L’experiència de l’alumnat a l’escola o a la universitat: no ens fem trampes al solitari!

L’experiència de l’alumnat en una aula és un concepte complex que engloba diversos aspectes del procés educatiu i que inclou les interaccions socials, emocionals, cognitives i físiques que es produeixen durant el temps que els estudiants passen a la institució educativa. Els sistemes i models educatius, en última instància, volen impactar en el tipus d’experiència de l’alumne per tal que l’educació o l’aprenentatge siguin significatius.

Malauradament, crec que sovint, en parlar de l’experiència de l’alumnat, ens fem trampes al solitari, ja que no ho tenim present en el dia a dia de l’escola o la universitat, i només en parlem quan necessitem una argumentació extra. M’explico amb dos exemples bastant actuals.

Primer cal que ens remuntem a la pandèmia de la covid. En aquells moments, immersos en l’activitat educativa mitjançant les connexions i les pantalles, enyoràvem la presencialitat, dèiem que anar a l’escola no era només assistir a classe i apel·làvem amb convicció al vincle i l’experiència que l’assistència física proporcionava. No cal dir que, un cop la covid ens ha quedat lluny i hem tornat a la normalitat de la presencialitat a l’escola o a la universitat, l’experiència efectiva a l’aula ha estat oblidada un cop més.

I ara, en el moment en què ens sentim amenaçats per l’impuls de la Intel·ligència Artificial (IA) en l’àmbit educatiu, en molts articles i debats torno a sentir la frase que traiem de l’armari només quan ens convé: «L’escola no és només anar a classe, és una experiència». Parlem i reivindiquem l’experiència de l’alumnat en la institució educativa quan ens hem de justificar: o bé per la manca de presencialitat quan la vàrem perdre o bé ara, quan patim per si les màquines ens substituiran… però, de fet, no ens la prenem mai seriosament.

Que anar cada dia a l’escola o a la universitat és una experiència no en tinc cap dubte… el problema rau a saber efectivament quina és l’experiència que l’estudiant viu. Sovint, en moltes de les formacions i acompanyaments que faig amb l’equip de Reimagine Education a països molts diferents, proposem als directius i directives que bussegin una mica en l’experiència efectiva dels seus alumnes a l’aula. Indefectiblement, sigui a la primària, a la secundària o al grau universitari, si es fa una bona aproximació a la realitat basada en el temps de permanència i en les vivències que es produeixen, descobrim que l’experiència de l’alumnat és monòtona, avorrida, repetitiva i poc engrescadora. I, sobretot, molt allunyada del teòric model educatiu que diem que tenim.

El mateix passa quan, com a equip de Reimagine Education, fem una investigació o avaluació de l’experiència efectiva de l’alumnat en contrast amb el model educatiu o les innovacions incorporades en els darrers anys en una institució educativa que ens ho encarrega. Usualment, l’experiència no és la que crèiem o pensàvem, i per aquesta mateixa raó, aquestes avaluacions ens aporten una informació preciosa que, en el marc d’una pràctica reflexiva, ens poden ajudar en el nostre camí de millora i canvi.

Soc un ferm defensor dels models educatius basats en l’experiència efectiva i significativa de l’alumnat per cercar un impacte clar en el perfil de sortida que educativament perseguim. Però cal que ens prenguem seriosament l’experiència de l’alumnat com un punt de partida que ens parla directament de la realitat de la penetració del nostre model educatiu i de les nostres innovacions per, a partir d’aquesta informació, traçar el camí del canvi. Analitzem-ho i parlem-ne seriosament, no solament com un argument extrem quan ja se’ns han acabat els altres.

¿Coneixes els objectius de desenvolupament interior? (IDG Inner Development Goals – IDG)

No sé si coneixes aquesta nova iniciativa mundial, però t’asseguro que val la pena conèixer-la i que ens pot obrir moltes noves oportunitats de transformació personal i institucional. Te’ls presento.

Un conjunt d’institucions socials i educatives, empresarials i institucionals de diversos països, fonamentalment del món occidental, varen començar a treballar l’any 2019 en els «Inner Development Goals (IDG)/ Transformational skills for sustainable development (ODS)», que podríem traduir per Objectius de Desenvolupament Interior.

