Innovació educativa i avaluació d’impacte: dos elements que han d’avançar junts

/0 Comments/in , /by

Quan fa dos anys i mig, després de gairebé cinc anys de preparar el terreny, en el marc de L’HORITZÓ 2020 de la xarxa d’escoles de Jesuïtes Educació, vàrem posar en marxa la innovació disruptiva de l’experiència pilot de la NEI (Nova Etapa Intermèdia), ens vàrem comprometre públicament a fer una avaluació externa de l’impacte produït en els alumnes pels canvis educatius. I això es el que hem presentat avui, després d’un treball intens d’un parell d’anys.

L’element clau és que en el mateix moment en què dissenyàvem la innovació de la NEI vàrem posar en marxa els mecanismes per avaluar-la. Així, doncs, en primer lloc, en acabar el primer curs de la NEI, vàrem dur a terme, amb mitjans interns, l’avaluació del procés. En aquest cas es tractava d’observar i avaluar si el disseny que havíem fet sobre el paper es s’havia trasllada’t a la realitat de l’aula. D’aquesta avaluació, se’n va fer el corresponent informe, que incorporava tot un seguit d’observacions i recomanacions de millora per a l’equip directiu de la NEI. Aquestes millores es van implementar amb el corresponent pla de millora.

Posteriorment, després d’haver acabat el segon curs de la NEI, vàrem posar en marxa la primera ona d’avaluació (caldrà fer-ne més) de l’impacte produït en els alumnes, i avui hem explicat quins han estat els resultats, i aquest es l’informe final que posem a disposició de tots els educadors i investigadors interessats. També hem publicat el quadern número 9 de la col·lecció Transformant l’Educació, com a divulgació més àmplia d’aquesta avaluació d’impacte. Aquesta avaluació ha estat duta a terme per grups de recerca externs (Barcelona, Chicago i Buenos Aires) segons una metodologia específica, ha estat dirigida per mi mateix, i l’ha coordinat el node d’innovació de la xarxa (anomenat CETEI), que és també qui ha fet l’informe final.

Els resultats més interessants que s’han derivat d’aquesta primera ona d’avaluació han estat els corresponents a la millora del clima de l’aula (que té una importància cabdal per a la millora de l’aprenentatge i l’educació) amb una clara millora de la creativitat dels alumnes i el seu canvi del marc mental pel que fa al treball en equip i a la seva manera d’aprendre (més clarament col·laborativa). Alhora, es constata que el descentrament del rol del professor ha atribuït poder a l’alumne i ha aportat un augment de l’autonomia així com un vincle més estret dels alumnes amb els docents i també entre ells. I se sap que si millora el vincle, segur que milloren l’educació i l’aprenentatge. I tot això mantenint els bons resultats acadèmics que aquests alumnes tenien abans d’haver iniciat la innovació.

Per dur a terme aquesta avaluació hem dissenyat un model lògic que ens ha donat una metodologia global per al disseny, la planificació, l’observació i l’avaluació de les innovacions introduïdes d’acord amb el model de persona que ens proposàvem educar. A més, la implantació progressiva de les innovacions a les diferents escoles de la xarxa ens ha permès fer un estudi quasi experimental i comptar amb un grup d’intervenció i un altre de comparació, fet que dóna més robustesa i fiabilitat als resultats i que el situa, en conjunt, com una important novetat en el panorama educatiu tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

És evident que la sistemàtica de l’avaluació d’impacte no ha fet més que començar i que aquesta primera ona d’avaluació té unes limitacions importants (entre elles, el fet que els alumnes només han realitzat dos cursos dels quatre que preveu la NEI), però les opinions recollides en el procés d’avaluació d’alumnes, famílies i docents confirmen també una valoració positiva pel que fa al creixement personal i al projecte vital dels membres de la comunitat educativa. Òbviament, també es recullen tot un seguit d’alertes i de recomanacions per a l’equip directiu de la NEI (molt útils per al procés de calibratge i millora de la innovació) i trenta recomanacions més vinculades a les properes ones d’avaluació (fiabilitat dels registres, millora de les eines emprades i futura potencialitat de noves eines).

No n’hi ha prou amb sensacions, intuïcions i opinions quan posem en marxa innovacions en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge a les nostres escoles. Cal, amb base científica, qualificar, quantificar i contrastar els progressos, sobretot pel que fa al model de persona que volem educar i al seu impacte (o no) sobre els alumnes. Aquesta ha de ser la nostra fortalesa, perquè l’avaluació ha de ser el verdader motor de la millora i transformació educativa, i l’eina fonamental per reimaginar la nostra educació.

