Què es necessita per realitzar una avaluació i quin és el resultat que ens aporta? (3)

Aquesta nova entrada en el nostre blog la seguim dedicant a l’avaluació vinculada a la transformació educativa. Avui, aprofundirem en la importància de l’avaluació en les institucions educatives, destacant el seu paper no com un mesurador de rendiment (tal com vam veure en el primer post), sinó com un catalitzador per al canvi significatiu i sostenible i la transformació de qualsevol institució educativa, sigui escola, institut o universitat.

Els components clau essencials per realitzar una avaluació de la innovació o l’impacte son: 

  1. Voluntat i propòsit: El primer pas cap a una avaluació significativa, profunda i sostenible és la voluntat i el propòsit, especialment per part de la direcció de la institució. L’avaluació ha de ser una decisió conscient i un compromís per millorar.
  2. Enquadrar l’avaluació en el procés d’innovació: L’avaluació ha de ser part integral del procés d’innovació, transformació i canvi. Això significa que no és un afegitó, o una decisió d’última hora, sinó una peça fonamental del procés de millora contínua.
  3. Teoria per al Canvi – la hipòtesi del mètode científic: Abans d’avaluar, és crucial formalitzar les nostres intencions i objectius. Per què i per a què estem implementant aquests canvis o innovacions? Quins impactes esperem assolir? Aquesta formulació, que denominem ‘Teoria per al Canvi’, és essencial, ja que actua com a hipòtesi en un experiment científic. Sense una hipòtesi clara, l’avaluació perd el seu sentit i direcció.

L’informe final: un document crucial i un compàs per al futur

L’avaluació en educació és molt més que la recopilació de dades i resultats. És un mirall que reflecteix la realitat actual de les nostres pràctiques educatives i un mapa que guia cap a futures millores. Quan avaluem, no només mesuram o recollim evidències; també interpretem les dades, identifiquem àrees d’èxit i aquelles que necessiten atenció, i prenem decisions. I tot això queda reflectit en l’informe final de qualsevol acció avaluativa que realitzem.

L’informe final de l’avaluació és un document crucial. No només presenta el treball realitzat i les dades recopilades, sinó que també ofereix recomanacions específiques i generals. Aquest informe ha de contemplar tant la comunicació interna com l’externa dels seus descobriments, instigant a la institució a desenvolupar un pla de millora i avanç basat en els resultats.

En suma, veiem que fomentar una cultura d’avaluació reflexiva dins d’una institució educativa que innova és essencial. Això implica anar més enllà dels processos estàndard d’avaluació i adoptar un enfocament crític, obert i sostenible. Significa preguntar-se contínuament: Com podem millorar? Què podem aprendre dels nostres resultats i els nostres processos? Aquesta cultura d’interrogació i reflexió és fonamental per al creixement i la millora contínua.

 

Finalment, l’avaluació ens aporta múltiples beneficis:

Reflexió profunda: Ens permet connectar amb els motius i objectius inicials de la innovació i el canvi darrere de les nostres accions, reforçant la transformació en la perspectiva i cultura interna de la institució.

Avanç i consolidació: Facilita l’avanç i la consolidació del camí cap al canvi i la transformació educativa.

Seguiment longitudinal: Permet un seguiment a llarg termini de cohorts i grups, ajudant a entendre l’evolució al llarg del temps.

Enfocament en l’impacte: Centra l’atenció en l’impacte sobre el perfil de l’alumnat.

Diferenciació institucional: Posibilita distingir a la institució d’altres a través de la certificació externa dels resultats de l’avaluació. Per exemple, no és el mateix afirmar que els nostres alumnes són creatius i cooperatius que tenir una certificació externa que validi aquestes competències.

Per acabar, l’avaluació en l’educació no és un destí, sinó un viatge continu de descobriment, reflexió i millora. En adoptar un enfocament holístic i reflexiu de l’avaluació, podem garantir que les nostres institucions educatives no només compleixin amb els estàndards d’avui, sinó que també estiguin preparades per als desafiaments de demà. Així, l’avaluació es converteix en una part integral del nostre compromís amb una educació de qualitat. Parlem d’avaluar les vostres innovacions?

