La transformació de les institucions d’educació superior: resultat de l’enquesta sobre reptes i oportunitats

El trimestre passat vam llançar una enquesta dirigida a líders d’institucions universitàries per aprofundir en els reptes i oportunitats que presenta la transformació de les institucions d’educació superior.

L’objectiu era conèixer les opinions i inquietuds de directius i directives pel que fa a la innovació i al canvi educatiu a la universitat, compartir mirades i tendències i continuar impulsant la reflexió, el debat i la transformació.

A l’enquesta hi han participat vint-i-cinc institucions d’educació superior de nou països diferents (Mèxic, l’Equador, Argentina, Colòmbia, Puerto Rico, Bolívia, Venezuela, Uruguai i Espanya), i les seves respostes són una mostra molt interessant del panorama de canvi i avenç que s’està produint.

Alguns dels elements que cal destacar són els següents:

  • el 58 % de les institucions que han respost disposen d’un perfil de sortida dels estudiants transversal, i les competències per a la vida més mencionades als perfils són les següents: autonomia, compromís, lideratge, sostenibilitat, creativitat, emprenedoria, innovació, treball col·laboratiu, esperit crític i analític, humanisme, ciutadania global i habilitats comunicatives.
  • el 77 % de les institucions disposa d’un model educatiu específic per assegurar la consecució del perfil transversal de sortida, no obstant això, tres quartes parts d’aquestes institucions indiquen la necessitat de revisar i replantejar-se a fons el model educatiu actual. A tall d’exemple, citen la necessitat de: fer transversal la formació humana, avançar en la consecució real (impacte) del perfil de sortida desitjat, ampliar la flexibilitat curricular, integrar competències digitals i tendències de canvi internacionals, entre altres.
  • les cinc tendències d’innovació educativa més rellevants són les següents: el desenvolupament de les competències per a la vida (soft skills), l’aprenentatge al llarg de la vida, l’ús de la Intel·ligència Artificial en el procés d’aprenentatge, l’aprenentatge basat en projectes i l’educació híbrida (blended learning)

A l’enquesta es destaquen dos reptes fonamentals i una resistència potser no prou prevista a l’hora d’enfocar el canvi. Els dos reptes són els següents:

  • els estudiants que s’incorporen a la universitat són cada vegada més diferents i canviants, especialment en el que fa referència a la seva diversitat més gran, demanda d’autonomia, habilitats socials i tecnològiques, més creativitat i curiositat i més consciència social i ambiental, tot i que amb una preparació acadèmica impactada per la crisi de la covid.
  • l’opinió és que la demanda d’estudis universitaris creixerà els cinc anys vinents sempre que les institucions d’educació superior siguin capaces de millorar la flexibilitat i l’accessibilitat, innovar el model educatiu i l’oferta específica i, en general, oferir modalitats d’aprenentatge que atreguin una població estudiantil més diversa i canviant.

I la principal resistència identificada en l’avenç de la innovació i el canvi s’identifica amb el que denominen transformació organitzacional, és a dir, tot el que està relacionat amb el canvi del paradigma educatiu (o el que també podríem denominar mirada o marc mental de l’educació), canvi cultural (i el seu impacte en les polítiques institucionals i el conjunt de la reglamentació interna) i canvi de processos i organigrames interns.

Per abordar aquesta resistència, es proposen estratègies basades en la participació i el lideratge de la comunitat universitària en el procés de canvi, la comunicació interna i l’impuls del canvi cultural, així com la implementació, el seguiment i l’avaluació de les innovacions.

Finalment, ja com a colofó de l’enquesta, els participants somien a construir models educatius més dinàmics, inclusius, flexibles i orientats a la preparació efectiva dels estudiants per a un món en canvi constant. En aquest sentit, la mirada al perfil transversal de sortida és fonamental per incorporar les competències transversals o per a la vida, la sostenibilitat i un enfocament holístic i integral que asseguri el benestar i el desenvolupament humà dels estudiants .

Des de Reimagine Education, basant-nos en la metodologia del canvi educatiu denominada RIEDUSIS, col·laborem amb moltes institucions d’educació superior en el seu camí d’innovació i canvi. ¿En parlem?

Innovació i transformació educativa a la universitat: breu qüestionari dirigit a persones directives per explorar nous horitzons de canvi

En el nostre compromís constant per impulsar la innovació i el canvi en l’educació superior, aquesta setmana hem llançat un qüestionari dirigit a directives i directius universitaris que té per objectiu continuar observant i “escoltant” l’opinió dels líders de les institucions i, d’aquesta manera, conèixer les seves opinions i inquietuds pel que fa a la transformació en educació superior.


