Com els espais poden millorar les experiències d’aprenentatge?

/0 Comments/in /by
Gemma Grau & Xavier Aragay

A l’article anterior vam començar a reflexionar sobre què són els espais educatius i com hem de tenir-los en compte dintre de la transformació educativa del nostre centre. Ara que ja sabem quins són els espais educatius descobrirem com poden millorar les experiències d’aprenentatge.

Primer de tot, és necessari que els centres educatius abordin la presa de decisions al voltant de com han de ser els seus espais. Aquestes decisions inclouen qualsevol espai que esdevingui educatiu per si mateix. Per exemple:  les aules, els passadissos, les biblioteques, fins i tot, les zones d’esbarjo. 

Aquesta reflexió és clau per abordar temes que ens porten a repensar els espais des de la perspectiva del rol que atorguem als diferents agents que intervenen. Per exemple, establir als docents com a guies i atorgar a l’alumnat un paper actiu. O bé des del paper que tindrà el treball col·laboratiu, o un horari flexible que permeti diferents grups d’alumnes desenvolupant diversitat de tasques. 

Qui pot intervenir en la redefinició i codisseny dels espais?

Quan parlem de disseny en un espai educatiu en realitat ens referim a un codisseny de tota la comunitat educativa, on el professorat, l’alumnat i inclús les famílies o agents externs poden participar en la seva proposta.

Des de Reimagine el que oferim son una sèrie de dinàmiques, en les que per una part el docent pot reflexionar sobre quina és la seva proposta de transformació i quines són els millors espais educatius que poden donar-la resposta. I, així, al mateix temps millorar les experiències d’aprenentatge.

Per tant, s’ha de fer una mirada als nostres espais educatius des d’el procés de reflexió que hem fet. I sobretot s’ha de tenir en compte el model de persona que volem aconseguir i les Línies Educatives Bàsiques (LEB).

Quins criteris s’han de tenir en compte en el disseny d’un espai educatiu per millorar les experiències d’aprenentatge?

Hi ha tres criteris bàsics que tot disseny d’un espai educatiu ha de tenir present:

  • Criteris ambientals:
    Que entri la llum a les aules.
    Fer servir colors que no siguin cridaners.
    Utilitzar materials naturals (prescindir de plàstics i augmentar l’ús de la fusta).
  • Criteris tecnològics: hem de definir quin tipus de tecnologia volem que entri a l’aula i quina infraestructura necessitem.
  • Pedagògics: Com fomentarem, per exemple, el treball autònom, la cooperació o la comunicació.

Està clar que aquest procés de codisseny dels espais educatius és un element necessari en tota transformació educativa. El més convenient és fer aquest pas quan l’equip impulsor està dissenyant una Experiència Avançada de Canvi (EAC), el prototip o quan s’incorporen iniciatives transversals a tota l’escola. Sempre, òbviament, fent partícip a tota la comunitat educativa.

A més, aquestes dinàmiques ajuden a posar en marxa un procés de participació de tota la comunitat educativa en la construcció d’una futura institució. Al mateix temps, serveix com una important eina de comunicació entre els agents implicats en el canvi.

Com transformar els espais d’aprenentatge?

/0 Comments/in /by
Gemma Grau & Xavier Aragay

El món de l’educació està vivint amb certa efervescència un canvi de paradigma educatiu. La transformació d’una institució educativa va més enllà de les experiències d’aprenentatge que succeeixen a l’aula, que és només un de tots els espais d’aprenentatge que engloba una escola.

Qualsevol transformació educativa pretén, per sobre de tot, posar l’alumnat al centre de qualsevol decisió. D’aquesta manera, s’aconseguirà el desenvolupament de les competències que la joventut requereix per convertir-se en la ciutadania del món.

Molts centres educatius s’estan replantejant com transformar la seva institució a nivell organitzatiu, cultural, pedagògic, etc. I, inevitablement, hauran de repensar quins i com seran els espais d’aprenentatge i convivència que oferiran a l’alumnat.

Però, de quins espais d’aprenentatge parlem?

Quan parlem d’espais educatius hem d’eixamplar la mirada més enllà de l’aula. Els espais d’aprenentatge d’una institució educativa engloben, entre d’altres, les biblioteques, els passadissos, els menjadors i els patis.

