CERCLES RIEDUSIS: una comunitat internacional per transformar l’educació

A finals d’abril d’aquest any, en plena primera onada de la crisi del COVID19, vam llançar els CERCLES RIEDUSIS, una comunitat internacional de directius i directives per transformar l’educació. I ahir ja vam fer la cinquena sessió virtual de feina amb els més de trenta líders que la componen juntament amb l’equip de RIEDULAB.

Fa més de tres anys que l’equip de consult-coaches de Reimagine Education Lab col·labora amb més de 50 institucions educatives en gairebé quinze països… i ha generat, per tant, milers d’hores de trobades, converses, reflexió, debat, formació, transferència, acompanyament i connexió… i, sobretot, ha col·laborat a posar en marxa centenars d’equips, d’iniciatives i de prototips per transformar l’educació. I a l’escalfor de tota aquesta feina i vida han nascut vincles i amistats personals i professionals de directius i directives que han adoptat la metodologia RIEDUSIS per transformar les institucions educatives a la seva escola i que estan impulsant experiències de canvi eductiu interessants.

I pensen que era una gran oportunitat crear una comunitat internacional amb aquests líders educatius per: compartir el moment present tan disruptiu i desafiant, i reflexionar sobre els elements de futur per seguir empenyent i liderant la transformació educativa. En definitiva, per “agirafar-nos” en temps de coronavirus i trobar espais que ens ajudin a avançar i a superar la pressió del dia a dia.

Actualment formen part d’aquesta iniciativa deu institucions educatives i tres xarxes d’escoles d’Europa i Llatinoamèrica que agrupen més de vuit mil docents i prop de cinquanta mil alumnes.

Estem construint i vivint una comunitat educativa de líders transformadors que comparteix i cocrea l’escola del futur des del nostre present, i això és, sens dubte, una gran ajuda per no estar sols i avançar junts.

#EsHoradAcompanyar els directius i directives en la difícil i complexa tasca de liderar el dia a dia i alhora continuar impulsant la transformació educativa. I els  CERCLES REIDUSIS ens hi ajuden.

Imatge d'una de les presentacions dels Cercles RIEDUSIS

Forces i limitacions del canvi educatiu

L’educació és la millor eina per canviar el món, i s’ha de transformar. Hi ha canvis necessaris, inevitables, i el nostre sistema educatiu, tal com el coneixem, reclama que tots i cada un dels actors que formen part de la comunitat educativa unim forces, somiem i treballem col·lectivament per assolir el canvi. La crisi del coronavirus no ha fet més que recordar-nos-ho.

Sí, l’educació s’ha de reimaginar. S’ha de repensar, desconstruir i tornar a combinar els elements que la conformen d’una altra manera, cosa que, a més de molt complexa, és un repte que requereix connexió interna, convicció personal, un cert grau d’audàcia, saber on volem anar i lideratge col·lectiu. L’escola, la universitat, són persones. Persones que fan coses (moltes coses) amb altres persones i per a les persones. I solament la persona, cada una d’elles, pot decidir fer un canvi educatiu. I només si ho decideix al seu interior, si somia i s’arrisca a fer el salt.

I precisament a l’interior de les persones, i sobretot a l’interior dels equips directius, resideix la principal força i també la limitació més important per fer el canvi. La força per al canvi resideix en la connexió entre la vocació i la mirada dirigida a la persona i al futur. La limitació radica en els marcs mentals desajustats en relació amb el moviment que vivim i amb el futur que endevinem. Les creences limitadores i no contrastades; les inèrcies i costums producte d’anys d’activitat; les pors, individuals i col·lectives; la dependència de l’administració educativa i la poca confiança en els mateixos educadors i equips; els comportaments seguidistes… vet aquí els principals frens que retarden l’avenç.

Si vols aprofundir aquestes forces i limitacions, ho desenvolupo en profunditat al llibre Reimaginando la educación, 21 claves para transformar la escuela; i també ho aniré aprofundint més en els posts següents.

Vídeo del webinar “Impacte i reptes en l’educació arran de la crisi del coronavirus”

A continuació trobareu el vídeo del primer webinar #EsHoraDeTransformar l’educació, realitzat el 15 d’abril de 2020, i que es titula «Impacte i reptes en l’educació arran de la crisi del coronavirus: De l’activisme innovador a l’estratègia transformadora». Va ser presentaro i moderat per Alba Ayneto, i van intervenir com a ponents Xavier Aragay i Jonquera Arnó, de Reimagine Education Lab.

Us recordem que els propers webinars seran el 22 d’abril, que parlarem de «Replantejar el procés d’ensenyar i aprendre: De l’ensenyament remota d’emergència a l’aprenentatge centrat en l’alumne» amb en Lluís Tarín i en Xavier Aragay; i el 29 d’abril, que tractarem la temàtica de «Avançar en la transformació educativa: Metodologies i eines per impulsar un canvi profund per no tornar a la« normalitat »anterior», amb Xavier Aragay i Mariana Martínez. Tots dos webinars seran a les 18h, hora de Barcelona (GMT +2). Al final d’aquest post trobareu l’enllaç per inscriure-us.

Una llibreta per a la vida per canviar la nostra mirada i la dels nostres alumnesna llibreta per a la vida per canviar la nostra mirada i la dels nostres alumnes

️- Jonquera Arnó i Xavier Aragay –

Ja fa bastants dies que estem confinats a casa observant com som capaços de viure sense fer tantes coses a fora. Les escoles estan tancades i tots els docents i directius, amb un gran esperit de generositat i Compromís, hem anat buscant maneres d’assegurar el ritme d’aprenentatge dels nostres alumnes. Hem volgut traslladar l’escola que teníem i vivíem a cada casa, amb els nostres alumnes i les seves famílies. I és un esforç èpic.

