Quatre claus per a la transformació educativa a l’Amèrica Llatina

Aquest últim mes i mig he tingut l’oportunitat de treballar amb els equips directius i els educadors de diverses xarxes d’escoles a Colòmbia, l’Equador i l’Uruguai. Han estat unes setmanes molt intenses de viatges, visites, trobades, reunions, entrevistes, observacions a l’aula i d’impartir conferències i seminaris.

Poder visitar de prop deu escoles i interaccionar, amb intensitats diferents, amb més de cinc-cents educadors i famílies, enriqueix i transforma. Tots aprenem i avancem en aquest camí del canvi educatiu que compartim. I, compartint la passió per l’educació i la seva necessària transformació, he pogut continuar constatant quines són les quatres principals característiques imprescindibles per assegurar l’èxit del procés i que, d’una manera o d’una altra, han d’estar presents i s’han de potenciar:

  1. El lideratge pràctic i actiu de l’equip directiu que està al capdavant d’un procés integral de canvi. Generar un canvi en educació és un procés sostingut en el temps que requereix una estratègia clara i un lideratge fort, globalitzador i compartit que acompanyi les persones amb decisió i amabilitat, per tirar l’experiència endavant.
  2. Somni i convicció. Somni per visualitzar el canvi que volem fer, que és molt més que la suma de petites innovacions, i convicció que és possible més enllà de la dificultat i la complexitat que comporta.
  3. Superació dels marcs mentals dels equips directius. Els marcs mentals dels directius són normalment el principal fre del canvi. Encara que de vegades ens escudem en altres frens, com les lleis i normes, la falta de recursos o les famílies, la veritat és que de les principals experiències de canvi es conclou que els obstacles que s’han de superar són les creences preestablertes, els encàrrecs inercials o els marcs d’actuació que tenen fixats els directius d’una escola o d’una xarxa d’escoles.
  4. Identificació de la transformació educativa com un procés que requereix temps i que afecta tots els elements de l’escola com a institució. És a dir, si transformar l’educació i l’escola és un procés de canvi personal, col·lectiu, organitzatiu i cultural, no el podrem improvisar ni segurament començar directament fent canvis a l’aula, si bé aquest és l’objectiu final. Haurem de fer servir una metodologia de canvi que permeti una estratègia integral. I la metodologia que hem presentat i utilitzat i que, un cop més, s’ha demostrat que era útil i adequada, és la que hem creat a Reimagine Education Lab i que hem denominat RIEDUSIS (Sistema per Reimaginar l’Educació).

Tot això, tenint molt present que no parlem de copiar cap model o recepta pedagògica existent. Més aviat es tracta de moure’s, de sortir del model clàssic i posar-se en camí per buscar el nostre propi projecte de transformació educativa.

Perquè és molt important entendre que parlem d’un “procés” de transformació educativa. És a dir, no parlen només d’innovar o de fer canvis a les aules… naturalment que els farem, però la nostra intenció, és un canvi sistèmic. I, per tant, un canvi de mirada, cultural, organitzatiu, d’espai físic. És tota l’escola la que entra en un procés de canvi profund. I perquè això passi, la meva experiència m’ha ensenyat que hi han de concórrer els elements citats.

Tot això és el que hem treballat en les visites, trobades i seminaris que he fet, acompanyat dels membres de l’equip de Reimagine Education Lab. I, en tots els casos, el camí del canvi sembla clar i intens. Un gran regal de la vida poder-lo compartir.