Xavier Aragay i Tusell
Director de l’avaluació de l’experiència pilot de la NEI

Master yourself, una innovació disruptiva d’“emprenentatge”

/0 Comments/in /by

TeamLabs és una xarxa de laboratoris d’aprenentatge radical en aliança amb Mondragon Team Academy i la Universitat de Mondragón, ubicada en espais oberts de col·laboració alimentats per un ecosistema vibrant d’innovació i emprenedoria. Fruit d’aquest acord, com ja vaig explicar en un altre post, es pot cursar el grau LEINN als Labs de Madrid i Barcelona. I va ser visitant els TeamLabs de Madrid i Barcelona quan vaig conèixer de prop el Master Yourself, una veritable revolució en educació. El MYS és un programa de formació presencial de 12 mesos creat per reorientar la trajectòria professional d’una persona per mitjà de l’emprenedoria en equip de projectes innovadors propis mentre es viatja pel món.

No es busca un perfil concret, sinó la diversitat. Persones amb intuïció de canvi, ganes d’emprendre projectes propis i esperit obert per canviar radicalment la seva forma de treballar. Perfils de disciplines i àmbits molts variats que volen abordar una nova fase en la seva trajectòria professional. No hi ha ni professors ni alumnes: l’aprenentatge és mutu, amb entrenadors i experts.

Què s’obté cursant aquest màster:

  1. Competències de lideratge en equip, estratègia, capacitat per a la innovació, emprenedoria i intraemprenedoria.
  1. Experiència d’emprendre en equip un projecte real propi.
  2. Capacitat per desenvolupar projectes globals descobrint la capacitat de canvi i d’impacte social.

És un programa basat en quatre elements:

  • 12 tallers de projectes en equip. Són l’espina dorsal del programa i ocupen la major part del temps. Són projectes reals en equip des del minut zero.
  • Viatges d’aprenentatge: tres viatges d’experiències inspiradores en entorns diversos. Explorar idees, projectes i organitzacions i generar una xarxa de contactes. Actualment es fan viatges a Berlín, San Francisco, Pune i Xangai.
  • Mentoria personalitzada: el seguiment de l’evolució personal i del projecte es fan en sessions individuals i d’equip, i amb mentors personals, entrenadors d’equip i experts en àrees específiques.
  • 10 laboratoris a la carta: els LABS, de 10 a 15 hores cada un, s’agrupen en diversos itineraris o sèries temàtiques dissenyades per experts. Es poden especialitzar o combinar diferents temàtiques per a una formació més interdisciplinar.

Requereix una dedicació estimada de 20 hores a la setmana, té un cost de 12.000 € (viatges a part) i ofereixen diferents possibilitats de finançament. I, evidentment, l’objectiu de cursar aquest màster és un mateix i el seu projecte vital-professional, no el títol universitari de postgrau.

Tots coneixem persones que volen, ja en una etapa professional adulta (entre 30 i 40 anys), reinventar-se, redefinir-se o retrobar-se canviant el seu focus vital. I moltes vegades s’apunten a fer un màster o un postgrau on només troben transmissió de coneixements en una metodologia clàssica … calia una nova oferta disruptiva que permetés que un s’inspirés, es reformulés, posés en crisi creences, i aprengués sol i en grup. On s’uneixen el viatge interior cap a un mateix i el viatge exterior cap a un focus nou. On es fa l’“emprenentatge” d’un mateix.

Gràcies, TeamLabs, per posar en marxa aquesta innovació disruptiva i per ajudar a tantes persones a avançar en la seva vida.

Una experiència d’innovació disruptiva a Pamplona

/0 Comments/in /by

Fa uns quants dies em van convidar a visitar l’escola de les Hijas de Jesús de Pamplona (jesuitinas) perquè conegués la posada en marxa de la seva experiència disruptiva de canvi educatiu i per impartir una xerrada al claustre de professors i una conferència a les famílies.

Aquest col·legi concertat de Pamplona està ubicat en un dels barris perifèrics de la ciutat, atén uns 1.200 alumnes dels 0 als 18 anys, compta amb dues unitats en infantil i primària i amb quatre unitats a secundària i ofereix una sensibilitat i una atenció especials als alumnes que tenen més necessitat.