Gairebé sense voler, hem creat una nova via per educar. I al costat d’aquesta manifestació de ser educador, majoritàriament desconeguda per a molts i molt poc entrenada, s’ha de gestionar el ritme de la família, la preocupació pels ésser estimats, per la salut, pel futur…

Ningú no ens va advertir d’aquest viatge. No estàvem preparats ni com a escola, ni com a educadors, ni com a directius. Crèiem que l’escola era quasi inamovible, estètica, que sempre havia estat allí i just ara s’atura i no precisament per anar-nos-en de vacances, sinó per situar-nos en una altra perspectiva, en una altra mirada, en la tessitura de rescatar l’essencial, acompanyar, ajudar a créixer, ajudar a pensar i potser menys a fer continguts o tan sols a transmetre’ls… La realitat ens ha obligat a frenar.

I sabem que si bé tard, tornarà aquella escola presencial que vam deixar enrere, tornarà la “normalitat”… ¿Com ens avancem i ens preparem des d’ara perquè sigui diferent? ¿Com aprofitem aquest temps per transformar-nos per transformar?

Per a nosaltres, una de les eines que més ens pot ajudar és la Llibreta de l’Itinerari Personal, que també podem a nomenar, el quadern de la vida. A Reimagine Education Lab iniciem tots els seminaris donant un quadern amb aquest objectiu. Invitem directius i docents a incorporar aquesta poderosa eina al seu viure quotidià, com un aliat, un amic… un confident que ens acompanya a trobar-nos amb nosaltres mateixos, amb l’essencial, amb la incertesa, amb la gratitud, amb la inspiració. Una eina que ens ajuda a mirar amb perspectiva les situacions que vivim… En definitiva, com diu Otto Scharmer, per connectar amb la nostra font interior i deixar fluir, sense posar-nos cap fre, com qui deixar fluir el corrent d’un riu. Així de senzill i així de complex.

El procés de canvi que vivim, tant nosaltres com els nostres alumnes i les famílies, requereix caminar i adoptar maneres de fer diferents. Reclama temps, temps per transformar marcs mentals, per conèixer-nos i per fer-nos preguntes: ¿Què vull? ¿Quina persona vull ser? ¿Quin educador? ¿Quin directiu? ¿Què vull deixar perquè, en aquesta nova realitat que sorgeix, ja no em serà útil? ¿Què és el que necessitaré i que vull que neixi en mi? Quan s’acabi tot, ¿imagino la mateixa escola i la vull? …

Així, doncs, ara que tot s’ha aturat (sí, ara!), t’invito que agafis una llibreta, la que vulguis, la personalitzis amb colors, frases, imatges i quan ja t’hagis conegut, atura’t i pensa què hi vols compartir. ¿Potser aquells aprenentatges sobre el teu ésser educador que estàs fent aquests dies? ¿Potser quin líder necessitaran els nostres equips i la nostra escola? ¿Què és el que em dóna sentit com a educador? ¿Quina és la llavor que vull que neixi en mi quan torni a l’escola? ¿Seré igual? ¿Quina mirada vull tenir cap als meus companys i alumnes?… Tria un camí, un recorregut, deixa fluir i passa-t’ho bé. És en aquests moments on es fa imprescindible LA MEVA LLIBRETA, un llapis i un espai /temps per escriure cada dia. El valor d’escriure rau a deixar fluir per ancorar, entreveure, descobrir patrons, esquemes, agrair, estimar-te, perdonar-te i mantenir-te en la teva essència real, en el que ets i vius. I aquesta pràctica senzilla però profunda, unida a un temps de meditació, es converteix en l’ancoratge més poderós del nostre ésser.

I aquesta eina també la podem utilitzar amb els nostres alumnes, en la nostra tutoria. Tenim una gran oportunitat de compartir-hi aquesta acció-reflexió. Que escriguin el seu diari del confinament. A casa. Escrivint el que pensen, el que fan, el que senten… I després ho compartim… junts.

El viatge cap al nostre interior és una aventura alhora arriscada i apassionant per a tota persona —educador, directiu, alumne— que vulgui viure a fons la seva vida, la seva vocació en connexió amb ell mateix, amb l’altre i amb l’univers. Aquesta és una experiència que fem, que practiquem i que volem compartir: un viatge en solitari a l’interior d’un mateix en barca de paper i ploma.

La vida va de camins. Ara en tenim un per recórrer, però aquesta vegada és en solitari, a la profunditat d’un mateix. Necessitem poc equipatge: només una LLIBRETA i un llapis. Atrevim-nos-hi! Els nostres alumnes i l’escola ho necessiten!

* Gràcies a l’Imma Marín per cedir-nos una foto de la seva llibreta de vida 😉 *


#EsHoraDeTransformar

Publiquem una sèrie de posts per explicar amb més detall la proposta de Reimagine Education Lab: els trobareu tots aquí. A més, llancem un nou servei en línia de videoconferències: Xavier Aragay i tot l’equip de consult-coaches ens oferim per resoldre dubtes y aprofundir el procés de transformació educativa (com passar dels QUÈ als COM), ja sigui individualment o com a institució. Si ho voleu fer, escriviu a hola [ @ ] riedulab.net i et proposem una data. ¡Estarem encantats!