Aquests espais han de respondre, sobretot, a la millora de les experiències d’aprenentatge que ha de viure l’alumnat per desenvolupar les competències socials, comunicatives, crítiques i creatives que requereix el món en què vivim. I, evidentment, ha d’estar en consonància amb el nostre perfil de sortida de l’alumnat, que representa una important palanca de canvi.

Per tant, un espai educatiu és qualsevol lloc físic en què el professorat té una intenció educativa i d’aprenentatge cap a l’alumnat. Per tant, hem d’estar oberts que qualsevol espai de l’escola pot esdevenir, en qualsevol moment, un espai educatiu. Així, doncs, la transformació educativa ha de sortir de les aules i englobar tots els espais de la institució.

 

Quin paper ha de tenir el pati com espai educatiu?

És un espai associat habitualment al joc, a l’esbarjo, però durant dècades no se li ha donat importància com a lloc educatiu.

El pati és un espai on el nostre alumnat ha de tenir l’oportunitat d’aprendre a relacionar-se amb els companys i companyes. És per això que l’hem de repensar perquè faci la seva funció correctament.

Hem d’evitar dissenyar patis grisos, plens de ciment i on només es contempli la funció de jugar a esports (futbol, bàsquet, etc.). Però, sobretot, hem d’evitar que el seu disseny segueixi una perspectiva de gènere.

Com transformar els espais d’aprenentatge?

Com apunta Siro López (2020), en l’actualitat, les escoles que hem heretat, i que es van dissenyar en l’època industrial, no responen a les necessitats reals de les noves generacions, ni al que demana la societat, ni tampoc ens proporcionen la resposta als nous desafiaments d’un món altament canviant. Aleshores, què podem fer davant davant de tot plegat?

Des de Reimagine Education hem començat diversos processos de reflexió amb diverses institucions educatives d’arreu del món. Fa cinc anys que treballem amb desenes d’organitzacions per ajudar-les en la seva transformació integral mitjançant la nostra metodologia de canvi, anomenada RIEDUSIS.

Mitjançant la metodologia RIEDUSIS, proposem a les escoles redefinir el model educatiu per aconseguir el perfil de sortida de l’alumnat que tots volem. Una eina fonamental d’aquest nou model educatiu son les LEB (línies educatives bàsiques).

Les LEB esdevenen les línies (o estratègies generals d’ensenyament/aprenentatge) que orienten les accions que tenen lloc a l’aula i que, per tant, ens ajuden a repensar què ha de passar a les aules dels centres educatius i també com han de ser.

Vols apronfundir encara més en el disseny per fer una aproximació a com els espais poden millorar les experiències d’aprenentatge? 

Com dissenyar una nova experiència avançada de canvi?

/0 Comments/in /by

Alba Ayneto & Xavier Aragay

La setmana passada, una part de l’equip de Reimagine Education vam acompanyar l’escola St. Charles d’Angers durant tres dies en la visita i la reflexió sobre dues escoles innovadores de Barcelona: l’Escola Sadako i l’Escola Virolai.

Tal com dèiem a l’article anterior, la tan anhelada tornada a la presencialitat ens està donant oportunitats com aquesta. La importància de sortir de la nostra zona de confort i buscar noves mirades, noves maneres de fer les coses.

L’escola St. Charles d’Angers té una llarga tradició educativa a la seva regió, inquietuds innovadores notables, un nombre d’alumnat de prop d’un miler i més de cent educadors.

Aquesta acció s’ha dissenyat en el marc del procés de transformació mitjançant la metodologia RIEDUSIS, que van iniciar fa un any i mig, i amb el desafiament de la creació d’un nou edifici destinat a l’alumnat d’entre 11 i 15 anys.

En el marc de la metodologia RIEDUSIS, un cop reformulat el procés d’ensenyament i aprenentatge, i abans de dissenyar, desenvolupar i elaborar un prototip, les visites a centres diferents són una oportunitat per dissenyar una nova experiència avançada de canvi, a més d’inspirar i generar noves propostes. Es tracta d’un moment clau, ja que la tasca de reflexió prèvia permet enfocar la mirada a la visita a les escoles en els elements que poden donar a llum a una etapa concreta del procés de transformació de l’escola.

