Què es necessita per realitzar una avaluació i quin és el resultat que ens aporta? (3)

Aquesta nova entrada en el nostre blog la seguim dedicant a l’avaluació vinculada a la transformació educativa. Avui, aprofundirem en la importància de l’avaluació en les institucions educatives, destacant el seu paper no com un mesurador de rendiment (tal com vam veure en el primer post), sinó com un catalitzador per al canvi significatiu i sostenible i la transformació de qualsevol institució educativa, sigui escola, institut o universitat.

Els components clau essencials per realitzar una avaluació de la innovació o l’impacte son: 

  1. Voluntat i propòsit: El primer pas cap a una avaluació significativa, profunda i sostenible és la voluntat i el propòsit, especialment per part de la direcció de la institució. L’avaluació ha de ser una decisió conscient i un compromís per millorar.
  2. Enquadrar l’avaluació en el procés d’innovació: L’avaluació ha de ser part integral del procés d’innovació, transformació i canvi. Això significa que no és un afegitó, o una decisió d’última hora, sinó una peça fonamental del procés de millora contínua.
  3. Teoria per al Canvi – la hipòtesi del mètode científic: Abans d’avaluar, és crucial formalitzar les nostres intencions i objectius. Per què i per a què estem implementant aquests canvis o innovacions? Quins impactes esperem assolir? Aquesta formulació, que denominem ‘Teoria per al Canvi’, és essencial, ja que actua com a hipòtesi en un experiment científic. Sense una hipòtesi clara, l’avaluació perd el seu sentit i direcció.

L’informe final: un document crucial i un compàs per al futur

L’avaluació en educació és molt més que la recopilació de dades i resultats. És un mirall que reflecteix la realitat actual de les nostres pràctiques educatives i un mapa que guia cap a futures millores. Quan avaluem, no només mesuram o recollim evidències; també interpretem les dades, identifiquem àrees d’èxit i aquelles que necessiten atenció, i prenem decisions. I tot això queda reflectit en l’informe final de qualsevol acció avaluativa que realitzem.

L’informe final de l’avaluació és un document crucial. No només presenta el treball realitzat i les dades recopilades, sinó que també ofereix recomanacions específiques i generals. Aquest informe ha de contemplar tant la comunicació interna com l’externa dels seus descobriments, instigant a la institució a desenvolupar un pla de millora i avanç basat en els resultats.

En suma, veiem que fomentar una cultura d’avaluació reflexiva dins d’una institució educativa que innova és essencial. Això implica anar més enllà dels processos estàndard d’avaluació i adoptar un enfocament crític, obert i sostenible. Significa preguntar-se contínuament: Com podem millorar? Què podem aprendre dels nostres resultats i els nostres processos? Aquesta cultura d’interrogació i reflexió és fonamental per al creixement i la millora contínua.

 

Finalment, l’avaluació ens aporta múltiples beneficis:

Reflexió profunda: Ens permet connectar amb els motius i objectius inicials de la innovació i el canvi darrere de les nostres accions, reforçant la transformació en la perspectiva i cultura interna de la institució.

Avanç i consolidació: Facilita l’avanç i la consolidació del camí cap al canvi i la transformació educativa.

Seguiment longitudinal: Permet un seguiment a llarg termini de cohorts i grups, ajudant a entendre l’evolució al llarg del temps.

Enfocament en l’impacte: Centra l’atenció en l’impacte sobre el perfil de l’alumnat.

Diferenciació institucional: Posibilita distingir a la institució d’altres a través de la certificació externa dels resultats de l’avaluació. Per exemple, no és el mateix afirmar que els nostres alumnes són creatius i cooperatius que tenir una certificació externa que validi aquestes competències.

Per acabar, l’avaluació en l’educació no és un destí, sinó un viatge continu de descobriment, reflexió i millora. En adoptar un enfocament holístic i reflexiu de l’avaluació, podem garantir que les nostres institucions educatives no només compleixin amb els estàndards d’avui, sinó que també estiguin preparades per als desafiaments de demà. Així, l’avaluació es converteix en una part integral del nostre compromís amb una educació de qualitat. Parlem d’avaluar les vostres innovacions?

Com avaluem els processos de transformació educativa que realitzem?(2)

En el marc de la metodologia RIEDUSIS que ajuda a enfocar i portar endavant la transformació integral de la institució educativa, distingim dos tipus bàsics d’avaluació.

D’una banda, l’avaluació del perfil de sortida de l’alumnat, que respon a: Com surten en acabar el seu període educatiu en la institució educativa?, o Quin és l’impacte que els dispositius d’innovació i canvi posats en marxa han tingut en aquest perfil. A aquest tipus d’avaluació l’anomenem genèricament AVALUACIÓ D’IMPACTE.

Aquesta és una avaluació molt important per impulsar el canvi, ja que sovint no tenim un coneixement clar (o gairebé cap coneixement, a part de les notes acadèmiques) del perfil humà de sortida (o del que podem denominar “soft skills” o competències per a la vida), a part de les impressions i subjectivitats. És a dir, com són i s’exerceixen en termes de valors, actituds capacitats, habilitats i competències.

D’altra banda, la posada en marxa en aula dels dispositius d’innovació o experiències avançades de canvi decidides i dissenyades per una institució educativa requereix també d’una avaluació, de contrastar el disseny inicial amb la seva execució real. És el que denominem AVALUACIÓ DE PROCÉS, que contrasta el disseny realitzat amb l’efectiva implementació, identificant punts forts i punts febles, així com possibles desviacions, i proposant recomanacions i propostes específiques.

Totes dues avaluacions són imprescindibles dins de qualsevol procés de canvi educatiu i s’han de combinar en el temps, dins del camí de la transformació, per tenir informació objectiva i contrast dels avanços i resultats que anem obtenint. Entenem l’avaluació com la brúixola que ens guia i proporciona de manera sistemàtica informació per a la presa de decisions.

Per dur a terme tots dos tipus d’avaluacions partim de la hipòtesi formulada per la institució (o l’ajudem a formalitzar-la), les seves necessitats i objectius i, mitjançant l’acció combinada d’un equip intern de la institució i un equip extern de consult coach de reimagine education, utilitzem i combinem la metodologia quantitativa i la qualitativa.

L’enfocament quantitatiu permet obtenir mesures objectives, mentre que els instruments de tall qualitatiu poden proporcionar una comprensió més profunda de les experiències de l’estudiantat professorat, famílies i entorn. Per això, un enfocament mixt pot maximitzar els avantatges de tots dos, permetent-nos una visió més profunda i integral de la innovació implementada o de l’impacte realitzat en el perfil de sortida de l’alumnat.

A mode d’il·lustració, els instruments qualitatius poden ser: anàlisi de la documentació de la institució, focus group, entrevistes, observacions, entre altres. I, per la seva part, les eines quantitatives: enquestes, qüestionaris ja existents o instruments específics creats ad hoc per a aquesta mena d’avaluacions. Podem comptar amb informants clau com l’alumnat, el professorat, les famílies, l’equip directiu, i les entitats de l’entorn o territori.

Les fases de realització que es consideren claus per a tota mena d’avaluació són: planificació de l’avaluació, execució i recollida d’informació, anàlisi de la informació i elaboració de l’informe, devolució de l’informe amb proposta de suggeriments i accions de millora, i comunicació interna. Aproximadament, el temps d’execució normal de qualsevol de totes dues avaluacions és de 3 mesos, que, depenent de l’agilitat i mesura de la institució on es desenvolupa, pot veure’s ampliada en algun mes més.

Continuarem compartint més informació i reflexió sobre l’avaluació en un pròxim post.