Els canvis educatius superficials fracassen: Pas a la col·laboració en xarxa (1 )

️– Lluís Tarín y Xavier Aragay –

️–Lluís Tarín i Xavier Aragay– Aquesta és una afirmació corroborada per múltiples proves que proposen la cultura de col·laboració i el treball en xarxa de les institucions educatives com a un dels antídots per combatre la superficialitat i el fracàs. (1)

Transformacions i canvis en l’educació són a l’ordre del dia, i no és una cosa que hagi sortit aquests últims anys. Millorar, transformar i canviar l’educació ve de lluny, el que avui dia és innovador és el context. Però no és l’única cosa: Ens interroguem els perquès i els per a què i del nou escenari. I tot seguit, els com ens desafien.

El nostre context és proper i llunyà al mateix temps. Eduquem aquí i ara amb una mirada cap al futur. La qüestió és complexa…

Persones, moments i llocs són aspectes clau dels contextos educatius. Però hi ha més coses. Si algunes dimensions de nova factura estan emergint en tot aquest entramat són, segons Michael Fullan, les següents (2): la determinació col·laborativa, l’adaptabilitat i la cultura de la responsabilitat. Estem reemplaçant la tradicional cultura de la individualitat i la competició, personal o institucional, per la cultura de la col·laboració.

Col·laborar permet desenvolupar les capacitats dels integrants d’una xarxa. Comporta participar, generar coneixement compartit i materialitzar activitats conjuntes. Estudis recents (3) aconsellen crear estructures de treball i aprenentatge cooperatiu entre centres educatius de forma generalitzada, ja que queda demostrat que cooperar en xarxes:

  • Millora el rendiment i la capacitat de canvi davant a l’acció individual.
  • Permet millors índexs d’autoregulació individual i de centre.
  • Augmenta el pensament crític.
  • Estimula la interdependència positiva.
  • Augmenta la motivació i la significació del treball d’aprenentatge del professorat.
  • Millora el grau de respecte i de valoració de la diversitat de membres de les xarxes.

es de Reimagine Education Lab estem compromesos a acompanyar i ajudar el desenvolupament de diverses xarxes escolars i centres educatius, i les nostres pràctiques professionals ens permeten construir un cos organitzat de coneixements i experiències que relatem a continuació. Les dividirem en dos blocs: Comprensió i Acompanyament.

1 Comprensió

  • Abans que res, vam acordar un concepte precís del treball en xarxa dels centres educatius com una relació formal d’associació o col·laboració entre escoles, organitzacions comunitàries i persones que pretenen crear un enfocament interconnectat per enfrontar-se a temes educatius importants. (4)

En realitat, els canvis educatius efectius es produeixen quan diversos centres o xarxes de professionals s’uneixen per afrontar situacions problemàtiques i donar-los resposta.

  • En segon lloc, constatem que el treball en xarxa ajuda el desenvolupament del capital social dels centres. (5) Permet que els membres de la xarxa puguin compartir coneixements i pràctiques educatives que incideixen directament en el desenvolupament de les capacitats de persones, equips i centres. I, per tant, afecta positivament tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu.
  • En tercer terme, apreciem el valor important que té l’organització de la xarxa. La forma que adopta el desplegament de la xarxa en fomentar la participació per definir el propòsit, l’acció i l’estructura. Els diferents rols i espais de treball col·laboratiu i la inspiració i dinamització d’un lideratge centrat en la cooperació en xarxa.
  • En un quart punt, identifiquem l’enfocament del treball en xarxa cap a aspectes de millora dels resultats d’aprenentatge, l’augment de la qualitat educativa, l’optimització de les condicions d’aprenentatge integral i l’augment dels graus d’inclusivitat. El treball en xarxa se centra en la dimensió pedagògica dels centres que la componen.
  • Finalment, assenyalem la cultura del centre educatiu com l’element clau per reemplaçar la cultura de la individualitat. Treballar en xarxa és una altra manera de treballar dins de cada centre i entre centres educatius. La manera de funcionar, actuar, donar, rebre i compartir informació i treballar amb la cohesió d’un equip únic, no és gens fàcil. Requereix un canvi de mentalitat i una transformació profunda de la cultura associativa i de participació.

La setmana que ve publicarem la segona part d’aquest post, on aprofundirem el el bloc de l’Acompanyament. Estigueu atents!

Bibliografia

1.- Díaz-Gibson, J., Civís, M. y Longás, J. (2013). La Gobernanza de Redes Socioeducativas: claves para una gestión exitosa. Teoría de la Educación. 25(2).

2.- Fullan, M. (2019) El Matiz. Madrid. Morata

3.- Díaz-Gibson, J., Civís, M. y Guàrdia, J. (2013). Strengthening education through collaborative networks: leading the cultural change. School Leadership and Management, 34(2).

4.- Longás, J., Civís, M. y Riera, J. (2008). Asesoramiento y desarrollo de redes socioeducativas locales. Funciones y metodología. Cultura y Educación, 20

5.- Narayan, D. y Cassidy, M. (2001). A Dimensional Approach to Measuring Social Capital: Social Capital Inventory. Current Sociology. Sage Publications. Vol. 49(2).

#EsHoraDeTransformar

Arran d’aquests dies de confinament, aprofitem per llançar un nou servei en línia: en Xavier Aragay i tot l’equip de consult-coaches de Reimagine Education Lab, ens oferim per a qui vulgui resoldre dubtes i aprofundir en el procés de transformació (com passar dels QUÈ als COM) ho pugui fer, individualment o institucionalment, mitjançant videoconferència. Si voleu fer-ho, contacteu amb hola [ @ ] riedulab.net i quedem. Estarem encantats!