L’equip de reimagine education treballa de manera permanent en l’observació de les tendències internacionals d’innovació i canvi en l’educació per poder nodrir i inspirar els equips directius als quals acompanya en més de quinze països diferents d’arreu del món. Mitjançant un breu qüestionari, esperem fer un nou salt en aquest camí per continuar impulsant la reflexió, el debat i el canvi.


Ens interessa la mirada i opinió de les persones que tenen responsabilitats en l’educació superior. La nostra visió és servir com a catalitzadors de la innovació educativa, encoratjant a les institucions a abraçar processos de transformació audaços i a adaptar-se a un món en constant canvi. Creiem que cada resposta a aquest qüestionari és un pas cap a una educació superior més àgil, centrada en l’alumnat i rellevant per a les demandes de la societat.

Què s’obté participant-hi?

  • L’informe específic que realitzarem el rebran com a primícia de manera directa en el seu correu electrònic les persones que hi participin i el podrem comentar particularment si és del seu interès.
  • Accés a un webinar exclusivament dirigit als líders que han respost el qüestionari. En aquest webinar, en contacte amb els experts internacionals de l’equip de reimagine education, podrà conèixer més a fons el resultat, debatre sobre els desafiaments futurs i conèixer altres experiències d’innovació i canvi.


Ens encantarà que si és del teu interès i si tens algun tipus de responsabilitat en la universitat, ens aportis la teva resposta al qüestionari. Et portarà menys de 10 minuts i serà, molt probablement una oportunitat per parar-se, reflexionar i respondre.


I si tu qui ens llegeixes, coneixes alguna persona amb responsabilitats en alguna universitat, comparteix-li aquesta proposta i, d’aquesta manera, ens ajudaràs que la mostra sigui més àmplia. A més, al final, també difondrem per aquest mitjà les principals conclusions i troballes de l’exploració.


Moltes gràcies.

Metodologies centrades en el desenvolupament d’habilitats personals per a la vida de l’alumnat

Cada setmana acostumo a dedicar una mica de temps a llegir les últimes publicacions i estudis sobre temes relacionats directament amb la transformació educativa que impulso i desenvolupo juntament amb desenes d’institucions educatives. I, en els últims dies, n’he trobat dos que m’han cridat l’atenció i que avui vull destacar, relacionades amb les metodologies centrades en el desenvolupament d’habilitats personals per a la vida de l’alumnat.

El primer estudi fa referència a la recerca titulada “Métodos centrados en el estudiante. Sus efectos en las estrategias y los enfoques de aprendizaje de los universitarios” (1), de Laura Barboyon i Bernardo Gargallo, docents de la Universitat de València. Com ells mateixos expliquen “l’objectiu d’aquesta investigació va ser valorar si l’aplicació de mètodes centrats en l’aprenentatge provocaria millorar en les estratègies i els enfocaments d’aprenentatge de l’alumnat respecte al grup de control, que va rebre formació amb un format metodològic centrat en l’ensenyament”. Vam utilitzar un disseny quasiexperimental de cohorts amb grup de control no equivalent. Integraven la mostra 243 estudiants de Pedagogia i Educació Social d’aquesta universitat que cursaven una matèria de 1r curs.

La investigació és molt interessant i, la conclusió, ben clara: “Els resultats que es van obtenir van ser positius. Els estudiants que van rebre intervenció educativa amb mètodes centrats en l’alumnat van millorar les estratègies d’aprenentatge i van incrementar l’enfocament profund d’aprenentatge en comparació amb els companys que havien cursat la mateixa assignatura amb mètodes tradicionals”.

Soft Skills

Com afavorir el desenvolupament d’habilitats personals per a la vida de l’alumnat?

La segona publicació es titula Integrating self-regulated learning and individual differences in the prediction of university academic achievement across a three-year-long degree (2) i la va coordinar Juan-Carlos Pérez-González, professor de la UNED i vicedegà de la Facultat d’Educació. L’estudi consistia a avaluar una sèrie de variables psicològiques d’estudiants de la Universitat de Lleida a l’inici de la titulació universitària en Educació per, posteriorment, registrar-ne el rendiment acadèmic mesurat a través de les qualificacions d’assignatures en els tres cursos de durada de la titulació.