Com avaluem els processos de transformació educativa que realitzem?(2)

En el marc de la metodologia RIEDUSIS que ajuda a enfocar i portar endavant la transformació integral de la institució educativa, distingim dos tipus bàsics d’avaluació.

D’una banda, l’avaluació del perfil de sortida de l’alumnat, que respon a: Com surten en acabar el seu període educatiu en la institució educativa?, o Quin és l’impacte que els dispositius d’innovació i canvi posats en marxa han tingut en aquest perfil. A aquest tipus d’avaluació l’anomenem genèricament AVALUACIÓ D’IMPACTE.

Aquesta és una avaluació molt important per impulsar el canvi, ja que sovint no tenim un coneixement clar (o gairebé cap coneixement, a part de les notes acadèmiques) del perfil humà de sortida (o del que podem denominar “soft skills” o competències per a la vida), a part de les impressions i subjectivitats. És a dir, com són i s’exerceixen en termes de valors, actituds capacitats, habilitats i competències.

D’altra banda, la posada en marxa en aula dels dispositius d’innovació o experiències avançades de canvi decidides i dissenyades per una institució educativa requereix també d’una avaluació, de contrastar el disseny inicial amb la seva execució real. És el que denominem AVALUACIÓ DE PROCÉS, que contrasta el disseny realitzat amb l’efectiva implementació, identificant punts forts i punts febles, així com possibles desviacions, i proposant recomanacions i propostes específiques.

Totes dues avaluacions són imprescindibles dins de qualsevol procés de canvi educatiu i s’han de combinar en el temps, dins del camí de la transformació, per tenir informació objectiva i contrast dels avanços i resultats que anem obtenint. Entenem l’avaluació com la brúixola que ens guia i proporciona de manera sistemàtica informació per a la presa de decisions.

Per dur a terme tots dos tipus d’avaluacions partim de la hipòtesi formulada per la institució (o l’ajudem a formalitzar-la), les seves necessitats i objectius i, mitjançant l’acció combinada d’un equip intern de la institució i un equip extern de consult coach de reimagine education, utilitzem i combinem la metodologia quantitativa i la qualitativa.

L’enfocament quantitatiu permet obtenir mesures objectives, mentre que els instruments de tall qualitatiu poden proporcionar una comprensió més profunda de les experiències de l’estudiantat professorat, famílies i entorn. Per això, un enfocament mixt pot maximitzar els avantatges de tots dos, permetent-nos una visió més profunda i integral de la innovació implementada o de l’impacte realitzat en el perfil de sortida de l’alumnat.

A mode d’il·lustració, els instruments qualitatius poden ser: anàlisi de la documentació de la institució, focus group, entrevistes, observacions, entre altres. I, per la seva part, les eines quantitatives: enquestes, qüestionaris ja existents o instruments específics creats ad hoc per a aquesta mena d’avaluacions. Podem comptar amb informants clau com l’alumnat, el professorat, les famílies, l’equip directiu, i les entitats de l’entorn o territori.

Les fases de realització que es consideren claus per a tota mena d’avaluació són: planificació de l’avaluació, execució i recollida d’informació, anàlisi de la informació i elaboració de l’informe, devolució de l’informe amb proposta de suggeriments i accions de millora, i comunicació interna. Aproximadament, el temps d’execució normal de qualsevol de totes dues avaluacions és de 3 mesos, que, depenent de l’agilitat i mesura de la institució on es desenvolupa, pot veure’s ampliada en algun mes més.

Continuarem compartint més informació i reflexió sobre l’avaluació en un pròxim post.

Per què és necessària l’avaluació en el camí de la transformació educativa?

 

Amb aquest post obrim una nova sèrie de reflexions sobre el paper transcendental de l’avaluació en el camí del canvi i transformació educativa. Sobre aquest tema ja hem escrit en altres moments en aquest blog, senyalant aspectes significatius: 

Des de llavors hem avançat molt, realitzant en aquests últims anys més de 22 avaluacions diferents (13 de procés, 4 d’impacte i 5 d’innovacions i models educatius) en més de 12 països i acumulant, per tant, una excepcional experiència en aquest camp.

