LEINN, únic grau a España per estudiar emprenedoria treballant en equip

Vaig conèixer el LEINN de la manera més pràctica i aplicada possible. . . a final de setembre de l’any passat. Vaig rebre una trucada al despatx d’un alumne de tercer curs d’aquest grau del campus d’Irun que havia identificat juntament amb els seus companys el projecte HORITZÓ 2020 com un dels projectes més disruptius en educació i s’oferia a fer una consultoria per donar suport al canvi… imaginin la cara que hi vaig fer… ¿Qui ets? ¿Què és el LEINN? Ell ho sabia tot sobre el projecte Horitzó 2020 i va començar a fer-me propostes concretes de millora del procés innovador alhora que m’explicava què era el LEINN. Al cap d’una setmana, ell i un company eren a Barcelona i, com no podia ser altrament, després d’haver firmat el corresponent contracte, van dur a terme un esplèndid treball de suport al procés de reflexió i canvi aplicat a la Formació Professional de Jesuïtes Educació. ¿Volen una millor manera de formar-se i preparar-se per emprendre i liderar la innovació?

Finalment, aquest passat mes de novembre vaig poder anar a Oñati, a la facultat d’Empresarials i, de la mà del seu degà, Lander Beloki, i del coordinador del LEINN, Aitor Lizarza, vaig aprofundir-ne les propostes i la metodologia. A més, vaig poder parlar amb alumnes i professors i veure les sales de treball i reunió. Realment impressionant.

Lideratge, Emprenedoria i Innovació (LEINN) és l’únic grau universitari oficial i internacional sobre emprenedoria que hi ha a Espanya i l’únic que ha implantat una de les metodologies educatives més innovadores procedent de Finlàndia. Aquesta metodologia es basa en tres pilars bàsics: aprendre fent, emprendre en equip i viatges d’aprenentatge internacionals.

El Rocket Model, una metodologia específica del LEINN, inclou Learning Individual, Company Learning, Team Learning i Leadership per aconseguir aprendre a aprendre, lideratge i estratègia, gestió del coneixement i creativitat. El 30 % del temps de l’alumne és treball individual i el 70 % treball en equip.

Els alumnes s’enquadren des del primer dia del grau en un LAB de 36 membres que posteriorment s’organitza en dos equips de 18 que, al llarg dels quatre anys del grau, seran l’“equip empresa”. Aquest equip fa els projectes “reals i “vendibles” en grups de 2 a 4 persones, i té un professor team coach que els dóna suport i els acompanya durant tot el grau. A més del professor coach d’equip, els alumnes compten amb professors experts en les diferents assignatures core, professors mentors d’incubació de projectes i experts en diverses àrees … tot això a mesura que els alumnes ho van necessitant.

Pla de lectura i portafoli digital de l’alumne, learning diary, sessions setmanals de l’equip per revisar i comentar objectius (entre ells, objectius reals de venda), autoavaluació, coavaluació, avaluació del team coach, avaluació del client de la venda (jo la vaig fer) i avaluació de cada una de les assignatures core.

Com es pot veure, aquesta carrera és universitària, 100 % pràctica i real. Els estudiants no són alumnes sinó emprenedors i, des del primer curs creen una empresa real, dissenyen i desenvolupen productes i serveis reals, treballen amb clients i han de facturar i obtenir beneficis per superar el curs, entre altres objectius.

A més, el pla d’estudis del grau inclou sis viatges internacionals al llarg del grau a vuit països diferents del món: la Xina (Xangai), l’Índia (Pune), Finlàndia, EUA (San Francisco), Holanda (Amsterdam) i Madrid.

Actualment el grau LEINN es pot cursar a Irun, Oñati, Bilbao (a la seu de la factoria d’innovació de la ciutat – BBF), Madrid, Barcelona, València, Amsterdam, Querétaro (Mèxic) i Xangai. Són nou LAB i més de 700 alumnes distribuïts per totes aquestes ciutats i països, dels quals ja s’han graduat més d’un centenar.