Elements necessaris per dissenyar una nova experiència avançada de canvi

A més, i perquè l’observació tingui sentit i es converteixi en inspiració (que no en còpia) per dissenyar el prototip en el context de l’escola, no només cal fer la visita amb una mirada enfocada, sinó també un procés de reflexió per identificar, donar sentit i valorar la transferència a la proposta pròpia o no.

És per això que Reimagine Education ha organitzat la visita a Barcelona de l’equip directiu i docent de l’escola St. Charles, amb dos dies d’observació en escoles innovadores i un tercer dia únicament i exclusivament per donar sentit a l’experiència viscuda compartint i generant un espai de reflexió i cocreació.

L’experiència ha estat tan satisfactòria que estem convençuts que aquesta oportunitat és una font d’aprenentatge excel·lent per als equips docents, i que serà motor per al procés de disseny, desenvolupament i creació del nou prototip de transformació de l’escola St. Charles.

Reimagine Education impulsa transformacions educatives a Portugal

/0 Comments/in /by

La setmana passada vaig estar treballant en les nostres transformacions educatives a Portugal, juntament amb l’equip de Reimagine Education, a Lisboa i Porto. Allà, acompanyem les experiències avançades de canvi de diverses escoles amb les quals col·laborem des de fa uns quants anys, a les quals hem transferit la nostra metodologia RIEDUSIS de transformació de les institucions educatives.  

D’una banda, vam estar col·laborant, fent observacions a les aules i establint focus groups amb alumnat i professorat dels set centres educatius del Grup ENSINUS que no són d’educació superior i se situen a Portugal. D’altra banda, durant dues jornades completes, vam compartir les experiències avançades de canvi del Colégio Pedro Arrupe.

Col·laborem amb ambdues institucions des de l’any 2018 mitjançant formacions, trobades i acompanyament actiu. Totes dues, a través d’activitats d’àmbits diferents (aprofitant el marc legislatiu del país), han concretat processos de transformació avançada molt interessants.

Amb el Grup ENSINUS i els seus set centres, la major part centrats en formació professional, cada primera setmana de setembre hi tenim una formació intensiva centrada en el treball per projectes, una metodologia activa que han anat implantant progressivament. Aquest any, ens vam centrar en l’avaluació de l’alumnat dins del treball per projectes i en les observacions i els contrastos efectuats a l’aula entre el professorat i l’alumnat. D’aquesta transferència, concloem que l’avenç ha estat notable i integrador.

Per la seva banda, el Colégio Pedro Arrupe, d’inspiració ignasiana, ha posat en marxa aprenentatges integrals de canvi en els cursos de 5è a 8è amb diverses tipologies d’experiències de canvi, però també un èmfasi especial en el treball per projectes. En aquest cas, la combinació de grups petits, mitjans i grans d’alumnat amb equips de docents centrats i dedicats específicament a cadascun dels cursos permet desenvolupar una codocència i una tutoria molt centrades individualment en l’alumnat i en el desenvolupament de les competències transversals orientades a la consecució del model de persona o el perfil de sortida de l’alumnat que estableix el centre.

En aquesta ocasió, l’equip de Reimagine Education va comptar amb la presència de cinc consult coaches, i això ens va permetre obtenir una gran riquesa de mirades, matisos i aprenentatges que, gràcies al feedback en directe i posterior, segur que ens ajudarà en cadascun dels processos de canvi i transformació.

Les mirades il·lusionades dels equips directius i docents, l’energia de l’alumnat engrescat amb curiositat i complicitat grupal en els seus projectes, l’ambient confiat i positiu que vam viure i compartir i els diàlegs oberts i francs dels focus groups amb l’alumnat i els docents són, sens dubte, una experiència vital important per a tothom i un gran pas endavant en la transformació educativa d’aquests centres que tant ens importen.

Quinze anys de col·laboració amb la Mondragon Unibertsitatea

/0 Comments/in /by

Aquests dies, arran del curs que estem preparant conjuntament, he estat recordant els anys que fa des de que vaig començar la col·laboració amb la Mondragon Unibertsitatea. Sempre m’ha semblat una universitat innovadora (de base cooperativa) i amb una gran aportació de valor al món universitari, ja que lidera canvis importants a l’educació superior.

