Entrades

Una experiència de transformació integral de la secundària a Argentina

️– Mariana Martínez y Xavier Aragay –

Durant el curs 2018-2019, l’equip de Reimagine Education LAB (RIEDULAB)  hem estat acompanyant el projecte denominat PLaNEA, Nueva Escuela para Adolescentes, de transformació de la Secundària. Es tracta d’un projecte conjunt d’UNICEF i el Ministeri d’Educació de la Província de Tucumán (Argentina) que té per objectiu donar resposta a les diferències socials i a la desigualtat, i alhora reduir els indicadors deficients de trajectòria, terminalitat i aprenentatge, i promoure canvis profunds i estructurals en els processos d’aprendre i ensenyar per transitar d’una escola tradicional a una escola més innovadora, oberta, de qualitat i inclusiva.

L’enfocament de PLaNEA és molt integral: parteix d’un interessant diagnòstic previ, estableix un marc de col·laboració molt ampli i busca un treball en col·laboració i en xarxa per obtenir una acció integral.

Les aportacions de valor específic del nostre equip al projecte han estat bàsicament dues:

  • D’una banda, col·laborar a situar al centre de la proposta pedagògica i institucional els adolescents i els seus aprenentatges mitjançant la definició i l’aprofundiment del que denominem el perfil del que ha acabat la secundària. Aquest perfil és el conjunt de qualitats, habilitats i valors que, juntament amb els coneixements, volem que tinguin incorporats els nostres alumnes en el moment en què acaben secundària. Tenir-ho establert aclareix i focalitza la missió del projecte i ens ajuda a dissenyar una proposta pedagògica que fomenti aquest tipus d’atributs que hem definit. El perfil es va treballar i establir conjuntament amb l’equip del projecte, directors d’escoles i membres del Ministeri d’Educació d’aquesta província.
  • De l’altra, dotar PLaNEA d’una metodologia específica per poder avaluar l’impacte del projecte en els nois i noies participants de secundària. Per poder arribar a concretar aquesta avaluació (que es planifica en una fase diferent, ja que es requereix que els alumnes de la primera cohort hagin acabat el primer cicle i després transitin durant tres anys per l’experiència de canvi), primer es va establir una Teoria per al Canvi. Mitjançant aquesta teoria, no solament vam identificar què volíem fer per donar lloc a determinats canvis, sinó que també vam establir, de la manera més precisa possible, la naturalesa de los canvis buscats. Posteriorment, es va elaborar una matriu d’indicadors que desglossen i concreten el perfil del que ha acabat secundaria, que hem denominat impactes (conductes, comprensions i marcs mentals).

En definitiva, es tracta d’incorporar el mètode científic i la recerca d’evidència per avaluar l’impacte dels projectes de transformació educativa. Alhora, la informació obtinguda de l’avaluació donarà una informació específica molt necessària per millorar el disseny i les pràctiques del projecte (fonamental per a l’ampliació i extensió a altres realitats) en el que ha de ser el veritable motor de millora del sistema educatiu.

I per això, calia tota la feina que s’ha dut a terme, perquè sense hipòtesi inicial ni establiment d’indicadors a aconseguir (impactes vinculats a la teoria per al canvi), posteriorment, seria impossible avaluar de forma correcta.

Finalment, també és molt important destacar la col·laboració del nostre equip en la definició del marc i el model de treball per projectes interdisciplinari per àrees de coneixement que fan els alumnes amb els professors a les escoles integrades al programa. El disseny d’aquests projectes és conjunt entre un equip de docents de les escoles participants, funcionaris del ministeri d’educació i un equip de tècnics i especialistes seleccionat per UNICEF juntament amb RIEDULAB. Aquests projectes apunten als impactes del perfil del que ha acabat secundària a aconseguir, parteixen dels continguts curriculars i connecten amb els interessos dels alumnes. El nostre equip ha acompanyat aquest procés (modelització i formació) per mitjà de tallers vivencials i d’aprenentatge als centres participants. És important destacar que el programa té previst que els docents es vagin implicant cada vegada més en l’autoria directa dels projectes a mesura que avança el programa.

