Reimagine Education impulsa transformacions educatives a Portugal

La setmana passada vaig estar treballant en les nostres transformacions educatives a Portugal, juntament amb l’equip de Reimagine Education, a Lisboa i Porto. Allà, acompanyem les experiències avançades de canvi de diverses escoles amb les quals col·laborem des de fa uns quants anys, a les quals hem transferit la nostra metodologia RIEDUSIS de transformació de les institucions educatives.  

D’una banda, vam estar col·laborant, fent observacions a les aules i establint focus groups amb alumnat i professorat dels set centres educatius del Grup ENSINUS que no són d’educació superior i se situen a Portugal. D’altra banda, durant dues jornades completes, vam compartir les experiències avançades de canvi del Colégio Pedro Arrupe.

Col·laborem amb ambdues institucions des de l’any 2018 mitjançant formacions, trobades i acompanyament actiu. Totes dues, a través d’activitats d’àmbits diferents (aprofitant el marc legislatiu del país), han concretat processos de transformació avançada molt interessants.

Amb el Grup ENSINUS i els seus set centres, la major part centrats en formació professional, cada primera setmana de setembre hi tenim una formació intensiva centrada en el treball per projectes, una metodologia activa que han anat implantant progressivament. Aquest any, ens vam centrar en l’avaluació de l’alumnat dins del treball per projectes i en les observacions i els contrastos efectuats a l’aula entre el professorat i l’alumnat. D’aquesta transferència, concloem que l’avenç ha estat notable i integrador.

Per la seva banda, el Colégio Pedro Arrupe, d’inspiració ignasiana, ha posat en marxa aprenentatges integrals de canvi en els cursos de 5è a 8è amb diverses tipologies d’experiències de canvi, però també un èmfasi especial en el treball per projectes. En aquest cas, la combinació de grups petits, mitjans i grans d’alumnat amb equips de docents centrats i dedicats específicament a cadascun dels cursos permet desenvolupar una codocència i una tutoria molt centrades individualment en l’alumnat i en el desenvolupament de les competències transversals orientades a la consecució del model de persona o el perfil de sortida de l’alumnat que estableix el centre.

En aquesta ocasió, l’equip de Reimagine Education va comptar amb la presència de cinc consult coaches, i això ens va permetre obtenir una gran riquesa de mirades, matisos i aprenentatges que, gràcies al feedback en directe i posterior, segur que ens ajudarà en cadascun dels processos de canvi i transformació.

Les mirades il·lusionades dels equips directius i docents, l’energia de l’alumnat engrescat amb curiositat i complicitat grupal en els seus projectes, l’ambient confiat i positiu que vam viure i compartir i els diàlegs oberts i francs dels focus groups amb l’alumnat i els docents són, sens dubte, una experiència vital important per a tothom i un gran pas endavant en la transformació educativa d’aquests centres que tant ens importen.

Quinze anys de col·laboració amb la Mondragon Unibertsitatea

Aquests dies, arran del curs que estem preparant conjuntament, he estat recordant els anys que fa des de que vaig començar la col·laboració amb la Mondragon Unibertsitatea. Sempre m’ha semblat una universitat innovadora (de base cooperativa) i amb una gran aportació de valor al món universitari, ja que lidera canvis importants a l’educació superior.

Si mirem enrere i ens transportem al 2006, després d’acabar amb el meu període de gairebé 12 anys com a fundador i director-gerent de la UOC, vaig començar la meva col·laboració amb la Mondragon Unibertsitatea, com a consultor extern, en l’elaboració del seu pla estratègic d’aquell període. D’aquell pla estratègic, en van sorgir propostes que s’han fet realitat, com ara el nou grau de LEINN o la Facultat de Ciències Gastronòmiques.

No va ser fins a finals de 2016, un cop finalitzada la meva etapa professional a Jesuïtes Educació, on vaig liderar el projecte Horitzó 2020, que hi vaig tornar a col·laborar. Aquell any vaig desenvolupar una visita en profunditat a algunes de les seves facultats i iniciatives. En podeu recuperar les meves impressions en aquest article.