Si mirem enrere i ens transportem al 2006, després d’acabar amb el meu període de gairebé 12 anys com a fundador i director-gerent de la UOC, vaig començar la meva col·laboració amb la Mondragon Unibertsitatea, com a consultor extern, en l’elaboració del seu pla estratègic d’aquell període. D’aquell pla estratègic, en van sorgir propostes que s’han fet realitat, com ara el nou grau de LEINN o la Facultat de Ciències Gastronòmiques.

No va ser fins a finals de 2016, un cop finalitzada la meva etapa professional a Jesuïtes Educació, on vaig liderar el projecte Horitzó 2020, que hi vaig tornar a col·laborar. Aquell any vaig desenvolupar una visita en profunditat a algunes de les seves facultats i iniciatives. En podeu recuperar les meves impressions en aquest article.

Més tard, al primer trimestre de 2017, com a director de l’acabada de fundar Reimagine Education, vaig començar a col·laborar amb la Facultat d’Humanitats i Educació en el seu procés transformador, que va culminar amb el disseny, el desenvolupament i la producció del prototip de canvi que està a marxa actualment al Grau d’Educació.

A finals d’aquell mateix any (2017), vam signar, com a Reimagine Education, un acord de col·laboració estratègica de quatre anys de durada per treballar en el procés de transformació de la universitat. Aquest acord va incloure la transferència de la metodologia RIEDUSIS per transformar les institucions educatives, i ha permès desenvolupar, a les diverses facultats, prototips de transformació profunda del procés d’ensenyar i aprendre, de l’organització i de l’ús d’eines en aquesta universitat, d’acord amb els seus plans estratègics, el perfil de sortida de l’alumnat i el model educatiu denominat Mendeberri.

Fa ben poc, aquest mes d’octubre passat, vam renovar el nostre acord estratègic de col·laboració per a un nou període. Estem en una nova fase de canvi (accelerat) que es projecta a la dècada 2020-2030 i que ens permetrà tirar endavant noves iniciatives i prototips de transformació i continuar acompanyant aquesta interessant i important experiència de canvi a l’educació superior.

En el marc d’aquesta àmplia i llarga col·laboració, la Facultat d’Humanitats i Educació i Reimagine Education han decidit divulgar la seva experiència d’ús del perfil de sortida de l’alumnat com a palanca de la transformació educativa a directius i docents d’ikastoles, escoles i institucions d’educació superior que vulguin conèixer aquesta nova i important eina de canvi, que la mateixa universitat ha utilitzat i continua utilitzant i que moltes altres escoles i universitats al món ja han incorporat.

Aprofita aquesta oportunitat de coneixement que t’oferim des de l’experiència que hem obtingut d’aquesta col·laboració estreta i profitosa per avançar en la transformació i el canvi de la teva institució educativa.

Reimagine Education i Mondragon Unibertsitatea dissenyen el perfil de sortida de l’alumnat en un nou curs

/0 Comments/in /by

L’alumnat és el què, el per a què i el perquè de qualsevol transformació educativa. Per això cal posar-lo al centre i que aquesta figura sigui l’element al voltant del qual prenem totes decisions sobre l’aprenentatge.

Ja fa anys que comentem que el canvi educatiu ja no es pot ajornar més, i ja fa anys que treballem per fer-lo real i efectiu. En aquest camí, des de Reimagine Education hem col·laborat (i ho continuem fent) amb nombroses institucions educatives en la seva transformació educativa.

Una d’aquestes organitzacions és la Mondragon Unibertsitatea i, especialment, la seva facultat d’Humanitats i Ciències de l’Educació. Després d’anys de col·laboració estreta, hem dissenyat un curs en línia que es durà a terme entre l’1 de febrer i el 15 de març de 2022 i que hem titulat “El perfil de sortida de l’alumnat com a eix de la transformació educativa”.

Aquesta formació està destinada a capacitar docents que:

  • Volen iniciar una primera aproximació a la transformació educativa i explorar noves eines i metodologies de canvi.
  • Ja formen part d’un procés de transformació però volen aprofundir el rol que ocupa el perfil de sortida en el procés.
  • Formen part d’una institució educativa en què ja estan en marxa diverses iniciatives d’innovació però volen fer un pas més.

Característiques del curs

El curs de modalitat en línia, d’1 ECTS de durada (25 hores), s’impartirà en eusquera, castellà i català, combina espais d’aprenentatge síncron (25%) i asíncron (75%) i alterna propostes individuals i grupals.

