Entrades

Creixement personal i desenvolupament vital de l’alumnat en una escola de formació professional… Ho hem vist i ens ha impactat!

️ – Jonquera Arnó i Xavier Aragay –

Fa ja tres anys que acompanyem, mitjançant la metodologia RIEDUSIS, l’equip de l’escola de formació professional La Inmakulada de Tolosa, al País Basc (Espanya). I ja fa un any i mig que la seva experiència avançada de canvi (prototip) avança amb un grup de vint alumnes, de 18 a 22 anys, del CFGS d’Integració Social (formació professional).

L’objectiu del prototip, expressat clarament en el seu disseny, era oferir a aquest alumnat una experiència que no tan sols el preparés de manera excel·lent per al món professional, sinó que el seu pas pel centre (2 anys) fos una experiència vital, com a persones i futurs professionals, que els deixés un impacte profund. Amb aquesta intenció i amb aquest propòsit van dissenyar un prototip focalitzant la càrrega de coneixements (menys coneixements però més profunds i més transversals) i apostant fortament per dissenyar experiències que ajudessin el seu alumnat a construir un projecte vital. Un cicle formatiu que optés decididament per construir persones autònomes, crítiques, amb iniciativa emprenedora, cooperadores i compromeses amb la societat i amb l’ésser humà; a ser creatives i construir el seu projecte vital, i a ser persones multilingües i globals des de l’arrelament fort i profund a la seva cultura i a la seva llengua.

En síntesi, un 75% del temps efectiu, l’alumnat està immers en un treball per reptes interdisciplinaris i transdisciplinars, i un 25% en vivències vinculades al creixement personal i vital. I tot això, dissenyat, produït, dinamitzat i liderat per un petit equip docent que s’ha atrevit a anar més enllà de la pura transmissió de coneixements per esdevenir desenvolupadors de persones i de referents humans.

L’equip de Reimagine Education Lab hi ha anat a fer l’avaluació de procés que, d’acord amb la metodologia RIEDUSIS, és prèvia a l’avaluació d’impacte, i que consisteix a contrastar el disseny que es va realitzar amb el desenvolupament efectiu en l’aula, per ajustar aquells elements que es consideressin i seguir avançant en l’experiència de transformació per a tota la Ikastola, que és el prototip.

I hem quedat impactats… en el cor… profundament. Viure de primera mà, mitjançant entrevistes, grup focus i observacions d’activitat, com és possible produir i augmentar una relació màgica entre l’equip docent i l’alumnat, i entre el mateix alumnat i el seu entorn, per créixer decididament en el projecte vital, et deixa una profunda petja interior com a observador.

En la nostra breu estada, hem copsat que la vivència del seu aprenentatge és profundament humana, que les experiències que viuen a l’escola impacten en la manera de mirar la seva vida, les seves relacions, la seva professió futura, i ajuden a descobrir la seva vocació en el món, a obrir-se a noves possibilitats… en definitiva, a ser els protagonistes del seu aprenentatge perquè també aprenen a ser els protagonistes de la seva pròpia vida.

No podem explicar en un post tota la riquesa dels mecanismes que han creat per assegurar un acompanyament individual i grupal de l’alumnat ric i provocador, però l’espai de creixement i la tutoria en petits grups d’afins, el diari de bitàcola, l’espai lúdic i de joc, el guiatge que fa l’alumnat de segon al de primer, els “ispiluen” (miralls), que és una tutoria individual i personalitzada, en són alguns exemples. I tot això dins d’un entorn reptador i actiu en què l’alumnat és el protagonista del seu aprenentatge mitjançant el treball individual i en equip de reptes plantejats amb un enfocament globalitzat.

Aquesta és l’escola que somiem feta realitat. Una escola on l’alumnat amb l’equip educador gaudeixen dels amics, juguen, canten, ballen, treballen, aprenen, s’acompanyen, descobreixen l’amor… On el professorat està format d’acompanyants que es preocupen d’ells com a persones i on el seu feedback és una eina important per construir i dissenyar, de forma indestriable, el seu creixement personal i professional. Un entorn en el qual aprendre entre iguals i gaudir d’un company més gran que et fa de mentor, t’ajuda, t’orienta en el procés de l’aprenentatge, perquè ell ja hi ha passat… i tot plegat esdevé una experiència de creixement i d’autonomia molt potent.