Impressiona l’aposta per crear un grau nou, molt propi de la societat del coneixement, i per dur-lo a la pràctica d’una manera tan innovadora, tant pel que fa al format com a la metodologia, i amb una gran dosi d’internacionalització. Sens dubte, una manera audaç i reeixida de transformar la universitat i mostrar el camí del futur.

Factoría de Innovación de Bilbao: aprenentatge, innovació i emprenedoria

La Bilbao Berrikuntza Faktoria (BBF) és un projecte de col·laboració públic-privat pioner en el camp de l’aprenentatge, la innovació i l’emprenedoria, ubicat a Bilbao i impulsat i gestionat per la Mondragón Unibertsitatea  en col·laboració amb l’Ajuntament de Bilbao. A més, la consultora The Init, especialitzada en projectes d’innovació, col·labora amb la universitat en el desenvolupament, l’impuls i la gestió del projecte.

Bilbao Berrikuntza Faktoria aglutina en un mateix espai i de manera integral, una comunitat de persones impulsores d’iniciatives innovadores de formació universitària i empresarial a fi de generar que les condicions per a l’aprenentatge, la creativitat i la col·laboració entre elles es produeixin de manera natural i així impulsar el desenvolupament de nous projectes empresarials.

El model BBF integra tres capes diferenciades i interconnectades:

  • Aprenentatge: de la mà de la universitat s’ofereix:
    • un grau (LEINN Lideratge Emprenedor i Innovació, primer i únic grau a Espanya per estudiar l’emprenedoria treballant en equip) i
    • quatre màsters:
      • MINN (Màster Internacional en Intraemprenedoria i Innovació col·laborativa)
      • Màster Coaching de persones i equips
      • Màster universitari en màrqueting digital
      • MIO (Màster Universitari en Internacionalització de les Organitzacions)
    • Cursos per a experts i aprenentatge obert
  • Emprenedoria: amb la coordinació de The Init i a través de la incubació, la consultoria i el desenvolupament de projectes, es constitueix en un autèntic centre per emprendre que compta amb incubació i acceleració, coworking, allotjament d’iniciatives, mentoring i hibridació (projectes start-up).
  • Innovació: amb seu d’empreses amb productes i serveis innovadors i un potencial important de creixement (empreses gasela).

En els més de dos mil metres quadrats de la factoria s’hi integren també un laboratori audiovisual, un espai específic de prototipat i una cafeteria, una sala d’actes i diverses sales de treball i espais de coworking i seus d’empreses. Actualment la factoria compta amb 11 empreses consolidades, 150 estudiants constituïts en equips emprenedors, 30 projectes i start-ups i 50 emprenedors coworkers. En total, més de 300 persones s’interrelacionen quotidianament en aquest original ecosistema d’innovació que al llarg de l’any organitza també més de 300 esdeveniments de divulgació i interrelació pels quals passen més de 6.000 persones.

Quan visites la factoria de la mà del seu responsable, Luis Berasategi, se’t contagia l’ambient innovador, emprenedor i creatiu, i observes la hibridació existent i tot el potencial futur que aquest tipus d’ecosistema promou. La societat del coneixement que anem construint a les nostres ciutats necessita aquests projectes innovadors capaços d’integrar universitat, emprenedoria, empresa i investigació.

Tant de bo que altres universitats i centres d’innovació vagin avançant per aquest camí i que les nostres ciutats es vagin omplint d’aquests tipus d’iniciatives: les noves factories d’aquest segle.

El Basque Culinary Center, un nou centre universitari per a un sector en transformació

Visitar el Basque Culinary Center (BCC) a Donosti impressiona. Visites un bell edifici acabat de construir ubicat a la falda d’un turó, a prop d’un centre tecnològic i enmig d’un barri residencial. El paisatge és molt bonic i tot respira innovació i creativitat.