Hem dividit la formació en cinc blocs temàtics:

  • El món que està emergint.
  • Les finalitats de l’educació.
  • El perfil de sortida de l’alumnat.
  • El procés de transformació i el canvi de les institucions educatives.
  • El camí de la transformació mitjançant la metodologia RIEDUSIS.

Si has arribat fins aquí, el que diem ressona amb tu i vols saber-ne més, trobaràs tota la informació sobre aquesta formació AQUÍ.

Un currículum per a un món globalitzat

/0 Comments/in /by

– Gemma Grau i Xavier Aragay –

El propòsit de l’educació és, clarament, el d’oferir a les persones l’oportunitat de créixer i desenvolupar el seu projecte vital d’acord amb el món en què viuen. Un món que, com ja sabem, es transforma constantment i on ja podem aventurar-nos a afirmar que l’única constant que es donarà d’ara endavant és el canvi. Un canvi social, cultural, tecnològic, econòmic i educatiu.

Des de Reimagine acompanyem les institucions educatives que volen avançar cap a una transformació profunda utilitzant la metodologia RIEDUSIS. Una metodologia que posa l’alumnat al centre de tota l’acció i li atorga un paper actiu davant el seu aprenentatge i la construcció d’un projecte vital propi en el qual pugui, sobretot, desenvolupar diferents trets personals que l’ajudin a esdevenir persones crítiques, col·laboradores, comunicatives i compromeses amb l’entorn.

En aquest sentit, és fonamental reflexionar sobre  quines opcions metodològiques i de contingut hem de mobilitzar en el procés de canvi d’una institució educativa per tal de garantir aquest creixement personal. Considerant aquestes reflexions, ens trobem davant del repte de garantir un enfocament globalitzat del nostre currículum que ens permeti dissenyar experiències d’aprenentatge que ajudin el conjunt d’estudiants a entendre i viure en un món que, en ell mateix, ja és globalitzat i que alhora planteja reptes i oportunitats múltiples.

Així, doncs, les institucions educatives tenen davant seu el gran desafiament d’afrontar des de la dicotomia d’haver de garantir, d’una banda, uns aprenentatges bàsics i imprescindibles que permetin a l’alumnat el seu desenvolupament personal i social i que, en cas de no haver-los assolits, els impedeixin accedir a processos educatius posteriors amb unes mínimes garanties d’aprofitar-los o bé comportin una situació de risc d’exclusió social (Coll, 2007), i de l’altra, relacionar aquests aprenentatges imprescindibles amb els problemes reals del món amb un enfocament globalitzat on, forçosament, cal superar la mirada compartimentada de les disciplines en què estan ordenats els currículums prescriptius.

Davant d’aquesta situació és habitual que ens preguntem què hauria d’aprendre un alumne o una alumna  a l’escola i ens comencem a plantejar com ho ha de fer l’escola per dissenyar experiències d’aprenentatge que els ajudin a viure i canviar el món… Però, aleshores, ¿què fem amb el currículum prescriptiu? Doncs bé, des de la perspectiva que el currículum ha de ser una eina per acompanyar l’alumnat, cal ser capaços de vehicular propostes de transcendència sociocultural per treballar el currículum en lloc de cenyir-nos a un document prescriptiu per organitzar el que fem a les aules.

Cal que trobem els mecanismes adients per organitzar experiències d’aprenentatges significatives i contextualitzades que, de manera globalitzada, ens ajudin a donar resposta a reptes i problemes com els d’erradicar la pobresa, posar fi a la fam, garantir una vida saludable o aconseguir unes ciutats sostenibles; d’aquesta manera, els reptes que el nostre alumnat haurà de resoldre en un context educatiu l’ajudaran també a constituir el Model de Persona que desitgem.

Referències

Referències Coll, C. (2007). Capítol 4. El “bàsic imprescindible” i el “bàsic desitjable”: un eix per a la presa de decisions curriculars en l’educació bàsica. En C. Coll (Dir.), Currículum i ciutadania. El què i el per a què de l’educació escolar (p. 227-247). Barcelona: Editorial Mediterrània.

Creixement personal i desenvolupament vital de l’alumnat en una escola de formació professional… Ho hem vist i ens ha impactat!