Per això, fa pocs mesos, a l’agost de 2023, iniciem aquesta nova sèrie de reflexions amb el post L’avaluació de la innovació educativa: una necessitat i un far per a la transformació on explicàvem que avaluar les innovacions es convertia en la pedra angular del procés canvi.

Aprofundint en el comentat anteriorment, és important remarcar que, en el nostre cas, quan parlem d’avaluació, no parlem d’avaluar l’alumnat, avaluar el docent, avaluar una activitat realitzada (és a dir, recollir les opinions dels participants), ni tampoc de realitzar una avaluació en el marc d’un entorn o projecte de qualitat (EFQM o ISO), avaluar polítiques educatives públiques o fer avaluacions del sistema educatiu (tipus PISA). Aquest tipus d’avaluacions són importants, però nosaltres parlem d’un altre tipus d’avaluacions i en un altre marc.

Abans d’explicar el nostre marc d’avaluació, és important presentar dos elements que són una peça fonamental de la metodologia de canvi holístic institucional creada per nosaltres i denominada REIDUSIS:

En reimagine education plantegem avaluar el perfil de sortida de l’alumnat, i avaluar també els dispositius d’innovació i canvi implementats, i ho fem tant per a escoles (en tots els seus nivells) com per a universitats (en tots els seus programes).

L’avaluació que oferim es relaciona directament amb el mètode científic o, el que és el mateix, amb el que es denomina educació basada en evidències. I s’entrellaça també amb la millora i evolució de l’educació en tots els seus nivells, que nosaltres denominem millora contínua.

Tant a l’escola com a la universitat expliquem el mètode científic, el practiquem als laboratoris, en les investigacions i projectes, i l’avaluem moltes vegades mitjançant exàmens. Però en els processos d’innovació i canvi no sempre l’apliquem… Per a nosaltres, és IMPRESCINDIBLE utilitzar el mètode científic en el procés d’innovació i canvi, i, per tant, tenir evidències dels nostres avenços i resultats.

Els canvis, les transformacions, les innovacions, no poden ni han de ser solament productes de la nostra intuïció o resultat de modes i tendències.

Han de tenir unes hipòtesis de partida, una formalització clara d’intencions i objectius, i han de ser avaluats periòdicament.

Les innovacions a les escoles i universitats requereixen una avaluació sistematitzada per assegurar la seva pertinència, efectivitat i rellevància, així com una anàlisi dels seus objectius i necessitats inicials. És crucial determinar si realment estan millorant l’aprenentatge i l’experiència educativa de l’alumnat. L’avaluació permet a les institucions educatives ajustar o redirigir els seus esforços, garantint que els recursos s’utilitzin de la manera més eficient possible.

A més, l’avaluació proporciona un marc de responsabilitat i transparència. Les institucions educatives són responsables no només davant els seus estudiants i personal, sinó també davant la societat. En avaluar les innovacions, les escoles i universitats poden demostrar que estan prenent decisions basades en evidència i compromeses amb la millora contínua, el que permet aprendre dels resultats trobats.

De fet, aquesta ha de ser la veritable millora contínua. És a dir, els nostres models educatius no poden romandre estancats, han d’evolucionar de forma permanent i sostenible en el temps basant-se en formulacions i avaluacions basades en evidències. 

Aquesta és la veritable reimaginació de l’educació ja que implica reflexió, formulació, mirada a mitjà i llarg termini, objectius, anàlisi, revisió… i, sobretot, avaluació.

L’avaluació de la innovació educativa: una necessitat i un far per a la transformació

L’avaluació es converteix en el motor de la millora i el contrast permanent de les nostres iniciatives d’innovació i canvi, informant-nos sobre els avanços a reforçar i els canvis necessaris. El procés d’avaluació s’assembla a un viatge pel mar, ple de reptes i oportunitats de creixement. En resum, l’avaluació esdevé la clau per al progrés, el canvi i la transformació de tota institució educativa.