Al seu projecte educatiu expliquen que busquen el desenvolupament de la persona com un tot, perquè siguin persones autònomes, compromeses i creatives. I afirmen que volen que els alumnes siguin els protagonistes i responsables del seu propi procés de maduració personal, amb la col·laboració i el compromís dels seus educadors, les famílies i tota la comunitat educativa.

I, certament, s’han compromès a fer-ho. De fet, ja fa anys que avancen en diversos projectes com la introducció de l’estimulació primerenca i l’impuls de les intel·ligències múltiples per anar preparant el terreny per fer el salt disruptiu. Així, el mes de setembre, van decidir posar en marxa el que ells anomenen MEDAP (Model Educatiu d’Acompanyament Personal) i l’han implantat a 5è de primària i a 1r d’ESO amb la intenció d’estendre’l, el curs vinent, a 6è de primària i a 2n d’ESO. La premsa local s’ha fet ressò de la iniciativa, molt audaç en el seu entorn.

Després d’un intens període de formació del professorat i de disseny de la nova metodologia (que inclou la realització de les unitats didàctiques dels alumnes al llarg del curs) han tirat a terra les parets de les aules d’aquests cursos i han ajuntat els alumnes en grups grans, a més d’incorporar la presència simultània i en equip de tres professors, en què tots treballen cooperativament per projectes i integren els continguts de les assignatures en dos grans àmbits: el sociolingüístic i el científic. A aquesta feina incorporen valors, competències i habilitats.

Vaig tenir l’oportunitat de ser en aquestes grans aules i de compartir el treball cooperatiu que feien, i vaig poder parlar amb els alumnes i els professors que ho vivien i protagonitzaven. I, tal com he viscut a la NEI o al MOPI del projecte HORITZÓ 2020 aquests últims tres anys, vaig tornar a sentir una intensa alegria en retrobar il·lusió i motivació per aprendre fent, intensitat de treball en equip, curiositat en la recerca d’informació i, sobretot, emoció i vincle personal. Emoció als ulls dels alumnes i dels professors per aprendre junts, per construir junts, per ser una comunitat que crea coneixement i el comparteix. I vincle. Vincle entre els alumnes i amb els professors. I basant-se en aquest vincle, una feina molt bona d’acompanyament personal i d’inclusió.

I us asseguro que quan la ment s’obre amb emoció a aprendre i a ser i cada dia s’estableix un vincle més fort en una feina en equip que integra coneixement, valors, actituds, competències i habilitats, l’educació flueix i es fa de manera total. Només cal veure-ho i viure-ho.

Moltes gràcies, doncs, a l’escola de les jesuitinas de Pamplona per haver fet aquest pas d’innovació disruptiva i haver gosat a ser far d’altres escoles que, tant de bo, es decideixin a avançar per un camí semblant. I gràcies per invitar-me a veure-ho i a compartir-ho. Segur que queda molt per aprendre i millorar, però hem sortit del port, hem començat a caminar i hem superat la por i la inèrcia. Això és el més important. 

Jornada sobre gestión del cambio educativo en el Colegio Hijas de Jesús de Pamplona

Font: Colegio Hijas de Jesús de Pamplona

Seminari pràctic de transformació educativa a Barcelona amb 26 directius de Xile

/0 Comments/in , , , /by

La setmana passada vaig col·laborar amb el CETEI de Jesuïtes Educació en el disseny i la realització d’un seminari pràctic sobre la transformació educativa aplicada, per a 26 educadors de la Red Educacional Ignaciana de Chile (REI).

La Red Educacional Ignaciana  està constituïda per dues associacions de centres (Fe y Alegría Chile i l’Asociación de Colegios) i es va crear a partir d’un grup de col·legis jesuïtes i de fundacions o corporacions amb vincles estrets amb la Companyia de Jesús, que té el propòsit d’animar i promoure un treball conjunt per aconseguir fites elevades i consolidar un Projecte Educatiu comú i un pla d’assegurament de la qualitat de la proposta educativa ignasiana per a Xile. Està integrada per 23 centres educatius presents en quatre regions del país.

Fer més d’11.000 quilòmetres i mobilitzar 26 directius (directors d’escola, directors acadèmics, directors d’etapa…) de 10 escoles d’aquesta xarxa, de diversos entorns socioculturals, que atenen prop de 12.000 alumnes, amb uns 1.400 educadors contractats, és una mostra de la convicció i el lideratge per posar en marxa un canvi profund en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels seus centres i de tots els que conformen aquesta xarxa.

