Metodologies centrades en el desenvolupament d’habilitats personals per a la vida de l’alumnat

Cada setmana acostumo a dedicar una mica de temps a llegir les últimes publicacions i estudis sobre temes relacionats directament amb la transformació educativa que impulso i desenvolupo juntament amb desenes d’institucions educatives. I, en els últims dies, n’he trobat dos que m’han cridat l’atenció i que avui vull destacar, relacionades amb les metodologies centrades en el desenvolupament d’habilitats personals per a la vida de l’alumnat.

El primer estudi fa referència a la recerca titulada “Métodos centrados en el estudiante. Sus efectos en las estrategias y los enfoques de aprendizaje de los universitarios” (1), de Laura Barboyon i Bernardo Gargallo, docents de la Universitat de València. Com ells mateixos expliquen “l’objectiu d’aquesta investigació va ser valorar si l’aplicació de mètodes centrats en l’aprenentatge provocaria millorar en les estratègies i els enfocaments d’aprenentatge de l’alumnat respecte al grup de control, que va rebre formació amb un format metodològic centrat en l’ensenyament”. Vam utilitzar un disseny quasiexperimental de cohorts amb grup de control no equivalent. Integraven la mostra 243 estudiants de Pedagogia i Educació Social d’aquesta universitat que cursaven una matèria de 1r curs.

La investigació és molt interessant i, la conclusió, ben clara: “Els resultats que es van obtenir van ser positius. Els estudiants que van rebre intervenció educativa amb mètodes centrats en l’alumnat van millorar les estratègies d’aprenentatge i van incrementar l’enfocament profund d’aprenentatge en comparació amb els companys que havien cursat la mateixa assignatura amb mètodes tradicionals”.

Com afavorir el desenvolupament d’habilitats personals per a la vida de l’alumnat?

La segona publicació es titula “Integrating self-regulated learning and individual differences in the prediction of university academic achievement across a three-year-long degree” (2) i la va coordinar Juan-Carlos Pérez-González, professor de la UNED i vicedegà de la Facultat d’Educació. L’estudi consistia a avaluar una sèrie de variables psicològiques d’estudiants de la Universitat de Lleida a l’inici de la titulació universitària en Educació per, posteriorment, registrar-ne el rendiment acadèmic mesurat a través de les qualificacions d’assignatures en els tres cursos de durada de la titulació.

Entre les troballes principals d’aquest estudi destaca el fet que aproximadament el 25 % del nivell de qualificacions estava relacionat amb variables psicològiques no intel·lectuals, que també es denominen no cognitives o habilitats toves (soft skills). “Confirmar que una quarta part del rendiment acadèmic a la universitat pot dependre d’habilitats toves és un descobriment rellevant”, indica Pérez-González, “ja que, segons diversos investigadors, aquestes variables personals són més mal·leables i educables que les de caràcter cognitiu, com la intel·ligència general o el raonament inductiu; variables que, en aquesta investigació, gairebé no van mostrar relació amb el nivell de qualificacions que va aconseguir l’alumnat”.

Necessitats urgents en la transformació de l’educació superior

Totes dues investigacions, i les seves reflexions i conclusions, em semblen molt rellevants, i les faig coincidir en aquest post per dues raons fonamentals. En primer lloc, perquè se centren en l’educació superior, cosa que em sembla molt important en aquest moment, i, en segon lloc, perquè obren camí en dos temes vitals per a la transformació de la universitat sobre els quals ja insistim des fa uns quants anys, i que podem sintetitzar en aquests dos punts:

• La urgència d’establir perfils de sortida de l’alumnat universitari en què es prioritzi el desenvolupament humà relacionat amb l’autoconeixement i el que anomenem les habilitats per a la vida.
• La necessitat que l’educació superior evolucioni cap a models educatius que, basant-se en els nous perfils humans de sortida, posin de debò l’alumnat al centre del procés d’aprenentatge i utilitzin metodologies actives en què aquest en sigui el veritable protagonista.

I, per descomptat, aquest tipus d’evidències també ens poden ajudar a impulsar experiències d’aprenentatge noves i innovadores a les etapes escolars d’infantil, primària i secundària que eduquin i desenvolupin la persona i les seves habilitats per a la vida durant tots aquests anys, ja que, com fan palès multitud d’estudis científics, són un element fonamental per poder tenir una vida plena.

BIBLIOGRAFIA

(1) Barboyon Combey, L. i Gargallo López, B. (2021). “Métodos centrados en el estudiante. Sus efectos en las estrategias y los enfoques de aprendizaje de los universitarios”. A Teoría De La Educación. Revista Interuniversitaria, 34(1), 215–237. https://doi.org/10.14201/teri.25600

(2) Pérez-González, JC., Filella, G., Soldevila, A. et al. “Integrating self-regulated learning and individual differences in the prediction of university academic achievement across a three-year-long degree”. A Metacognition Learning (2022). https://doi.org/10.1007/s11409-022-09315-w