 

Imagina que has estat navegant en aigües desconegudes durant anys, introduint innovacions transformadores en la teva institució educativa. Ara, sents la necessitat d’emprendre una avaluació externa per comprendre l’impacte generat i escoltar les veus dels protagonistes: l’alumnat, el professorat i les famílies. És el moment d’il·luminar el camí recorregut i albirar el rumb futur.

 

L’avaluació s’erigeix així com la pedra angular per aconseguir una transformació sostenible i duradora en el temps. Seguint un cicle de reflexió, acció, avaluació i ampliació, podem impulsar un procés de canvi profund. Similar a un far que enlluerna en la foscor, l’avaluació ens permet identificar punts forts i àrees de millora en el disseny original, a mesura que es materialitza a l’aula.

 

Apostar per les avaluacions de les innovacions educatives a la institució permet obtenir retroalimentació per a la presa de decisions, identificar bones pràctiques, fomentar la participació de la comunitat educativa i optimitzar els recursos disponibles, entre molts altres beneficis més.

 

L’equip de reimagine.education ha creat la metodologia del camí de la transformació educativa d’una institució denominada RIEDUSIS. Una peça essencial d’aquesta metodologia és l’avaluació. Hem definit dos tipus d’avaluació que s’entrellacen en el seu propòsit. D’una banda, l’avaluació de procés, que és aconsellable realitzar dins del primer any d’implementació d’una innovació, actua com a una brúixola, contrastant el disseny inicial amb la seva implementació efectiva. Ens permet visualitzar desviacions i consolidar els aspectes destacats, assegurant que la direcció o el rumb traçat estigui alineat amb les nostres metes.

 

D’altra banda, l’avaluació d’impacte, que s’assembla a una exploració de les profunditats marines. Proposem realitzar-la almenys dos anys després de la implementació de la innovació o prototip a l’aula, i busca mesurar el veritable efecte o impacte aconseguit en l’alumnat d’acord amb el perfil de sortida definit anteriorment com a objectiu. Aquí, examinem si les nostres hipòtesis inicials s’han complert i si els nostres dissenys han generat l’impacte desitjat. A partir d’aquests descobriments, podem ajustar les nostres veles i orientar els nostres esforços cap a les àrees que necessiten canvis i millores.

 

En cada ona d’avaluacions, una nova marea cultural arrela en la institució educativa. Més que transformar només els fonaments físics o les metodologies d’aula, busquem una veritable evolució i canvi en la mirada de les persones i en la cultura de l’organització. Com el mar esculpeix la costa amb paciència i constància, l’avaluació contínua modela el centre educatiu cap a una institució que aprèn, millora i avança en el temps.

 

Amb tot aquest viatge, observem que l’avaluació de qualsevol innovació educativa s’alça com un far de coneixement enmig d’un vast oceà. A través de les seves llums, podem consolidar el que s’ha realitzat i traçar noves rutes cap a una educació més significativa, profunda i transformadora. Veiem, doncs, la importància de l’avaluació, ja que a més d’informar-nos sobre l’impacte de les nostres accions, ens impulsa a abraçar el canvi, a ser una organització que aprèn i evoluciona constantment. Així, navegarem cap a un futur educatiu més prometedor, guiat per la saviesa que emana de l’avaluació contínua i reflexiva.

 

En els últims anys, l’equip de reimagine.education ha realitzat més de 20 avaluacions d’innovacions educatives implementades en tots els nivells de les institucions educatives (escolars i universitàries) en més de deu països diferents d’Europa i Amèrica, acumulant una gran experiència en aquest camp. T’animes a realitzar amb nosaltres l’avaluació de la teva innovació?

Primera preavaluació d’impacte a l’Arizmendi Ikastola

Fa uns quants mesos, et vam explicar en aquest mateix espai per què i com avaluar les iniciatives i els prototips de transformació i canvi que duen a terme les escoles i universitats per assegurar els processos de transformació educativa en el marc de la metodologia RIEDUSIS. En aquesta ocasió, et volem explicar una experiència concreta de preavaluació d’impacte d’una de les escoles que acompanyem en el procés de transformació: Arizmendi Ikastola.