Més tard, al primer trimestre de 2017, com a director de l’acabada de fundar Reimagine Education, vaig començar a col·laborar amb la Facultat d’Humanitats i Educació en el seu procés transformador, que va culminar amb el disseny, el desenvolupament i la producció del prototip de canvi que està a marxa actualment al Grau d’Educació.

A finals d’aquell mateix any (2017), vam signar, com a Reimagine Education, un acord de col·laboració estratègica de quatre anys de durada per treballar en el procés de transformació de la universitat. Aquest acord va incloure la transferència de la metodologia RIEDUSIS per transformar les institucions educatives, i ha permès desenvolupar, a les diverses facultats, prototips de transformació profunda del procés d’ensenyar i aprendre, de l’organització i de l’ús d’eines en aquesta universitat, d’acord amb els seus plans estratègics, el perfil de sortida de l’alumnat i el model educatiu denominat Mendeberri.

Fa ben poc, aquest mes d’octubre passat, vam renovar el nostre acord estratègic de col·laboració per a un nou període. Estem en una nova fase de canvi (accelerat) que es projecta a la dècada 2020-2030 i que ens permetrà tirar endavant noves iniciatives i prototips de transformació i continuar acompanyant aquesta interessant i important experiència de canvi a l’educació superior.

En el marc d’aquesta àmplia i llarga col·laboració, la Facultat d’Humanitats i Educació i Reimagine Education han decidit divulgar la seva experiència d’ús del perfil de sortida de l’alumnat com a palanca de la transformació educativa a directius i docents d’ikastoles, escoles i institucions d’educació superior que vulguin conèixer aquesta nova i important eina de canvi, que la mateixa universitat ha utilitzat i continua utilitzant i que moltes altres escoles i universitats al món ja han incorporat.

Aprofita aquesta oportunitat de coneixement que t’oferim des de l’experiència que hem obtingut d’aquesta col·laboració estreta i profitosa per avançar en la transformació i el canvi de la teva institució educativa.

Reimagine Education i Mondragon Unibertsitatea dissenyen el perfil de sortida de l’alumnat en un nou curs

L’alumnat és el què, el per a què i el perquè de qualsevol transformació educativa. Per això cal posar-lo al centre i que aquesta figura sigui l’element al voltant del qual prenem totes decisions sobre l’aprenentatge.

Ja fa anys que comentem que el canvi educatiu ja no es pot ajornar més, i ja fa anys que treballem per fer-lo real i efectiu. En aquest camí, des de Reimagine Education hem col·laborat (i ho continuem fent) amb nombroses institucions educatives en la seva transformació educativa.

Una d’aquestes organitzacions és la Mondragon Unibertsitatea i, especialment, la seva facultat d’Humanitats i Ciències de l’Educació. Després d’anys de col·laboració estreta, hem dissenyat un curs en línia que es durà a terme entre l’1 de febrer i el 15 de març de 2022 i que hem titulat “El perfil de sortida de l’alumnat com a eix de la transformació educativa”.

Aquesta formació està destinada a capacitar docents que:

  • Volen iniciar una primera aproximació a la transformació educativa i explorar noves eines i metodologies de canvi.
  • Ja formen part d’un procés de transformació però volen aprofundir el rol que ocupa el perfil de sortida en el procés.
  • Formen part d’una institució educativa en què ja estan en marxa diverses iniciatives d’innovació però volen fer un pas més.

Característiques del curs

El curs de modalitat en línia, d’1 ECTS de durada (25 hores), s’impartirà en eusquera, castellà i català, combina espais d’aprenentatge síncron (25%) i asíncron (75%) i alterna propostes individuals i grupals.

Hem dividit la formació en cinc blocs temàtics:

  • El món que està emergint.
  • Les finalitats de l’educació.
  • El perfil de sortida de l’alumnat.
  • El procés de transformació i el canvi de les institucions educatives.
  • El camí de la transformació mitjançant la metodologia RIEDUSIS.

Si has arribat fins aquí, el que diem ressona amb tu i vols saber-ne més, trobaràs tota la informació sobre aquesta formació AQUÍ.

Un currículum per a un món globalitzat

Gemma Grau i Xavier Aragay –

El propòsit de l’educació és, clarament, el d’oferir a les persones l’oportunitat de créixer i desenvolupar el seu projecte vital d’acord amb el món en què viuen. Un món que, com ja sabem, es transforma constantment i on ja podem aventurar-nos a afirmar que l’única constant que es donarà d’ara endavant és el canvi. Un canvi social, cultural, tecnològic, econòmic i educatiu.