¿Per abordar la transformació educativa és imprescindible canviar la cultura institucional?

Lluís Tarín i Xavier Aragay –

Reimagine Education LAB ha estat ajudant i acompanyant l’equip directiu de la Universitat Catòlica de l’Uruguai (UCU) durant el mes de juliol passat (2019), en un procés de reflexió i desenvolupament orientat a la transformació i canvi de la dimensió educativa de la universitat. Hem discutit i analitzat qüestions fonamentals com per exemple, ¿Cap on anem?, ¿a fer què?, ¿per què?, ¿amb quin propòsit?… Havíem previst parlar de valors, creences, significats, regles i tradicions dels processos educatius experimentats i viscuts per la comunitat educativa de la UCU. És a dir, el que denominem la cultura institucional. És un tema conegut però, en aquest cas, l’equip directiu de la UCU es va trobar bussejant en unes aigües (les de la cultura) menys transparents del que es pugui suposar.

Però abans de continuar, ¿què és exactament la cultura institucional? «Es denomina cultura institucional el conjunt de creences, valors, estructures cognitives generals i significats que la institució educativa utilitza per afrontar el dia a dia. La cultura informa els membres de la comunitat educativa sobre com s’ha d’actuar en determinades situacions.» (Schein, 1988).

De fet, la cultura d’una institució educativa com la universitat és el factor menys visible que influeix i condiciona els processos de canvi i transformació educatius.

Determinar la cultura d’un centre educatiu presenta una gran dosi de dificultat. L’«aquí es fa així» engloba múltiples facetes explícites i implícites i diverses formes de com es relacionen les persones i com organitzen les experiències d’aprenentatge. (Fullan, 2002).

Perquè els equips directius de la UCU poguessin entreveure la cultura del seu centre educatiu i poguessin reflexionar en profunditat, Reimagine Education Lab va dissenyar un dispositiu d’anàlisi i de reflexió per comprendre com afecta la cultura institucional al professorat en la seva activitat de facilitar l’aprenentatge, i a l’alumnat en la seva activitat d’aprendre. En primer lloc, es va escollir un model d’anàlisi i identificació de la cultura institucional que pogués considerar la cultura del centre educatiu en la totalitat, el Model de Denison (2000).  Aquest model, utilitzat en els quatre continents per multitud d’organitzacions de tot tipus, i entre elles, per institucions educatives (publiques i privades), és el resultat de més de vint-i-cinc anys d’investigació del Dr. Daniel Denison, exmembre de la Universitat de Michigan Business School, i actual professor de Desenvolupament Organitzacional a IMD – International Institute of Management Development a Suïssa.

La dinàmica parteix dels quatre elements base del model Denison, ajuda a fer que l’organització educativa observi i reflexioni treballant en grup per mitjà de preguntes i qüestionaris, els elements essencials de la cultura institucional. Es tracta, en primer lloc, d’identificar la cultura real i actual que el centre educatiu viu i utilitza per abordar el dia a dia universitari.

Quan els equips directius han pogut reflexionar i valorar quins elements de la cultura són presents al seu centre educatiu i quins no, es continua avançant en el procés reflexiu i ens qüestionem si és possible abordar un procés de transformació i de canvi amb els elements de cultura reals i actuals que s’han identificat. No hi ha dubte que la resposta a aquesta pregunta clau requereix prèviament una formulació precisa de la missió i de les intencions i propòsits educatius de la institució educativa.

Finalment, s’ajuda que els equips directius segueixin progressant i es formulin la pregunta següent: ¿Com podem avançar per superar la distància entre la cultura que tenim ara i la que volem? Novament, la dinamització utilitza el treball en grup per identificar en base al model Denison aquelles actituds, valors i creences que es consideren necessàries per configurar una cultura organitzacional conforme al procés de transformació i de canvi que es vol obtenir.

Gràcies a aquest procés de reflexió, l’equip de la Universitat Catòlica de l’Uruguai va poder detectar les actituds, els valors i les creences compartides pels equips directius, les aspiracions ideals per transformar la cultura organitzativa, la percepció col·lectiva de la distància entre la realitat i les aspiracions ideals de la cultura institucional, el grau de consonància entre els diferents grups de directius i els seus posicionaments institucionals i les variacions en la percepció de la cultura de la institució.

Bibliografia

Denison, D. (2001). Organizational culture: can it be a key lever for driving organizational change?

Dins C. L. Cooper, S. Cartwright i P. Ch. Earley (Eds.), The International Handbook of Organizational Culture and Climate (p. 347-372). Chichester: John Wiley & Sons.

Denison, D. i Neale, W. (2000). Denison Organizational Culture Survey. Ann Arbor: Denison Consulting.

Fullan, M. (2002) Las fuerzas del cambio. Explorando las profundidades de la reforma educativa. Madrid: Akal.

Schein, E. (1988). La cultura empresarial y el liderazgo. Una visión dinámica. Plaza & Janes Editores. P.

La intel·ligència artificial entra amb força en l’educació: ens hem de preparar i anticipar

️– Xavi Pascual i Xavier Aragay –

Des de fa temps, en aquest mateix blog, anem reflexionant sobre la necessària transformació de l’educació, en un context de canvi global en tots els àmbits de la nostra vida i incidint en idees com Innovem per adaptar o innovem per transformar, i més endavant, Estem canviant de fase… és l’hora d’enfocar la transformació profunda de l’educació.