/0 Comments/in /by

️ – Jonquera Arnó i Xavier Aragay –

Fa ja tres anys que acompanyem, mitjançant la metodologia RIEDUSIS, l’equip de l’escola de formació professional La Inmakulada de Tolosa, al País Basc (Espanya). I ja fa un any i mig que la seva experiència avançada de canvi (prototip) avança amb un grup de vint alumnes, de 18 a 22 anys, del CFGS d’Integració Social (formació professional).

L’objectiu del prototip, expressat clarament en el seu disseny, era oferir a aquest alumnat una experiència que no tan sols el preparés de manera excel·lent per al món professional, sinó que el seu pas pel centre (2 anys) fos una experiència vital, com a persones i futurs professionals, que els deixés un impacte profund. Amb aquesta intenció i amb aquest propòsit van dissenyar un prototip focalitzant la càrrega de coneixements (menys coneixements però més profunds i més transversals) i apostant fortament per dissenyar experiències que ajudessin el seu alumnat a construir un projecte vital. Un cicle formatiu que optés decididament per construir persones autònomes, crítiques, amb iniciativa emprenedora, cooperadores i compromeses amb la societat i amb l’ésser humà; a ser creatives i construir el seu projecte vital, i a ser persones multilingües i globals des de l’arrelament fort i profund a la seva cultura i a la seva llengua.

En síntesi, un 75% del temps efectiu, l’alumnat està immers en un treball per reptes interdisciplinaris i transdisciplinars, i un 25% en vivències vinculades al creixement personal i vital. I tot això, dissenyat, produït, dinamitzat i liderat per un petit equip docent que s’ha atrevit a anar més enllà de la pura transmissió de coneixements per esdevenir desenvolupadors de persones i de referents humans.

L’equip de Reimagine Education Lab hi ha anat a fer l’avaluació de procés que, d’acord amb la metodologia RIEDUSIS, és prèvia a l’avaluació d’impacte, i que consisteix a contrastar el disseny que es va realitzar amb el desenvolupament efectiu en l’aula, per ajustar aquells elements que es consideressin i seguir avançant en l’experiència de transformació per a tota la Ikastola, que és el prototip.

I hem quedat impactats… en el cor… profundament. Viure de primera mà, mitjançant entrevistes, grup focus i observacions d’activitat, com és possible produir i augmentar una relació màgica entre l’equip docent i l’alumnat, i entre el mateix alumnat i el seu entorn, per créixer decididament en el projecte vital, et deixa una profunda petja interior com a observador.

En la nostra breu estada, hem copsat que la vivència del seu aprenentatge és profundament humana, que les experiències que viuen a l’escola impacten en la manera de mirar la seva vida, les seves relacions, la seva professió futura, i ajuden a descobrir la seva vocació en el món, a obrir-se a noves possibilitats… en definitiva, a ser els protagonistes del seu aprenentatge perquè també aprenen a ser els protagonistes de la seva pròpia vida.

No podem explicar en un post tota la riquesa dels mecanismes que han creat per assegurar un acompanyament individual i grupal de l’alumnat ric i provocador, però l’espai de creixement i la tutoria en petits grups d’afins, el diari de bitàcola, l’espai lúdic i de joc, el guiatge que fa l’alumnat de segon al de primer, els “ispiluen” (miralls), que és una tutoria individual i personalitzada, en són alguns exemples. I tot això dins d’un entorn reptador i actiu en què l’alumnat és el protagonista del seu aprenentatge mitjançant el treball individual i en equip de reptes plantejats amb un enfocament globalitzat.

Aquesta és l’escola que somiem feta realitat. Una escola on l’alumnat amb l’equip educador gaudeixen dels amics, juguen, canten, ballen, treballen, aprenen, s’acompanyen, descobreixen l’amor… On el professorat està format d’acompanyants que es preocupen d’ells com a persones i on el seu feedback és una eina important per construir i dissenyar, de forma indestriable, el seu creixement personal i professional. Un entorn en el qual aprendre entre iguals i gaudir d’un company més gran que et fa de mentor, t’ajuda, t’orienta en el procés de l’aprenentatge, perquè ell ja hi ha passat… i tot plegat esdevé una experiència de creixement i d’autonomia molt potent.

En definitiva, un espai/temps molt allunyat d’una fàbrica per on passen cohorts d’alumnats als quals es transmet coneixements i es dóna un títol, i molt proper a la mateixa vida, centrant-se en els éssers humans que entren en contacte i es potencien, personalment i professional, durant dos anys.

