aprenentatge, la innovació i l’emprenedoria, ubicat a Bilbao i impulsat i gestionat per la Mondragón Unibertsitatea  en col·laboració amb l’Ajuntament de Bilbao. A més, la consultora The Init, especialitzada en projectes d’innovació, col·labora amb la universitat en el desenvolupament, l’impuls i la gestió del projecte.

Bilbao Berrikuntza Faktoria aglutina en un mateix espai i de manera integral, una comunitat de persones impulsores d’iniciatives innovadores de formació universitària i empresarial a fi de generar que les condicions per a l’aprenentatge, la creativitat i la col·laboració entre elles es produeixin de manera natural i així impulsar el desenvolupament de nous projectes empresarials.

El model BBF integra tres capes diferenciades i interconnectades:

  • Aprenentatge: de la mà de la universitat s’ofereix:
    • un grau (LEINN Lideratge Emprenedor i Innovació, primer i únic grau a Espanya per estudiar l’emprenedoria treballant en equip) i
    • quatre màsters:
      • MINN (Màster Internacional en Intraemprenedoria i Innovació col·laborativa)
      • Màster Coaching de persones i equips
      • Màster universitari en màrqueting digital
      • MIO (Màster Universitari en Internacionalització de les Organitzacions)
    • Cursos per a experts i aprenentatge obert
  • Emprenedoria: amb la coordinació de The Init i a través de la incubació, la consultoria i el desenvolupament de projectes, es constitueix en un autèntic centre per emprendre que compta amb incubació i acceleració, coworking, allotjament d’iniciatives, mentoring i hibridació (projectes start-up).
  • Innovació: amb seu d’empreses amb productes i serveis innovadors i un potencial important de creixement (empreses gasela).

En els més de dos mil metres quadrats de la factoria s’hi integren també un laboratori audiovisual, un espai específic de prototipat i una cafeteria, una sala d’actes i diverses sales de treball i espais de coworking i seus d’empreses. Actualment la factoria compta amb 11 empreses consolidades, 150 estudiants constituïts en equips emprenedors, 30 projectes i start-ups i 50 emprenedors coworkers. En total, més de 300 persones s’interrelacionen quotidianament en aquest original ecosistema d’innovació que al llarg de l’any organitza també més de 300 esdeveniments de divulgació i interrelació pels quals passen més de 6.000 persones.

Quan visites la factoria de la mà del seu responsable, Luis Berasategi, se’t contagia l’ambient innovador, emprenedor i creatiu, i observes la hibridació existent i tot el potencial futur que aquest tipus d’ecosistema promou. La societat del coneixement que anem construint a les nostres ciutats necessita aquests projectes innovadors capaços d’integrar universitat, emprenedoria, empresa i investigació.

Tant de bo que altres universitats i centres d’innovació vagin avançant per aquest camí i que les nostres ciutats es vagin omplint d’aquests tipus d’iniciatives: les noves factories d’aquest segle.

Visita a la Facultat d’Humanitats i Ciències de l’Educació de la Universitat de Mondragón

Després de la visita al Basc Culinary Center, a Donosti, vaig anar a Escoriaza per reunir-me amb la degana i l’equip directiu de la facultat. Actualment, la facultat, mitjançant un aprenentatge basat en competències i en diverses metodologies (simulació de situacions reals en totes les assignatures, aprenentatge basat en projectes, en resolució de problemes, en casos…), ofereix en modalitat presencial i en línia, els graus següents:

I els màsters següents:

L’origen de la facultat es remunta a l’any 1976, quan es crea com a escola de magisteri. El 1981 es transforma en cooperativa i el 1997 s’incorpora a la Universitat de Mondragón. L’euskaldinització de l’educació al País Basc i el cooperativisme són els seus eixos de treball més importants.

Actualment estan definint la seva missió en el marc de buscar un model propi d’innovació pedagògica per poder-lo transferir a les escoles del seu entorn, amb les quals mantenen una relació important des de fa anys.

Fan docència, investigació i transferència, i focalitzen els seus esforços en quatre àmbits: educació inclusiva, societats multiculturals i plurilingües, interculturalitat i impuls a la innovació educativa.

Aquesta facultat i tota la seva interessant activitat són bastant desconegudes fora del seu entorn més directe, i estic convençut que ofereixen una opció docent i d’investigació molt interessant vinculada a les necessitats dels seu país.

El Basque Culinary Center, un nou centre universitari per a un sector en transformació

Visitar el Basque Culinary Center (BCC) a Donosti impressiona. Visites un bell edifici acabat de construir ubicat a la falda d’un turó, a prop d’un centre tecnològic i enmig d’un barri residencial. El paisatge és molt bonic i tot respira innovació i creativitat.