Avui parlarem de la Intel·ligència Artificial (IA) i la seva entrada decisiva, en la dècada vinent, en el procés d’ensenyar i d’aprendre de les escoles i les universitats. Generalment, entenem per Intel·ligència Artificial un sistema informàtic amb la capacitat de dur a terme tasques comunament associades a éssers intel·ligents, com per exemple, aprendre i solucionar problemes. I, per descomptat, també parlarem del seu company inseparable, el Big Data (BD), és a dir, la sistematització i l’ús intel·ligent de la gran quantitat de dades que fem anar constantment en educació i que encara no processem, ni fem servir, ni utilitzem per prendre unes decisions millors.

És tanta la rellevància d’aquesta pròxima disrupció educativa que la Unió Europea ja fa temps que analitza i proposa mesures per a la “prevenció” i la “preparació” dels nostres estudiants i professionals per a la imminent arribada de la IA. També la UNESCO ha generat un document realment interessant sobre la IA en Educació.

Per tot això, avui volem parlar d’IA, en primer lloc, perquè ens sembla obvi que entrarà amb força en les institucions educatives (de fet, ja ha començat a fer-ho), i en segon lloc, perquè ens hem d’avançar a aquest escenari i començar a preparar-nos. És molt probable que no hàgim viscut una tecnologia tan disruptiva en l’educació des de l’arribada d’internet. Bé, doncs, anem per parts:

La IA i el BD, en síntesi, poden incidir de dues grans maneres en la institució educativa: en primer lloc, millorant i transformant directament el procés de formació de l’estudiant per mitjà de sistemes automatitzats i intel·ligents que transmeten coneixements de forma dinàmica i personalitzada i segons els avenços de l’alumne. I, en segon lloc, permetent sistematitzar, analitzar i utilitzar de manera diferent i innovadora la gran quantitat de dades que tenim de l’alumne. Principalment, la IA ha de facilitar als educadors que es puguin centrar a educar en lloc d’estar pendents de pràctiques i accions en què un ésser humà no aporta cap valor afegit superior al d’una màquina.

Però el més important ara és que les escoles i les universitats s’han de preparar i anticipar. I moure’s. Sí, és clar… però ¿cap on? ¿Com ens preparem si no tenim els mitjans ni acabem d’entendre com incidirà tot això en la nostra institució? A més, sempre ens trobem amb un element fonamental en el sistema educatiu: el currículum. ¿Com afectarà la IA i el BD en el currículum? ¿Com pot el currículum abordar un canvi tecnològic i alhora social com aquest? Per preparar-nos-hi hem de tornar a pensar d’arrel tant els continguts com els mètodes pedagògics pels quals transiten els aprenentatges a les aules.

Així, creiem que és vital avançar, o seguir avançant, cap a un nou model educatiu, diferent del tradicional, basat en metodologies actives, que posi l’educació integral de l’alumne i el seu protagonisme al centre del procés. Però no és suficient posar l’estudiant al centre del procés i canviar el “com” aprèn sense canviar i tenir clar el “què” aprèn i el “per què” ho aprèn: Canviar la manera com es presenten els continguts segueix sent un simple canvi que no incideix en les necessitats futures del nostre alumnat. Per tant, més enllà del contingut i de com invitem a l’aprenentatge competencial, hem de potenciar el que ens fa únics com a éssers humans, les habilitats que ens fan diferents de les màquines i que ens situen en un escenari de diferenciació i complementarietat davant de la seva capacitat de processament (en qualsevol àmbit) infinitament superior a la capacitat humana.

ada institució educativa ha de definir el perfil humà que vol que els seus alumnes hagin adquirit un cop acabats els estudis (el que a llatinoamèrica anomenen també “perfil del egresado”). Parlem de trets personals (també denominats life skills) com a resolució de problemes complexos, creativitat, pensament crític i analític, col·laboració i treball en equip, empatia i compromís… I, naturalment, en definir els trets que volem que desenvolupin els nostres alumnes, caldrà una identificació clara i l’avaluació posterior: això és el que a Reimagine Education Lab denominem impactes que es vol fer segons el perfil humà que s’hagi plantejat (metodologia del procés de transformació de la nostra institució, que denominem RIEDUSIS).

És a dir, que l’important és trencar motlles, sortir del model clàssic i endinsar-se, abraçant la incertesa del futur, en el mar de la innovació educativa i el canvi, identificar que la transformació que volem dur a terme és un procés que durarà uns quants anys i que afecta tots els àmbits imaginables de la nostra institució: cultural, organitzatiu, tecnològic, d’espais físics i ambient, d’horaris, de currículum… I tot això sense saber exactament a quin port ens dirigim… Ja caldrà que siguem audaços!

Així que sortim de la nostra zona coneguda i de confort i ens atrevim a fer innovacions i canvis, estarem preparant el conjunt de persones de la nostra comunitat educativa a ser flexibles i a tenir una mirada diferent cap al futur i la tecnologia. I ens estarem preparant per incorporar de manera coherent i en el moment oportú els primers avenços d’IA en educació.

I el que és més important: si ens centrem en el perfil humà de sortida del nostre alumne, estarem aprenent a establir i avaluar les innovacions (sobretot les tecnològiques) per mitjà d’un criteri clar que ens ajudi a discernir la seva incorporació més enllà de les modes o de les pressions de les empreses que es dediquen a la IA i al BD. D’aquí ve la importància de moure’ns, preparar-nos i anticipar-nos… No podem esperar més, endavant!