Fruit de l’avaluació de procés segur que caldrà ajustar, millorar i replantejar mecanismes i accions…, però avui no tenim cap dubte: tant de bo haguéssim viscut una experiència com aquesta quan vàrem anar a l’escola ja d’adults! Gràcies Inmakulada!

¿Modernitzar o transformar l’educació?

/0 Comments/in /by

️ Lluís Tarín y Xavier Aragay

Últimament hem estat ocupats analitzant i concretant les qüestions més rellevants vinculades al desenvolupament i a la posada en marxa dels models d’aprenentatge i ensenyament híbrids, o “Blended Learning”.

Hem topat des de l’experiència i el coneixement propis i aliens amb propostes i valoracions distintes, intel·ligents i pràctiques. Entre elles, les aportacions d’Albert Sangrà (1) ens han permès elevar la mirada de la nostra reflexió cap a un tema gens habitual: la continuïtat i la discontinuïtat en educació.

Són moltes les institucions educatives que sota la pressió i l’impuls de la situació per la Covid-19, es plantegen com respondre de manera estable i sostenible a l’escenari canviant de la realitat educativa. Els canvis socials, econòmics, culturals, tecnològics i polítics són concomitants amb la realitat educativa. A l’educació l’afecten de ple els nous reptes. No podem deixar de respondre innovant en la manera d’ensenyar. En la determinació del currículum, en la manera d’establir relacions amb el coneixement o acordant el perfil del diplomat o ciutadà al qual contribueix a desenvolupar.

En tractar de concretar aquests canvis, els educadors i educadores i, en general, el professorat, se solen trobar amb dificultats col·lectives que posen en relleu una qüestió important: la discontinuïtat. Francisco Imbernón (2) ens acota el concepte de discontinuïtat: “El procés de discontinuïtat es produeix quan hi ha un canvi abrupte entre una manera de ser, de fer i de comportar-se i una altra de molt diferent.”

I és que concebre el currículum com una cosa fragmentada i descontextualitzada, desconnectada dels interessos i la realitat dels nostres estudiants, ens planteja una gran quantitat d’interrogants.

També ens trasbalsen l’organització del temps escolar de forma homogènia, la disposició de les aules sense connexió entre elles, la utilització de llibres de text, encara que siguin digitals, que presenten els coneixements, en general, de manera declarativa i sense connexió amb els problemes reals o els sistemes d’avaluació que no arriben a visualitzar el que realment estan aprenent els estudiants tret que siguin memoritzacions.

Tot això, ens sumeix en un mar de dubtes pel que fa a l’eficàcia pedagògica i ens interroga sobre la conveniència de continuar amb el mateix. Amb la mateixa continuïtat que abans. Amb aquelles pràctiques educatives que tant costa de canviar i que tanta desafecció produeixen en l’alumnat. Per a molts, en especial per a l’alumnat de secundària, que considera l’escola i l’institut un lloc on retrobar-se amb amics i amigues. De cap manera ho veuen com un entorn on només s’aprèn.

La pandèmia ha fet emergir noves maneres d’enfocar i de dur a terme el treball docent, ha provocat l’ús de noves interaccions entre l’alumnat i el professorat, noves mirades dels rols educatius i formes diferents d’ajudar i acompanyar els processos d’aprendre. Ha aparegut en la nostra vida quotidiana la discontinuïtat. I hem experimentat en el nostre interior desajustos, incoherències, necessitat d’una millor capacitació i, en definitiva, grans tensions productores d’ansietat, entre continuïtat i discontinuïtat. La discontinuïtat ens enerva en silenci i ens desconcerta.

Intuïm i ens anem conscienciant del canvi que es produeix en l’educació. I ja tenim servida la dissonància cognitiva, emocional i conductual: ¿Seguirem amb la continuïtat d’abans? La desconeguda discontinuïtat ¿quins fonaments i quina intencionalitat educativa tenen?

Francisco Imbernón (2) ens segueix il·luminant: “Podem veure la nova continuïtat i la discontinuïtat educatives actuals i passades com a positives, si permeten la metamorfosi educativa entesa com a transformació i regeneració constants. No hi pot haver solucions velles per a problemes nous.”

