CERCLES RIEDUSIS: una comunitat internacional per transformar l’educació

/0 Comments/in , /by

A finals d’abril d’aquest any, en plena primera onada de la crisi del COVID19, vam llançar els CERCLES RIEDUSIS, una comunitat internacional de directius i directives per transformar l’educació. I ahir ja vam fer la cinquena sessió virtual de feina amb els més de trenta líders que la componen juntament amb l’equip de RIEDULAB.

Fa més de tres anys que l’equip de consult-coaches de Reimagine Education Lab col·labora amb més de 50 institucions educatives en gairebé quinze països… i ha generat, per tant, milers d’hores de trobades, converses, reflexió, debat, formació, transferència, acompanyament i connexió… i, sobretot, ha col·laborat a posar en marxa centenars d’equips, d’iniciatives i de prototips per transformar l’educació. I a l’escalfor de tota aquesta feina i vida han nascut vincles i amistats personals i professionals de directius i directives que han adoptat la metodologia RIEDUSIS per transformar les institucions educatives a la seva escola i que estan impulsant experiències de canvi eductiu interessants.

I pensen que era una gran oportunitat crear una comunitat internacional amb aquests líders educatius per: compartir el moment present tan disruptiu i desafiant, i reflexionar sobre els elements de futur per seguir empenyent i liderant la transformació educativa. En definitiva, per “agirafar-nos” en temps de coronavirus i trobar espais que ens ajudin a avançar i a superar la pressió del dia a dia.

Actualment formen part d’aquesta iniciativa deu institucions educatives i tres xarxes d’escoles d’Europa i Llatinoamèrica que agrupen més de vuit mil docents i prop de cinquanta mil alumnes.

Estem construint i vivint una comunitat educativa de líders transformadors que comparteix i cocrea l’escola del futur des del nostre present, i això és, sens dubte, una gran ajuda per no estar sols i avançar junts.

#EsHoradAcompanyar els directius i directives en la difícil i complexa tasca de liderar el dia a dia i alhora continuar impulsant la transformació educativa. I els  CERCLES REIDUSIS ens hi ajuden.

Imatge d'una de les presentacions dels Cercles RIEDUSIS

El programa LI2 d’AUDEC, una experiència de transformació educativa de gran impacte II

/0 Comments/in , , /by

️– Jonquera Arnó, Mariana Martinez, Xavier Aragay –

Al post anterior, titulat El programa LI2 d’AUDEC, una experiència de transformació educativa de gran impacte I, us explicàvem com va començar la nostra col·laboració amb l’Asociación Uruguaya de Educación Católica (AUDEC), i el programa de formació amb més de 30 directius de 10 escoles d’aquest país, denominat LÍDERES IMPULSORES DE INNOVACIÓN (LI2). En aquest post d’avui us expliquem a fons com treballem amb els directiv@s per crear prototipus motors de canvi disruptiu a les escoles.

Busquem un canvi profund a les escoles i per això ens hem centrat en un canvi profund en els directiv@s que han seguit el programa. Hem volgut anar a fons perquè tenim una finestra d’oportunitat d’entre 5 i 10 anys per transformar veritablement l’escola, i per això cal canviar la nostra mirada, conèixer-nos i identificar el nostre propòsit per poder inspirar els altres i canviar l’escola junts.

Estem convençuts que hem de passar a una fase nova que vagi més enllà d’innovacions puntuals i asseguri un procés basat en un nou lideratge i una nova manera de fer.

Davant la impossibilitat de canviar a fons tota l’escola alhora, emergeix una nova estratègia de canvi basada en la realització de prototipus de cada escola concreta en funció del seu somni. A partir d’aquí, totes les escoles participants han acabat dissenyant una Experiència Avançada de Canvi (EAC o prototipus) en dos cursos o un cicle d’algunes de les seves etapes educatives per implementar, d’aquí a un parell d’anys, com una nova manera de transformar-se. Un cop implementats, aquests prototipus seran avaluats posteriorment pel que fa al seu impacte sobre el perfil humà del diplomat (persona que ha acabat els estudis després de passar anys a l’escola com a alumne /a) que prèviament hem definit.

Es tracta de posar en marxa i deixar instal·lats uns mecanismes que assegurin, basant-se en el disseny i l’avaluació d’experiències disruptives de canvi, una transformació permanent en el temps per poder adaptar-se de manera constant a una societat que en els anys vinents no deixarà de mutar profundament en el que ja es denomina «canvi d’època ».