En definitiva, un espai/temps molt allunyat d’una fàbrica per on passen cohorts d’alumnats als quals es transmet coneixements i es dóna un títol, i molt proper a la mateixa vida, centrant-se en els éssers humans que entren en contacte i es potencien, personalment i professional, durant dos anys.

Fruit de l’avaluació de procés segur que caldrà ajustar, millorar i replantejar mecanismes i accions…, però avui no tenim cap dubte: tant de bo haguéssim viscut una experiència com aquesta quan vàrem anar a l’escola ja d’adults! Gràcies Inmakulada!

El programa LI2 d’AUDEC, una experiència de transformació educativa de gran impacte II

️– Jonquera Arnó, Mariana Martinez, Xavier Aragay –

Al post anterior, titulat El programa LI2 d’AUDEC, una experiència de transformació educativa de gran impacte I, us explicàvem com va començar la nostra col·laboració amb l’Asociación Uruguaya de Educación Católica (AUDEC), i el programa de formació amb més de 30 directius de 10 escoles d’aquest país, denominat LÍDERES IMPULSORES DE INNOVACIÓN (LI2). En aquest post d’avui us expliquem a fons com treballem amb els directiv@s per crear prototipus motors de canvi disruptiu a les escoles.

Busquem un canvi profund a les escoles i per això ens hem centrat en un canvi profund en els directiv@s que han seguit el programa. Hem volgut anar a fons perquè tenim una finestra d’oportunitat d’entre 5 i 10 anys per transformar veritablement l’escola, i per això cal canviar la nostra mirada, conèixer-nos i identificar el nostre propòsit per poder inspirar els altres i canviar l’escola junts.

Estem convençuts que hem de passar a una fase nova que vagi més enllà d’innovacions puntuals i asseguri un procés basat en un nou lideratge i una nova manera de fer.

Davant la impossibilitat de canviar a fons tota l’escola alhora, emergeix una nova estratègia de canvi basada en la realització de prototipus de cada escola concreta en funció del seu somni. A partir d’aquí, totes les escoles participants han acabat dissenyant una Experiència Avançada de Canvi (EAC o prototipus) en dos cursos o un cicle d’algunes de les seves etapes educatives per implementar, d’aquí a un parell d’anys, com una nova manera de transformar-se. Un cop implementats, aquests prototipus seran avaluats posteriorment pel que fa al seu impacte sobre el perfil humà del diplomat (persona que ha acabat els estudis després de passar anys a l’escola com a alumne /a) que prèviament hem definit.

Es tracta de posar en marxa i deixar instal·lats uns mecanismes que assegurin, basant-se en el disseny i l’avaluació d’experiències disruptives de canvi, una transformació permanent en el temps per poder adaptar-se de manera constant a una societat que en els anys vinents no deixarà de mutar profundament en el que ja es denomina «canvi d’època ».

I, per tot això, necessitem temps i un nou concepte del «tempo» de canvi al centre. Temps perquè els líders que volem formar puguin reflexionar interiorment i interactuar amb altres per descobrir les noves claus del procés de canvi. Temps per dissenyar en cada escola processos de transformació que duraran uns quants anys i que apunten a un canvi integral.

Al principi del 2020, començarà una nova promoció del programa LI2, amb nous directiv@s de centres que també volen caminar per la sendera de la transformació profunda de l’educació per poder arribar a més escoles i tenir encara un impacte més gran. Però no deixarem de trobar-nos i de continuar en contacte amb aquesta primera promoció, que ja és una veritable comunitat d’aprenentatge i d’acció, i concretar-ne els prototipus de canvi.

Es tracta d’anar creant una massa crítica de directiv@s, líders transformador@s a l’Uruguai, que estiguin dispuest@s a treballar en xarxa amb els seus homòlegs, i en xarxa de xarxes amb totes les escoles del territori que somien amb una educació diferent.