Des de Reimagine acompanyem les institucions educatives que volen avançar cap a una transformació profunda utilitzant la metodologia RIEDUSIS. Una metodologia que posa l’alumnat al centre de tota l’acció i li atorga un paper actiu davant el seu aprenentatge i la construcció d’un projecte vital propi en el qual pugui, sobretot, desenvolupar diferents trets personals que l’ajudin a esdevenir persones crítiques, col·laboradores, comunicatives i compromeses amb l’entorn.

En aquest sentit, és fonamental reflexionar sobre  quines opcions metodològiques i de contingut hem de mobilitzar en el procés de canvi d’una institució educativa per tal de garantir aquest creixement personal. Considerant aquestes reflexions, ens trobem davant del repte de garantir un enfocament globalitzat del nostre currículum que ens permeti dissenyar experiències d’aprenentatge que ajudin el conjunt d’estudiants a entendre i viure en un món que, en ell mateix, ja és globalitzat i que alhora planteja reptes i oportunitats múltiples.

Així, doncs, les institucions educatives tenen davant seu el gran desafiament d’afrontar des de la dicotomia d’haver de garantir, d’una banda, uns aprenentatges bàsics i imprescindibles que permetin a l’alumnat el seu desenvolupament personal i social i que, en cas de no haver-los assolits, els impedeixin accedir a processos educatius posteriors amb unes mínimes garanties d’aprofitar-los o bé comportin una situació de risc d’exclusió social (Coll, 2007), i de l’altra, relacionar aquests aprenentatges imprescindibles amb els problemes reals del món amb un enfocament globalitzat on, forçosament, cal superar la mirada compartimentada de les disciplines en què estan ordenats els currículums prescriptius.

Davant d’aquesta situació és habitual que ens preguntem què hauria d’aprendre un alumne o una alumna  a l’escola i ens comencem a plantejar com ho ha de fer l’escola per dissenyar experiències d’aprenentatge que els ajudin a viure i canviar el món… Però, aleshores, ¿què fem amb el currículum prescriptiu? Doncs bé, des de la perspectiva que el currículum ha de ser una eina per acompanyar l’alumnat, cal ser capaços de vehicular propostes de transcendència sociocultural per treballar el currículum en lloc de cenyir-nos a un document prescriptiu per organitzar el que fem a les aules.

Cal que trobem els mecanismes adients per organitzar experiències d’aprenentatges significatives i contextualitzades que, de manera globalitzada, ens ajudin a donar resposta a reptes i problemes com els d’erradicar la pobresa, posar fi a la fam, garantir una vida saludable o aconseguir unes ciutats sostenibles; d’aquesta manera, els reptes que el nostre alumnat haurà de resoldre en un context educatiu l’ajudaran també a constituir el Model de Persona que desitgem.

Referències

Referències Coll, C. (2007). Capítol 4. El “bàsic imprescindible” i el “bàsic desitjable”: un eix per a la presa de decisions curriculars en l’educació bàsica. En C. Coll (Dir.), Currículum i ciutadania. El què i el per a què de l’educació escolar (p. 227-247). Barcelona: Editorial Mediterrània.

Creixement personal i desenvolupament vital de l’alumnat en una escola de formació professional… Ho hem vist i ens ha impactat!

️ – Jonquera Arnó i Xavier Aragay –

Fa ja tres anys que acompanyem, mitjançant la metodologia RIEDUSIS, l’equip de l’escola de formació professional La Inmakulada de Tolosa, al País Basc (Espanya). I ja fa un any i mig que la seva experiència avançada de canvi (prototip) avança amb un grup de vint alumnes, de 18 a 22 anys, del CFGS d’Integració Social (formació professional).