El projecte, com comentava en un post anterior, es va pensar l’any 2008 en el marc del pla estratègic de la Universitat de Mondragón i es va desenvolupar a partir del 2009 mitjançant la creació de la fundació que l’impulsa i el gestiona. Posteriorment es va construir l’edifici de 15.000 m2 que l’alberga i es va concretant el camí creatiu i innovador que el caracteritza actualment.

Podem dir que el BCC és un autèntic ecosistema d’innovació que conté al seu si les entitats següents:

  • La facultat de Ciències Gastronòmiques (CG), que ofereix per a 400 alumnes (n’entren 100 cada any) un grau en CG així com 7 màsters, doctorat i diversos cursos de formació per a professionals i empreses
  • El Centre d’Investigació i Innovació en gastronomia, que, com a centre tecnològic sectorial, fa I+D aplicada per a les empreses del sector
  • I el Centre d’Esdeveniments i promoció alimentària, que organitza tota MENA d’activitats de difusió i promoció de la gastronomia, la cuina i l’alimentació, i que inclou un club per a entusiastes de la gastronomia i fins i tot campaments gastronòmics…
  • Dos restaurants diferents que funcionen diàriament menys quan s’organitzen esdeveniments

La missió del BCC és incidir i col·laborar en el potencial econòmic i social de la gastronomia en la societat actual i del futur per mitjà de la formació, la investigació i la difusió. Els seus quatre valors fonamentals són passió, innovació, excel·lència i compromís social.

Des del començament es va plantejar com a centre internacional i ja avui dia un 25 % dels alumnes de grau són estrangers, un percentatge que arriba al 50 % en les activitats formatives de postgrau. El consell assessor compta amb els 13 millors cuiners i cuineres del món, entre els quals hi ha dos catalans.

La seva metodologia es basa en un enfocament holístic de la persona que s’ha de formar i a aprendre fent (70 % del temps, que inclou pràctiques en empreses del sector) mitjançant un treball interdisciplinar per projectes i assignatures que desenvolupen coneixements, capacitats, competències i valors. L’alumne es forma en cultura gastronòmica, gestió, cuina i sala i ciència aplicada a la gastronomia. S’organitzen equips de 14 persones que actuen en els diferents àmbits i utilitzen en molts casos el «design thinking» com a metodologia específica de treball. D’aquesta manera, l’experimentació, l’acció professional i la reflexió es combinen per aconseguir un perfil del diplomat capaç de treballar en un sector en transformació i molt polivalent.

Per a mi, el BCC és un exemple molt bo d’innovació formativa universitària aplicada, que combina molt sàviament la formació d’un nou tipus de professional per a un sector emergent econòmicament i socialment molt important que es transforma a gran velocitat. A més, és una contribució molt bona de la Universitat de Mondragón a l’experimentació necessària per avançar cap a un nou tipus d’universitat més d’acord amb el segle en què vivim.

¿Sabran les altres universitats espanyoles trobar camins innovadors per transformar-se tan profundament?

Viatjo a Mèxic

Els dies vinents aniré a diverses ciutats de Mèxic per participar en dues activitats importants. En primer lloc, impartiré un Seminari/Taller d’una setmana, juntament amb Joan Blasco, director del model pedagògic de Jesuïtes Educació, i Miquel Amor, director del CETEI (node d’innovació pedagògica de JE), a 60 directius de les 6 escoles jesuïtes d’aquest país que es reuneixen per primera vegada per avançar junts pel camí de la transformació educativa.

Prèviament, els 60 directius han estat llegint, resumint i compartint els 8 quaderns titulats «Transformant l’educación»  en un debat obert i participatiu per mitjà d’una plataforma virtual.

Serà un gran repte col·laborar en la construcción d’una visió conjunta i compartida del canvi educatiu que les escoles de jesuïtes de Mèxic volen dur a terme i ajudar-los a fer els primers passos i a definir el camí.