I, per tot això, necessitem temps i un nou concepte del «tempo» de canvi al centre. Temps perquè els líders que volem formar puguin reflexionar interiorment i interactuar amb altres per descobrir les noves claus del procés de canvi. Temps per dissenyar en cada escola processos de transformació que duraran uns quants anys i que apunten a un canvi integral.

Al principi del 2020, començarà una nova promoció del programa LI2, amb nous directiv@s de centres que també volen caminar per la sendera de la transformació profunda de l’educació per poder arribar a més escoles i tenir encara un impacte més gran. Però no deixarem de trobar-nos i de continuar en contacte amb aquesta primera promoció, que ja és una veritable comunitat d’aprenentatge i d’acció, i concretar-ne els prototipus de canvi.

Es tracta d’anar creant una massa crítica de directiv@s, líders transformador@s a l’Uruguai, que estiguin dispuest@s a treballar en xarxa amb els seus homòlegs, i en xarxa de xarxes amb totes les escoles del territori que somien amb una educació diferent.

Tant de bo altres associacions i xarxes d’escoles d’altres països coneguin aquest programa i el seu gran impacte personal en els directius, els equips i els centres. Ens oferim a pensar junts, a dissenyar experiències com aquesta o semblants que ens acostin al somni de l’escola que volem per avançar decididament en la transformació educativa.

¡JUNTS PODEM!

Us deixem un petit vídeo que ha dut a terme AUDEC per explicar i presentar la nova edició de l’LI2 2020… És interessant veure i sentir l’experiència d’aprenentatge i de transformació i que expliquen els participants de la primera promoció. ¡Gràcies a tots ells ha estat possible!

Jonquera Arnó, Mariana Martínez i Xavier Aragay

El programa LI2 de AUDEC, una experiència de transformació educativa de gran impacte I

/0 Comments/in , , /by

️– Jonquera Arnó, Mariana Martinez y Xavier Aragay –

️– Jonquera Arnó, Mariana Martinez i Xavier Aragay – Al principi d’aquest any 2019, per encàrrec de l’Asociación Uruguaya de Educación Católica (AUDEC), vam iniciar a través de Reimagine Education Lab un programa de formació amb més de 30 directius de 10 escoles de este país, denominat LÍDERES IMPULSORES DE INNOVACIÓN (LI2).

Aquesta important i activa associació, que agrupa prop de 200 escoles uruguaianes, feia uns quants anys que duia a terme una magnífica tasca de debat i de formació sobre innovació mitjançant diverses jornades al llarg de l’any, tant per a educadors com per a directius. Aquestes jornades, amb uns conferenciants excel·lents, havien precipitat la reflexió i el canvi de mirada per obrir mentalitats i propiciar experiències d’innovació en molts centres.

Això no obstant, fa anys que moltes escoles intentaven donar resposta a un entorn cada vegada més fluid, volàtil, incert i complex per mitjà de la implementació d’un conjunt d’innovacions (i fins i tot de noves ofertes educatives) que canvien algunes pràctiques, però que generalment s’afegeixen o se superposen a tot el que l’escola ja anava fent sense aconseguir un canvi profund en la forma d’ensenyar i d’aprendre. Anar més enllà de la implementació d’aquest conjunt d’innovacions parcials era complex i difícil, amb la qual cosa es manifestava la necessitat clara de fer un salt qualitatiu i articular processos d’innovació disruptiva a les escoles per entrar en la transformació integral dels centres.

En aquest context neix el programa LI2, dissenyat i dinamitzat per l’equip de Reimagine Education Lab. Es tracta d’un projecte diferent de formació i desenvolupament directiu per formar líders impulsors de la innovació que articulin i liderin processos de transformació educativa a les escoles interessades.

Els objectius de l’LI2 han estat els següents:

  • conèixer a Fons, per poder aplicar al seu centre, la metodologia d’articulació de processos de transformació educativa denominada RIEDUSIS (Sistema per Reimaginar l’Educació), creada per Reimagine Education Lab i que té com a base la definició del perfil de l’alumne que volem educar i la seva avaluació en forma d’impacte
  • conèixer-se i fer-se conscient (cada un dels participants) de la seva trajectòria com a educador i directius, per poder transformar la seva mirada, el seu encàrrec i el seu estil de lideratge
  • articular un projecte, específic i adaptat al seu centre, d’innovació disruptiva que consideri tots els aspectes d’una veritable transformació institucional
  • compartir i articular aquest procés de formació-acció-reflexió en una xarxa de centres compromesos a encarar una innovació disruptiva (els 10 centres participants a la primera edició), i així crear una veritable comunitat d’aprenentatge

Els més de 30 líders que han participat eren directius amb una formació i una experiència àmplies que ja havien impulsat múltiples experiències (o microexperiències, com les denominem nosaltres) d’innovació, i que volien trencar el sostre de vidre estructural i sistèmic (l’escola és molt rígida) que impedeix fer el salt.

