Innovació educativa i inclusió social

Més enllà de les dificultats organitzatives, legals i econòmiques, amb un bon lideratge directiu, un equip docent cohesionat i un profund canvi metodològic, centrats en les necessitats de l’alumne per a que aprengui i adquireixi les habilitats, competències i valors, es pot transformar l’educació.

Visc a L’Hospitalet del Llobregat des de fa anys, i es una ciutat que estimo. L’escola pública Joaquim Ruyra del barri de la Florida es una mostra de bon treball educatiu en un entorn molt complex. I es un orgull poder acompanyar-la amb un article en aquest encertat reportatge de EL PERIÓDICO del dimecres dia 23 de novembre de 2016, que posa en valor el bon treball dels professionals de l’educació, més enllà de determinismes socials.

Innovació educativa en el XIV Congrés Adide

No havia tingut mai l’oportunitat de compartir uns quants dies amb més de 300 inspectors d’ensenyament de totes les Comunitats Autònomes d’Espanya. D’entrada, quan ens van demanar la nostra intervenció per presentar l’experiència de l’Horitzó 2020 (presentació que he fet conjuntament amb el meu company i amic Pepe Menéndez, director adjunt de JE), em va cridar l’atenció que el tema principal del debat fos la innovació educativa.

Un cop arribat al lloc, he pogut comprovar la gran professionalitat de l’organització del Congrés, l’alt nivell i la qualitat expositiva dels ponents (R. Gerver, J. Bahón i R. Santiago), la gran repercussió a les xarxes socials (més de 35.600 tuits) i l’extensa participació i implicació dels inspectors i inspectores a les taules rodones i als grups de debat.

logo_congreso-300x157

I que el tema central del debat fos la innovació educativa i, consegüentment, el necessari canvi del procés d’ensenyament i aprenentatge de les nostres escoles com a objectiu final d’aquesta innovació, mostra fins a quin punt estem aconseguint un consens en el sector educatiu en relació amb la imperiosa necessitat de la transformació i el canvi, i com s’està estenent per tot arreu una certa primavera pedagògica… Això és un gran avenç.

Com és lògic, on encara ho hi ha consens és en l’enfocament i en la profunditat d’aquest canvi educatiu, i on anem més perduts és en la manera d’iniciar i de fer aquest canvi a l’escola per arribar a bon port. Però per a això hi ha aquest tipus de congressos i jornades: per debatre i aprofundir, per escoltar les reflexions i propostes dels ponents, dels panelistes i dels participants. I, en aquest sentit he de dir que he après molt d’aquest intercanvi.

I en aquest context va ser un plaer poder presentar i donar a conèixer l’experiència real i efectiva de transformació educativa que representa l’Horitzó 2020, que ja té més de dos anys de recorregut (i quatre més, que de vegades no es veuen, de diagnòstic i preparació del terreny) i que amb la seva presentació oberta i transparent, que ofereix llums i ombres del que s’ha viscut, ha pogut aportar elements nous que espero que hagin servir per aclarir i avançar.

I acabo exposant el meu convenciment que el canvi en l’educació és necessari i es va estenent, i que perquè es materialitzi i es consolidi, necessitem tots els actors de la comunitat educativa i, especialment, les inspectores i els inspectors d’educació de totes les Comunitats Autònomes. El vostre paper pot ser fonamental. Segur que el congrés haurà servit per aclarir idees i per avançar en aquest camí.

Moltes gràcies per haver-me convidat. Ha estat una experiència molt agradable i reconfortant. Espero poder tornar a compartir temps i reflexió amb vosaltres.

Podrem entre tots anar consolidant aquesta primavera pedagògica incipient que va creixent per totes bandes?

Experiència de servei i innovació educativa per Perú

La proposta educativa d’Innova Schools, de la que ja he parlat en un post anterior, incorpora l’early childhood education program, creat per la Universitat de Berkeley (Califòrnia – EUA) en l’etapa infantil, i un model propi que combina blended learning i flipped classroom en les etapes primària i secundària. En aquestes dues etapes, els alumnes treballen el 75 % del temps en el que anomenen group learning com a element de construcció col·lectiva d’aprenentatges amb dinàmiques col·laboratives de treball en grup, i el 25 % del temps restant en solo learning, amb aprenentatge individual i autònom mitjançant recursos digitals. També han fet una interessant priorització del currículum oficial i han introduït la formació competencial. L’estudiant és el més important i el model s’orienta a garantir-ne l’aprenentatge.

Per facilitar tot això, han desenvolupat el Teacher Resource Center (TRC), un gran repositori de recursos educatius per als mestres i professors que incorpora més de 26.000 unitats d’aprenentatge i un sistema participatiu i col·laboratiu de millora constant d’aquestes unitats per part dels mateixos docents.

Pel que fa a la infraestructura, el disseny dels edificis, de les aules i del mobiliari està pensat per vehicular el model educatiu en una imatge alegre i moderna que incorpora elements nous en el panorama de les escoles del país.

La seva aposta per l’atracció de talent educatiu i la capacitació permanent del professorat també impressiona. El procés de selecció dels nous docents incorpora exàmens, tests i un assessment center que simula situacions reals de l’aula, i l’aposta per la formació contínua dels docents inclou 120 hores de formació anual per a cada un d’ells, en un programa de desenvolupament del professorat estructurat en quatre àrees: reforç dels continguts curriculars, creació d’ambients d’aprenentatge, millora metodològica i desenvolupament com a persona.

