Innovació i lideratge en la transformació educativa: reflexions del XX Congrés CNEP 2024

Fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat d’intervenir en el XX Congrés de la Confederació Nacional d’Escoles Particulars(CNEP), celebrat a León (Guanajuato-Mèxic), on vaig posar de relleu una qüestió crucial: com anticipar i liderar la transformació de les institucions educatives en un món marcat per canvis vertiginosos. L’impacte de la intel·ligència artificial (IA), l’avenç tecnològic i les noves demandes socials van ser alguns dels eixos centrals de la discussió, en la qual es va subratllar la urgència de repensar l’educació per als reptes del present i del futur. La meva intervenció es va centrar ens els elements clau següents.

Un món en transformació. Les institucions educatives enfronten una cruïlla crítica. La combinació de pressions socials, econòmiques i tecnològiques, juntament amb unes dinàmiques demogràfiques canviants, planteja interrogants essencials sobre el propòsit i la missió de l’educació. Davant d’aquesta realitat, les escoles han de decidir entre tres camins: tornar a models tradicionals de més control, quedar-se immòbils i expectants davant del canvi o avançar cap a un futur innovador mitjançant un projecte educatiu propi i transformador amb vista al 2030.

En aquest context, la intel·ligència artificial sorgeix com un nou eix disruptiu que redefineix els rols en l’educació. Aquesta tecnologia no tan sols ofereix noves eines, sinó que també desafia el model educatiu actual i les estructures tradicionals, i obliga a repensar la manera com s’ensenya i s’aprèn. La IA té el potencial d’apoderar els estudiants i transformar-los en protagonistes actius del seu desenvolupament personal i professional.

Repensar la missió educativa. El propòsit de l’educació no s’ha de limitar a la instrucció o capacitació tècnica. Avui més que mai hem de subratllar la missió educativa per centrar-nos a preparar els alumnes perquè afrontin els reptes del món actual i el futur. Això implica desenvolupar habilitats personals per a la vida, competències digitals i capacitats socials i professionals essencials per a una societat canviant en un context globalitzat i tecnològicament avançat.

Al Congrés vaig destacar la importància de definir un perfil de sortida de l’alumnat clar i compartit per la comunitat educativa que es converteixi en l’eix rector de la innovació i el canvi de les institucions educatives. Aquest perfil s’ha d’integrar plenament en un nou model educatiu que transformi l’experiència de l’alumnat i li ofereixi una formació integral i adaptada a les seves necessitats.

La IA com a oportunitat transformadora. La intel·ligència artificial, més que una eina tecnològica, és un motor de transformació. El seu impacte en l’educació no es limita a l’automatització o la millora dels processos, sinó que redefineix els rols de professors i estudiants en un ecosistema dinàmic. La IA té el poder d’interpretar dades i aprendre, i de proposar decisions, cosa que obre possibilitats inèdites per personalitzar i enriquir les experiències d’aprenentatge.

Això no obstant, per aprofitar tot el seu potencial, les institucions han de superar la resistència al canvi i articular estratègies que integrin de manera efectiva la tecnologia amb la pedagogia, la transmissió de coneixements amb el perfil de sortida dels estudiants desitjat. Això inclou redissenyar processos d’ensenyament i d’aprenentatge que col·loquin l’estudiant al centre de l’experiència educativa.

La pausa necessària: reflexionar per avançar. Un dels missatges clau de la meva intervenció en el Congrés va ser la importància de «parar» per reflexionar. En un món en canvi constant, aturar-se no significa quedar-se enrere, sinó avaluar de manera crítica les missions i els objectius educatius per poder avançar millor. Aquesta pausa ens ha de permetre enfocar un projecte educatiu que, mirant cap al futur, ens faculti per redissenyar la cultura institucional, transformar els rols i repensar els objectius a llarg termini.

Metodologia RIEDUSIS: un camí cap al canvi. En la meva intervenció vaig argumentar que, per transformar de forma integral la institució educativa, es necessita una metodologia del camí del canvi. Per això vaig presentar la metodologia RIEDUSIS, creada pel meu equip de Reimagine Education, com un enfocament innovador per liderar la transformació educativa.