Després de diversos anys de treball pacient i de consens, es varen llançar al món el 22 de març del 2022 i s’han refermat recentment en una darrera trobada internacional celebrada els dies 11 i 12 d’octubre de l’any passat a Estocolm (Suècia).

Aquesta iniciativa ha pres la forma d’una organització no governamental sense afany de lucre que cerca impulsar el desenvolupament interior de la persona mitjançant la investigació i la recopilació d’experiències amb base científica i metodològica. Els IDG, doncs, proporcionen un marc d’habilitats i de competències transversals en la persona, són d’ús lliure i poden aplicar-se a qualsevol entorn i institució.

De fet, la idea de fons és que sense un canvi personal i interior, serà molt difícil poder assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per això cal anar més enllà de la mirada tècnica als ODS i plantejar-se que sense el desenvolupament interior de la persona i de la seva relació amb els altres, no assolirem el canvi essencial perquè que els humans aconseguim els ODS.

Com més sistemàtics són els reptes de la humanitat, més necessitem transformacions personals.

Per a l’estructuració dels objectius de desenvolupament interior s’han establert les cinc dimensions de desenvolupament de la persona, partint de la definició d’interioritat següent:

«Interior significa relació amb un mateix i obertura envers la relació amb els altres i el sentit de la vida»

Les cinc dimensions definides són les següents:

  • SER: relació amb un mateix (nucli vital i sentit de la vida)
  • PENSAR: capacitats cognitives personals
  • RELACIONAR-SE: la cura dels altres i del món
  • COL·LABORAR: capacitats socials de col·laboració i comunicació
  • ACTUAR: acció vinculada al canvi

Aquestes cinc dimensions cerquen el creixement personal, el benestar emocional, l’autenticitat i la connexió amb un mateix i amb els altres, i estan íntimament lligades a les anomenades soft skills o competències per a la vida.

De fet, les cinc dimensions es desglossen després en vint-i-tres capacitats que s’han de desenvolupar en les persones i, per la nostra experiència com a equip de Reimagine Education, hem observat que la major part d’aquestes vint-i-tres capacitats estan connectades amb els trets personals de molts dels perfils de sortida de moltes institucions educatives que innoven i es transformen.

Cal capbussar-se en aquest nou marc de treball anomenat IDG i connectar-lo amb els processos de desenvolupament personal dels educadors i de l’alumnat i els nostres plans d’innovació i transformació. ¿En parlem?

Després de la Covid-19: Què hem après? Quines oportunitats estem aprofitant?

Enmig de la tempesta d’incertesa que ha bufat pel planeta, la COVID-19 ha deixat una empremta indeleble en tots els aspectes de la nostra vida, incloent-hi, per descomptat, el sector educatiu.

No obstant això, l’educació, igual que la humanitat, ha demostrat una increïble capacitat d’adaptació i resistència.

  • Però quins canvis significatius ha portat aquesta pandèmia a l’educació?
  • Com podem aprendre i créixer a partir d’aquesta crisi global?

 

Descobriment de les Tecnologies Digitals

No hi ha dubte que la pandèmia de la COVID-19 ha revolucionat l’ús de les tecnologies digitals a l’educació. Les nostres llars es van convertir en aules virtuals i les nostres pantalles, en la pissarra. Els educadors, les educadores, l’estudiantat i les famílies es van veure obligats a pujar al carrousel tecnològic gairebé de la nit al dia.

  • Però, què hem après de tot això?

 

Importància d’una Infraestructura Tecnològica Adequada:

Vam descobrir que una infraestructura tecnològica robusta i fiable és fonamental per garantir la continuïtat de l’educació. Des de la connectivitat a Internet fins a la disponibilitat de dispositius electrònics, l’accés equitatiu a aquestes eines és clau per garantir que tots els estudiants puguin participar en l’educació remota o a distància.

  • Com està el teu centre educatiu en termes d’infraestructura tecnològica?
  • Estàs preparat per adaptar-te als reptes futurs vinculats a la tecnologia que puguin sorgir?

 

Desenvolupament de Competències Digitals:

També ens vam adonar que les competències digitals ja no són una opció, sinó una necessitat tant per al professorat com per a l’alumnat. L’alfabetització digital no només és essencial per navegar per les aules virtuals, sinó també per buscar, analitzar i utilitzar la informació a l’era digital.