El programa ha estat intens, amb gairebé 100 hores de treball (sumant el treball individual i el d’equip), distribuïdes en tres seminaris de tres dies cada un (3 jornades completes el mes de febrer, tres més el maig i tres més a final de setembre), i accions i practiques en els seus centres respectius per crear nous instruments i mirades, aplicar el que s’ha après i després reflexionar-hi conjuntament.

Hem utilitzat metodologies molt actives i participatives, en les quals es requereix una implicació important de tots els participants, tant en el treball previ de lectura com en el posterior, referit a la realització de les tasques als centres.

S’han combinat activitats que van des de la reflexió personal, la reflexió conjunta, el debat, les activitats creatives i lúdiques, design thinking… incloent la lectura individual i col·lectiva del llibre Reimaginando la educación: 21 claves para transformar la escuela i la realització del test BRIDGE, d’autoconeixement de l’estil relacional per orientar l’estil de lideratge.

Si vols conèixer més a fons aquesta experiència de transformació educativa, en aquest enllaç trobaràs la segona part d’aquest post: allà detallem com estem logrant la reansformació en aquesta xarxa d’escoles i a més a més, hi trobaràs un vídeo molt explicatiu.

Jonquera Arnó, Mariana Martinez i Xavier Aragay

Una experiència de transformació integral de la secundària a Argentina

/0 Comments/in , /by

️– Mariana Martínez y Xavier Aragay –

Durant el curs 2018-2019, l’equip de Reimagine Education LAB (RIEDULAB)  hem estat acompanyant el projecte denominat PLaNEA, Nueva Escuela para Adolescentes, de transformació de la Secundària. Es tracta d’un projecte conjunt d’UNICEF i el Ministeri d’Educació de la Província de Tucumán (Argentina) que té per objectiu donar resposta a les diferències socials i a la desigualtat, i alhora reduir els indicadors deficients de trajectòria, terminalitat i aprenentatge, i promoure canvis profunds i estructurals en els processos d’aprendre i ensenyar per transitar d’una escola tradicional a una escola més innovadora, oberta, de qualitat i inclusiva.

L’enfocament de PLaNEA és molt integral: parteix d’un interessant diagnòstic previ, estableix un marc de col·laboració molt ampli i busca un treball en col·laboració i en xarxa per obtenir una acció integral.

Les aportacions de valor específic del nostre equip al projecte han estat bàsicament dues:

  • D’una banda, col·laborar a situar al centre de la proposta pedagògica i institucional els adolescents i els seus aprenentatges mitjançant la definició i l’aprofundiment del que denominem el perfil del que ha acabat la secundària. Aquest perfil és el conjunt de qualitats, habilitats i valors que, juntament amb els coneixements, volem que tinguin incorporats els nostres alumnes en el moment en què acaben secundària. Tenir-ho establert aclareix i focalitza la missió del projecte i ens ajuda a dissenyar una proposta pedagògica que fomenti aquest tipus d’atributs que hem definit. El perfil es va treballar i establir conjuntament amb l’equip del projecte, directors d’escoles i membres del Ministeri d’Educació d’aquesta província.
  • De l’altra, dotar PLaNEA d’una metodologia específica per poder avaluar l’impacte del projecte en els nois i noies participants de secundària. Per poder arribar a concretar aquesta avaluació (que es planifica en una fase diferent, ja que es requereix que els alumnes de la primera cohort hagin acabat el primer cicle i després transitin durant tres anys per l’experiència de canvi), primer es va establir una Teoria per al Canvi. Mitjançant aquesta teoria, no solament vam identificar què volíem fer per donar lloc a determinats canvis, sinó que també vam establir, de la manera més precisa possible, la naturalesa de los canvis buscats. Posteriorment, es va elaborar una matriu d’indicadors que desglossen i concreten el perfil del que ha acabat secundaria, que hem denominat impactes (conductes, comprensions i marcs mentals).

En definitiva, es tracta d’incorporar el mètode científic i la recerca d’evidència per avaluar l’impacte dels projectes de transformació educativa. Alhora, la informació obtinguda de l’avaluació donarà una informació específica molt necessària per millorar el disseny i les pràctiques del projecte (fonamental per a l’ampliació i extensió a altres realitats) en el que ha de ser el veritable motor de millora del sistema educatiu.