El seminari és una combinació de presentacions i debats (dos dies a la seu del CETEI) entorn a l’experiència viscuda per les escoles jesuïtes catalanes en el seu procés de canvi, amb una estada (també de dos dies) a les aules de la NEI (Nova Etapa Intermèdia, de 5è de primària a 2n d’ESO) i el MOPI (Model Pedagògic Infantil, de P3 a P5), que són dues de les tres experiències pilot de canvi que s’han posat en marxa dins del projecte Horitzó 2020. Finalment, després de compartir aula amb els mestres i professors de Jesuïtes Educació, un últim dia, novament al CETEI, per recollir l’experiència i reflexionar sobre la seva aplicació a Xile.

Per descomptat, com a complement inicial i final, no van a faltar les visites a Barcelona i una d’important, d’acord amb l’espiritualitat ignasiana, a Montserrat i a la Cova de Manresa.

Compartir inquietuds i visió en relació al canvi i a la transformació educativa de les escoles amb directius que ens vénen a visitar de tan lluny i que esperen de nosaltres una implicació oberta i apassionada per aprendre junts en el procés, és un gran plaer. Tant de bo que aquest tipus d’experiències es puguin continuar duent a terme i generalitzant-se. Només junts, tots els que impulsem el canvi educatiu al món, podrem avançar.

El Congrés Internacional d’Innovació Educativa 2016

/0 Comments/in , /by

La meva última activitat a Mèxic abans del parèntesi de Nadal va ser la d’assistir, del 12 al 14 de desembre, al 3r Congrés Internacional d’Innovació Educativa (CIIE) organitzat pel Tecnológico de Monterrey  al seu campus de la Ciutat de Mèxic.

Els nombres del congrés impressionen: gairebé 3.200 persones, entre inscrites i assistents, de 31 països que representaven més 600 institucions d’educació mitjana i superior. El lema de la trobada va ser «Innovar per transformar» i l’objectiu dels que ens hi vam reunir va ser conèixer, reflexionar i debatre entorn de les noves tendències i pràctiques d’innovació educativa que estan revolucionant aquest àmbit al món.

Els temes específics que el Comitè Organitzador i el Comitè Científic van destacar per a aquest any van ser els següents: tendències educatives, tecnologies per a l’educació, gestió de la innovació educativa i innovació acadèmica de la salut. En aquest marc, vaig poder presentar, juntament amb Joan Blasco i Miquel Amor, de Jesuïtes Educació, l’experiència de l’Horitzó 2020  i els quaderns Transformando la Educación en diverses sessions paral·leles del congrés que van suscitar gran interès als participants del món educatiu no universitari.

D’entre totes les conferències magistrals m’agradaria destacar les intervencions següents:

  • Michael Crow, Rector de la Arizona State University, ens va convidar a fer una reflexió sobre el sentit últim de l’educació i la universitat en el marc de la profunda transformació que aquestes últimes, imperativament, han de dur a terme. Per a ell, la universitat només té raó de ser en aquest segle si forma persones amb sentit i propòsit, i per a això la innovació educativa ha de ser més profunda i més ràpida.
  • Joseph E. Aoun, President de la Northeastern University, va assenyalar que la nova universitat que hem de construir s’ha de centrar a educar per a la vida i durant tota la vida basant-se en l’experiència (no en la teoria), i així superar la dissociació ara establerta entre les matèries acadèmiques i el que ell denomina «alfabetització humana».
  • Rosan Bosch, artista holandesa especialista en disseny i desenvolupament d’espais innovadors per a l’aprenentatge, ens va presentar un disseny dels espais i edificis en què la persona és el centre de qualsevol procés o activitat per a un demà diferent. Per a ella s’han de transformar els espais per poder transformar l’educació i tenir així experiències diferents.
  • Vicente Atxa, Rector de la Mondragon Unibertsitatea , ens va presentar la universitat emanada del model de cooperatives del País Basc i va destacar la metodologia basada en competències i les innovacions ja dutes a terme (LEINN i Ciències Gastronòmiques) en simbiosi constant i vinculació amb les empreses, les indústries i les institucions.

I, naturalment, també vull citar les inspiradores intervencions del Rector i del President del Tecnológico de Monterrey, que al principi i al final del congrés, van fer, de forma diferent, una crida al canvi profund i a reimaginar l’educació. Un clar exemple de visió i lideratge en directe.