Tot això és una aportació molt significativa a la implementació de polítiques y estratègies de transformació educativa i, molt especialment, de la secundària, ja que permet, mitjançant la metodologia aportada pel nostre equip, centrar la missió del programa en el perfil de sortida de l’alumne i establir i planificar l’avaluació del seu compliment mitjançant indicadors establerts en el moment d’inici.

Una visita amb arrels

️– Lluís Tarín i Xavier Aragay –

Durant els dies 3, 4 i 5 d’abril del 2019 cinc professors de l’ISG de Lisboa, escola de negocis de Lisboa, amb el seu director, el Dr. Miguel Varela al capdavant, van dur a terme una visita d’estudi, reflexió i inspiració a la Facultat d’Empresarials de Mondragón UnivertsitateaLluís Tarín, consultor de Reimagine Education LAB, el projecte que lidero, els va acompanyar en el procés i aquí ens explica l’experiència.

Des del 2017, a Reimagine Education Lab (RIEDULAB) acompanyem el procés de canvi, desenvolupament i innovació educativa del grup ENSINUS portuguès al qual pertany ISG. Les visites d’estudi, reflexió i inspiració són un dels instruments que utilitzem per ajudar les institucions educatives en el seu procés de transformació i de canvi. La finalitat d’aquestes visites consisteix a ajudar que les persones visitants obrin la seva ment, el seu cor i la seva voluntat davant de les realitats visitades. És un canvi en la forma i en el fons d’encarar les situacions. S’obren la ment i els sentits des de les posicions més profundes de la persona per, des d’allà, iniciar els processos d’inspiració col·lectiva que desemboquen en la creació grupal de noves propostes.

És una nova manera d’iniciar de forma conjunta un objectiu comú que s’inspira en els treballs i la metodologia de la “Teoria de la U”, desenvolupada al MIT por Otto Scharmer.

Així, els professors de l’ISG es van desplaçar al lloc del canvi potencial que, en aquest cas, va ser la Facultat d’Empresarials de Mondragón Univertsitatea. En concret, van observar i van contrastar els programes d’Administració i Direcció d’Empreses (MYGADE)Lideratge Emprenedor i Innovació (LEIN) i Business Data Analytics (BDATA).

Els cinc professors han afrontat aquests programes innovadors en forma i fons i s’han detingut, han escoltat i han buscat empatitzar amb els “què”, els “per què” i els “com”. Des de RIEDULAB els hem ajudat que el coneixement intentar vagi emergint. Procurem que prenguin consciència de les idees i sentiments preconcebuts que, sovint, omplen el lloc interior personal des del qual s’afronta la situació visitada.

Durant aquests tres dies i amb les sessions que desenvolupem actualment, hem intentat connectar amb l’interior personal i grupal per fer que s’obri des d’una òptica cognitiva i racional, així com des de l’òptica emocional. Ho fem així perquè La Teoria U afirma i demostra que per buscar i generar nous canvis s’ha de fer des d’àmbits i entorns mentals que afavoreixin la creativitat.

Des de RIEDULAB els ajudem a escoltar i observar perquè facin emergir les fonts i les deus personals que contribuiran a produir noves idees i innovacions educatives per als seus programes i a desprendre’s d’esquemes mentals del passat que impedeixen pensar, sentir i fer des de la totalitat. Superarem la por de la voluntat amb coratge, la ira del cor amb compassió/empatia i el prejudici de la ment amb curiositat.

TEC21, el nou model educatiu del Tecnológico de Monterrey

Aprofitant el viatge a Mèxic del mes de desembre passat, vaig centrar-me en la transformació educativa que fa aquesta important institució educativa mexicana.

El Tecnológico de Monterrey  és una universitat privada, sense ànim de lucre, fundada el 1943 gràcies a la visió d’un grup d’empresaris encapçalat per Eugenio Garza Sada. És una institució que té el propòsit de transformar Mèxic i el món per mitjà de l’educació. La seva oferta educativa abasta els nivells de batxillerat, carreres professionals i programes de postgrau. En l’àmbit professional, ofereix programes acadèmics en les àrees d’Enginyeria, Tecnologies de la Informació, Negocis, Humanitats i Ciències Socials, Arquitectura, Art i Disseny i Ciències de la Salut. Aquesta universitat es caracteritza per desenvolupar i enfortir l’emprenedoria, el sentit humà i la internacionalització dels seus estudiants. Compta amb gairebé 90.000 estudiants i amb més de 10.000 professors distribuïts en 28 campus a Mèxic i en 18 seus i oficines internacionals.