  • Estàs contínuament actualitzant les teves habilitats digitals?
  • Com pots ajudar els teus estudiants a fer el mateix?

 

Recursos Educatius Digitals i la Innovació Pedagògica:

La pandèmia ha impulsat el desenvolupament i la utilització de recursos educatius digitals de qualitat. A més, ha portat a l’experimentació i la innovació pedagògica, ajudant-nos a redescobrir noves formes d’ensenyar i aprendre.

  • Quins nous recursos i enfocaments pedagògics has descobert durant aquest temps?
  • Com els estàs incorporant en la teva pràctica docent?

Flexibilitat i Personalització de l’Educació

La COVID-19 ens ha ensenyat que l’educació no és una talla única per a tots. Cada estudiant té el seu propi conjunt de necessitats, interessos i circumstàncies, i l’educació ha de ser flexible i personalitzada per acomodar aquesta diversitat.

 

Diversitat de Situacions:

La pandèmia ha posat de manifest la diversitat de situacions que poden afectar el rendiment i el benestar dels estudiants. Des de les dificultats econòmiques fins a les barreres idiomàtiques, des dels reptes personals fins a les diferències d’aprenentatge, cada estudiant porta amb si un conjunt únic de circumstàncies.

  • Com estàs tenint en compte aquestes diverses situacions en la teva pràctica docent?
  • Quines estratègies estàs utilitzant per acomodar aquestes diferències?

 

Autonomia i Responsabilitat dels Estudiants:

Amb l’educació remota i a distància, els i les estudiants van haver de prendre més responsabilitat en el seu propi aprenentatge. Es van veure obligats a gestionar el seu temps, organitzar les seves tasques i buscar ajuda quan ho necessitaven.

  • Com pots continuar promovent l’autonomia i la responsabilitat en els teus estudiants?
  • Com pots equipar-los amb les habilitats que necessiten per ser aprenents autodirigits?

 

Atenció a la Dimensió Emocional i Social

La pandèmia de la COVID-19 ha portat la dimensió emocional i social de l’educació al primer pla. Va deixar clar que l’educació és més que el currículum acadèmic; també es tracta de cuidar la salut mental i emocional dels estudiants i de fomentar les relacions positives.

 

Clima Escolar i Suport Mutu:

En aquests temps de crisi, ens hem adonat de la importància de cuidar el clima escolar i de fomentar el vincle i el suport mutu. Des de la creació d’un entorn segur i acollidor fins a la promoció de relacions personals saludables i satisfactòries en el marc d’una cultura de respecte i cura, l’atenció al clima escolar pot tenir un impacte significatiu en el benestar dels estudiants i en el seu rendiment acadèmic.

  • Com estàs contribuint a un clima escolar positiu?
  • Com estàs fomentant el suport mutu entre els teus estudiants?

 

Habilitats Socioemocionals i Prevenció de la Violència Escolar:

La pandèmia ha subratllat la importància de desenvolupar habilitats socioemocionals, com la resiliència, l’empatia i l’autogestió. També ha destacat la necessitat de prevenir l’assetjament i la violència escolar, especialment en l’era digital.

  • Com estàs integrant l’ensenyament d’habilitats socioemocionals en el teu currículum?
  • Quines mesures estàs prenent per prevenir la violència escolar?

 

Col·laboració i Treball en Xarxa

Finalment, la pandèmia ens ha ensenyat el valor de la col·laboració i el treball en xarxa. Ha demostrat que l’educació és un esforç col·lectiu que requereix la participació activa de tots els membres de la comunitat educativa.

 

Coordinació entre Professors, Estudiants, Famílies i Professionals:

La pandèmia ha posat de manifest la importància de la coordinació entre el professorat, l’estudiantat, les famílies i altres professionals. Cada un té un paper únic i valuós a exercir en l’educació, i la col·laboració i la comunicació efectiva poden fer una gran diferència.

  • Com estàs fomentant la col·laboració en la teva pràctica docent?
  • Com estàs treballant amb les famílies i altres professionals per donar suport a l’aprenentatge dels estudiants?

 

Participació d’Altres Actors Socials:

La pandèmia també ha estimulat la participació d’altres actors socials, com les administracions públiques, les organitzacions no governamentals, les empreses o els mitjans de comunicació en l’educació. Aquests actors poden aportar recursos, experiència i suport que poden millorar la qualitat i l’eficàcia de l’educació.