I per això, calia tota la feina que s’ha dut a terme, perquè sense hipòtesi inicial ni establiment d’indicadors a aconseguir (impactes vinculats a la teoria per al canvi), posteriorment, seria impossible avaluar de forma correcta.

Finalment, també és molt important destacar la col·laboració del nostre equip en la definició del marc i el model de treball per projectes interdisciplinari per àrees de coneixement que fan els alumnes amb els professors a les escoles integrades al programa. El disseny d’aquests projectes és conjunt entre un equip de docents de les escoles participants, funcionaris del ministeri d’educació i un equip de tècnics i especialistes seleccionat per UNICEF juntament amb RIEDULAB. Aquests projectes apunten als impactes del perfil del que ha acabat secundària a aconseguir, parteixen dels continguts curriculars i connecten amb els interessos dels alumnes. El nostre equip ha acompanyat aquest procés (modelització i formació) per mitjà de tallers vivencials i d’aprenentatge als centres participants. És important destacar que el programa té previst que els docents es vagin implicant cada vegada més en l’autoria directa dels projectes a mesura que avança el programa.

Tot això és una aportació molt significativa a la implementació de polítiques y estratègies de transformació educativa i, molt especialment, de la secundària, ja que permet, mitjançant la metodologia aportada pel nostre equip, centrar la missió del programa en el perfil de sortida de l’alumne i establir i planificar l’avaluació del seu compliment mitjançant indicadors establerts en el moment d’inici.

Una visita amb arrels

/0 Comments/in /by

️– Lluís Tarín i Xavier Aragay –

Durant els dies 3, 4 i 5 d’abril del 2019 cinc professors de l’ISG de Lisboa, escola de negocis de Lisboa, amb el seu director, el Dr. Miguel Varela al capdavant, van dur a terme una visita d’estudi, reflexió i inspiració a la Facultat d’Empresarials de Mondragón Univertsitatea. Lluís Tarín, consultor de Reimagine Education LAB, el projecte que lidero, els va acompanyar en el procés i aquí ens explica l’experiència.

Des del 2017, a Reimagine Education Lab (RIEDULAB) acompanyem el procés de canvi, desenvolupament i innovació educativa del grup ENSINUS portuguès al qual pertany ISG. Les visites d’estudi, reflexió i inspiració són un dels instruments que utilitzem per ajudar les institucions educatives en el seu procés de transformació i de canvi. La finalitat d’aquestes visites consisteix a ajudar que les persones visitants obrin la seva ment, el seu cor i la seva voluntat davant de les realitats visitades. És un canvi en la forma i en el fons d’encarar les situacions. S’obren la ment i els sentits des de les posicions més profundes de la persona per, des d’allà, iniciar els processos d’inspiració col·lectiva que desemboquen en la creació grupal de noves propostes.

És una nova manera d’iniciar de forma conjunta un objectiu comú que s’inspira en els treballs i la metodologia de la “Teoria de la U”, desenvolupada al MIT por Otto Scharmer.

Així, els professors de l’ISG es van desplaçar al lloc del canvi potencial que, en aquest cas, va ser la Facultat d’Empresarials de Mondragón Univertsitatea. En concret, van observar i van contrastar els programes d’Administració i Direcció d’Empreses (MYGADE), Lideratge Emprenedor i Innovació (LEIN) i Business Data Analytics (BDATA).

Els cinc professors han afrontat aquests programes innovadors en forma i fons i s’han detingut, han escoltat i han buscat empatitzar amb els “què”, els “per què” i els “com”. Des de RIEDULAB els hem ajudat que el coneixement intentar vagi emergint. Procurem que prenguin consciència de les idees i sentiments preconcebuts que, sovint, omplen el lloc interior personal des del qual s’afronta la situació visitada.

Durant aquests tres dies i amb les sessions que desenvolupem actualment, hem intentat connectar amb l’interior personal i grupal per fer que s’obri des d’una òptica cognitiva i racional, així com des de l’òptica emocional. Ho fem així perquè La Teoria U afirma i demostra que per buscar i generar nous canvis s’ha de fer des d’àmbits i entorns mentals que afavoreixin la creativitat.

Des de RIEDULAB els ajudem a escoltar i observar perquè facin emergir les fonts i les deus personals que contribuiran a produir noves idees i innovacions educatives per als seus programes i a desprendre’s d’esquemes mentals del passat que impedeixen pensar, sentir i fer des de la totalitat. Superarem la por de la voluntat amb coratge, la ira del cor amb compassió/empatia i el prejudici de la ment amb curiositat.