L’objectiu del prototip, expressat clarament en el seu disseny, era oferir a aquest alumnat una experiència que no tan sols el preparés de manera excel·lent per al món professional, sinó que el seu pas pel centre (2 anys) fos una experiència vital, com a persones i futurs professionals, que els deixés un impacte profund. Amb aquesta intenció i amb aquest propòsit van dissenyar un prototip focalitzant la càrrega de coneixements (menys coneixements però més profunds i més transversals) i apostant fortament per dissenyar experiències que ajudessin el seu alumnat a construir un projecte vital. Un cicle formatiu que optés decididament per construir persones autònomes, crítiques, amb iniciativa emprenedora, cooperadores i compromeses amb la societat i amb l’ésser humà; a ser creatives i construir el seu projecte vital, i a ser persones multilingües i globals des de l’arrelament fort i profund a la seva cultura i a la seva llengua.

En síntesi, un 75% del temps efectiu, l’alumnat està immers en un treball per reptes interdisciplinaris i transdisciplinars, i un 25% en vivències vinculades al creixement personal i vital. I tot això, dissenyat, produït, dinamitzat i liderat per un petit equip docent que s’ha atrevit a anar més enllà de la pura transmissió de coneixements per esdevenir desenvolupadors de persones i de referents humans.

L’equip de Reimagine Education Lab hi ha anat a fer l’avaluació de procés que, d’acord amb la metodologia RIEDUSIS, és prèvia a l’avaluació d’impacte, i que consisteix a contrastar el disseny que es va realitzar amb el desenvolupament efectiu en l’aula, per ajustar aquells elements que es consideressin i seguir avançant en l’experiència de transformació per a tota la Ikastola, que és el prototip.

I hem quedat impactats… en el cor… profundament. Viure de primera mà, mitjançant entrevistes, grup focus i observacions d’activitat, com és possible produir i augmentar una relació màgica entre l’equip docent i l’alumnat, i entre el mateix alumnat i el seu entorn, per créixer decididament en el projecte vital, et deixa una profunda petja interior com a observador.

En la nostra breu estada, hem copsat que la vivència del seu aprenentatge és profundament humana, que les experiències que viuen a l’escola impacten en la manera de mirar la seva vida, les seves relacions, la seva professió futura, i ajuden a descobrir la seva vocació en el món, a obrir-se a noves possibilitats… en definitiva, a ser els protagonistes del seu aprenentatge perquè també aprenen a ser els protagonistes de la seva pròpia vida.

No podem explicar en un post tota la riquesa dels mecanismes que han creat per assegurar un acompanyament individual i grupal de l’alumnat ric i provocador, però l’espai de creixement i la tutoria en petits grups d’afins, el diari de bitàcola, l’espai lúdic i de joc, el guiatge que fa l’alumnat de segon al de primer, els “ispiluen” (miralls), que és una tutoria individual i personalitzada, en són alguns exemples. I tot això dins d’un entorn reptador i actiu en què l’alumnat és el protagonista del seu aprenentatge mitjançant el treball individual i en equip de reptes plantejats amb un enfocament globalitzat.

Aquesta és l’escola que somiem feta realitat. Una escola on l’alumnat amb l’equip educador gaudeixen dels amics, juguen, canten, ballen, treballen, aprenen, s’acompanyen, descobreixen l’amor… On el professorat està format d’acompanyants que es preocupen d’ells com a persones i on el seu feedback és una eina important per construir i dissenyar, de forma indestriable, el seu creixement personal i professional. Un entorn en el qual aprendre entre iguals i gaudir d’un company més gran que et fa de mentor, t’ajuda, t’orienta en el procés de l’aprenentatge, perquè ell ja hi ha passat… i tot plegat esdevé una experiència de creixement i d’autonomia molt potent.

En definitiva, un espai/temps molt allunyat d’una fàbrica per on passen cohorts d’alumnats als quals es transmet coneixements i es dóna un títol, i molt proper a la mateixa vida, centrant-se en els éssers humans que entren en contacte i es potencien, personalment i professional, durant dos anys.

Fruit de l’avaluació de procés segur que caldrà ajustar, millorar i replantejar mecanismes i accions…, però avui no tenim cap dubte: tant de bo haguéssim viscut una experiència com aquesta quan vàrem anar a l’escola ja d’adults! Gràcies Inmakulada!

¿Modernitzar o transformar l’educació?

Lluís Tarín y Xavier Aragay

Últimament hem estat ocupats analitzant i concretant les qüestions més rellevants vinculades al desenvolupament i a la posada en marxa dels models d’aprenentatge i ensenyament híbrids, o “Blended Learning”.