La necessària transformació de les institucions d’educació superior, i especialment dels seus models educatius, per afrontar els canvis i les demandes del segle xxi, va fer que el Consell Directiu del Tecnològic, ja l’any 2012, iniciés un model de transformació que permetés alinear els elements clau de la visió, l’organització i la cultura de l’organització. Posteriorment, el 2013, es va proposar evolucionar cap al Model Educatiu TEC21  per preparar els estudiants amb una formació integral que els permetés enfrontar-se als reptes que planteja un món canviant i incert i assegurar la seva competitivitat internacional potenciant-ne les capacitats i competències per convertir-se en líders.

El model entén per competència la integració conscient de coneixements, capacitats, actituds i valors per afrontar amb èxit tant situacions estructurades com situacions incertes que puguin implicar processos mentals complexos per formar professionals participatius i compromesos amb la societat.

Es consideren dos tipus de competències: les disciplinars i les transversals. Aquestes últimes són deu, i inclouen des del lideratge fins al treball col·laboratiu, passant per l’emprenedoria i la innovació, el pensament crític i l’ètica i la ciutadania global.

L’aprenentatge basat en reptes, la flexibilitat en el com, el quan i l’on s’aprèn, una vivència universitària memorable i uns professors inspiradors, són els quatre components bàsics del model. I finalment, els quatre capacitadors específics del model són: les comunitats acadèmiques, la innovació educativa, els espais educatius i la vinculació amb l’entorn.

L’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) es fonamenta en l’aprenentatge vivencial que té com a principi que els estudiants aprenen més i més bé quan participen de forma activa en experiències ofertes d’aprenentatge. Un repte és una experiència vivencial dissenyada per exposar a l’alumne a una situació desafiador de l’entorn per aconseguir uns objectius específics d’aprenentatge. Així, els coneixements s’integren i s’apliquen mitjançant mòduls d’aprenentatge, que són el conjunt de contingut teòrics i pràctics necessaris per resoldre un repte. Vegem l’esquema-resum següent:

La flexibilitat curricular es construeix, a diferència d’un pla d’estudis rígid, mitjançant les trajectòries, un sistema que brinda a l’alumne l’oportunitat d’explorar, decidir i especialitzar-se al llarg del seu procés formatiu escollint continguts de diferents àrees disciplinars. Un professor assessor l’orientarà de forma personalitzada.

El nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge requereix un nou perfil de professor que ha de tenir les característiques següents: inspirador, actualitzat, vinculat a l’entorn professional, innovador i usuari de les tecnologies de la informació. Els rols que caldrà que dugui a terme aquest nou perfil de professor són els següents: catedràtic (dissenya i imparteix els mòduls), avaluador (per competències), dissenyador de reptes, tutor de repte i mentor de carrera.

Tot aquest model compta amb una estratègia d’implementació progressiva ja iniciada, que s’ha previst completar l’any 2020  amb la primera generació completa d’alumnes formada d’acord amb aquest nou model y amb un sistema específic de transició del model actual al nou model TEC21. Aquesta estratègia té com a element central la formació o l’acompanyament dels docents mitjançant el CEDDIE (Centro de Desarrollo Docente e Innovación Educativa), l’Observatorio de Innovación Educativa i el Congreso Internacional de Innovación Educativa (CIIE). Aquest últim, al qual vaig poder assistir en l’edició del 2016 i del qual parlaré en un altre post, se celebra des de l’any 2006, però amb caràcter internacional des del 2014.

Impressiona conèixer i comprovar la visió i la capacitat de lideratge que té aquesta universitat per avançar decididament cap a un nou tipus d’institució educativa superior que superi les limitacions de la formació que avui dia ofereixen la majoria d’universitats. Les universitats s’han de reimaginar i avançar cap a una innovació sistèmica i disruptiva. Aquest és el nostre gran repte avui en el món.