D’altra banda, sorprèn que una universitat que no té facultat d’educació (tot i que sí que ofereix alguns màsters de temes educatius), hagi aconseguit en pocs anys situar aquest congrés com un dels millors del món. De fet, aquest congrés es posa en marxa l’any 2006 com una trobada de caràcter intern de la mateixa universitat per impulsar la innovació metodològica. És a partir del 2014 que s’internacionalitza i, ja en la seva tercera edició global, aconsegueix ubicar-se al centre de la presentació i del debat de les tendències innovadores en educació del món. Tot això és una bona mostra del fet que avui el saber i el coneixement són una combinació de teoria, pràctica i, sobretot, de saber fer.

No puc fer més que agrair als organitzadors la possibilitat que brinden de compartir visió i tendències en un moment d’un profund canvi educatiu arreu del món. Aquest congrés és una cita imprescindible.

 

TEC21, el nou model educatiu del Tecnológico de Monterrey

/0 Comments/in , , /by

Aprofitant el viatge a Mèxic del mes de desembre passat, vaig centrar-me en la transformació educativa que fa aquesta important institució educativa mexicana.

El Tecnológico de Monterrey  és una universitat privada, sense ànim de lucre, fundada el 1943 gràcies a la visió d’un grup d’empresaris encapçalat per Eugenio Garza Sada. És una institució que té el propòsit de transformar Mèxic i el món per mitjà de l’educació. La seva oferta educativa abasta els nivells de batxillerat, carreres professionals i programes de postgrau. En l’àmbit professional, ofereix programes acadèmics en les àrees d’Enginyeria, Tecnologies de la Informació, Negocis, Humanitats i Ciències Socials, Arquitectura, Art i Disseny i Ciències de la Salut. Aquesta universitat es caracteritza per desenvolupar i enfortir l’emprenedoria, el sentit humà i la internacionalització dels seus estudiants. Compta amb gairebé 90.000 estudiants i amb més de 10.000 professors distribuïts en 28 campus a Mèxic i en 18 seus i oficines internacionals.

La necessària transformació de les institucions d’educació superior, i especialment dels seus models educatius, per afrontar els canvis i les demandes del segle xxi, va fer que el Consell Directiu del Tecnològic, ja l’any 2012, iniciés un model de transformació que permetés alinear els elements clau de la visió, l’organització i la cultura de l’organització. Posteriorment, el 2013, es va proposar evolucionar cap al Model Educatiu TEC21  per preparar els estudiants amb una formació integral que els permetés enfrontar-se als reptes que planteja un món canviant i incert i assegurar la seva competitivitat internacional potenciant-ne les capacitats i competències per convertir-se en líders.

El model entén per competència la integració conscient de coneixements, capacitats, actituds i valors per afrontar amb èxit tant situacions estructurades com situacions incertes que puguin implicar processos mentals complexos per formar professionals participatius i compromesos amb la societat.

Es consideren dos tipus de competències: les disciplinars i les transversals. Aquestes últimes són deu, i inclouen des del lideratge fins al treball col·laboratiu, passant per l’emprenedoria i la innovació, el pensament crític i l’ètica i la ciutadania global.

L’aprenentatge basat en reptes, la flexibilitat en el com, el quan i l’on s’aprèn, una vivència universitària memorable i uns professors inspiradors, són els quatre components bàsics del model. I finalment, els quatre capacitadors específics del model són: les comunitats acadèmiques, la innovació educativa, els espais educatius i la vinculació amb l’entorn.

L’Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) es fonamenta en l’aprenentatge vivencial que té com a principi que els estudiants aprenen més i més bé quan participen de forma activa en experiències ofertes d’aprenentatge. Un repte és una experiència vivencial dissenyada per exposar a l’alumne a una situació desafiador de l’entorn per aconseguir uns objectius específics d’aprenentatge. Així, els coneixements s’integren i s’apliquen mitjançant mòduls d’aprenentatge, que són el conjunt de contingut teòrics i pràctics necessaris per resoldre un repte. Vegem l’esquema-resum següent:

La flexibilitat curricular es construeix, a diferència d’un pla d’estudis rígid, mitjançant les trajectòries, un sistema que brinda a l’alumne l’oportunitat d’explorar, decidir i especialitzar-se al llarg del seu procés formatiu escollint continguts de diferents àrees disciplinars. Un professor assessor l’orientarà de forma personalitzada.

El nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge requereix un nou perfil de professor que ha de tenir les característiques següents: inspirador, actualitzat, vinculat a l’entorn professional, innovador i usuari de les tecnologies de la informació. Els rols que caldrà que dugui a terme aquest nou perfil de professor són els següents: catedràtic (dissenya i imparteix els mòduls), avaluador (per competències), dissenyador de reptes, tutor de repte i mentor de carrera.