I és que, per no caure en la ceguesa del coneixement, necessitem obrir-nos a noves idees, a noves singladures, a noves mirades. És urgent buscar el canvi de forma col·lectiva, discutida i acordada. Sense pors, posant en dubte creences i proposicions sense fonament ni intenció.

I per aconseguir aquesta metamorfosi, aquesta transformació de l’educació i les seves pràctiques docents, cal “agirafar-se”. Elevar la mirada reflexivament per analitzar i transformar.

La reflexió, afirmen Àngels Domingo i M. Victoria Gómez (3), és un procés individual i col·lectiu que ajuda a entendre i a veure en perspectiva el que fem. Permet allunyar-nos i, prenent distància, descentrar-se d’un mateix, suspendre l’acció i enfocar el que som, pensem, sentim i fem per analitzar-ho i valorar-ho.

La reflexió és el camí privilegiat per aprendre i progressar. La reflexió és la palanca òptima per millorar el que fem i, en conseqüència, millorar el que som. L’equip de Reimagine Education Lab ha proposat, en posts anteriors, una eina per facilitar-ho: l’ICDA. D’aquesta manera, en focalitzar i obtenir una perspectiva analítica de la nostra persona, el nostre grup, el nostre cercle professional, la comunitat educativa i el context social en què actuem, posseïm una de les millors eines per transformar i metamorfosar la realitat educativa.

No són temps per modernitzar. És l’hora de la transformació. És hora d’acompanyar els equips.

Fonts

1.- Sangrà, Albert. (6 de maig de 2020). ¿Cómo planificar un curso con presencialidad discontinua o intermitente? Albert Sangrà [Blog] https://www.albertsangra.com/como-planificar-curso-presencialidad-discontinua/ 

2.- Imbernón, Francisco. (8 d’octubre de 2020). Continuidad, discontinuidad y la necesaria metamorfosis educativa. El Diario de la Educación. https://eldiariodelaeducacion.com/2020/10/08/continuidad-discontinuidad-y-la-necesaria-metamorfosis-educativa/

3.- Domingo, Àngels; Gómez, M. Victoria. (2014). La práctica Reflexiva. Madrid. Narcea.

CERCLES RIEDUSIS: una comunitat internacional per transformar l’educació

/0 Comments/in , /by

A finals d’abril d’aquest any, en plena primera onada de la crisi del COVID19, vam llançar els CERCLES RIEDUSIS, una comunitat internacional de directius i directives per transformar l’educació. I ahir ja vam fer la cinquena sessió virtual de feina amb els més de trenta líders que la componen juntament amb l’equip de RIEDULAB.

Fa més de tres anys que l’equip de consult-coaches de Reimagine Education Lab col·labora amb més de 50 institucions educatives en gairebé quinze països… i ha generat, per tant, milers d’hores de trobades, converses, reflexió, debat, formació, transferència, acompanyament i connexió… i, sobretot, ha col·laborat a posar en marxa centenars d’equips, d’iniciatives i de prototips per transformar l’educació. I a l’escalfor de tota aquesta feina i vida han nascut vincles i amistats personals i professionals de directius i directives que han adoptat la metodologia RIEDUSIS per transformar les institucions educatives a la seva escola i que estan impulsant experiències de canvi eductiu interessants.

I pensen que era una gran oportunitat crear una comunitat internacional amb aquests líders educatius per: compartir el moment present tan disruptiu i desafiant, i reflexionar sobre els elements de futur per seguir empenyent i liderant la transformació educativa. En definitiva, per “agirafar-nos” en temps de coronavirus i trobar espais que ens ajudin a avançar i a superar la pressió del dia a dia.

Actualment formen part d’aquesta iniciativa deu institucions educatives i tres xarxes d’escoles d’Europa i Llatinoamèrica que agrupen més de vuit mil docents i prop de cinquanta mil alumnes.

Estem construint i vivint una comunitat educativa de líders transformadors que comparteix i cocrea l’escola del futur des del nostre present, i això és, sens dubte, una gran ajuda per no estar sols i avançar junts.

#EsHoradAcompanyar els directius i directives en la difícil i complexa tasca de liderar el dia a dia i alhora continuar impulsant la transformació educativa. I els  CERCLES REIDUSIS ens hi ajuden.

Imatge d'una de les presentacions dels Cercles RIEDUSIS