Un cop acabat el Seminari/Taller, participarem en el que possiblement és un dels millors congressos internacionals d’innovació educativa que es fan al món, el 3er Congreso Internacional de Innovación Educativa,  que organitza el Tecnológico de Monterrey al seu campus de Ciutat de Mèxic, on presentarem l’experiència de l’Horitzó 2020 així com els quaderns «Transformant l’educación» que ho expliquen.

Als següents posts continuaré explicant les reflexions i aprenentatges del viatge i les activitats.

Innovació educativa i inclusió social

Més enllà de les dificultats organitzatives, legals i econòmiques, amb un bon lideratge directiu, un equip docent cohesionat i un profund canvi metodològic, centrats en les necessitats de l’alumne per a que aprengui i adquireixi les habilitats, competències i valors, es pot transformar l’educació.

Visc a L’Hospitalet del Llobregat des de fa anys, i es una ciutat que estimo. L’escola pública Joaquim Ruyra del barri de la Florida es una mostra de bon treball educatiu en un entorn molt complex. I es un orgull poder acompanyar-la amb un article en aquest encertat reportatge de EL PERIÓDICO del dimecres dia 23 de novembre de 2016, que posa en valor el bon treball dels professionals de l’educació, més enllà de determinismes socials.

Innovació educativa en el XIV Congrés Adide

No havia tingut mai l’oportunitat de compartir uns quants dies amb més de 300 inspectors d’ensenyament de totes les Comunitats Autònomes d’Espanya. D’entrada, quan ens van demanar la nostra intervenció per presentar l’experiència de l’Horitzó 2020 (presentació que he fet conjuntament amb el meu company i amic Pepe Menéndez, director adjunt de JE), em va cridar l’atenció que el tema principal del debat fos la innovació educativa.

Un cop arribat al lloc, he pogut comprovar la gran professionalitat de l’organització del Congrés, l’alt nivell i la qualitat expositiva dels ponents (R. Gerver, J. Bahón i R. Santiago), la gran repercussió a les xarxes socials (més de 35.600 tuits) i l’extensa participació i implicació dels inspectors i inspectores a les taules rodones i als grups de debat.

logo_congreso-300x157

I que el tema central del debat fos la innovació educativa i, consegüentment, el necessari canvi del procés d’ensenyament i aprenentatge de les nostres escoles com a objectiu final d’aquesta innovació, mostra fins a quin punt estem aconseguint un consens en el sector educatiu en relació amb la imperiosa necessitat de la transformació i el canvi, i com s’està estenent per tot arreu una certa primavera pedagògica… Això és un gran avenç.

Com és lògic, on encara ho hi ha consens és en l’enfocament i en la profunditat d’aquest canvi educatiu, i on anem més perduts és en la manera d’iniciar i de fer aquest canvi a l’escola per arribar a bon port. Però per a això hi ha aquest tipus de congressos i jornades: per debatre i aprofundir, per escoltar les reflexions i propostes dels ponents, dels panelistes i dels participants. I, en aquest sentit he de dir que he après molt d’aquest intercanvi.

I en aquest context va ser un plaer poder presentar i donar a conèixer l’experiència real i efectiva de transformació educativa que representa l’Horitzó 2020, que ja té més de dos anys de recorregut (i quatre més, que de vegades no es veuen, de diagnòstic i preparació del terreny) i que amb la seva presentació oberta i transparent, que ofereix llums i ombres del que s’ha viscut, ha pogut aportar elements nous que espero que hagin servir per aclarir i avançar.

I acabo exposant el meu convenciment que el canvi en l’educació és necessari i es va estenent, i que perquè es materialitzi i es consolidi, necessitem tots els actors de la comunitat educativa i, especialment, les inspectores i els inspectors d’educació de totes les Comunitats Autònomes. El vostre paper pot ser fonamental. Segur que el congrés haurà servit per aclarir idees i per avançar en aquest camí.