Tot aquest model compta amb una estratègia d’implementació progressiva ja iniciada, que s’ha previst completar l’any 2020  amb la primera generació completa d’alumnes formada d’acord amb aquest nou model y amb un sistema específic de transició del model actual al nou model TEC21. Aquesta estratègia té com a element central la formació o l’acompanyament dels docents mitjançant el CEDDIE (Centro de Desarrollo Docente e Innovación Educativa), l’Observatorio de Innovación Educativa i el Congreso Internacional de Innovación Educativa (CIIE). Aquest últim, al qual vaig poder assistir en l’edició del 2016 i del qual parlaré en un altre post, se celebra des de l’any 2006, però amb caràcter internacional des del 2014.

Impressiona conèixer i comprovar la visió i la capacitat de lideratge que té aquesta universitat per avançar decididament cap a un nou tipus d’institució educativa superior que superi les limitacions de la formació que avui dia ofereixen la majoria d’universitats. Les universitats s’han de reimaginar i avançar cap a una innovació sistèmica i disruptiva. Aquest és el nostre gran repte avui en el món.

LEINN, únic grau a España per estudiar emprenedoria treballant en equip

/0 Comments/in /by

Vaig conèixer el LEINN de la manera més pràctica i aplicada possible. . . a final de setembre de l’any passat. Vaig rebre una trucada al despatx d’un alumne de tercer curs d’aquest grau del campus d’Irun que havia identificat juntament amb els seus companys el projecte HORITZÓ 2020 com un dels projectes més disruptius en educació i s’oferia a fer una consultoria per donar suport al canvi… imaginin la cara que hi vaig fer… ¿Qui ets? ¿Què és el LEINN? Ell ho sabia tot sobre el projecte Horitzó 2020 i va començar a fer-me propostes concretes de millora del procés innovador alhora que m’explicava què era el LEINN. Al cap d’una setmana, ell i un company eren a Barcelona i, com no podia ser altrament, després d’haver firmat el corresponent contracte, van dur a terme un esplèndid treball de suport al procés de reflexió i canvi aplicat a la Formació Professional de Jesuïtes Educació. ¿Volen una millor manera de formar-se i preparar-se per emprendre i liderar la innovació?

Finalment, aquest passat mes de novembre vaig poder anar a Oñati, a la facultat d’Empresarials i, de la mà del seu degà, Lander Beloki, i del coordinador del LEINN, Aitor Lizarza, vaig aprofundir-ne les propostes i la metodologia. A més, vaig poder parlar amb alumnes i professors i veure les sales de treball i reunió. Realment impressionant.

Lideratge, Emprenedoria i Innovació (LEINN) és l’únic grau universitari oficial i internacional sobre emprenedoria que hi ha a Espanya i l’únic que ha implantat una de les metodologies educatives més innovadores procedent de Finlàndia. Aquesta metodologia es basa en tres pilars bàsics: aprendre fent, emprendre en equip i viatges d’aprenentatge internacionals.

El Rocket Model, una metodologia específica del LEINN, inclou Learning Individual, Company Learning, Team Learning i Leadership per aconseguir aprendre a aprendre, lideratge i estratègia, gestió del coneixement i creativitat. El 30 % del temps de l’alumne és treball individual i el 70 % treball en equip.

Els alumnes s’enquadren des del primer dia del grau en un LAB de 36 membres que posteriorment s’organitza en dos equips de 18 que, al llarg dels quatre anys del grau, seran l’“equip empresa”. Aquest equip fa els projectes “reals i “vendibles” en grups de 2 a 4 persones, i té un professor team coach que els dóna suport i els acompanya durant tot el grau. A més del professor coach d’equip, els alumnes compten amb professors experts en les diferents assignatures core, professors mentors d’incubació de projectes i experts en diverses àrees … tot això a mesura que els alumnes ho van necessitant.

Pla de lectura i portafoli digital de l’alumne, learning diary, sessions setmanals de l’equip per revisar i comentar objectius (entre ells, objectius reals de venda), autoavaluació, coavaluació, avaluació del team coach, avaluació del client de la venda (jo la vaig fer) i avaluació de cada una de les assignatures core.

Com es pot veure, aquesta carrera és universitària, 100 % pràctica i real. Els estudiants no són alumnes sinó emprenedors i, des del primer curs creen una empresa real, dissenyen i desenvolupen productes i serveis reals, treballen amb clients i han de facturar i obtenir beneficis per superar el curs, entre altres objectius.