Hem topat des de l’experiència i el coneixement propis i aliens amb propostes i valoracions distintes, intel·ligents i pràctiques. Entre elles, les aportacions d’Albert Sangrà (1) ens han permès elevar la mirada de la nostra reflexió cap a un tema gens habitual: la continuïtat i la discontinuïtat en educació.

Són moltes les institucions educatives que sota la pressió i l’impuls de la situació per la Covid-19, es plantegen com respondre de manera estable i sostenible a l’escenari canviant de la realitat educativa. Els canvis socials, econòmics, culturals, tecnològics i polítics són concomitants amb la realitat educativa. A l’educació l’afecten de ple els nous reptes. No podem deixar de respondre innovant en la manera d’ensenyar. En la determinació del currículum, en la manera d’establir relacions amb el coneixement o acordant el perfil del diplomat o ciutadà al qual contribueix a desenvolupar.

En tractar de concretar aquests canvis, els educadors i educadores i, en general, el professorat, se solen trobar amb dificultats col·lectives que posen en relleu una qüestió important: la discontinuïtat. Francisco Imbernón (2) ens acota el concepte de discontinuïtat: El procés de discontinuïtat es produeix quan hi ha un canvi abrupte entre una manera de ser, de fer i de comportar-se i una altra de molt diferent.”

I és que concebre el currículum com una cosa fragmentada i descontextualitzada, desconnectada dels interessos i la realitat dels nostres estudiants, ens planteja una gran quantitat d’interrogants.

També ens trasbalsen l’organització del temps escolar de forma homogènia, la disposició de les aules sense connexió entre elles, la utilització de llibres de text, encara que siguin digitals, que presenten els coneixements, en general, de manera declarativa i sense connexió amb els problemes reals o els sistemes d’avaluació que no arriben a visualitzar el que realment estan aprenent els estudiants tret que siguin memoritzacions.

Tot això, ens sumeix en un mar de dubtes pel que fa a l’eficàcia pedagògica i ens interroga sobre la conveniència de continuar amb el mateix. Amb la mateixa continuïtat que abans. Amb aquelles pràctiques educatives que tant costa de canviar i que tanta desafecció produeixen en l’alumnat. Per a molts, en especial per a l’alumnat de secundària, que considera l’escola i l’institut un lloc on retrobar-se amb amics i amigues. De cap manera ho veuen com un entorn on només s’aprèn.

La pandèmia ha fet emergir noves maneres d’enfocar i de dur a terme el treball docent, ha provocat l’ús de noves interaccions entre l’alumnat i el professorat, noves mirades dels rols educatius i formes diferents d’ajudar i acompanyar els processos d’aprendre. Ha aparegut en la nostra vida quotidiana la discontinuïtat. I hem experimentat en el nostre interior desajustos, incoherències, necessitat d’una millor capacitació i, en definitiva, grans tensions productores d’ansietat, entre continuïtat i discontinuïtat. La discontinuïtat ens enerva en silenci i ens desconcerta.

Intuïm i ens anem conscienciant del canvi que es produeix en l’educació. I ja tenim servida la dissonància cognitiva, emocional i conductual: ¿Seguirem amb la continuïtat d’abans? La desconeguda discontinuïtat ¿quins fonaments i quina intencionalitat educativa tenen?

Francisco Imbernón (2) ens segueix il·luminant: “Podem veure la nova continuïtat i la discontinuïtat educatives actuals i passades com a positives, si permeten la metamorfosi educativa entesa com a transformació i regeneració constants. No hi pot haver solucions velles per a problemes nous.”

I és que, per no caure en la ceguesa del coneixement, necessitem obrir-nos a noves idees, a noves singladures, a noves mirades. És urgent buscar el canvi de forma col·lectiva, discutida i acordada. Sense pors, posant en dubte creences i proposicions sense fonament ni intenció.

I per aconseguir aquesta metamorfosi, aquesta transformació de l’educació i les seves pràctiques docents, cal “agirafar-se”. Elevar la mirada reflexivament per analitzar i transformar.

