La nostra experiència a l’EdTech Congress Barcelona

Fa dos mesos t’explicava un dels projectes al qual ens havíem sumat que ens feia més il·lusió. Avui, dos mesos després de l’experiència, fem balanç de tot el que vam viure a l’Edtech Congress Barcelona.

EdTech Congress Barcelona és el congrés d’innovació educativa per aprendre, compartir, debatre, reflexionar i visualitzar les tendències i solucions de tecnologia educativa al servei de l’aprenentatge.

Amb el lema “La tecnologia educativa al servei de l’aprenentatge”, Reimagine Education va participar en l’organització del congrés i en la direcció de continguts amb un equip format per Marta Ollé, Xavi Pascual i un servidor.

Abans d‘entrar en matèria, volem agrair al clúster edutech la confiança dipositada en Reimagine per a la direcció dels continguts de l’EdTech Barcelona Congress d’aquest any 2022.

Objectius complerts

El nostre objectiu era que fossin dos dies que convidessin a la reflexió, que oferissin temps als directius de les institucions educatives per poder pensar i revisar les seves mirades en el camí de la innovació educativa.

Els desitjos de tornar a gaudir de la presencialitat es van notar en l’elevada afluència —unes 500 persones—, que va superar els millors pronòstics. L’elevada participació va ser el resultat de la suma de la participació de ponents rellevants en els seus àmbits, tant a escala nacional com internacional —que van invitar a la reflexió i al canvi de mirada—, així com de les ganes de reflexionar i debatre de tots els participants.

Una de las coses que ens va quedar clara durant el congrés va ser el gran interès per dur a terme una transformació educativa que situï l’alumnat al centre. Així mateix, es va fer un èmfasi especial en el lideratge dels centres i es va destacar la necessitat d’establir organitzacions on s’empoderi el professorat i on les decisions siguin estratègiques i afavoreixin l’aprenentatge significatiu i profund de l’alumnat.

¿Quins van ser els principals continguts de l’Edtech Congress Barcelona?

  • Marc Prensky va basar la seva ponència en la necessitat de passar a l’era de l’empoderament dels equips directius per generar projectes d’impacte social per mitjà de la tecnologia.
  • Martí Cuquet, David Delgado i José A. Expósito ens van mostrar excel·lents projectes reals d’impacte social que empoderen l’alumne, el motiven i atreuen la seva atenció en el diàleg posterior amb Marc Prensky.
  • Parlem de lideratge de la innovació FP amb Ilma. Clara Sanz, Carlos Magro, Àngel Luis Miguel Rodríguez, Javier Palazón, Andoni Arraras, José Luís Álvarez, Núria Ferré, Fernando Sansaloni i Montse Blanes. En aquesta xerrada es van establir els elements imprescindibles per liderar la innovació: escoltar, facilitar la comunicació i els recursos, proveir rutines d’innovació, observar, estar present, donar suport, creure en l’equip, etc.
  • Joan Cuevas i Marta Reina ens van explicar els aspectes clau, els reptes i les oportunitats per a la transformació digital del sistema educatiu. A més, es va tornar a posar de manifest que les competències digitals dels docents són bàsiques per a la transformació digital del centre.
  • Fidelma Murphy, Núria Sabaté, Maria Revilla, Aitor Pagaldai i Francesc Granés es van centrar en el lideratge de l’estratègia digital del centre. Entre altres aspectes, es va tractar el lideratge distribuït, la formació contínua en els canvis pedagògics i tecnològics dels centres, el foment del benestar digital de la comunitat educativa…
  • L’altre ponent internacional, Geoff Petty, ens va parlar de l’ensenyament basat en les evidències. Els mètodes basats en evidències augmenten enormement el rendiment, estableixen tasques desafiants que són agradables per a l’alumnat i verifiquen allò que comprenen i aprenen.
  • Daniel González Domènech, Rocío García-Carrión i Maria Espinet ens van plantejar un diàleg sobre “¿Què funciona en educació? Ús de la investigació per a la presa de decisions en educació”. Les investigacions científiques en l’àmbit educatiu poden millorar significativament la presa de decisions i les pràctiques educatives als centres.
  • Albert Sangrà i Montse Jiménez van desgranar les tècniques i estratègies que funcionen i les que no en l’aprenentatge híbrid. La formació híbrida té paràmetres de qualitat propis. Per això, cal repensar l’educació i la formació híbrides per oferir la qualitat que mereix el nostre alumnat; recordem que ell és el centre.
  • Annabel Fontanet, Eva Aguiló i Patrícia Jané van documentar com avaluar per competències és aprendre, és posar en joc i aplicar els diferents tipus de coneixements de forma integrada, interpretant i actuant en noves situacions. Per això, és necessari treballar de forma interdisciplinar i que la comunitat educativa participi.
  • Marià Cano, Jorge Calvo i Marta García-Matos ens van acostar cap al que ja és una realitat. Hello AI. Entorns educatius per al desenvolupament de la Intel·ligència Artificial a l’aula. La Intel·ligència Artificial ha de ser entesa des de les vessants científica i matemàtica, així com des de les vessants social i humanística. Es van presentar projectes d’aula vinculats al Pensament Computacional i a la Intel·ligència Artificial.
  • En aquest sentit, la mateixa Marta García-Matos juntament amb Antoni Hernández-Fernández van exposar algunes reflexions ètiques sobre l’ús de la Intel·ligència Artificial en l’educació. La personalització de l’aprenentatge, l’anàlisi de les dades, el seguiment de l’avaluació, la gestió de l’aula… són oportunitats reals que ens brinda la IA.
  • Francesc Nadal, Joan Gensana i Pere Ardiaca ens van ensenyar diferents realitats digitals: la realitat virtual, la realitat augmentada i la realitat mixta permeten desenvolupar competències tècniques i transversals en l’alumnat. Vam veure l’aplicació pràctica de projectes reals que demostren la transferències del coneixement a la realitat.
  • Finalment, Xavier Delgado i Oscar Garcia-Pañella van il·luminar sobre les possibilitats educatives que ens podem trobar en el metavers. Efectivament, el metavers té utilitats educatives sempre que es plantegi des del disseny amb finalitats pedagògiques i pensant bé tots els altres elements que el caracteritzen.