Arizmendi Ikastola és l’ikastola (escola cooperativa del País Basc on s’imparteix l’ensenyament en eusquera) més gran d’Euskadi, creada el 2003 per integració d’ikastoles preexistents, i que ofereix totes les etapes educatives, des d’infantil fins a formació professional o batxillerat. Amb un caràcter innovador ben marcat, desenvolupen la seva proposta educativa en el marc de la pedagogia de la confiança, i utilitzen la metodologia RIEDUSIS per vehicular el seu procés de transformació i canvi.

Des de l’any 2017, a Reimagine Education hem tingut l’oportunitat d’acompanyar-los en el procés de transformació, que es consolidarà amb la implementació d’una experiència avançada de canvi anomenada BATU. Aquest prototip agrupa els cursos de 5è i 6è de primària i 1r i 2n d’ESO, i actualment està en procés de desenvolupament, producció i experimentació. En aquest marc, s’ha desenvolupat una preavaluació d’impacte en dues de les seves experiències anteriors d’innovació i canvi, dissenyades i implementades durant les etapes d’infantil i batxillerat, amb dos objectius:

  • Avançar en la pràctica del mesurament de l’impacte de cara a dur a terme la primera onada d’avaluació d’impacte a BATU, d’acord amb la metodologia RIEDUSIS.
  • Obtenir informació que permeti continuar avançant en la implementació i la consolidació de les experiències d’innovació i canvi d’infantil i batxillerat.

Per dissenyar i executar l’avaluació centrada en els trets del model de persona que ha definit l’ikastola, s’ha comptat amb la participació d’un grup de recerca de la Universitat Ramon Llull, dos grups de recerca de la Universitat de Mondragón i l’equip de Reimagine Education. A més, mitjançant la col·laboració de la Federació d’Ikastoles, s’ha disposat de la col·laboració de tres ikastoles, que han actuat com a centres de contrast. Així, finalment, al desplegament d’aquesta preavaluació hi han participat més de 300 alumnes d’infantil i batxillerat, 40 docents i 130 famílies.

Els trets avaluats a l’Arizmendi Ikastola han estat:

  • INFANTIL: Cooperativa-autogestionària, euskaldun, amb solidesa interior i creativa.
  • BATXILLERAT: Transformadora, analítica-crítica, cooperativa-autogestionària i euskaldun.

L’experiència de preavaluació d’impacte de les dues iniciatives innovadores de l’ikastola (infantil i batxillerat), que dirigeix i coordina l’equip de Reimagine Education, ha estat molt interessant, i els resultats, en línia dels objectius que es buscaven. Així, d’acord amb els objectius plantejats, s’han obtingut aprenentatges i instruments rellevants per a la propera avaluació d’impacte del prototip BATU, així com indicacions i recomanacions per continuar avançant en el desenvolupament i la consolidació de les experiències avaluades.

Com pots veure, a poc a poc, anem avançant en noves maneres d’avaluar les iniciatives de transformació educativa i aproximant-nos a tenir noves eines de guia per a la millora i el canvi. Continuarem parlant d’avaluacions i preavaluacions d’impacte en propers posts.

Estrenem un curs excepcional

Estrenem un altre mes de setembre i amb ell, un nou curs escolar en molts calendaris, que enguany, ha tingut, està tenint i tindrà unes circumstàncies excepcionals arreu del món, i on la incertesa serà un dels elements més presents.

L’equip de consultcoaches de Reimagine Education Lab estem convençuts que, més enllà de les dificultats de tota mena que se’ns presenten, aquest és un moment clau de l’educació, i una oportunitat molt gran per avançar, més enllà de totes les accions i innovacions que ja hem fet, cap a una profunda transformació de l’escola i la universitat.

Per la nostra part ja estem preparats i treballant amb moltes institucions, posant a la vostra disposició la nostra metodologia de transformació profunda (RIEDUSIS), i la nostra ajuda i acompanyament. I per fer-vos arribar la nostra energia i il·lusió, volem explicar-vos les dues iniciatives més engrescadores que tenim entre mans: el LABoratori educatiu i les avaluacions d’impacte.