  • Com estàs involucrant aquests actors en la teva tasca educativa?
  • Quines oportunitats de col·laboració estàs explorant?

 

La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un gran desafiament per a l’educació, però també ha estat una oportunitat per aprendre i créixer. Com a docents, tenim la responsabilitat d’aprofitar al màxim aquesta crisi i d’utilitzar aquests aprenentatges per millorar la nostra pràctica i per servir millor als nostres estudiants.

 

Estàs preparat per assumir aquest desafiament?

Des de Reimagine Education podem ajudar-te.

Comencem el curs reimaginant(-nos)

Ens motiven els començaments, aquell moment en què tot està per fer, aquell full en blanc per omplir de creativitat, d’idees, de projectes i d’il·lusions. Així és el mes de setembre per a nosaltres, l’inici d’un nou curs per als que vivim a Europa i en altres països del món amb els quals compartim calendari.

Com dèiem fa cosa d’un mes, abans de marxar de vacances, aquest nou curs serà el de l’enlairament, quan les noves oportunitats que van començar a prosperar en l’anterior (i les que encara han d’arribar) prendran forma i es materialitzaran.

Estem davant d’una de les transformacions educatives més importants de les últimes dècades. En paral·lel a la superació de la crisi sanitària i econòmica, en la qual encara estem immersos, hem començat a assumir canvis i a provocar-ne d’altres. En aquesta nova dècada, l’educació, a tots els nivells, es transformarà profundament.

Però abans de dur a terme qualsevol canvi és important parar i analitzar:

  • En quin moment ens trobem.
  • En quin moment es troba la nostra institució educativa.
  • Quin moment vivim.
  • Quines noves oportunitats tenim a l’abast.
  • Començar a mirar cap al futur com un horitzó de transformació, d’innovació i de canvi.

Avançar és absolutament imprescindible. Estimem l’educació, i per això la volem transformar.

Reimagina’t amb nosaltres

Aquest any hem aprofitat l’estiu per reimaginar-nos i hem començat el curs amb nova imatge, nova marca (ara som Reimagine) i nou logotip. Els canvis són només externs, perquè internament conservem la mateixa essència i la mateixa passió.

Què implica aquest canvi?

  • NOUS COLORS, més vibrants.
  • NOU NOM, que defineix amb més precisió el nostre objectiu de reimaginar l’educació.
  • NOU WEB, on comuniquem tot el que oferim però d’una manera més visual i ordenada. El nostre lloc web deixa de ser riedulab.net i passa a ser reimagine.education.

Si necessites ajuda, suport o una metodologia per començar aquest canvi, per adaptar la teva institució educativa als somnis i transformacions que podem viure en aquesta dècada, posa’t en contacte amb nosaltres i t’ajudarem a desenvolupar el procés i el camí per fer-ho.

Et convido a descobrir tot el que podem fer per a tu i per a la teva institució al nostre nou lloc web.

Feliç inici del curs 21-22!

Per transformar l’educació, primer atura’t!

El món educatiu, (escoles, universitats i institucions educatives de tot tipus) està sempre en constant moviment. El professorat tendim a ser “activistes”, és a dir, ens agrada que l’escola estigui sempre plena d’activitats de tot tipus (que mantenim com podem en les circumstàncies actuals de pandèmia). Però sovint també estem cansats. Molt cansats. Tant individualment com col·lectivament, i també estructuralment.

I per aquest motiu és vital que t’aturis. Sí, ara, enmig de el curs escolar, enmig de les classes, els tallers, activitats del teu dia a dia… és imprescindible parar i fer-nos preguntes.

Parar ens possibilita posar-nos en un estat mental i interior diferent, ens ajuda a prendre perspectiva. Ens convida a mirar al nostre voltant, a veure a tots els que es mouen, i preguntar-nos si realment és necessària tanta activitat. Si realment ens ajuda. Preguntar-nos quin impacte o vivència ha suscitat en l’alumnat l’última activitat que hem organitzat. ¿El sentit final d’aquesta activitat estava alineat amb el projecte educatiu del nostre centre? ¿O formava part de la inèrcia que arrosseguem?