A més, el pla d’estudis del grau inclou sis viatges internacionals al llarg del grau a vuit països diferents del món: la Xina (Xangai), l’Índia (Pune), Finlàndia, EUA (San Francisco), Holanda (Amsterdam) i Madrid.

Actualment el grau LEINN es pot cursar a Irun, Oñati, Bilbao (a la seu de la factoria d’innovació de la ciutat – BBF), Madrid, Barcelona, València, Amsterdam, Querétaro (Mèxic) i Xangai. Són nou LAB i més de 700 alumnes distribuïts per totes aquestes ciutats i països, dels quals ja s’han graduat més d’un centenar.

Impressiona l’aposta per crear un grau nou, molt propi de la societat del coneixement, i per dur-lo a la pràctica d’una manera tan innovadora, tant pel que fa al format com a la metodologia, i amb una gran dosi d’internacionalització. Sens dubte, una manera audaç i reeixida de transformar la universitat i mostrar el camí del futur.

Factoría de Innovación de Bilbao: aprenentatge, innovació i emprenedoria

/0 Comments/in /by

La Bilbao Berrikuntza Faktoria (BBF) és un projecte de col·laboració públic-privat pioner en el camp de l’aprenentatge, la innovació i l’emprenedoria, ubicat a Bilbao i impulsat i gestionat per la Mondragón Unibertsitatea  en col·laboració amb l’Ajuntament de Bilbao. A més, la consultora The Init, especialitzada en projectes d’innovació, col·labora amb la universitat en el desenvolupament, l’impuls i la gestió del projecte.

Bilbao Berrikuntza Faktoria aglutina en un mateix espai i de manera integral, una comunitat de persones impulsores d’iniciatives innovadores de formació universitària i empresarial a fi de generar que les condicions per a l’aprenentatge, la creativitat i la col·laboració entre elles es produeixin de manera natural i així impulsar el desenvolupament de nous projectes empresarials.

El model BBF integra tres capes diferenciades i interconnectades:

  • Aprenentatge: de la mà de la universitat s’ofereix:
    • un grau (LEINN Lideratge Emprenedor i Innovació, primer i únic grau a Espanya per estudiar l’emprenedoria treballant en equip) i
    • quatre màsters:
      • MINN (Màster Internacional en Intraemprenedoria i Innovació col·laborativa)
      • Màster Coaching de persones i equips
      • Màster universitari en màrqueting digital
      • MIO (Màster Universitari en Internacionalització de les Organitzacions)
    • Cursos per a experts i aprenentatge obert
  • Emprenedoria: amb la coordinació de The Init i a través de la incubació, la consultoria i el desenvolupament de projectes, es constitueix en un autèntic centre per emprendre que compta amb incubació i acceleració, coworking, allotjament d’iniciatives, mentoring i hibridació (projectes start-up).
  • Innovació: amb seu d’empreses amb productes i serveis innovadors i un potencial important de creixement (empreses gasela).

En els més de dos mil metres quadrats de la factoria s’hi integren també un laboratori audiovisual, un espai específic de prototipat i una cafeteria, una sala d’actes i diverses sales de treball i espais de coworking i seus d’empreses. Actualment la factoria compta amb 11 empreses consolidades, 150 estudiants constituïts en equips emprenedors, 30 projectes i start-ups i 50 emprenedors coworkers. En total, més de 300 persones s’interrelacionen quotidianament en aquest original ecosistema d’innovació que al llarg de l’any organitza també més de 300 esdeveniments de divulgació i interrelació pels quals passen més de 6.000 persones.

Quan visites la factoria de la mà del seu responsable, Luis Berasategi, se’t contagia l’ambient innovador, emprenedor i creatiu, i observes la hibridació existent i tot el potencial futur que aquest tipus d’ecosistema promou. La societat del coneixement que anem construint a les nostres ciutats necessita aquests projectes innovadors capaços d’integrar universitat, emprenedoria, empresa i investigació.

Tant de bo que altres universitats i centres d’innovació vagin avançant per aquest camí i que les nostres ciutats es vagin omplint d’aquests tipus d’iniciatives: les noves factories d’aquest segle.

El Basque Culinary Center, un nou centre universitari per a un sector en transformació

/0 Comments/in /by

Visitar el Basque Culinary Center (BCC) a Donosti impressiona. Visites un bell edifici acabat de construir ubicat a la falda d’un turó, a prop d’un centre tecnològic i enmig d’un barri residencial. El paisatge és molt bonic i tot respira innovació i creativitat.