RIEDUSIS proposa transformar l’experiència de l’estudiant integrant el perfil de sortida, la tecnologia i els models educatius en un marc coherent. La metodologia fomenta una cultura organitzativa adaptativa, col·loca les persones al centre del procés i apodera docents, estudiants i famílies per ser agents de canvi.

El lideratge com a motor de canvi. El canvi educatiu exigeix un lideratge conscient capaç d’inspirar i mobilitzar els equips cap a una visió compartida. Aquest tipus de lideratge no es limita a gestionar processos, sinó que es compromet a transformar l’educació des dels fonaments. El propòsit, la flexibilitat, la capacitat d’adaptació i la voluntat d’anticipar el futur són qualitats essencials per afrontar aquest repte.

El XX Congrés CNEP 2024 va deixar un missatge clar: la transformació educativa no pot esperar. La responsabilitat de liderar aquest canvi recau en tota la comunitat educativa, que s’ha de comprometre amb un procés integral que prepari les futures generacions per a un món en evolució constant. Més enllà de la tecnologia, l’èxit radicarà en la nostra capacitat per utilitzar aquestes eines de manera significativa i humanitzadora i, així, construir una educació que respongui a les demandes del segle xxi.

Transformació profunda de l’educació superior: reflexions de l’espai de debat d’UNIANDINOS

A l’espai de debat celebrat a la seu d’UNIANDINOS de Bogotà amb un grup d’especialistes nodrit i interessant, es va tractar una de les qüestions més urgents per a l’àmbit acadèmic: la transformació de l’educació superior sota l’impacte de la intel·ligència artificial (IA). Aquesta trobada va plantejar preguntes essencials sobre el paper de les universitats i la seva capacitat d’adaptar-se a un món que canvia a gran velocitat, amb estudiants que ja viuen reptes propis del futur.

Un context desafiant. L’educació superior es troba en una etapa de canvi profund caracteritzada per una competència creixent, la internacionalització i demandes tecnològiques. Els estudiants arriben amb expectatives noves, mentre que les universitats afronten una desconnexió generacional i una pressió per diferenciar-se en un entorn global. A més, la pèrdua del monopoli de l’educació superior i la tendència a l’homogeneïtzació de les universitats, ressalten la urgència de renovar models, estructures i processos.

Repensar la missió educativa. El paper de la universitat ha d’anar més enllà d’ensenyar i capacitar. Avui dia hem de subratllar el paper netament educatiu de la institució universitària i definir amb claredat el perfil de l’estudiant que acaba els estudis, que abasta habilitats personals per a la vida, competències digitals i capacitats socials i professionals. Aquest perfil ha de guiar el model educatiu i connectar-se directament amb les experiències dels estudiants.

La intel·ligència artificial com a oportunitat. Per bé que la digitalització ha estat un pas inicial, no és suficient. Moltes universitats inverteixen en tecnologia sense una integració coherent entre la innovació educativa i tecnològica. La IA, però, pot ser el catalitzador d’un canvi integral. La seva capacitat per interpretar, aprendre i prendre decisions planteja la possibilitat de reconfigurar l’aprenentatge i col·locar els estudiants com a agents actius del seu desenvolupament personal i professional.

La clau està en utilitzar la IA per superar els models educatius tradicionals i fragmentats, i adoptar un enfocament que transformi tant les metodologies com els objectius pedagògics. Això requereix un treball conjunt entre tecnòlegs i acadèmics, i la integració del canvi de model educatiu centrat en el perfil del que acaba els estudis en el cor de la transformació de l’educació superior.

Transformar la universitat amb la comunitat. La universitat és més que un espai físic: es un sistema cultural i organitzatiu on interactuen valors, creences i pràctiques. Transformar-la implica un canvi profund de la seva cultura, la seva organització i la seva missió. Aquest procés ha de ser participatiu i involucrar tota la comunitat universitària en una visió comuna de canvi.