Reimaginar la universitat

/0 Comments/in /by

La ràpida transformació que viu el nostre món en tots els àmbits i la seva projecció i visió per als cinc o deu anys vinents (per no parlar dels quinze o vint anys) provoca una important crisi en l’àmbit educatiu.

Aquesta percepció de crisi, en el sentit de canvis que amenacen la mateixa essència i estructura en un futur, amb transformacions sense precedents i molt incertes, és molt intensa en el cas dels educadors i directius dels col·legis i escoles d’arreu del món. No sempre és així en l’entorn universitari…

En els viatges de feina que he fet a institucions educatives d’Europa, Àfrica i Amèrica, sempre que és possible visito i celebro trobades amb directius d’universitats per compartir la seva visió sobre el desenvolupament de les seves institucions i la seva mirada al futur… I, progressivament, comento a tenir la mateixa sensació de preocupació i crisi que hi ha en el món de l’educació no universitària.

Fa uns quants mesos vaig acompanyar l’equip directiu de la Universitat de Mondragón en un viatge d’exploració i contacte per diverses experiències de canvi avançades d’universitats nord-americanes de la costa Oest. La visita, que va durar una setmana, a Phoenix, San Francisco i Seattle, va ser molt suggerent i em va confirmar que els directius d’algunes institucions d’educació superior ja donen per descomptat la necessitat peremptòria de sortir de la zona de confort i planificar i dur a terme canvis profunds  i estructurals al seu college o universitat per anticipar la transformació i el canvi que, inevitablement, aniran penetrant l’educació superior.

Parlem de centrar el projecte d’ensenyament i aprenentatge universitaris en la persona i en el desenvolupament de les seves capacitats i competències amb una visió integrada d’educació per a la vida i del seu caràcter, amb els coneixements necessaris en un àmbit professional ampli i obert, amb l’objectiu d’assegurar que l’experiència i la vivència dels anys universitaris de grau puguin ser intenses i excepcionals, amb un elevat grau de llibertat i flexibilitat perquè l’estudiant pugui configurar el seu itinerari dins i fora de la universitat, de replantejar a fons les metodologies i els mecanismes didàctics a l’aula, d’assegurar la interdisciplinarietat i la transdisciplinarietat i incorporar la codocència, de replantejar les estructures organitzatives, la cultura i la governança de la institució… en una paraula, es tracta de reimaginar la universitat mirant al futur i assegurant un fort impacte en els alumnes.

El 1994 ja vaig tenir l’oportunitat de viure aquesta experiència personal i professional d’innovació disruptiva i de canvi quan, com a director-gerent, vaig poder formar part de l’equip que va idear, dissenyar i posar en marxa la primera universitat completament virtual del món —la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)— que avui dia compta amb prop de 70.000 estudiants en més de 90 països del món.

Actualment, com a director de Reimagine Education Lab, col·laboro amb l’equip directiu de la Universidad de Mondragón en un interessant i apassionant projecte de canvi denominat Mendeberri 2025. Somiem i dissenyem aquesta universitat transformada i transformadora del futur, i ho fem realitat reimaginant cada un dels graus i facultats que la conformen.

També el Tecnológico de Monterrey, del qual vaig parlar al post anterior, fa temps que s’endinsa en el camí de la transformació i del canvi amb múltiples i diverses iniciatives i innovacions, entre les quals destaco, en aquest moment, l’Observatorio de innovación educativa i el Congreso Internacional de Innovación Educativa (CIIE), el qual, en la quinta edició, se celebra del 10 al 12 de desembre a Monterrey (Mèxic) i en el qual participo com a conferenciant invitat amb una aportació sobre la necessitat de reimaginar la universitat.

L’educació superior s’ha de reimaginar. És una eina tan poderosa i important que no podem deixar-la en mans de la inèrcia o de la mera activitat per l’activitat. Tampoc podem esperar que una nova llei, norma, memòria o agència, la transformi. L’educació superior s’ha de transformar amb la participació de tota la comunitat educativa. Per decidir on volem estar d’aquí a quatre o cinc anys. I això fem…

Quatre claus per a la transformació educativa a l’Amèrica Llatina

/0 Comments/in , , /by

Aquest últim mes i mig he tingut l’oportunitat de treballar amb els equips directius i els educadors de diverses xarxes d’escoles a Colòmbia, l’Equador i l’Uruguai. Han estat unes setmanes molt intenses de viatges, visites, trobades, reunions, entrevistes, observacions a l’aula i d’impartir conferències i seminaris.