Bibliografia:

Russell, Stuart J.; Norvig, Peter (2009). Artificial Intelligence: A Modern Approach (3a ed.). Upper Saddle River, New Jersey: Prentice Hall. ISBN 978-0-13-604259-4.

UNESCO (2019). “Consenso de Beijing sobre la inteligencia artificial y la educación”, en International Conference on Artificial Intelligence and Education, Planning Education in the AI Era: Lead the Leap, Beijing. Disponible en línia a: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000368303 [Consulta: 1 de desembre 2019].

Pedró, Francesc; Subosa, Miguel, Rivas, Axel; Valverde, Paula (2019), Artificial intelligence in education: challenges and opportunities for sustainable development. UNESCO: París. Disponible en línia a: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000366994 [Consulta: 1 de desembre 2019].

Tuomi, Ilkka (2018). The Impact of Artificial Intelligence on Learning, Teaching, and Education Policies for the future. Publications Office of the European Union: Luxembourg. ISBN 978-92-79-97257-7


Transformar-nos per transformar

️- Jonquera Arnó y Xavier Aragay –

Després de quasi dos anys col·laborant a Reimagine Education Lab amb centenars d’equips directius i docents d’escoles i universitats en procés de canvi, i amb la perspectiva d’haver col·laborat del 2009 al 2016 a posar en marxa el projecte H2020 de transformació de les escoles jesuïtes de Barcelona juntament amb en Xavier Aragay, crec que hi ha un aspecte vital que sovint ens passa per alt, i per això molts projectes de transformació es queden amb innovacions de cara a la galeria sense plantejar canvis en profunditat: ¿I si, a la vegada que anem concretant la profunda transformació dels nostres centres és necessari dedicar temps a la renovació de la vocació i a la interioritat dels mestres i professors?

Ja hem assumit que per canviar l’escola és necessari canviar la nostra mirada, posar en marxa metodologies actives, motivar i activar l’aprenentatge dels alumnes, incorporar processos de canvi, plans d’acció, prototips… Tot això és important, però si ens quedem sols aquí potser no arribarem gaire lluny, i d’aquí a uns anys potser dubtarem del camí fet. És molt curiós constatar que quan arribem al punt d’haver de trobar temps per treballar amb els educadors el seu creixement personal, el seu interior i la seva vocació (després d’haver treballat quasi totes les altres qüestions tècniques), no hi ha temps per fer el més important. Som capaços d’invertir en les millors metodologies, en hores de formació tècnica i, fins i tot en espai i mobiliari (coses totes elles molt importants i necessàries però no suficients), però ¿quant temps estem disposats a invertir en allò que ens ajudarà a SER?

En el procés de la transformació, se’ns presenten cada cop més desafiaments en les nostres capacitats professionals, però també entorn del SENTIT de la nostra mirada interna al SER d’educador. Ja no podem separar la nostra persona, les nostres emocions, els nostres neguits, pors i il·lusions de la nostra pràctica educativa quotidiana. El canvi fa respecte, ens demana caminar i adoptar maneres de fer diferents, ens demana temps, transformar marcs mentals…

En aquesta travessa, ens sentim interpel·lats en el centre de la nostra vocació, del nostre sentit com a educadors. Aquest camí de transformació educativa demana un creixement professional, però, sens dubte, també un creixement interior que requereix moments d’aturada i moments per compartir. Ens demana temps, i espais-temps per fer-ho individualment i amb els companys.

La transformació profunda a la qual apuntem no dependrà del que fem i diem, sinó del que som i, sobretot, de la nostra capacitat de canviar la mirada envers els alumnes i nosaltres mateixos.

Treballar la vocació i el lideratge dels educadors requereix visió, valentia i molta determinació per part dels directius i directives que han de decidir. Requereix creure que el canvi el fem les persones des del que som, que ningú dóna el que no té, que el lideratge es sustenta en acompanyar, que una escola amb educadors enamorats i il·lusionats amb la seva vocació educadora és una escola viva, una escola que camina, que pot somiar nous camins i junts fer-los possibles. La meva experiència acompanyant institucions a endinsar-se en el mar de la interioritat i a posar en qüestió elements clau de la vocació d’educador, em demostra que quan s’hi dedica temps, el resultat és extraordinari i depassa qualsevol expectativa prèvia. Les persones es renoven, es qüestionen moltes coses, surten de la inèrcia i la quotidianitat per aplicar tots els canvis necessaris per dirigir una nova mirada als alumnes i a l’escola.

Estem cridats a sortir a mar obert! Sí, sortim sense por i amb el convenciment que la nostra força rau en la profunditat del somni col·lectiu. Aquest viatge, el de la nova escola que somiem, requereix un nou equipatge i cal preparar-se per discernir què abraço i què deixo marxar de mi mateix. Preguntar-me quin tipus d’educador vull ser, on trobo la inspiració, quin és el meu somni personal… Atura’t, regala’t espais de profunditat i de sentit personals i d’equip, i el camí de la transformació es dibuixarà sol.   Bona travessa!