El paper del professor i de l’estudiant ha d’evolucionar. Els docents han d’adoptar metodologies actives i adaptatives, mentre que els estudiants necessiten convertir-se en protagonistes del seu aprenentatge. Aquesta transició s’ha de reflectir també en els espais, la governança i les estructures organitzatives.

Metodologia RIEDUSIS: un model per al canvi. L’espai de debat va presentar la metodologia RIEDUSIS, creada per l’equip de Reimagine Education, com una eina clau per abordar aquests reptes. Aquesta metodologia, concebuda com una guia que acompanya, proposa un enfocament lògic i sistèmic que permet transformar integralment les institucions educatives. RIEDUSIS se centra en tres pilars: lideratge, canvi metodològic i acompanyament.

El lideratge comença amb els directius, els quals han d’obrir-se al canvi i connectar la seva visió personal amb la missió de la universitat. D’altra banda, l’acompanyament apodera docents, estudiants i entorn, de manera que fomenta una cultura d’aprenentatge col·laborador i sostenible.

Cap a un futur col·laborador. La transformació de l’educació superior no pot ser un esforç aïllat. Les universitats han de treballar com a laboratoris vius on tecnologia i pedagogia dialoguin constantment. Només així s’aconseguirà preparar les noves generacions per als reptes que ja afronten i que afrontaran.

Aquest procés implica trencar les sitges organitzatives, apostar per equips interdisciplinaris i dissenyar una nova estratègia de canvi i avenç que inclogui tecnologia, pedagogia i creixement institucional. Més enllà d’implementar tecnologies, el veritable èxit radica a utilitzar aquestes eines per generar canvis significatius i duradors.

L’espai de debat d’UNIANDINOS va subratllar que les decisions que es prenguin ara seran determinants per al futur de l’educació superior. Aquest no és el moment d’esperar, sinó de liderar amb coratge i visió. Les universitats tenen la responsabilitat històrica de transformar la seva missió, no només per adaptar-se al canvi, sinó per ser protagonistes en la construcció de futurs més equitatius i sostenibles.

Principals conclusions de l’avaluació de l’impacte que han tingut sobre les persones les Comunitats d’Aprenentatge en i per a la Vida (CAV) del projecte RECREA de l’estat de Jalisco (Mèxic)

En un post anterior, escrit immediatament després del treball de camp de la primera setmana de setembre d’aquest any 2024, ja ressaltàvem l’extraordinarietat de l’experiència i ens remetíem a posteriors posts per anar presentant els resultats de la recerca-avaluació que hem dut a terme.

Les CAV són el cor del projecte RECREA i es defineixen com espais comunitaris de diàleg i aprenentatge col·lectiu. En aquestes comunitats, els participants comparteixen experiències i reflexions que, mitjançant l’intercanvi, es transformen en coneixement compartit. L’objectiu de les CAV és fomentar el sentiment de pertinença i el compromís amb el benestar col·lectiu tot promovent la innovació educativa vers una societat més justa, solidària i crítica.

El funcionament de les CAV es basa en el diàleg obert, l’anàlisi crítica i la col·laboració en un espai on els participants poden expressar-se amb equitat i transparència. Aquesta estructura participativa permet una construcció col·lectiva de coneixement que dignifica la vida i potencia la transformació personal i comunitària.

La investigació-avaluació que hem fet en la segona meitat de l’any 2024 com a equip de Reimagine Education, en col·laboració amb un equip professional de Mèxic, pretén avaluar l’impacte de les CAV en el desenvolupament d’habilitats, valors i actituds dels directius, docents, estudiants i famílies dels centres educatius de Jalisco, en les etapes de primària i secundària.

L’estudi ha combinat mètodes qualitatius i quantitatius per obtenir una comprensió integral de l’impacte de les CAV. La metodologia RIEDUSIS, desenvolupada per Reimagine Education, ha guiat l’anàlisi amb un enfocament de transformació educativa integral. En la part qualitativa s’han dut a terme 44 focus group a directius, docents, alumnes i famílies de 20 centres educatius i 43 entrevistes, en total s’ha departit amb prop de 300 persones. Pel que fa a la part quantitativa, s’han obtingut 46.822 respostes de les enquestes llançades (10.145 de docents, 22.796 d’alumnes de 6è de primària i 13.881 d’estudiants de 3r de secundària).