Poder visitar de prop deu escoles i interaccionar, amb intensitats diferents, amb més de cinc-cents educadors i famílies, enriqueix i transforma. Tots aprenem i avancem en aquest camí del canvi educatiu que compartim. I, compartint la passió per l’educació i la seva necessària transformació, he pogut continuar constatant quines són les quatres principals característiques imprescindibles per assegurar l’èxit del procés i que, d’una manera o d’una altra, han d’estar presents i s’han de potenciar:

  1. El lideratge pràctic i actiu de l’equip directiu que està al capdavant d’un procés integral de canvi. Generar un canvi en educació és un procés sostingut en el temps que requereix una estratègia clara i un lideratge fort, globalitzador i compartit que acompanyi les persones amb decisió i amabilitat, per tirar l’experiència endavant.
  2. Somni i convicció. Somni per visualitzar el canvi que volem fer, que és molt més que la suma de petites innovacions, i convicció que és possible més enllà de la dificultat i la complexitat que comporta.
  3. Superació dels marcs mentals dels equips directius. Els marcs mentals dels directius són normalment el principal fre del canvi. Encara que de vegades ens escudem en altres frens, com les lleis i normes, la falta de recursos o les famílies, la veritat és que de les principals experiències de canvi es conclou que els obstacles que s’han de superar són les creences preestablertes, els encàrrecs inercials o els marcs d’actuació que tenen fixats els directius d’una escola o d’una xarxa d’escoles.
  4. Identificació de la transformació educativa com un procés que requereix temps i que afecta tots els elements de l’escola com a institució. És a dir, si transformar l’educació i l’escola és un procés de canvi personal, col·lectiu, organitzatiu i cultural, no el podrem improvisar ni segurament començar directament fent canvis a l’aula, si bé aquest és l’objectiu final. Haurem de fer servir una metodologia de canvi que permeti una estratègia integral. I la metodologia que hem presentat i utilitzat i que, un cop més, s’ha demostrat que era útil i adequada, és la que hem creat a Reimagine Education Lab i que hem denominat RIEDUSIS (Sistema per Reimaginar l’Educació).

Tot això, tenint molt present que no parlem de copiar cap model o recepta pedagògica existent. Més aviat es tracta de moure’s, de sortir del model clàssic i posar-se en camí per buscar el nostre propi projecte de transformació educativa.

Perquè és molt important entendre que parlem d’un “procés” de transformació educativa. És a dir, no parlen només d’innovar o de fer canvis a les aules… naturalment que els farem, però la nostra intenció, és un canvi sistèmic. I, per tant, un canvi de mirada, cultural, organitzatiu, d’espai físic. És tota l’escola la que entra en un procés de canvi profund. I perquè això passi, la meva experiència m’ha ensenyat que hi han de concórrer els elements citats.

Tot això és el que hem treballat en les visites, trobades i seminaris que he fet, acompanyat dels membres de l’equip de Reimagine Education Lab. I, en tots els casos, el camí del canvi sembla clar i intens. Un gran regal de la vida poder-lo compartir.

Una visita a la Finnish National Agency for Education

/0 Comments/in /by

La primera setmana d’octubre, coincidint amb la meva assistència a la Innovation Summit, on es van presentar les 100 millors innovacions del món de l’educació de hundrED, vaig poder estar tot un matí amb l’equip del departament d’innovació de la Finnish National Agency for Education.

L’Agència Nacional Finesa per a l’Educació (EDUFI) és una agència nacional de desenvolupament responsable de desenvolupar l’educació i la formació, l’educació i l’atenció de la primera infància i l’aprenentatge permanent, així com de promoure la internacionalització. EDUFI està subordinada al Ministeri d’Educació i Cultura del govern de Finlàndia, i les seves tasques i la seva organització estan establertes a la legislació.

Actualment, coneixem el sistema educatiu finès pel prestigi que té ser professor en aquella societat, pel gran acord polític entre govern i oposició des de fa ja molts anys per prioritzar l’educació i que no sigui una arma de lluita política, per l’equitat del sistema o pels bons resultats a les proves PISA. Però el que segurament és menys conegut és la intensa aposta recent per la innovació.

En síntesi, el seu diagnòstic és que encara que a la primària es treballi molt basant-se en capacitats i competències, a la secundària, el procés d’aprenentatge està basat en assignatures i, per tant, en continguts separats transmesos per un sol docent. I que un dels principals problemes del seu sistema educatiu avui és que es treballa “per sitges”, és a dir, que la interdisciplinarietat i la codocència són les dues grans absents de les escoles, a més del fet que el desenvolupament personal de l’alumne queda sempre en un segon pla.