El projecte, com comentava en un post anterior, es va pensar l’any 2008 en el marc del pla estratègic de la Universitat de Mondragón i es va desenvolupar a partir del 2009 mitjançant la creació de la fundació que l’impulsa i el gestiona. Posteriorment es va construir l’edifici de 15.000 m2 que l’alberga i es va concretant el camí creatiu i innovador que el caracteritza actualment.

Podem dir que el BCC és un autèntic ecosistema d’innovació que conté al seu si les entitats següents:

  • La facultat de Ciències Gastronòmiques (CG), que ofereix per a 400 alumnes (n’entren 100 cada any) un grau en CG així com 7 màsters, doctorat i diversos cursos de formació per a professionals i empreses
  • El Centre d’Investigació i Innovació en gastronomia, que, com a centre tecnològic sectorial, fa I+D aplicada per a les empreses del sector
  • I el Centre d’Esdeveniments i promoció alimentària, que organitza tota MENA d’activitats de difusió i promoció de la gastronomia, la cuina i l’alimentació, i que inclou un club per a entusiastes de la gastronomia i fins i tot campaments gastronòmics…
  • Dos restaurants diferents que funcionen diàriament menys quan s’organitzen esdeveniments

La missió del BCC és incidir i col·laborar en el potencial econòmic i social de la gastronomia en la societat actual i del futur per mitjà de la formació, la investigació i la difusió. Els seus quatre valors fonamentals són passió, innovació, excel·lència i compromís social.

Des del començament es va plantejar com a centre internacional i ja avui dia un 25 % dels alumnes de grau són estrangers, un percentatge que arriba al 50 % en les activitats formatives de postgrau. El consell assessor compta amb els 13 millors cuiners i cuineres del món, entre els quals hi ha dos catalans.

La seva metodologia es basa en un enfocament holístic de la persona que s’ha de formar i a aprendre fent (70 % del temps, que inclou pràctiques en empreses del sector) mitjançant un treball interdisciplinar per projectes i assignatures que desenvolupen coneixements, capacitats, competències i valors. L’alumne es forma en cultura gastronòmica, gestió, cuina i sala i ciència aplicada a la gastronomia. S’organitzen equips de 14 persones que actuen en els diferents àmbits i utilitzen en molts casos el «design thinking» com a metodologia específica de treball. D’aquesta manera, l’experimentació, l’acció professional i la reflexió es combinen per aconseguir un perfil del diplomat capaç de treballar en un sector en transformació i molt polivalent.

Per a mi, el BCC és un exemple molt bo d’innovació formativa universitària aplicada, que combina molt sàviament la formació d’un nou tipus de professional per a un sector emergent econòmicament i socialment molt important que es transforma a gran velocitat. A més, és una contribució molt bona de la Universitat de Mondragón a l’experimentació necessària per avançar cap a un nou tipus d’universitat més d’acord amb el segle en què vivim.

¿Sabran les altres universitats espanyoles trobar camins innovadors per transformar-se tan profundament?

Viatjo a Mèxic

/0 Comments/in , , /by

Els dies vinents aniré a diverses ciutats de Mèxic per participar en dues activitats importants. En primer lloc, impartiré un Seminari/Taller d’una setmana, juntament amb Joan Blasco, director del model pedagògic de Jesuïtes Educació, i Miquel Amor, director del CETEI (node d’innovació pedagògica de JE), a 60 directius de les 6 escoles jesuïtes d’aquest país que es reuneixen per primera vegada per avançar junts pel camí de la transformació educativa.

Prèviament, els 60 directius han estat llegint, resumint i compartint els 8 quaderns titulats «Transformant l’educación»  en un debat obert i participatiu per mitjà d’una plataforma virtual.

Serà un gran repte col·laborar en la construcción d’una visió conjunta i compartida del canvi educatiu que les escoles de jesuïtes de Mèxic volen dur a terme i ajudar-los a fer els primers passos i a definir el camí.

Un cop acabat el Seminari/Taller, participarem en el que possiblement és un dels millors congressos internacionals d’innovació educativa que es fan al món, el 3er Congreso Internacional de Innovación Educativa,  que organitza el Tecnológico de Monterrey al seu campus de Ciutat de Mèxic, on presentarem l’experiència de l’Horitzó 2020 així com els quaderns «Transformant l’educación» que ho expliquen.

Als següents posts continuaré explicant les reflexions i aprenentatges del viatge i les activitats.