Moltes gràcies per haver-me convidat. Ha estat una experiència molt agradable i reconfortant. Espero poder tornar a compartir temps i reflexió amb vosaltres.

Podrem entre tots anar consolidant aquesta primavera pedagògica incipient que va creixent per totes bandes?

Experiència de servei i innovació educativa per Perú

La proposta educativa d’Innova Schools, de la que ja he parlat en un post anterior, incorpora l’early childhood education program, creat per la Universitat de Berkeley (Califòrnia – EUA) en l’etapa infantil, i un model propi que combina blended learning i flipped classroom en les etapes primària i secundària. En aquestes dues etapes, els alumnes treballen el 75 % del temps en el que anomenen group learning com a element de construcció col·lectiva d’aprenentatges amb dinàmiques col·laboratives de treball en grup, i el 25 % del temps restant en solo learning, amb aprenentatge individual i autònom mitjançant recursos digitals. També han fet una interessant priorització del currículum oficial i han introduït la formació competencial. L’estudiant és el més important i el model s’orienta a garantir-ne l’aprenentatge.

Per facilitar tot això, han desenvolupat el Teacher Resource Center (TRC), un gran repositori de recursos educatius per als mestres i professors que incorpora més de 26.000 unitats d’aprenentatge i un sistema participatiu i col·laboratiu de millora constant d’aquestes unitats per part dels mateixos docents.

Pel que fa a la infraestructura, el disseny dels edificis, de les aules i del mobiliari està pensat per vehicular el model educatiu en una imatge alegre i moderna que incorpora elements nous en el panorama de les escoles del país.

La seva aposta per l’atracció de talent educatiu i la capacitació permanent del professorat també impressiona. El procés de selecció dels nous docents incorpora exàmens, tests i un assessment center que simula situacions reals de l’aula, i l’aposta per la formació contínua dels docents inclou 120 hores de formació anual per a cada un d’ells, en un programa de desenvolupament del professorat estructurat en quatre àrees: reforç dels continguts curriculars, creació d’ambients d’aprenentatge, millora metodològica i desenvolupament com a persona.

Compten amb un programa específic de lideratge pedagògic per als més de 150 directius que tenen actualment, basat en el que utilitzen al Sistema Educatiu d’Ontario (el Canadà), així com amb un sistema intern de coaching per als professors nous, dut a terme pels professors més experimentats per accelerar la seva incorporació i formació inicial.

Un sistema de qualitat educativa completa el model. L’equip de qualitat educativa ha generat una metodologia pròpia, basada en estàndards internacionals i validat per experts externs que, mitjançant tests censals i mostrals fets cada curs, supervisa i garanteix els aprenentatges dels alumnes. Estan acreditats per AdvancED Accreditation.

Amb tot això han aconseguit ja superar aquests últims anys, a les proves externes que fa l’administració educativa, els resultats estandarditzats de les assignatures core del currículum, no solament a l’escola pública, sinó a les mateixes escoles privades d’elit del país. Un resultat impressionant en tan poc temps.

Queda clar que amb el poc temps que fa que es desenvolupa la iniciativa i el creixement accelerat del projecte, molts aspectes i elements del model pedagògic s’han d’afinar i aprofundir, però també em sembla obvi que l’esforç ingent que fa Innova Schools perquè canviï alguna cosa en el panorama educatiu del Perú ja està tenint un impacte, per descomptat en els mateixos alumnes que assisteixen als seus centres, i en les seves famílies, però també en el sector educatiu del país.

Felicitats a l’equip que el lidera i el du a terme. Una iniciativa impressionant i original per millorar i transformar l’educació que combina audàcia, innovació i qualitat en un model i un camí molt desconeguts. Valdrà la pena seguir-hi en contacte els anys vinents.

Podria aplicar-se aquest model per a millorar l’educació de d’altres països?