Canvi de fase… és hora de centrar-nos en la transformació profunda de l’educació

Fa anys que vam començar a reaccionar davant un entorn que cada vegada es mou més de pressa. Hem llegit llibres, assistit a conferències, fet innombrables cursos de formació… hem dedicat moltes hores a llargues reunions de l’equip de direcció o de l’equip impulsor de la innovació, ho hem comentat a moltes reunions de professorat… hem implementat una gran quantitat d’iniciatives a la nostra escola o universitat… tenim responsable d’innovació educativa… hem invertit en tecnologia i també  potser en mobiliari o a canviar espais físics… I, no obstant, tenim la sensació que no ens acabem d’enlairar, que això no és el que volem… que ens falta molt per arribar a un punt d’inflexió i de canvi…

Fins i tot estem físicament i psicològicament cansats, estressats… amb un punt de saturació… si això dura gaire, ¿podrem suportar-ho? I, sobretot, ¿és aquest el camí que ens durà on volem arribar? ¿Podria ser molt enrenou perquè finalment no canviï res important i de fons?

Ens van dir que vivíem en un entorn VUCA (Volatility, Uncertainty, Complexity and Ambiguity) i que hi havíem de reaccionar. Però, ¿i si això no ha fet més que començar? El professor Yuval Noah Harari, al seu últim llibre 21 lliçons per al segle xxi, ens explica que entrem de ple en un entorn UTRU (Unprecedented Transformation and Radical Uncertainties) que podríem traduir com que ja ens hem situat en un món que va cap a Transformacions sense Precedents i Radicalment Incertes (TPRI, en català). Tenim un nou entorn, diferent, disruptiu, que ens du cap a un futur incert però molt diferent… Com diu l’amic i company Lluís Tarín: «El futur no és el que vindrà, ja té lloc ara mateix i podem aprendre’n.»

Aconsello llegir el llibre que cito (en especial el breu capítol 19, en el qual reflexiona sobre educació), així com les dues anteriors obres de l’autor (Homo Sapiens i Homo Deus). Això no obstant, no tinc suficient espai en aquest post per explicar les raons i la profunditat del canvi que ens planteja i que, amb tota seguretat, viurem. Em semblen especialment rellevants els avenços en biotecnologia, en infotecnologia, en la intel·ligència artificial basada en algoritmes que aprenen per ells mateixos i que són capaços d’analitzar quantitats astronòmiques de dades en temps real, en un món globalitzat i ple d’oportunitats i de reptes (o de perills, segons com un ho vegi) amb unes fronteres cada vegada menys clares entre el món físic i el món virtual…

Aquests canvis profunds que, en part, ja estem veient, es revelaran sobretot els cinc o deu anys vinents i afectaran de ple la forma com pensem, vivim, treballen i ens relacionem. I, naturalment, afectaran del tot l’educació.

Si passem de veure el nostre món amb una mirada en mode VUCA a veure’l amb una mirada en mode UTRU, i si ens convencem que l’educació serà, sense cap mena de dubte, el sector de la nostra societat que més canviarà els pròxims anys, coincidirem en què no podrem seguir repetint o incrementant el que hem fet fins ara a la nostra escola o a la universitat per millorar l’educació. Serà insostenible i, a més, probablement, no ens portarà on somiem arribar… Podem fer un símil tecnològic per explicar-ho més bé: no ens trobem davant d’una qüestió de més aplicacions (innovacions pedagògiques) i més bones, ni tan sols davant la necessitat de noves adaptacions i actualitzacions (e-learning, TIC…).

És una qüestió d’un nou sistema operatiu OS. Un nou paradigma de l’educació.

Aquest mes d’agost he sigut avi per primera vegada. És una experiència vital molt grata. D’aquí a uns quants anys, la meva néta anirà a l’escola i, si així ho decideix, probablement sortirà de la universitat més enllà del 2040 (si és que la universitat continua existint de forma semblant a l’actual) i farà 30 anys prop del 2050. ¿Com serà el món en què viurà i desenvoluparà el seu projecte vital?

És evident que no ho sap ningú, però intuïm que la simple transmissió de coneixements o fins i tot l’ensenyament basat en l’experiència de competències amb una tutoria fonamentalment grupal, no seran suficients per ajudar-la. Necessitarem que ella i els seus companys de promoció es coneguin profundament, sàpiguen com aprendre i, per tant, s’acostumin a fer-ho de manera permanent, sàpiguen i interioritzin quines intel·ligències tenen i expressen amb força i què poden aportar a aquest món

Necessitem que siguin persones equilibrades, creatives, amb iniciativa, compromeses, competents, acostumades a centrar-se en problemes complexos i interdisciplinars i a resoldre’ls de forma col·laborativa

Que incorporin i normalitzin que el canvi serà l’única cosa permanent a la seva vida… que la reinvenció contínua serà el seu hàbitat. Que es facin una idea pròpia de com és el món i de què volen fer-ne. I que siguin lliure, per tant, de dirigir el seu propi projecte vital.

És per aquest motiu que hem de canviar de fase i passar de la innovació activista i pensada d’un curs rere un altre (atenció, que segurament fins ara ens ha anat bé fer-ho així, i a més hem après moltes coses) a la transformació profunda de l’educació (canvi de paradigma), en un procés que durarà uns quants anys i per al qual cal tenir una mirada a mitjà i llarg termini. Un canvi de fase que hem de començar al més aviat possible. Ens hem d’aturar, de visualitzar i establir un punt d’arribada. ¿On volem que estigui la nostra escola o facultat d’aquí a cinc anys? ¿Amb quina cultura interna, amb quina organització, amb quins rols i amb quins espais? ¿Quines metodologies i mecanismes didàctics disruptius posarem en marxa? ¿Com establim un relat de canvi i ens preparem una sòlida coalició per afrontar aquest canvi molt més profund del que hem fet fins ara?