Entre les troballes principals d’aquest estudi destaca el fet que aproximadament el 25 % del nivell de qualificacions estava relacionat amb variables psicològiques no intel·lectuals, que també es denominen no cognitives o habilitats toves (soft skills). “Confirmar que una quarta part del rendiment acadèmic a la universitat pot dependre d’habilitats toves és un descobriment rellevant”, indica Pérez-González, “ja que, segons diversos investigadors, aquestes variables personals són més mal·leables i educables que les de caràcter cognitiu, com la intel·ligència general o el raonament inductiu; variables que, en aquesta investigació, gairebé no van mostrar relació amb el nivell de qualificacions que va aconseguir l’alumnat”.

desenvolupament dhabilitats personals per a la vida de l’alumnat

Necessitats urgents en la transformació de l’educació superior

Totes dues investigacions, i les seves reflexions i conclusions, em semblen molt rellevants, i les faig coincidir en aquest post per dues raons fonamentals. En primer lloc, perquè se centren en l’educació superior, cosa que em sembla molt important en aquest moment, i, en segon lloc, perquè obren camí en dos temes vitals per a la transformació de la universitat sobre els quals ja insistim des fa uns quants anys, i que podem sintetitzar en aquests dos punts:

  • La urgència d’establir perfils de sortida de l’alumnat universitari en què es prioritzi el desenvolupament humà relacionat amb l’autoconeixement i el que anomenem les habilitats per a la vida.
  • La necessitat que l’educació superior evolucioni cap a models educatius que, basant-se en els nous perfils humans de sortida, posin de debò l’alumnat al centre del procés d’aprenentatge i utilitzin metodologies actives en què aquest en sigui el veritable protagonista.

I, per descomptat, aquest tipus d’evidències també ens poden ajudar a impulsar experiències d’aprenentatge noves i innovadores a les etapes escolars d’infantil, primària i secundària que eduquin i desenvolupin la persona i les seves habilitats per a la vida durant tots aquests anys, ja que, com fan palès multitud d’estudis científics, són un element fonamental per poder tenir una vida plena.

 

BIBLIOGRAFIA

(1) Barboyon Combey, L. i Gargallo López, B. (2021). “Métodos centrados en el estudiante. Sus efectos en las estrategias y los enfoques de aprendizaje de los universitarios”. A Teoría De La Educación. Revista Interuniversitaria, 34(1), 215–237. https://doi.org/10.14201/teri.25600

(2) Pérez-González, JC., Filella, G., Soldevila, A. et al. “Integrating self-regulated learning and individual differences in the prediction of university academic achievement across a three-year-long degree”. A Metacognition Learning (2022). https://doi.org/10.1007/s11409-022-09315-w

Experiències per consolidar el canvi de mirada educativa

El curs passat (21-22), dins del procés d’acompanyament i transferència metodològica del camí de transformació i canvi de les institucions educatives que duem a terme, vam dissenyar i posar en marxa una nova experiència destinada a consolidar el canvi de mirada educativa, sigui aquesta escolar o universitària.

Es tracta de dissenyar i organitzar un viatge a Espanya, el nostre país de residència, segons les necessitats, les expectatives i el procés de canvi de la institució educativa que ens el planteja. D’aquesta manera, busquem que els equips participants visquin en directe experiències de transformació, perquè tant la visita com el contacte puguin significar un impuls important en el seu camí d’innovació.

experiencias de cambio de mirada educativa

Qui ha gaudit d’aquestes experiències de canvi de mirada educativa?

Com ja dèiem en un article anterior, vam començar aquesta aventura al febrer d’aquest any a Barcelona amb un equip de l’escola St. Charles d’Angers (França), a qui vam ajudar a conèixer, en viu i en directe, moltes de les idees i dissenys educatius de canvi a la secundària que estaven treballant en el seu projecte de nou centre.

A mitjans de maig vam tornar a repetir l’experiència, però aquesta vegada ens vam centrar en l’educació superior, amb la visita de la Universidad Franz Tamayo (UNIFRANZ), que té 4 seus a Bolívia i on s’imparteixen 17 carreres.

La Universitat Franz Tamayo, a la qual acompanyem des de fa tres anys mitjançant la transferència de la metodologia de transformació educativa RIEDUSIS, i que ha transformat i implementat canvis profunds en tres de les seves carreres, ha pogut entrar en contacte amb diverses universitats espanyoles i viure en directe projectes i experiències de transformació i canvi.

cambio educativo

Algunes de les institucions d’educació superior que va poder visitar l’equip d’UNIFRANZ, amb la mirada posada a descobrir diversos camins d’innovació educativa, van ser:

  • Blanquerna (Universitat Ramon Llull), on vam poder conèixer directament l’experiència del seminari com a element pedagògic clau en la metodologia educativa.
  • La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on vam entrar en contacte amb el seu singular model educatiu en línia.
  • La Universitat Pompeu Fabra (UPF), on vam conèixer les estratègies d’innovació i canvi que s’estan implementant en aquesta universitat.
  • La Facultat de Medicina de la Universitat de Vic (UVIC), que ha iniciat noves estratègies d’innovació i canvi en aquests estudis.
  • Finalment, l’equip d’UNIFRANZ va passar dos dies d’immersió a la Mondragon Unibertsitatea (MU) per comprovar de primera mà els avenços en la transformació de l’educació superior que duu a terme aquesta universitat. A més de conèixer el model pedagògic anomenat Mendeberri 2025, es van poder reunir amb els responsables de la transformació profunda de les carreres d’Educació i Empresarials, així com amb els de la nova titulació anomenada LEINN. Van acabar la visita observant els campus d’As Fabrik i BBF, que se centren en la innovació i l’emprenedorisme en aquesta universitat de Bilbao.

