Com avaluem els processos de transformació educativa que realitzem?(2)

En el marc de la metodologia RIEDUSIS que ajuda a enfocar i portar endavant la transformació integral de la institució educativa, distingim dos tipus bàsics d’avaluació.

D’una banda, l’avaluació del perfil de sortida de l’alumnat, que respon a: Com surten en acabar el seu període educatiu en la institució educativa?, o Quin és l’impacte que els dispositius d’innovació i canvi posats en marxa han tingut en aquest perfil. A aquest tipus d’avaluació l’anomenem genèricament AVALUACIÓ D’IMPACTE.

Aquesta és una avaluació molt important per impulsar el canvi, ja que sovint no tenim un coneixement clar (o gairebé cap coneixement, a part de les notes acadèmiques) del perfil humà de sortida (o del que podem denominar “soft skills” o competències per a la vida), a part de les impressions i subjectivitats. És a dir, com són i s’exerceixen en termes de valors, actituds capacitats, habilitats i competències.

D’altra banda, la posada en marxa en aula dels dispositius d’innovació o experiències avançades de canvi decidides i dissenyades per una institució educativa requereix també d’una avaluació, de contrastar el disseny inicial amb la seva execució real. És el que denominem AVALUACIÓ DE PROCÉS, que contrasta el disseny realitzat amb l’efectiva implementació, identificant punts forts i punts febles, així com possibles desviacions, i proposant recomanacions i propostes específiques.

Totes dues avaluacions són imprescindibles dins de qualsevol procés de canvi educatiu i s’han de combinar en el temps, dins del camí de la transformació, per tenir informació objectiva i contrast dels avanços i resultats que anem obtenint. Entenem l’avaluació com la brúixola que ens guia i proporciona de manera sistemàtica informació per a la presa de decisions.

Per dur a terme tots dos tipus d’avaluacions partim de la hipòtesi formulada per la institució (o l’ajudem a formalitzar-la), les seves necessitats i objectius i, mitjançant l’acció combinada d’un equip intern de la institució i un equip extern de consult coach de reimagine education, utilitzem i combinem la metodologia quantitativa i la qualitativa.

L’enfocament quantitatiu permet obtenir mesures objectives, mentre que els instruments de tall qualitatiu poden proporcionar una comprensió més profunda de les experiències de l’estudiantat professorat, famílies i entorn. Per això, un enfocament mixt pot maximitzar els avantatges de tots dos, permetent-nos una visió més profunda i integral de la innovació implementada o de l’impacte realitzat en el perfil de sortida de l’alumnat.

A mode d’il·lustració, els instruments qualitatius poden ser: anàlisi de la documentació de la institució, focus group, entrevistes, observacions, entre altres. I, per la seva part, les eines quantitatives: enquestes, qüestionaris ja existents o instruments específics creats ad hoc per a aquesta mena d’avaluacions. Podem comptar amb informants clau com l’alumnat, el professorat, les famílies, l’equip directiu, i les entitats de l’entorn o territori.

Les fases de realització que es consideren claus per a tota mena d’avaluació són: planificació de l’avaluació, execució i recollida d’informació, anàlisi de la informació i elaboració de l’informe, devolució de l’informe amb proposta de suggeriments i accions de millora, i comunicació interna. Aproximadament, el temps d’execució normal de qualsevol de totes dues avaluacions és de 3 mesos, que, depenent de l’agilitat i mesura de la institució on es desenvolupa, pot veure’s ampliada en algun mes més.

Continuarem compartint més informació i reflexió sobre l’avaluació en un pròxim post.