Reflexions sobre la visita a Innova Schools

Perú és normalment un país molt desconegut per a nosaltres… o, si més no, ho era per a mi. Aquests últims 10 anys està fent una arrencada econòmica important, amb un creixement sostingut del PIB i una important reducció de la pobresa, a més d’un augment de la classe mitjana del país. El sector educatiu té una distribució del 72 % d’escola pública i el 28 % d’escola privada (a escala nacional), encara que a la capital (Lima), arriba a concentrar gairebé 10 milions d’habitants dels més de 30 que té el país), aquesta proporció, segons les zones, pot arribar a ser del 50 %. No hi ha escola “concertada” i sí en canvi una gran quantitat d’escoles privades petites i de poca qualitat, que coexisteixen amb unes quantes escoles privades d’elit. En general, el Perú obté una resultats molt pobres quan es compara amb les proves Pisa del món; en aquesta línia, tant l’escola pública com la privada, tenen resultats baixos (entre els quals hi ha l’escola privada d’elit que és molt minoritària) en les assignatures core del currículum…

Innova ShoolsDavant d’aquest panorama, Innova Schools és una empresa que s’ha proposat establir una xarxa de col·legis que pretén construir el futur lideratge del Perú brindant una educació de qualitat i innovadora, segons els estàndards internacionals, per educar noves generacions inspirades, ètiques i amb valors mitjançant una proposta que inclou professors altament capacitats, una metodologia avançada, una tecnologia integrada i una infraestructura dissenyada per millorar efectivament l’aprenentatge.

I realment ho estan fent: en cinc anys han construït 35 escoles en diverses parts del país, i ja compten amb prop de 25.000 alumnes atesos per més de 1.350 educadors. I el seu pla és arribar a 100 escoles i a 100.000 alumnes abans del 2025 a un ritme sostingut de creació d’entre 6 i 8 escoles cada any, amb una inversió total estimada de més de 500 milions de dòlars mobilitzada de forma privada (aportació de capital i bons de deute particular). Les escoles integren les etapes infantil, primària i secundària i escolaritzen, segons les normes del país, dels tres als 17 anys.

El seu públic objectiu és la nova classe mitjana emergent (nivells B2 i C1 i C2 en la seva terminologia) que vol avançar i superar-se, i la seva proposta es basa en una combinació creativa d’aposta per la innovació i la creativitat educativa; tot això recolzat en uns costos baixos basats en una important economia d’escala d’escoles en xarxa de nova creació. Així, les famílies cobreixen tot el cost de l’educació mitjançant l’aportació d’11 quotes que se situen entre els 300 i els 400 soles (moneda peruana, equivalent en dòlars seria entre 100 i 120$), cosa que equival a destinar aproximadament un 15% del salari de la família de classe mitjana a l’educació. Una fundació impulsada per ells mateixos cobreix entre el 50 % i el 75% de las quotes de les famílies que per raons econòmiques no poden cobrir tot el cost de l’educació.

El model econòmic és atrevit, perquè a causa de l’aposta pel binomi innovació-qualitat versus cost baix/economia d’escala, no aconsegueix el break event point fins que arribi a les 70 escoles i no distribueix beneficis als accionistes, segons el pla de negoci previst, fins més enllà del 2021. En aquest sentit, el model ha de ser de qualitat, escalable i accessible.

De l’equip de professionals que integra el projecte impressionen el propòsit (és a dir, la consciència de treballar per a la millora de l’educació del país), la creativitat (en el sentit d’estar creant i implementant constantment solucions, idees i models nous), la capacitat de treballar connectats i en xarxa amb altres iniciatives educatives innovadores dels Estats Units i d’Europa per no deixar d’aprendre, i la gran professionalitat dels equips que són capaços d’integrar coneixements molt diferents en un sol objectiu.

Quants objectius aparentment impossibles podríem abordar amb un propòsit semblant?