Per això, el departament d’innovació de l’agència ha llançat un nou i ambiciós programa que pretén fomentar la innovació a les escoles com a mitjà per aconseguir que el desenvolupament de la persona se situï veritablement al centre del procés d’ensenyament i aprenentatge i, per aquest motiu, ha creat un perfil del tipus de persona que es vol educar en acabar l’escolaritat obligatòria i fa una crida a tots els docents perquè en prioritzen la consecució.

El perfil, com podeu veure, està molt ben elaborat i respon de forma molt profunda al desenvolupament vital d’una persona que haurà de viure en ple segle xxi. A més, m’han semblat molt interessants les unions conceptuals de dues paraules que soviet no acostumem a integrar.

A més, em van explicar-nos que, després de moltes anàlisis i recerques, ja tenen proves pel que fa al millor camí per aconseguir persones innovadores i creatives, crítiques i analítiques, i interactives i cooperatives, és treballar per projectes interdisciplinars i amb equips de professors de diferents disciplines que es mostrin, com a equips que són, integrats davant dels alumnes.

Conseqüents amb aquesta mirada, es plantegen com a objectiu canviar els marcs dels docents en la línia de:

  • considerar que el currículum ha de ser simplement un mapa que indica la ruta, un mitjà per aconseguir el fi d’educar el perfil de l’alumne
  • fomentar el treball interdisciplinar per projectes dels alumnes i dels equips interdisciplinars de professors. En aquest sentit, consideren que, en els pròxims cinc anys, no tindrà sentit que un docent continuï treballant sol, tant en primària com en secundària
  • cal impulsar innovacions, de baix a dalt, en tots els centres per mitjà de prototipus que fomentin que l’alumne aprengui fent, la interdisciplinarietat i el treball en equip dels professors
  • integrar en una nova metodologia competències, capacitats, coneixements i valors en un nou ecosistema educatiu més obert i permeable a l’entorn

Per canviar els marcs mentals dels docents consideren que cal debatre i reflexionar, avui més que mai, sobre el sentit i la missió de l’educació, així com compartir experiències i prototipus d’innovació. En aquest sentit, volen fugir de la clàssica formació conceptual i es plantegen un acompanyament actiu en un lideratge diferents dels directius.

El canvi necessita temps i lideratge. Per aquesta raó, han establert aquest projecte a quatre anys vista, i estan posant els recursos adequats per aconseguir-ho… ah, per cert, a la pregunta de com valoraven ells els excel·lents resultats de les proves PISA que tenen, van contestar que ja han passat aquesta pantalla i que en el món en què viuran els alumnes, obtenir uns bons resultats d’aquest tipus no servirà de gaire…

Un plaer conèixer i debatre plantejaments tan transformadors.

 

HundrED, una iniciativa finesa per transformar l’educació al món

/0 Comments/in , , /by

Un líder inspirador del món de l’educació i un aniversari per celebrar al seu estimat país. Aquests han estat els dos ingredients inicials de la iniciativahundrED. El líder Saku Tuominen i el país Finlàndia, en el centè aniversari de la seva independència. I d’aquí ve el número cent, incorporat al nom i en l’acció que promouen.

La missió de hundrED és buscar i compartir les millors i més inspiradores innovacions de l’educació primària i secundària. La idea és que el món de l’educació està ple d’innovacions. Desafortunadament, poques vegades aconsegueixen disseminar-se pel món. La proposta és ajudar les escoles a canviar buscant i compartint innovacions inspiradores en el que ells anomenen K12.

La iniciativa neix l’any 2016, moment en què busquen i comparteixen les 100 millors innovacions educatives de Finlàndia. El 2017, traslladen el repte al món, i d’entre més de mil innovacions presentades i detectades de 41 països del món, seleccionen les 100 més inspiradores i que més bé poden ajudar a transformar l’educació al món. El seu objectiu final és ser els principals experts mundials en innovacions educatives K12 per al 2020.

La meva presentació del Horitzó 2020 – Reimagine Education i com a membre del Advisory Board de HundrED. Foto: HundrED

 

Les innovacions es van identificar mitjançant investigacions, esdeveniments i recomanacions, i tots els projectes es van avaluar segons la seva capacitat d’innovació, impacte i aplicació Es van considerar les innovacions de tots els continents i es van cobrir diversos temes, des de petites pràctiques dirigides per líders docents fins a ambicioses iniciatives sense finalitats de lucre, productes d’educació viral i models únics de canvi per a tota l’escola.