Els principals resultats obtinguts els resumim a continuació.

Impacte en Directius i Supervisors. Les CAV han impulsat un model de lideratge més participatiu en què els directius adopten un rol inclusiu i descentralitzat. Això fomenta la implicació activa de la comunitat educativa en la presa de decisions.

Innovació en la gestió escolar: els directius han incorporat pràctiques més reflexives i dinàmiques, amb la qual cosa han afavorit una cultura escolar de canvi i experimentació que enriqueix les metodologies a les escoles.

Distribució de responsabilitats: les CAV han permès un lideratge més distribuït i han creat un entorn de confiança que afavoreix la participació col·lectiva.

Millora de la cohesió comunitària: l’ambient de treball a les escoles ha millorat significativament i ha promogut una col·laboració transversal entre tota la comunitat educativa.

Impacte en docents

Creativitat i autonomia: les CAV han encoratjat els docents a idear projectes innovadors i a buscar solucions creatives amb els recursos disponibles, la qual cosa els ha augmentat l’autonomia.

Desenvolupament personal i professional: els docents han experimentat un creixement integral que els enforteix la identitat tant personal com professional.

Col·laboració horitzontal: l’horitzontalitat en la presa de decisions ha millorat la cohesió dels equips de treball i el clima escolar, i ha afavorit l’ús de metodologies actives a les aules.

Sensibilització educativa: les CAV han incrementat la consciència social i educativa dels docents, i han promogut una visió més inclusiva i col·laboradora amb les famílies i la comunitat.

Impacte en l’alumnat

Pertinença i inclusió: en l’alumnat de primària, les CAV han reforçat el sentiment de pertinença i el respecte per la diversitat.

Autonomia i responsabilitat: els estudiants tenen més confiança en les seves capacitats de presa de decisions, especialment en els nivells d’educació infantil i primària.

Millora en habilitats de comunicació i treball en equip: les activitats de les CAV han fomentat la comunicació i la col·laboració, uns aspectes que es continuen treballant especialment a secundària.

Relació família-escola: les CAV han millorat la connexió entre la vida escolar i familiar en els primers nivells, encara que es percep que es pot millorar a secundària.

Impacte en les famílies

Participació activa: les CAV han incrementat la implicació de les famílies en la vida escolar i han promogut una responsabilitat compartida en l’educació dels fills.

Vincles amb l’escola: s’ha consolidat una relació de compromís entre famílies i escoles, amb la qual cosa s’ha creat un ambient més col·laborador.

Cultura de diàleg: les CAV han establert una cultura de diàleg en què les famílies participen més activament en les decisions escolars.

Impacte positiu en l’aprenentatge: la participació familiar ha enriquit el clima educatiu i ha millorat l’experiència d’aprenentatge dels estudiants.

El programa RECREA fomenta una filosofia educativa basada en l’apoderament i l’autonomia responsable de la comunitat educativa. A diferència dels sistemes educatius tradicionals, orientats per normes rígides i centralitzades, les CAV valoren la col·laboració, la confiança i la transformació personal i social.

Resten importants desafiaments futurs per al projecte de les CAV dins de RECREA, especialment ara que, a finals del 2024, s’inicia un altre període de 6 anys de govern de l’estat de Jalisco, amb l’esperança de consolidar i aprofundir el que han estat els darrers sis anys.

El projecte RECREA i les CAV han aconseguit establir un model d’educació pública a Jalisco que impulsa un impacte positiu en directius, docents, estudiants i famílies, i promou una comunitat educativa inclusiva i participativa. Tot i que es troba en una fase preliminar, els resultats suggereixen un canvi profund cap a una educació centrada en el creixement personal i social, amb un gran potencial de transformació educativa que, de segur, continuarà desenvolupant-se.

Estem molt contents i orgullosos d’haver pogut contribuir amb els nostres coneixements i la nostra experiència en l’avaluació d’impacte d’aquest important projecte educatiu d’un estat.