Compten amb un programa específic de lideratge pedagògic per als més de 150 directius que tenen actualment, basat en el que utilitzen al Sistema Educatiu d’Ontario (el Canadà), així com amb un sistema intern de coaching per als professors nous, dut a terme pels professors més experimentats per accelerar la seva incorporació i formació inicial.

Un sistema de qualitat educativa completa el model. L’equip de qualitat educativa ha generat una metodologia pròpia, basada en estàndards internacionals i validat per experts externs que, mitjançant tests censals i mostrals fets cada curs, supervisa i garanteix els aprenentatges dels alumnes. Estan acreditats per AdvancED Accreditation.

Amb tot això han aconseguit ja superar aquests últims anys, a les proves externes que fa l’administració educativa, els resultats estandarditzats de les assignatures core del currículum, no solament a l’escola pública, sinó a les mateixes escoles privades d’elit del país. Un resultat impressionant en tan poc temps.

Queda clar que amb el poc temps que fa que es desenvolupa la iniciativa i el creixement accelerat del projecte, molts aspectes i elements del model pedagògic s’han d’afinar i aprofundir, però també em sembla obvi que l’esforç ingent que fa Innova Schools perquè canviï alguna cosa en el panorama educatiu del Perú ja està tenint un impacte, per descomptat en els mateixos alumnes que assisteixen als seus centres, i en les seves famílies, però també en el sector educatiu del país.

Felicitats a l’equip que el lidera i el du a terme. Una iniciativa impressionant i original per millorar i transformar l’educació que combina audàcia, innovació i qualitat en un model i un camí molt desconeguts. Valdrà la pena seguir-hi en contacte els anys vinents.

Podria aplicar-se aquest model per a millorar l’educació de d’altres països?

Reflexions sobre la visita a Innova Schools

Perú és normalment un país molt desconegut per a nosaltres… o, si més no, ho era per a mi. Aquests últims 10 anys està fent una arrencada econòmica important, amb un creixement sostingut del PIB i una important reducció de la pobresa, a més d’un augment de la classe mitjana del país. El sector educatiu té una distribució del 72 % d’escola pública i el 28 % d’escola privada (a escala nacional), encara que a la capital (Lima), arriba a concentrar gairebé 10 milions d’habitants dels més de 30 que té el país), aquesta proporció, segons les zones, pot arribar a ser del 50 %. No hi ha escola “concertada” i sí en canvi una gran quantitat d’escoles privades petites i de poca qualitat, que coexisteixen amb unes quantes escoles privades d’elit. En general, el Perú obté una resultats molt pobres quan es compara amb les proves Pisa del món; en aquesta línia, tant l’escola pública com la privada, tenen resultats baixos (entre els quals hi ha l’escola privada d’elit que és molt minoritària) en les assignatures core del currículum…

Innova ShoolsDavant d’aquest panorama, Innova Schools és una empresa que s’ha proposat establir una xarxa de col·legis que pretén construir el futur lideratge del Perú brindant una educació de qualitat i innovadora, segons els estàndards internacionals, per educar noves generacions inspirades, ètiques i amb valors mitjançant una proposta que inclou professors altament capacitats, una metodologia avançada, una tecnologia integrada i una infraestructura dissenyada per millorar efectivament l’aprenentatge.

I realment ho estan fent: en cinc anys han construït 35 escoles en diverses parts del país, i ja compten amb prop de 25.000 alumnes atesos per més de 1.350 educadors. I el seu pla és arribar a 100 escoles i a 100.000 alumnes abans del 2025 a un ritme sostingut de creació d’entre 6 i 8 escoles cada any, amb una inversió total estimada de més de 500 milions de dòlars mobilitzada de forma privada (aportació de capital i bons de deute particular). Les escoles integren les etapes infantil, primària i secundària i escolaritzen, segons les normes del país, dels tres als 17 anys.

El seu públic objectiu és la nova classe mitjana emergent (nivells B2 i C1 i C2 en la seva terminologia) que vol avançar i superar-se, i la seva proposta es basa en una combinació creativa d’aposta per la innovació i la creativitat educativa; tot això recolzat en uns costos baixos basats en una important economia d’escala d’escoles en xarxa de nova creació. Així, les famílies cobreixen tot el cost de l’educació mitjançant l’aportació d’11 quotes que se situen entre els 300 i els 400 soles (moneda peruana, equivalent en dòlars seria entre 100 i 120$), cosa que equival a destinar aproximadament un 15% del salari de la família de classe mitjana a l’educació. Una fundació impulsada per ells mateixos cobreix entre el 50 % i el 75% de las quotes de les famílies que per raons econòmiques no poden cobrir tot el cost de l’educació.

El model econòmic és atrevit, perquè a causa de l’aposta pel binomi innovació-qualitat versus cost baix/economia d’escala, no aconsegueix el break event point fins que arribi a les 70 escoles i no distribueix beneficis als accionistes, segons el pla de negoci previst, fins més enllà del 2021. En aquest sentit, el model ha de ser de qualitat, escalable i accessible.

De l’equip de professionals que integra el projecte impressionen el propòsit (és a dir, la consciència de treballar per a la millora de l’educació del país), la creativitat (en el sentit d’estar creant i implementant constantment solucions, idees i models nous), la capacitat de treballar connectats i en xarxa amb altres iniciatives educatives innovadores dels Estats Units i d’Europa per no deixar d’aprendre, i la gran professionalitat dels equips que són capaços d’integrar coneixements molt diferents en un sol objectiu.

Quants objectius aparentment impossibles podríem abordar amb un propòsit semblant?