LABoratori educatiu

El LABoratori educatiu és un projecte per créixer junts, amb tots aquells de vosaltres que vulgueu participar: La llavor ve del LAB de Reimagine Education Lab, que ens evoca la nostra vocació d’experimentació, anàlisi i construcció col·lectiva i creació permanent dins del procés de transformació profunda de les institucions educatives.

Vam engegar el projecte arran de la campanya #EsHoraDeTransformar que vam llançar al mes d’abril d’enguany, on vam realitzar 5 webinars gratuïts sobre educació i crisi del coronavirus (pots veure’n les gravacions en aquest enllaç). Després dels webinars, estem demanant que ens feu arribar experiències personals, d’equip o institucionals que us haguem inspirat mitjançant idees, metodologies, eines o propostes dels nostres post o webinars. Vàries persones i institucions ja ens han fet arribar les seves experiències i en breu començarem a treballar plegats i publicar-les en aquest blog. Mentrestant, tots aquells de vosaltres que us hi vulgueu sumar, sereu molt benvinguts: per participar-hi, només heu de clicar aquest enllaç.

Crida a experts en avaluació

En aquests moments, a Reimagine Education Lab afrontem el repte d’avaluar, en diferents escoles i universitats, l’impacte respecte el model de persona que volem educar que la implementació dels diferents prototips té en l’alumnat. Per això busquem persones o equips, grups d’experts (consultores) o grups d‘investigació d’universitats, fundacions i/o instituts d’investigació, que vulguin entrar en contacte amb nosaltres i posar la seva experiència al servei d’aquesta oportunitat per dur a terme junts el procés d’avaluació d’impacte en l’alumnat de diverses institucions.

Aquesta crida pot ser una extraordinària oportunitat de col·laboració, d’investigació i d’intercanvi de coneixement, i es pot concretar, segons cada cas, aportant l’experiència i les eines creades i desenvolupades més idònies per capturar informació dels impactes definits (qüestionaris o escales validades, etc.), o bé els suports i canals per fer-ne un desplegament efectiu (aplicacions de mòbils, software específic, etc.).

Si t’interessa, trobaràs tots els detalls de la proposta i com presentar-t’hi en aquest enllaç. Si tens qualsevol dubte o comentari ens pots escriure a: evaluacionimpacto@riedulab.net.

Crida a grups experts per fer avaluacions d’impacte

A Reimagine Education Lab, la consultora educativa dirigida per Xavier Aragay, busquem experts que vulguin dur terme un procés conjunt d’avaluació d’impacte en l’alumnat de diverses institucions. A continuació us desgranem la nostra proposta.

Reimaginem l’educació en el món

A Reimagine Education Lab acompanyem institucions educatives, ja sigui escoles, xarxes d’escoles o universitats a desenvolupar un procés de transformació profunda i integral per mitjà d’una metodologia pròpia, original i contrastada. La nostra metodologia s’inspira en els models lògics procedents de les intervencions socials, els models de qualitat o d’avaluació de les polítiques públiques; i va més enllà d’un canvi tècnic, ja que implica un canvi de mirada que afecta tota la institució i tots els àmbits: metodològic, organitzatiu, d’espais, personal, cultural

És un procés llarg que té en compte des del perfil de persona que s’ha d’educar (concretat en impactes) i l’elaboració d’un marc general per reformular el procés d’ensenyar i aprendre (teoria per al canvi), fins a  la creació d’una experiència avançada de canvi o prototip que permeti a les institucions educatives de transformar-se i aprendre fent. L’avaluació, tant de procés com d’impacte, hi juga un paper imprescindible, tant pel que fa al procés de millora com, sobretot, en el camí de consolidació dels prototips de transformació i la seva progressiva ampliació a la resta de la institució.

Et proposem avaluar junts

En aquests moments, a Reimagine Education Lab afrontem el repte d’avaluar en diferents escoles i universitats l’impacte que la implementació dels diferents prototips té en l’alumnat. Per això busquem persones o equips, grups d’experts (consultories) o grups d‘investigació d’universitats, fundacions i/o instituts d’investigació que vulguin entrar en contacte i posar la seva experiència al servei d’aquesta oportunitat per dur a terme junts el procés d’avaluació d’impacte en l’alumnat de diverses institucions.