Tant de bo altres associacions i xarxes d’escoles d’altres països coneguin aquest programa i el seu gran impacte personal en els directius, els equips i els centres. Ens oferim a pensar junts, a dissenyar experiències com aquesta o semblants que ens acostin al somni de l’escola que volem per avançar decididament en la transformació educativa.

¡JUNTS PODEM!

Us deixem un petit vídeo que ha dut a terme AUDEC per explicar i presentar la nova edició de l’LI2 2020… És interessant veure i sentir l’experiència d’aprenentatge i de transformació i que expliquen els participants de la primera promoció. ¡Gràcies a tots ells ha estat possible!

Jonquera Arnó, Mariana Martínez i Xavier Aragay

El programa LI2 de AUDEC, una experiència de transformació educativa de gran impacte I

️– Jonquera Arnó, Mariana Martinez y Xavier Aragay –

️– Jonquera Arnó, Mariana Martinez i Xavier Aragay – Al principi d’aquest any 2019, per encàrrec de l’Asociación Uruguaya de Educación Católica (AUDEC), vam iniciar a través de Reimagine Education Lab un programa de formació amb més de 30 directius de 10 escoles de este país, denominat LÍDERES IMPULSORES DE INNOVACIÓN (LI2).

Aquesta important i activa associació, que agrupa prop de 200 escoles uruguaianes, feia uns quants anys que duia a terme una magnífica tasca de debat i de formació sobre innovació mitjançant diverses jornades al llarg de l’any, tant per a educadors com per a directius. Aquestes jornades, amb uns conferenciants excel·lents, havien precipitat la reflexió i el canvi de mirada per obrir mentalitats i propiciar experiències d’innovació en molts centres.

Això no obstant, fa anys que moltes escoles intentaven donar resposta a un entorn cada vegada més fluid, volàtil, incert i complex per mitjà de la implementació d’un conjunt d’innovacions (i fins i tot de noves ofertes educatives) que canvien algunes pràctiques, però que generalment s’afegeixen o se superposen a tot el que l’escola ja anava fent sense aconseguir un canvi profund en la forma d’ensenyar i d’aprendre. Anar més enllà de la implementació d’aquest conjunt d’innovacions parcials era complex i difícil, amb la qual cosa es manifestava la necessitat clara de fer un salt qualitatiu i articular processos d’innovació disruptiva a les escoles per entrar en la transformació integral dels centres.

En aquest context neix el programa LI2, dissenyat i dinamitzat per l’equip de Reimagine Education Lab. Es tracta d’un projecte diferent de formació i desenvolupament directiu per formar líders impulsors de la innovació que articulin i liderin processos de transformació educativa a les escoles interessades.

Els objectius de l’LI2 han estat els següents:

  • conèixer a Fons, per poder aplicar al seu centre, la metodologia d’articulació de processos de transformació educativa denominada RIEDUSIS (Sistema per Reimaginar l’Educació), creada per Reimagine Education Lab i que té com a base la definició del perfil de l’alumne que volem educar i la seva avaluació en forma d’impacte
  • conèixer-se i fer-se conscient (cada un dels participants) de la seva trajectòria com a educador i directius, per poder transformar la seva mirada, el seu encàrrec i el seu estil de lideratge
  • articular un projecte, específic i adaptat al seu centre, d’innovació disruptiva que consideri tots els aspectes d’una veritable transformació institucional
  • compartir i articular aquest procés de formació-acció-reflexió en una xarxa de centres compromesos a encarar una innovació disruptiva (els 10 centres participants a la primera edició), i així crear una veritable comunitat d’aprenentatge

Els més de 30 líders que han participat eren directius amb una formació i una experiència àmplies que ja havien impulsat múltiples experiències (o microexperiències, com les denominem nosaltres) d’innovació, i que volien trencar el sostre de vidre estructural i sistèmic (l’escola és molt rígida) que impedeix fer el salt.

El programa ha estat intens, amb gairebé 100 hores de treball (sumant el treball individual i el d’equip), distribuïdes en tres seminaris de tres dies cada un (3 jornades completes el mes de febrer, tres més el maig i tres més a final de setembre), i accions i practiques en els seus centres respectius per crear nous instruments i mirades, aplicar el que s’ha après i després reflexionar-hi conjuntament.

