L’experiència de l’alumnat a l’escola o a la universitat: no ens fem trampes al solitari!

L’experiència de l’alumnat en una aula és un concepte complex que engloba diversos aspectes del procés educatiu i que inclou les interaccions socials, emocionals, cognitives i físiques que es produeixen durant el temps que els estudiants passen a la institució educativa. Els sistemes i models educatius, en última instància, volen impactar en el tipus d’experiència de l’alumne per tal que l’educació o l’aprenentatge siguin significatius.

Malauradament, crec que sovint, en parlar de l’experiència de l’alumnat, ens fem trampes al solitari, ja que no ho tenim present en el dia a dia de l’escola o la universitat, i només en parlem quan necessitem una argumentació extra. M’explico amb dos exemples bastant actuals.

Primer cal que ens remuntem a la pandèmia de la covid. En aquells moments, immersos en l’activitat educativa mitjançant les connexions i les pantalles, enyoràvem la presencialitat, dèiem que anar a l’escola no era només assistir a classe i apel·làvem amb convicció al vincle i l’experiència que l’assistència física proporcionava. No cal dir que, un cop la covid ens ha quedat lluny i hem tornat a la normalitat de la presencialitat a l’escola o a la universitat, l’experiència efectiva a l’aula ha estat oblidada un cop més.

I ara, en el moment en què ens sentim amenaçats per l’impuls de la Intel·ligència Artificial (IA) en l’àmbit educatiu, en molts articles i debats torno a sentir la frase que traiem de l’armari només quan ens convé: «L’escola no és només anar a classe, és una experiència». Parlem i reivindiquem l’experiència de l’alumnat en la institució educativa quan ens hem de justificar: o bé per la manca de presencialitat quan la vàrem perdre o bé ara, quan patim per si les màquines ens substituiran… però, de fet, no ens la prenem mai seriosament.

Que anar cada dia a l’escola o a la universitat és una experiència no en tinc cap dubte… el problema rau a saber efectivament quina és l’experiència que l’estudiant viu. Sovint, en moltes de les formacions i acompanyaments que faig amb l’equip de Reimagine Education a països molts diferents, proposem als directius i directives que bussegin una mica en l’experiència efectiva dels seus alumnes a l’aula. Indefectiblement, sigui a la primària, a la secundària o al grau universitari, si es fa una bona aproximació a la realitat basada en el temps de permanència i en les vivències que es produeixen, descobrim que l’experiència de l’alumnat és monòtona, avorrida, repetitiva i poc engrescadora. I, sobretot, molt allunyada del teòric model educatiu que diem que tenim.

El mateix passa quan, com a equip de Reimagine Education, fem una investigació o avaluació de l’experiència efectiva de l’alumnat en contrast amb el model educatiu o les innovacions incorporades en els darrers anys en una institució educativa que ens ho encarrega. Usualment, l’experiència no és la que crèiem o pensàvem, i per aquesta mateixa raó, aquestes avaluacions ens aporten una informació preciosa que, en el marc d’una pràctica reflexiva, ens poden ajudar en el nostre camí de millora i canvi.

Soc un ferm defensor dels models educatius basats en l’experiència efectiva i significativa de l’alumnat per cercar un impacte clar en el perfil de sortida que educativament perseguim. Però cal que ens prenguem seriosament l’experiència de l’alumnat com un punt de partida que ens parla directament de la realitat de la penetració del nostre model educatiu i de les nostres innovacions per, a partir d’aquesta informació, traçar el camí del canvi. Analitzem-ho i parlem-ne seriosament, no solament com un argument extrem quan ja se’ns han acabat els altres.