El projecte, com comentava en un post anterior, es va pensar l’any 2008 en el marc del pla estratègic de la Universitat de Mondragón i es va desenvolupar a partir del 2009 mitjançant la creació de la fundació que l’impulsa i el gestiona. Posteriorment es va construir l’edifici de 15.000 m2 que l’alberga i es va concretant el camí creatiu i innovador que el caracteritza actualment.

Podem dir que el BCC és un autèntic ecosistema d’innovació que conté al seu si les entitats següents:

  • La facultat de Ciències Gastronòmiques (CG), que ofereix per a 400 alumnes (n’entren 100 cada any) un grau en CG així com 7 màsters, doctorat i diversos cursos de formació per a professionals i empreses
  • El Centre d’Investigació i Innovació en gastronomia, que, com a centre tecnològic sectorial, fa I+D aplicada per a les empreses del sector
  • I el Centre d’Esdeveniments i promoció alimentària, que organitza tota MENA d’activitats de difusió i promoció de la gastronomia, la cuina i l’alimentació, i que inclou un club per a entusiastes de la gastronomia i fins i tot campaments gastronòmics…
  • Dos restaurants diferents que funcionen diàriament menys quan s’organitzen esdeveniments

La missió del BCC és incidir i col·laborar en el potencial econòmic i social de la gastronomia en la societat actual i del futur per mitjà de la formació, la investigació i la difusió. Els seus quatre valors fonamentals són passió, innovació, excel·lència i compromís social.

Des del començament es va plantejar com a centre internacional i ja avui dia un 25 % dels alumnes de grau són estrangers, un percentatge que arriba al 50 % en les activitats formatives de postgrau. El consell assessor compta amb els 13 millors cuiners i cuineres del món, entre els quals hi ha dos catalans.

La seva metodologia es basa en un enfocament holístic de la persona que s’ha de formar i a aprendre fent (70 % del temps, que inclou pràctiques en empreses del sector) mitjançant un treball interdisciplinar per projectes i assignatures que desenvolupen coneixements, capacitats, competències i valors. L’alumne es forma en cultura gastronòmica, gestió, cuina i sala i ciència aplicada a la gastronomia. S’organitzen equips de 14 persones que actuen en els diferents àmbits i utilitzen en molts casos el «design thinking» com a metodologia específica de treball. D’aquesta manera, l’experimentació, l’acció professional i la reflexió es combinen per aconseguir un perfil del diplomat capaç de treballar en un sector en transformació i molt polivalent.

Per a mi, el BCC és un exemple molt bo d’innovació formativa universitària aplicada, que combina molt sàviament la formació d’un nou tipus de professional per a un sector emergent econòmicament i socialment molt important que es transforma a gran velocitat. A més, és una contribució molt bona de la Universitat de Mondragón a l’experimentació necessària per avançar cap a un nou tipus d’universitat més d’acord amb el segle en què vivim.

¿Sabran les altres universitats espanyoles trobar camins innovadors per transformar-se tan profundament?

Viatjo a Mèxic

Els dies vinents aniré a diverses ciutats de Mèxic per participar en dues activitats importants. En primer lloc, impartiré un Seminari/Taller d’una setmana, juntament amb Joan Blasco, director del model pedagògic de Jesuïtes Educació, i Miquel Amor, director del CETEI (node d’innovació pedagògica de JE), a 60 directius de les 6 escoles jesuïtes d’aquest país que es reuneixen per primera vegada per avançar junts pel camí de la transformació educativa.

Prèviament, els 60 directius han estat llegint, resumint i compartint els 8 quaderns titulats «Transformant l’educación»  en un debat obert i participatiu per mitjà d’una plataforma virtual.

Serà un gran repte col·laborar en la construcción d’una visió conjunta i compartida del canvi educatiu que les escoles de jesuïtes de Mèxic volen dur a terme i ajudar-los a fer els primers passos i a definir el camí.

Un cop acabat el Seminari/Taller, participarem en el que possiblement és un dels millors congressos internacionals d’innovació educativa que es fan al món, el 3er Congreso Internacional de Innovación Educativa,  que organitza el Tecnológico de Monterrey al seu campus de Ciutat de Mèxic, on presentarem l’experiència de l’Horitzó 2020 així com els quaderns «Transformant l’educación» que ho expliquen.

Als següents posts continuaré explicant les reflexions i aprenentatges del viatge i les activitats.