Aquest tipus d’experiències resulten molt interessants i renovadores, a més d’ajudar institucions educatives similars a posar-se en contacte per, gairebé segur, poder col·laborar en diversos projectes en el futur.

T’hi animes?

Vídeo “Universitat post-COVID: I ara què?”

El 21 d’octubre passat vam celebrar el triàleg per a la transformació educativa sobre el futur de les universitats i des d’on afrontar el canvi de la universitat post-COVID.

En poc més d’una hora, es van posar sobre la taula tots els reptes (que no són pocs) als quals s’ha d’enfrontar la universitat post-COVID si no es vol veure relegada a un paper residual.

No menteixo si afirmo que els/les mateixos/es estudiants, el motor principal del canvi, ja van uns quants passos avançats i demanen una formació que s’adeqüi al món en què viuen i en què viuran.

Si alguna persona encara pensava que, un cop acabada la pandèmia, tot seria com abans, anava ben errada. Tal com ens explica Juan Domingo Farnós, “estem en un canvi d’època, no en una època de canvis”, i, sobretot, “la universitat, o es reinventa o rebenta”.

Per últim, cal donar les gràcies als altres dos ponents, dos bons amics de la innovació disruptiva, per sumar-se a aquest debat:

  • Lluís Pastor, doctor en Comunicació, professor de Comunicació a la UOC i a la Universitat Ramon Llull, i autor de més d’una desena de llibres. És col·laborador habitual dels mitjans de comunicació i expert en Comunicació i Aprenentatge.
  • Juan Domingo Farnós, expert en Educació Superior i Transformació, amb un currículum inabastable que podríem resumir dient que en Juan és científic, investigador, divulgador, escriptor, assessor en universitats i organitzacions internacionals i conferenciant internacional.

Tal com va passar en el debat, comencem obrint la caixa de Pandora: Creieu que la universitat es pot transformar? Més preguntes i algunes respostes, al vídeo:

Recorda que si la teva institució educativa es troba actualment en un procés de canvi o vol iniciar-se en la transformació educativa i necessites ajuda pots contactar amb nosaltres a hola@reimagine.education

Obrim les inscripcions per a “Universitat post-COVID, i ara què?”

Com ja sabeu, estem col·laborant intensament en la transformació de moltes institucions d’educació superior, i volem iniciar aquest curs 21-22 parlant de com seran els canvis que han de dur a terme les universitats per adaptar-se als reptes que planteja aquesta dècada 2021-2030, de canvis imprevisibles.

Per això, et convido, el dijous 21 d’octubre a les 18 h (CEST, GTM+2), a un diàleg a tres veus, un triàleg, per analitzar els desafiaments als quals s’enfronten les universitats després de la crisi que ha desencadenat la COVID- 19.

En aquest triàleg sumaré reflexió, debat i comunicació amb dos bons amics de la innovació disruptiva:

  • Lluís Pastor, doctor en Comunicació, professor de Comunicació a la UOC i a la Universitat Ramon Llull, i autor de més d’una desena de llibres. És col·laborador habitual dels mitjans de comunicació i expert en Comunicació i Aprenentatge.
  • Juan Domingo Farnós, expert en Educació Superior i Transformació, amb un currículum inabastable que podríem resumir dient que en Juan és científic, investigador, divulgador, escriptor, assessor en universitats i organitzacions internacionals i conferenciant internacional.

T’inspira i hi vols participar?

Tenim dos tipus de participació depenent de la teva situació actual i interès:

Si, com a directiu o directiva responsable d’una universitat, busques nous horitzons de transformació i canvi, i a més penses que et pot anar bé plantejar algun dels temes que et preocupen amb antelació, així com tenir, a posteriori, una assessoria personalitzada amb un dels nostres ponents, pots inscriure’t AQUÍ.

Si vols informació i t’interessa el tema però actualment no lideres directament cap procés transformador, podràs seguir en directe el triàleg al nostre canal de YouTube i participar en el xat. Pots subscriure’t AQUÍ.

Si tens qualsevol dubte, pots escriure’ns a hola@reimagine.education i te’l resoldrem.