Aquesta col·laboració pot ser una extraordinària oportunitat de col·laboració, d’investigació i d’intercanvi de coneixement, i es pot concretar, segons cada cas, aportant l’experiència i les eines creades i desenvolupades més idònies per capturar informació dels impactes definits (qüestionaris o escales validades, etc.), o bé els suports i canals per fer-ne un desplegament efectiu (aplicacions de mòbils, software específic, etc.).

Si t’interessa, trobaràs tots els detalls de la proposta i com presentar-t’hi en aquest enllaç. Si tens qualsevol dubte o comentari ens pots escriure a: evaluacionimpacto@riedulab.net.

Un interessant servei de suport a les escoles per a la millora de l’educació

Fa unes quantes setmanes vaig tenir l’oportunitat de fer una conferència a la facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat Catòlica de Portugal que té la seu a Porto.

No coneixia aquesta universitat ni aquesta facultat, però més enllà dels graus i màsters que ofereixen, entre els quals destaco pel seu interès específic, el postgrau en avaluació d’escoles i projectes de millora, em va sorprendre gratament la relació capil·lar amb les escoles i institucions educatives del seu entorn. I això, no solament es va expressar el dia de la meva conferencia en una sala plena de mestres i professors àvids de conèixer experiències i propostes de canvi profund, element ja per si sol interessant sinó, sobretot, per l’existència del SAME, Serviço de Apoio à Melhoria da Educaçâo.

El SAME és una estructura de la facultat, creada l’any 2008, que té per objecte proporcionar assessorament científic i pedagògic a les escoles i grups educatius en els camps de l’organització, la pedagogia, l’avaluació i la formació, amb la finalitat de millorar les condicions dels processos i resultats educatius, tant acadèmics com socials i personals, dels alumnes. Aquest servei també du a terme estudis de diagnòstic i avaluació educativa.

La missió del SAME és la de capacitar les escoles i els grups per dur a terme pràctiques educatives més coherents i sustentades, i per a la concepció, realització i avaluació de pràctiques innovadores i de millora en l’àmbit organitzatiu i pedagògic. Al mateix temps, es pretén produir un nou coneixement resultant de l’articulació de la teoria amb la pràctica i la realitat.

El SAME s’organitza en equips flexibles i reconfigurables segons els projectes, i aquests equips poden estar integrats per docents de la facultat, doctorands i professors i investigadors convidats.

La reflexió i metareflexió sobre les pràctiques educatives dels equips docents i l’avaluació dels resultats que obtenen, l’impuls de la revisió i la gestió integrada dels currículums prepara la creació d’àrees interdisciplinars als centres, l’agrupació flexible dels alumnes i els professors en equips de treball integrats que van més enllà de la monodocència, la implementació de dinàmiques educatives més actives a l’aula, són uns quants exemples de les bones pràctiques i realitzacions del SAME a les escoles.

Conèixer i tenir una experiència directa i propera d’un nou tipus de relació entre les escoles i els centres educatius i la universitat ha estat molt interessant i desafiador. és evident que totes dues institucions, estructures, processos i resultats guanyen molt si treballen juntes, i que es genera un coneixement integrat nou i fecund. Tant de bo que altres facultats d’educació avancin per aquest camí i intensifiquin la relació i el servei amb les escoles del seu entorn.

Innovació educativa i avaluació d’impacte: dos elements que han d’avançar junts

Quan fa dos anys i mig, després de gairebé cinc anys de preparar el terreny, en el marc de L’HORITZÓ 2020 de la xarxa d’escoles de Jesuïtes Educació, vàrem posar en marxa la innovació disruptiva de l’experiència pilot de la NEI (Nova Etapa Intermèdia), ens vàrem comprometre públicament a fer una avaluació externa de l’impacte produït en els alumnes pels canvis educatius. I això es el que hem presentat avui, després d’un treball intens d’un parell d’anys.