La reflexió, afirmen Àngels Domingo i M. Victoria Gómez (3), és un procés individual i col·lectiu que ajuda a entendre i a veure en perspectiva el que fem. Permet allunyar-nos i, prenent distància, descentrar-se d’un mateix, suspendre l’acció i enfocar el que som, pensem, sentim i fem per analitzar-ho i valorar-ho.

La reflexió és el camí privilegiat per aprendre i progressar. La reflexió és la palanca òptima per millorar el que fem i, en conseqüència, millorar el que som. L’equip de Reimagine Education Lab ha proposat, en posts anteriors, una eina per facilitar-ho: l’ICDA. D’aquesta manera, en focalitzar i obtenir una perspectiva analítica de la nostra persona, el nostre grup, el nostre cercle professional, la comunitat educativa i el context social en què actuem, posseïm una de les millors eines per transformar i metamorfosar la realitat educativa.

No són temps per modernitzar. És l’hora de la transformació. És hora d’acompanyar els equips.

Fonts

1.- Sangrà, Albert. (6 de maig de 2020). ¿Cómo planificar un curso con presencialidad discontinua o intermitente? Albert Sangrà [Blog] https://www.albertsangra.com/como-planificar-curso-presencialidad-discontinua/ 

2.- Imbernón, Francisco. (8 d’octubre de 2020). Continuidad, discontinuidad y la necesaria metamorfosis educativa. El Diario de la Educación. https://eldiariodelaeducacion.com/2020/10/08/continuidad-discontinuidad-y-la-necesaria-metamorfosis-educativa/

3.- Domingo, Àngels; Gómez, M. Victoria. (2014). La práctica Reflexiva. Madrid. Narcea.

CERCLES RIEDUSIS: una comunitat internacional per transformar l’educació

A finals d’abril d’aquest any, en plena primera onada de la crisi del COVID19, vam llançar els CERCLES RIEDUSIS, una comunitat internacional de directius i directives per transformar l’educació. I ahir ja vam fer la cinquena sessió virtual de feina amb els més de trenta líders que la componen juntament amb l’equip de RIEDULAB.

Fa més de tres anys que l’equip de consult-coaches de Reimagine Education Lab col·labora amb més de 50 institucions educatives en gairebé quinze països… i ha generat, per tant, milers d’hores de trobades, converses, reflexió, debat, formació, transferència, acompanyament i connexió… i, sobretot, ha col·laborat a posar en marxa centenars d’equips, d’iniciatives i de prototips per transformar l’educació. I a l’escalfor de tota aquesta feina i vida han nascut vincles i amistats personals i professionals de directius i directives que han adoptat la metodologia RIEDUSIS per transformar les institucions educatives a la seva escola i que estan impulsant experiències de canvi eductiu interessants.

I pensen que era una gran oportunitat crear una comunitat internacional amb aquests líders educatius per: compartir el moment present tan disruptiu i desafiant, i reflexionar sobre els elements de futur per seguir empenyent i liderant la transformació educativa. En definitiva, per “agirafar-nos” en temps de coronavirus i trobar espais que ens ajudin a avançar i a superar la pressió del dia a dia.

Actualment formen part d’aquesta iniciativa deu institucions educatives i tres xarxes d’escoles d’Europa i Llatinoamèrica que agrupen més de vuit mil docents i prop de cinquanta mil alumnes.

Estem construint i vivint una comunitat educativa de líders transformadors que comparteix i cocrea l’escola del futur des del nostre present, i això és, sens dubte, una gran ajuda per no estar sols i avançar junts.

#EsHoradAcompanyar els directius i directives en la difícil i complexa tasca de liderar el dia a dia i alhora continuar impulsant la transformació educativa. I els  CERCLES REIDUSIS ens hi ajuden.

Imatge d'una de les presentacions dels Cercles RIEDUSIS

Forces i limitacions del canvi educatiu

L’educació és la millor eina per canviar el món, i s’ha de transformar. Hi ha canvis necessaris, inevitables, i el nostre sistema educatiu, tal com el coneixem, reclama que tots i cada un dels actors que formen part de la comunitat educativa unim forces, somiem i treballem col·lectivament per assolir el canvi. La crisi del coronavirus no ha fet més que recordar-nos-ho.