Hem utilitzat metodologies molt actives i participatives, en les quals es requereix una implicació important de tots els participants, tant en el treball previ de lectura com en el posterior, referit a la realització de les tasques als centres.

S’han combinat activitats que van des de la reflexió personal, la reflexió conjunta, el debat, les activitats creatives i lúdiques, design thinking… incloent la lectura individual i col·lectiva del llibre Reimaginando la educación: 21 claves para transformar la escuela i la realització del test BRIDGE, d’autoconeixement de l’estil relacional per orientar l’estil de lideratge.

Si vols conèixer més a fons aquesta experiència de transformació educativa, en aquest enllaç trobaràs la segona part d’aquest post: allà detallem com estem logrant la reansformació en aquesta xarxa d’escoles i a més a més, hi trobaràs un vídeo molt explicatiu.

Jonquera Arnó, Mariana Martinez i Xavier Aragay

Una visita amb arrels

️– Lluís Tarín i Xavier Aragay –

Durant els dies 3, 4 i 5 d’abril del 2019 cinc professors de l’ISG de Lisboa, escola de negocis de Lisboa, amb el seu director, el Dr. Miguel Varela al capdavant, van dur a terme una visita d’estudi, reflexió i inspiració a la Facultat d’Empresarials de Mondragón UnivertsitateaLluís Tarín, consultor de Reimagine Education LAB, el projecte que lidero, els va acompanyar en el procés i aquí ens explica l’experiència.

Des del 2017, a Reimagine Education Lab (RIEDULAB) acompanyem el procés de canvi, desenvolupament i innovació educativa del grup ENSINUS portuguès al qual pertany ISG. Les visites d’estudi, reflexió i inspiració són un dels instruments que utilitzem per ajudar les institucions educatives en el seu procés de transformació i de canvi. La finalitat d’aquestes visites consisteix a ajudar que les persones visitants obrin la seva ment, el seu cor i la seva voluntat davant de les realitats visitades. És un canvi en la forma i en el fons d’encarar les situacions. S’obren la ment i els sentits des de les posicions més profundes de la persona per, des d’allà, iniciar els processos d’inspiració col·lectiva que desemboquen en la creació grupal de noves propostes.

És una nova manera d’iniciar de forma conjunta un objectiu comú que s’inspira en els treballs i la metodologia de la “Teoria de la U”, desenvolupada al MIT por Otto Scharmer.

Així, els professors de l’ISG es van desplaçar al lloc del canvi potencial que, en aquest cas, va ser la Facultat d’Empresarials de Mondragón Univertsitatea. En concret, van observar i van contrastar els programes d’Administració i Direcció d’Empreses (MYGADE)Lideratge Emprenedor i Innovació (LEIN) i Business Data Analytics (BDATA).

Els cinc professors han afrontat aquests programes innovadors en forma i fons i s’han detingut, han escoltat i han buscat empatitzar amb els “què”, els “per què” i els “com”. Des de RIEDULAB els hem ajudat que el coneixement intentar vagi emergint. Procurem que prenguin consciència de les idees i sentiments preconcebuts que, sovint, omplen el lloc interior personal des del qual s’afronta la situació visitada.

Durant aquests tres dies i amb les sessions que desenvolupem actualment, hem intentat connectar amb l’interior personal i grupal per fer que s’obri des d’una òptica cognitiva i racional, així com des de l’òptica emocional. Ho fem així perquè La Teoria U afirma i demostra que per buscar i generar nous canvis s’ha de fer des d’àmbits i entorns mentals que afavoreixin la creativitat.

Des de RIEDULAB els ajudem a escoltar i observar perquè facin emergir les fonts i les deus personals que contribuiran a produir noves idees i innovacions educatives per als seus programes i a desprendre’s d’esquemes mentals del passat que impedeixen pensar, sentir i fer des de la totalitat. Superarem la por de la voluntat amb coratge, la ira del cor amb compassió/empatia i el prejudici de la ment amb curiositat.