I, el més important de tot, ¿quin tipus d’alumnes, de persones, volem educar i oferir, per tant, a aquest món tan canviant?

Aquests últims mesos, molts centres s’han adreçat a l’equip de Reimagine Education Lab amb la sensació que descrivia en començar aquest post… estan desorientats, cansats, perduts en la immediatesa, i ens han demanat ajuda per enfocar aquesta nova fase de transformació profunda de la qual parlem.

I ho estem fent, estem construint junts, basant-nos en la nostra metodologia del procés de transformació que denominem RIEDUSIS, camins diferents i flexibles (segons la situació de cada centre o xarxa de centres) per poder començar una altra fase.

Una fase més profunda, més coincident amb els ecosistemes educatius que volem desenvolupar perquè els alumnes puguin créixer i continuar el seu projecte vital d’acord amb els temps que viuran. I això és el que fem, amb força i il·lusió… i no ho podem retardar més.

¿Què et sembla?

Tendències internacionals emergents per a la transformació de l’educació superior (part 2)

Article original de Xavier Aragay Tusell per a MUniversitas, 38, la revista de la Universidad de Mondragón. Amb el seu permís, reproduïm aquí l’article en dues parte: aquí pots llegir la primera, i aquesta és la segona:

En totes les iniciatives de canvi i d’innovació que es porten a terme en aquests moments en tots els nivells de l’educació, podem observar la majoria de les deu tendències que he descrit breument. Encara que no les anomenem amb el mateix nom o que cada institució les bategi amb algun nom tècnic o específic vinculat al seu model de persona/professional o a les seves opcions metodològiques i educatives.

I, certament, no hi ha un sol model que s’ha de replicar, perquè tots els contextos són diferents, com també són diferents les maneres d’entendre l’educació per part de cada institució, i diferents són les tradicions i contextos. Sí que és imprescindible, però, sortir de la zona de confort en què s’han instal·lat moltes universitats i començar a transitar pel camí de la transformació profunda de l’educació, buscant i construint el propi model de canvi i projectant-lo cap al futur.

 

I això és el que hem estat fent conjuntament a Mondragón Unibertsitatea. I amb aquest objectiu, la universitat i Reimagine Education Lab hem firmat un acord marc de col·laboració per transformar el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’oferta educativa de MU. Partim dels eixos del projecte Mendeberri 2025 i de tota l’experiència i capacitat de la universitat, i basant-nos en la metodologia RIEDUSIS centrada en el perfil de persona-professional, avancem en un disseny nou i profund dels graus i màsters.

 

La metodologia de procés de canvi RIEDUSIS és un sistema, original i contrastat, d’acompanyament en el camí de transformació d’una institució educativa, desenvolupat per l’equip de Reimagine Education Lab. El podem resumir en l’esquema següent:

En aquet sentit, el repte fonamental és “Recentrar el procés de formació en la persona” reequilibrant el balanç entre els àmbits personal i professional per impactar en un tipus de persona diferent. Per això, és molt important el canvi de mirada i de marc mental dels directius i professors de la universitat, i el desenvolupament del perfil del graduat desglossat en impactes com a element tractor del canvi.

El nostre és un acord de treball conjunt, basat en la unió de coneixements i d’experiències per transformar la universitat en un procés que ha de permetre diferents ritmes de les facultats i graus o màsters, per ser líders de la transformació i del canvi universitari en el món. Aquesta és la nostra visió i ambició.

Perquè és molt important entendre que estem parlant d’un “procés” de transformació educatiu. És a dir, no tan sols parlem d’innovar o de fer canvis a les aules… naturalment que els farem, però la nostra intenció, el nostre projecte, el nostre somni és un canvi sistèmic. I, per tant, un canvi de mirada, cultural, organitzatiu, d’espai físic. És tota la universitat la que entra en un procés de canvi profund. I perquè això passi, la universitat no pot estar sola. S’ha d’aliar.

En aquest sentit, no hem d’oblidar que la universitat (i en aquest cas, una universitat en forma de cooperatives!) són les persones. Persones que duen a terme moltes activitats amb altres persones i per a altres persones que s’estan formant o educant. I, si bé és cert que sovint parlem de la universitat com a institució, encara és més cert, i això de vegades s’oblida, que aquesta institució està formada per persones. I només la persona, cada una d’elles, pot decidir fer un canvi educatiu. I només si ho decideix al seu interior, si ho decideix lliurement, si somia i s’arrisca a fer el salt, el canvi pot entrar en el terreny institucional.

I precisament en l’interior de les persones, i sobretot, en l’interior dels directius educatius, resideix la principal força i també la limitació més important per fer el canvi. La força per a la transformació es troba en la connexió entre la vocació i la mirada dirigida a la persona i al futur. La limitació radica en els marcs mentals desajustats pel que fa al moment que vivim i al futur que endevinem. I sovint, aquests marcs desajustats s’expressen en forma de desconcert, de conservadorisme, de perfeccionisme, de por o d’hiperactivisme.

 

L’educació superior s’ha de reimaginar. I és una eina tan poderosa i important que no la podem deixar en mans de la inèrcia o de la mera activitat per l’activitat. Tampoc no podem esperar que una nova llei, norma, memòria o agència la transformi. L’educació superior s’ha de transformar amb la participació de tota la comunitat educativa. Per decidir on volem estar d’aquí a quatre o cinc anys. I en això estem treballant.