Sí, l’educació s’ha de reimaginar. S’ha de repensar, desconstruir i tornar a combinar els elements que la conformen d’una altra manera, cosa que, a més de molt complexa, és un repte que requereix connexió interna, convicció personal, un cert grau d’audàcia, saber on volem anar i lideratge col·lectiu. L’escola, la universitat, són persones. Persones que fan coses (moltes coses) amb altres persones i per a les persones. I solament la persona, cada una d’elles, pot decidir fer un canvi educatiu. I només si ho decideix al seu interior, si somia i s’arrisca a fer el salt.

I precisament a l’interior de les persones, i sobretot a l’interior dels equips directius, resideix la principal força i també la limitació més important per fer el canvi. La força per al canvi resideix en la connexió entre la vocació i la mirada dirigida a la persona i al futur. La limitació radica en els marcs mentals desajustats en relació amb el moviment que vivim i amb el futur que endevinem. Les creences limitadores i no contrastades; les inèrcies i costums producte d’anys d’activitat; les pors, individuals i col·lectives; la dependència de l’administració educativa i la poca confiança en els mateixos educadors i equips; els comportaments seguidistes… vet aquí els principals frens que retarden l’avenç.

Si vols aprofundir aquestes forces i limitacions, ho desenvolupo en profunditat al llibre Reimaginando la educación, 21 claves para transformar la escuela; i també ho aniré aprofundint més en els posts següents.

Vídeo del webinar “Impacte i reptes en l’educació arran de la crisi del coronavirus”

A continuació trobareu el vídeo del primer webinar #EsHoraDeTransformar l’educació, realitzat el 15 d’abril de 2020, i que es titula «Impacte i reptes en l’educació arran de la crisi del coronavirus: De l’activisme innovador a l’estratègia transformadora». Va ser presentaro i moderat per Alba Ayneto, i van intervenir com a ponents Xavier Aragay i Jonquera Arnó, de Reimagine Education Lab.

Us recordem que els propers webinars seran el 22 d’abril, que parlarem de «Replantejar el procés d’ensenyar i aprendre: De l’ensenyament remota d’emergència a l’aprenentatge centrat en l’alumne» amb en Lluís Tarín i en Xavier Aragay; i el 29 d’abril, que tractarem la temàtica de «Avançar en la transformació educativa: Metodologies i eines per impulsar un canvi profund per no tornar a la« normalitat »anterior», amb Xavier Aragay i Mariana Martínez. Tots dos webinars seran a les 18h, hora de Barcelona (GMT +2). Al final d’aquest post trobareu l’enllaç per inscriure-us.

Una llibreta per a la vida per canviar la nostra mirada i la dels nostres alumnesna llibreta per a la vida per canviar la nostra mirada i la dels nostres alumnes

️- Jonquera Arnó i Xavier Aragay –

Ja fa bastants dies que estem confinats a casa observant com som capaços de viure sense fer tantes coses a fora. Les escoles estan tancades i tots els docents i directius, amb un gran esperit de generositat i Compromís, hem anat buscant maneres d’assegurar el ritme d’aprenentatge dels nostres alumnes. Hem volgut traslladar l’escola que teníem i vivíem a cada casa, amb els nostres alumnes i les seves famílies. I és un esforç èpic.

Gairebé sense voler, hem creat una nova via per educar. I al costat d’aquesta manifestació de ser educador, majoritàriament desconeguda per a molts i molt poc entrenada, s’ha de gestionar el ritme de la família, la preocupació pels ésser estimats, per la salut, pel futur…

Ningú no ens va advertir d’aquest viatge. No estàvem preparats ni com a escola, ni com a educadors, ni com a directius. Crèiem que l’escola era quasi inamovible, estètica, que sempre havia estat allí i just ara s’atura i no precisament per anar-nos-en de vacances, sinó per situar-nos en una altra perspectiva, en una altra mirada, en la tessitura de rescatar l’essencial, acompanyar, ajudar a créixer, ajudar a pensar i potser menys a fer continguts o tan sols a transmetre’ls… La realitat ens ha obligat a frenar.

I sabem que si bé tard, tornarà aquella escola presencial que vam deixar enrere, tornarà la “normalitat”… ¿Com ens avancem i ens preparem des d’ara perquè sigui diferent? ¿Com aprofitem aquest temps per transformar-nos per transformar?