I si volem anar una mica més enllà per poder transformar i reimaginar l’educació, cal preguntar-se: en aquest dia a dia replet d’activitats i cansament, ¿es pot plantejar alguna cosa més que no sigui una nova activitat per al proper trimestre o curs? Si de veritat volem transformar, canviar, reimaginar el procés d’ensenyament i aprenentatge que realitzem a les nostres organitzacions educatives, necessitem parar. I mirar. I reflexionar. A fons i sense excuses.

Si vols aprofundir sobre aquest tema, te’n parlo més en el primer capítol del llibre  Reimaginando la educación. 21 claves para transformar la escuela.

Reimaginant l’educació al 2018

Des que vaig publicar el llibre Reimaginando la educación, he tingut ocasió de comentar-lo i aplicar-lo en diferents projectes tant nacionals com internacionals. També he pogut parlar-ne en diferents mitjans: diaris, ràdio, vídeos i algún tweet. Si encara no coneixes el llibre, vols saber de què va o què opinan d’ell, no et perdis aquesta entrada.

A la jornada #HezkuntzaElkarrekin organitzada per Mondragón Unibertsitatea a Orona-Ideo, vaig explicar molt resumidament per què ens cal reimaginar l’educació i com podem fer-ho. Gràcies pel vídeo, Josi Sierra!

https://youtu.be/tEtnEamU-aM

Si prefereixes llegir la premsa, et recomano l’entrevista que em van fer a El Punt Avui “L’eix de l’escola és ajudar l’alumne a construir un projecte vital”: en ella explico que ens val canviar la mirada vers l’educacióm en tots els seus àmbits. A El Diari de l’Educació, vaig recordar la importància vital que té avaluar els processos de transformació i innovació que posem en marxa tot parlant amb en Pau Rodriguez: “Quan dissenyes un procés de transformació educativa has de pensar com l’avaluaràs”. A El Periódico: “Un mestre és un expert en la vida, no en coneixement” vaig parlar del paper dels mestres en el segle XXI. A la La Vanguardia: “El Tsunami de la innovació ja està assolint la universitat”, vaig parlar de com reimaginar l’educació superior universitària: tenim molt de camí per recorrer! Si t’interessa més una visió global sobre el canvi educatiu no et perdis aquesta peça de El Confidencial: “La lección de Finlandia es que la educación no es un arma para conseguir el poder”. I finalment, si vols un article pràctic, de “mans a l’obra”, aquí tens aquest que vaig publicar a la revista MUniversitas: “Claves para transformar la escuela”.

Si t’agrada la ràdio, a RAC1 vaig explicar “Les claus de la revolució del sistema educatiu”.  

I per acabar, et deixo alguns tweets de com les idees del llibre han inspirat diferents projectes i iniciatives:

booktrailer: Reimaginando la educación

La educación es la herramienta más poderosa que tenemos para transformar el mundo, pero está obsoleta y estresada: debe reimaginarse. Y para ello, te necesita. Sí, te necesita a ti. Por esto he escrito el libro Reimaginando la educación. Te lo presento con este booktrailer:

Idea original y realización de David Hierro y Xavi Miralles. ¡Gracias!

Per què llegir “Reimaginando la educación”?

L’educació s’ha de reimaginar. I és una eina tan poderosa i important que no podem deixar-la en mans de la inèrcia o de la mera activitat per l’activitat. Tampoc podem esperar que una nova llei o norma la transformi. L’educació s’ha de transformar de baix a dalt. Amb la participació de tota la comunitat educativa.

L’educació et necessita per canviar. Sí, et necessita a tu. Per això he escrit aquest llibre. No es tracta d’un llibre corrent. No hi trobaràs solucions tècniques. Tampoc hi trobaràs explicacions profundes de per què hem de fer el canvi. Ja hi ha molts llibre que ho expliquen tot això, però soviet no desenvolupen el que, al meu parer i d’acord amb la meva experiència, és essencial per poder fer un canvi profund en l’educació.

Aquest no és un llibre llarg ni complex. I, naturalment, no és un manual en voga. És un llibre que et vol involucrar, que vol ajudar-te a reflexionar, a canviar la mirada.

Aquest objectiu he escrit Reimaginando la educación, 21 claves para transformar la escuela. El que hi explico i sobre el que reflexiono és una destil·lació del que he anat observant, aprenent i descobrint en totes les meves experiències personals i professionals com a professor i directiu de centres i institucions educatives.