I, amb la idea de transformar l’educació i amb l’any 2020 de fons, ens trobem en el camí. Primer vaig proposar Horizon 2020 – Reimagine Education com una de les millors innovacions del món, i quan ens vam conèixer, Saku em va oferir d’incorporar-me a la Junta consultiva del projecte. Així, a més de ser seleccionat entre les cent propostes més inspiradores d’aquest any, vaig poder conèixer moltes de les idees i participar en la seva selecció.

La proposta Horizon 2020 – Reimagine Education es basa en la reeixida experiència del projecte Horitzó 2020, de Jesuïtes Educació, i presenta una metodologia de transformació educativa per reimaginar l’educació que pot ajudar a canviar escoles i xarxes d’escoles d’arreu del món. Fins ara, més de 500 persones i institucions han visitat la pàgina que explica la innovació.

Finalment, durant la primera setmana d’octubre vaig poder participar a Hèlsinki en la Innovation Summit, on es van presentar les 100 millors innovacions del món de l’educació d’aquest any i on, a més d’intervenir en nom de la Junta consultiva, vaig poder coincidir i conèixer molts dels innovadors dels cinc continents.

Tots els coneixements i les 100 millors pràctiques estan documentats, ben explicats i compartits amb el món de manera gratuïta. Aquí hi ha 100 formes de transformar l’educació a escala mundial. Gràcies, Saku, per la iniciativa i per aquest regal de Finlàndia al món.

Participants del HundrED Innovation Summit 2017. Foto: HundrED

Argentina i l’educació secundària: ànsia de canvi profund

/0 Comments/in , , /by

A final de novembre del 2015 la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), conjuntament amb UNICEF, em va convidar a Buenos Aires per participar en una trobada per reflexionar sobre el necessari canvi en l’educació secundària.

La setmana passada, un any i mig més tard, la Fundación Santillana, juntament amb l’Organització d’Estats Iberoamericans (OEI) i el CIPPEC , em va invitar a tornar a anar a aquesta preciosa ciutat per participar en el XII Foro Latinoamericano de Educación, centrat, en aquesta edició, en la innovació i el canvi educatius.

Han estat dos dies d’un debat intens en què han participat més de mil persones presencialment, amb més de 22.000 visions en streaming de les sessions, en las quals he presentat l’experiència de canvi de l’Horitzó 2020 i la meva reflexió sobre el canvi en l’educació secundària.

Perquè aquest és el tema de fons que ha estat present en l’ambient del Fòrum: la necessitat de transformar la secundària del país. En aquest punt és on he notat un canvi important. Hi ha una ànsia de parlar de la secundària, de diagnosticar els problemes de la secundària, d’iniciar el canvi en la secundària.

Aprofitant que em trobava al país, també vaig poder participar en una  trobada organitzada per FLACSO i UNICEF amb funcionaris directius de diverses Províncies de la nació (les Províncies a Argentina tenen competències importants en educació) al voltant del mateix tema: “Polítiques educatives per transformar l’educació secundària. Estudi de casos a escala provincial”. En aquest cas, diverses Províncies posaven en comú basant-se en un estudi-investigació de FLACSO i UNICEF, experiències reeixides de transformacions en la secundària dirigides a reduir l’abandonament de sectors vulnerables de la població mitjançant la flexibilització organitzativa i la introducció de metodologies actives en algunes escoles.

En aquest esdeveniment vaig poder presentar, juntament amb la investigadora Sandra Ziegler de FLACSO (participant en la investigació sobre l’avaluació d’impacte de la NEI), les tendències més rellevants en innovació en les escoles secundàries en el món, així com l’avaluació d’impacte duta a terme el curs passat amb els alumnes de NEI del projecte HORITZÓ 2020. Totes dues reflexions van ser molt rellevant en el marc del debat del dia per continuar avançant propostes de canvi per a la secundària.

Els temes s’acceleren en educació. Hi ha un avenç important en el sector educatiu a l’Argentina pel que fa als problemes de la secundària i a la seva necessària transformació. I parlant amb integrants de la comunitat educativa i amb agents involucrats en el canvi, he percebut una clara voluntat de situar aquest tema amb més força a l’agenda pública, i una il·lusió d’impulsar experiències de canvi alhora que demanen a l’Administració Educativa de la nació canvis legislatius que permetin flexibilitzar rigideses organitzatives estructurals que impedeixen fer canvis.

Una bona combinació d’elements que, tant de bo permetin avançar. Arreu del món la secundària preocupa. I molt. I a l’Argentina, alguna cosa es mou…

(Foto: @SantillanaARG)