L’element clau és que en el mateix moment en què dissenyàvem la innovació de la NEI vàrem posar en marxa els mecanismes per avaluar-la. Així, doncs, en primer lloc, en acabar el primer curs de la NEI, vàrem dur a terme, amb mitjans interns, l’avaluació del procés. En aquest cas es tractava d’observar i avaluar si el disseny que havíem fet sobre el paper es s’havia trasllada’t a la realitat de l’aula. D’aquesta avaluació, se’n va fer el corresponent informe, que incorporava tot un seguit d’observacions i recomanacions de millora per a l’equip directiu de la NEI. Aquestes millores es van implementar amb el corresponent pla de millora.

Posteriorment, després d’haver acabat el segon curs de la NEI, vàrem posar en marxa la primera ona d’avaluació (caldrà fer-ne més) de l’impacte produït en els alumnes, i avui hem explicat quins han estat els resultats, i aquest es l’informe final que posem a disposició de tots els educadors i investigadors interessats. També hem publicat el quadern número 9 de la col·lecció Transformant l’Educació, com a divulgació més àmplia d’aquesta avaluació d’impacte. Aquesta avaluació ha estat duta a terme per grups de recerca externs (Barcelona, Chicago i Buenos Aires) segons una metodologia específica, ha estat dirigida per mi mateix, i l’ha coordinat el node d’innovació de la xarxa (anomenat CETEI), que és també qui ha fet l’informe final.

Els resultats més interessants que s’han derivat d’aquesta primera ona d’avaluació han estat els corresponents a la millora del clima de l’aula (que té una importància cabdal per a la millora de l’aprenentatge i l’educació) amb una clara millora de la creativitat dels alumnes i el seu canvi del marc mental pel que fa al treball en equip i a la seva manera d’aprendre (més clarament col·laborativa). Alhora, es constata que el descentrament del rol del professor ha atribuït poder a l’alumne i ha aportat un augment de l’autonomia així com un vincle més estret dels alumnes amb els docents i també entre ells. I se sap que si millora el vincle, segur que milloren l’educació i l’aprenentatge. I tot això mantenint els bons resultats acadèmics que aquests alumnes tenien abans d’haver iniciat la innovació.

Per dur a terme aquesta avaluació hem dissenyat un model lògic que ens ha donat una metodologia global per al disseny, la planificació, l’observació i l’avaluació de les innovacions introduïdes d’acord amb el model de persona que ens proposàvem educar. A més, la implantació progressiva de les innovacions a les diferents escoles de la xarxa ens ha permès fer un estudi quasi experimental i comptar amb un grup d’intervenció i un altre de comparació, fet que dóna més robustesa i fiabilitat als resultats i que el situa, en conjunt, com una important novetat en el panorama educatiu tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

És evident que la sistemàtica de l’avaluació d’impacte no ha fet més que començar i que aquesta primera ona d’avaluació té unes limitacions importants (entre elles, el fet que els alumnes només han realitzat dos cursos dels quatre que preveu la NEI), però les opinions recollides en el procés d’avaluació d’alumnes, famílies i docents confirmen també una valoració positiva pel que fa al creixement personal i al projecte vital dels membres de la comunitat educativa. Òbviament, també es recullen tot un seguit d’alertes i de recomanacions per a l’equip directiu de la NEI (molt útils per al procés de calibratge i millora de la innovació) i trenta recomanacions més vinculades a les properes ones d’avaluació (fiabilitat dels registres, millora de les eines emprades i futura potencialitat de noves eines).

No n’hi ha prou amb sensacions, intuïcions i opinions quan posem en marxa innovacions en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge a les nostres escoles. Cal, amb base científica, qualificar, quantificar i contrastar els progressos, sobretot pel que fa al model de persona que volem educar i al seu impacte (o no) sobre els alumnes. Aquesta ha de ser la nostra fortalesa, perquè l’avaluació ha de ser el verdader motor de la millora i transformació educativa, i l’eina fonamental per reimaginar la nostra educació.

Xavier Aragay i Tusell
Director de l’avaluació de l’experiència pilot de la NEI