L’escola, la universitat, són persones, persones que fan moltes coses amb altres persones i per a les persones. I només la persona, cada una d’elles, pot decidir fer un canvi educatiu. I només si ho decideix a dins seu, si ho decideix lliurement, si somia, si s’arrisca a fer el salt.

I precisament en l’interior de les persones, i sobretot en l’interior dels directius educatiu, resideix la principal força i també la limitació més important per dur a terme el canvi. La força per al canvi resideix en la connexió entre la vocació i la mirada dirigida a la persona i al futur. La limitació radica en els marcs mentals desajustats en relació amb el moment que vivim i amb el futur que endevinem.

Per això, en aquest llibre abordo tracto tots els temes i reflexions que normalment no es tracten quan es vol dur a terme un canvi educatiu. Hi invito a pensar, a escriure, a dibuixar, a riure, a enfadar-se, a jugar, a debatre amb tu mateix, a debatre amb altres persones de la teva comunitat educativa, a anotar, a acolorir… Em proposo no deixar ningú indiferent. Provocar un impacte. Un canvi.

Els 21 elements que comparteixo en el llibre són els que segons la meva experiència són clau per implantar el canvi educatiu. És més, si apareixen i es dibuixen en les persones i en els equips involucrats en la transformació, aquesta té lloc i avança. En canvi, encara que tinguem molta tècnica, que fem molt formació i que hi posem molta il·lusió, sense aquests elements fonamentals que presento i comento, el canvi és molt difícil que es produeixi i es consolidi.

Són 21 paraules clau que obren els respectius capítols per ajudar a canviar els marcs mentals. Perquè sigui més fàcil desaprendre i tornar a aprendre. Després, tu que coneixes la teva pròpia realitat, podràs traçar el teu propi camí del canvi i compartir-lo amb el teu equip i la teva xarxa. Perquè només junts podem avançar.

Anima’t a llegir el llibre. Espero inspirar-te per reimaginar l’educació. Reimaginar la teva escola, el teu centre. Espero ajudar-te a actuar amb connexió i sentit, i encaminar-te cap al teu horitzó de canvi. Així, tots els que somiem a transformar l’educació, ens ajudem i ens inspirem.

Si és així, em sentiré molt feliç… i no dubtis a comentar i compartir amb mi les teves idees, si així ho vols.

Compra el llibre Reimaginando la educación de Xavier Aragay

Et convido a la presentació del meu nou llibre

No hem d’abandonar mai el desig d’assumir reptes i aconseguir el canvi educatiu que necessitem. L’educació és la millor eina que tenim per canviar el món. Hi ha canvis imprescindibles i inevitables, i l’escola, tal com la coneixem, reclama que tots i cada un dels actors que formen part de la comunitat educativa uneixin forces, somiïn i treballin col·lectivament per assolir horitzons de canvi.

Les pors, naturalment, i les limitacions que ens imposem, sobretot les inèrcies, s’han de deixar enrere. Somiem, recuperem la idea que educar la persona és el més important. Arrisquem-nos a fer el salt. L’educació s’ha de reimaginar.

Amb aquest objectiu he escrit Reimaginando la educación, 21 claves para transformar la escuela. El que hi explico i sobre el que reflexiono és una destil·lació del que he anat observant, aprenent i descobrint en totes les meves experiències personals i professionals com a professor i directiu de centres i institucions educatives.

En aquest llibre, abordo tots els temes i reflexions que normalment no es tracten quan es vol fer un canvi educatiu. Hi convido a pensar, escriure, dibuixar, riure, jugar, debatre amb tu mateix, debatre amb altres persones de la teva comunitat educativa, anotar, acolorir… Em proposo no deixar indiferent, provocar un impacte, un canvi.

L’educació és una eina tan poderosa i important que no la podem deixar en mans de la inèrcia o de la mera activitat per l’activitat. L’educació et necessita per canviar.

Per això, et convido a assistir a la presentació del llibre el dijous 19 d’octubre a les 19 h a la Casa del Libro de Rambla Catalunya, 37, de Barcelona. Aquest dia comptarem amb la Dra. Rosa Casafont, especialista en neurociència i educació, amb el Dr. Lluís Pastor, director d’e-Learn Center de la UOC, i amb Elisabet Navarro, editora executiva de l’editorial Paidós.

M’encantarà saludar-te.