Esperem que ens tornem a trobar en l’edició de l’any que ve i d’aquesta manera, seguir coneixent els avenços EdTech en un marc de reflexió, debat i coneixement per impulsar la transformació educativa de les nostres institucions.

Nova edició del curs ‘El perfil de sortida de l’alumnat…’

Aquest mes de març, Reimagine Education, juntament amb la Facultat d’Humanitats i Educació de la Universitat de Mondragón, va celebrar la primera edició del curs “El perfil de sortida de l’alumnat com a eix de la transformació educativa”.

A través de la modalitat virtual, que va combinar sincronia i asincronia, docents i líders d’institucions educatives de diverses etapes (de primària, de secundària i, fins i tot, d’universitats) van estar reflexionant, durant poc més d’un mes, sobre el perfil de sortida de l’alumnat del segle xxi i el seu paper en el procés de canvi de les institucions educatives.

La construcció, amb la comunitat educativa, del perfil de sortida de l’alumnat d’un centre és una palanca potent i un motor de canvi. Descrivint el perfil de sortida aclarim i consensuem la missió de la nostra institució educativa, amb l’alumnat al centre del procés de transformació. A partir d’aquí, podrem iniciar un procés per reimaginar la nostra institució de manera coherent durant totes les etapes i propostes educatives, amb el sentit que el perfil de sortida ens atorga.

Quin és el plantejament del curs ‘El perfil de sortida de l’alumnat…’?

En la mateixa línia, a Espanya, en el context del nou marc curricular de la LOMLOE (2020), s’explicita la necessitat d’establir un perfil de sortida competencial de l’alumnat en finalitzar l’educació bàsica per donar continuïtat, coherència i cohesió a la progressió dels i les estudiants, i per garantir-ne la formació competencial.

La nostra proposta per treballar el perfil de sortida de l’alumnat va més enllà del desenvolupament competencial. Aposta per un desenvolupament integral de la persona en l’esfera personal, emocional i intel·lectual, social i afectiva. A més, la nostra proposta aborda el perfil de sortida com una eina de transformació i canvi en totes les etapes educatives, ja sigui FP, batxillerat o universitat.

Veient l’èxit de l’experiència de la primera edició del curs i la satisfacció de les persones que hi van participar, n’iniciarem una segona edició al mes d’octubre. Si tens ganes de reflexionar individualment i col·lectivament sobre el perfil de sortida de l’alumnat, si tens ganes de promoure un procés de transformació al teu centre mitjançant el perfil de sortida com a palanca de canvi o si ja estàs immers en un i vols aprofundir… T’HI ESPEREM!