Per a nosaltres, una de les eines que més ens pot ajudar és la Llibreta de l’Itinerari Personal, que també podem a nomenar, el quadern de la vida. A Reimagine Education Lab iniciem tots els seminaris donant un quadern amb aquest objectiu. Invitem directius i docents a incorporar aquesta poderosa eina al seu viure quotidià, com un aliat, un amic… un confident que ens acompanya a trobar-nos amb nosaltres mateixos, amb l’essencial, amb la incertesa, amb la gratitud, amb la inspiració. Una eina que ens ajuda a mirar amb perspectiva les situacions que vivim… En definitiva, com diu Otto Scharmer, per connectar amb la nostra font interior i deixar fluir, sense posar-nos cap fre, com qui deixar fluir el corrent d’un riu. Així de senzill i així de complex.

El procés de canvi que vivim, tant nosaltres com els nostres alumnes i les famílies, requereix caminar i adoptar maneres de fer diferents. Reclama temps, temps per transformar marcs mentals, per conèixer-nos i per fer-nos preguntes: ¿Què vull? ¿Quina persona vull ser? ¿Quin educador? ¿Quin directiu? ¿Què vull deixar perquè, en aquesta nova realitat que sorgeix, ja no em serà útil? ¿Què és el que necessitaré i que vull que neixi en mi? Quan s’acabi tot, ¿imagino la mateixa escola i la vull? …

Així, doncs, ara que tot s’ha aturat (sí, ara!), t’invito que agafis una llibreta, la que vulguis, la personalitzis amb colors, frases, imatges i quan ja t’hagis conegut, atura’t i pensa què hi vols compartir. ¿Potser aquells aprenentatges sobre el teu ésser educador que estàs fent aquests dies? ¿Potser quin líder necessitaran els nostres equips i la nostra escola? ¿Què és el que em dóna sentit com a educador? ¿Quina és la llavor que vull que neixi en mi quan torni a l’escola? ¿Seré igual? ¿Quina mirada vull tenir cap als meus companys i alumnes?… Tria un camí, un recorregut, deixa fluir i passa-t’ho bé. És en aquests moments on es fa imprescindible LA MEVA LLIBRETA, un llapis i un espai /temps per escriure cada dia. El valor d’escriure rau a deixar fluir per ancorar, entreveure, descobrir patrons, esquemes, agrair, estimar-te, perdonar-te i mantenir-te en la teva essència real, en el que ets i vius. I aquesta pràctica senzilla però profunda, unida a un temps de meditació, es converteix en l’ancoratge més poderós del nostre ésser.

I aquesta eina també la podem utilitzar amb els nostres alumnes, en la nostra tutoria. Tenim una gran oportunitat de compartir-hi aquesta acció-reflexió. Que escriguin el seu diari del confinament. A casa. Escrivint el que pensen, el que fan, el que senten… I després ho compartim… junts.

El viatge cap al nostre interior és una aventura alhora arriscada i apassionant per a tota persona —educador, directiu, alumne— que vulgui viure a fons la seva vida, la seva vocació en connexió amb ell mateix, amb l’altre i amb l’univers. Aquesta és una experiència que fem, que practiquem i que volem compartir: un viatge en solitari a l’interior d’un mateix en barca de paper i ploma.

La vida va de camins. Ara en tenim un per recórrer, però aquesta vegada és en solitari, a la profunditat d’un mateix. Necessitem poc equipatge: només una LLIBRETA i un llapis. Atrevim-nos-hi! Els nostres alumnes i l’escola ho necessiten!

* Gràcies a l’Imma Marín per cedir-nos una foto de la seva llibreta de vida 😉 *


#EsHoraDeTransformar

Publiquem una sèrie de posts per explicar amb més detall la proposta de Reimagine Education Lab: els trobareu tots aquí. A més, llancem un nou servei en línia de videoconferències: Xavier Aragay i tot l’equip de consult-coaches ens oferim per resoldre dubtes y aprofundir el procés de transformació educativa (com passar dels QUÈ als COM), ja sigui individualment o com a institució. Si ho voleu fer, escriviu a hola [ @ ] riedulab.net i et proposem una data. ¡Estarem encantats!