Innovacions de la Universitat de Mondragón

Fa unes quantes setmanes vaig visitar algunes facultats i seus de la Universitat de Mondragón. Aquesta universitat és una cooperativa de segon grau integrada per les cooperatives de professors que constitueixen les diverses facultats, i és una de les universitats espanyoles més influents en investigació i innovació. La universitat està integrada per quatre facultats (Politècnica Superior, Humanitats i Ciències de l’Educació, Empresarials i Ciències Gastronòmiques) en nou localitzacions diferents, ofereix 15 graus i prop de 30 màsters i supera els 5.000 estudiants entre grau i postgrau.

Els ensenyaments de grau a Mondragon Unibertsitatea es caracteritzen pel model d’aprenentatge Mendeberri, que està enfocat al desenvolupament de competències tant específiques com transversals, al plurilingüisme i al desenvolupament de valors.

Forma part del grup cooperatiu Mondragón, integrat per 261 companyies (101 cooperatives, 128 filials, 8 fundacions, 13 entitats de cobertura asseguradora i 13 de serveis internacionals) presents als cinc continents, amb més de 100 plantes de producció i oficines corporatives, més de 65.000 treballadors a Espanya, una facturació global de més 12.000 milions d’euros i una cultura de treball i col·laboració molt interessant i remarcable.

Durant l’any 2008, abans d’incorporar-me a Jesuïtes Educació, juntament amb dos altres professionals, vaig assessorar i acompanyar el Pla Estratègic de la universitat. Va ser una experiència molt intensa i vam plantejar conjuntament reptes nous, diferents i innovadors per a aquesta petita però competitiva i audaç universitat basca. I durant els vuit intensos anys de lideratge i de realització de l’Horitzó 2020 em va ser impossible tornar-los a visitar, tot i que continuàvem en contacte i anava veient com avançaven.

I, finalment, en aquesta nova etapa en què compto amb una mica més de temps, han tingut la gentilesa d’invitar-me i he pogut passar uns quants dies visitants algunes facultats i centres en un contacte, reflexió i debat intensos amb diversos membres del seu equip de govern. He visitat:

Als posts següents, explicaré i reflexionaré sobre aquesta interessant visita i els seus aprenentatges… però ja avanço que he sentit un profund orgull en constatar que les bones idees dels bons plans estratègics es poden fer realitat de manera audaç i reeixida quan les persones i la institució aposten per la innovació i el futur.

Foto de la pàgina de Facebook de la Mondragón Unibertsitatea 

Argentina i l’educació secundària: ànsia de canvi profund

A final de novembre del 2015 la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), conjuntament amb UNICEF, em va convidar a Buenos Aires per participar en una trobada per reflexionar sobre el necessari canvi en l’educació secundària.

La setmana passada, un any i mig més tard, la Fundación Santillana, juntament amb l’Organització d’Estats Iberoamericans (OEI) i el CIPPEC , em va invitar a tornar a anar a aquesta preciosa ciutat per participar en el XII Foro Latinoamericano de Educación, centrat, en aquesta edició, en la innovació i el canvi educatius.

Han estat dos dies d’un debat intens en què han participat més de mil persones presencialment, amb més de 22.000 visions en streaming de les sessions, en las quals he presentat l’experiència de canvi de l’Horitzó 2020 i la meva reflexió sobre el canvi en l’educació secundària.

Perquè aquest és el tema de fons que ha estat present en l’ambient del Fòrum: la necessitat de transformar la secundària del país. En aquest punt és on he notat un canvi important. Hi ha una ànsia de parlar de la secundària, de diagnosticar els problemes de la secundària, d’iniciar el canvi en la secundària.

Aprofitant que em trobava al país, també vaig poder participar en una  trobada organitzada per FLACSO i UNICEF amb funcionaris directius de diverses Províncies de la nació (les Províncies a Argentina tenen competències importants en educació) al voltant del mateix tema: “Polítiques educatives per transformar l’educació secundària. Estudi de casos a escala provincial”. En aquest cas, diverses Províncies posaven en comú basant-se en un estudi-investigació de FLACSO i UNICEF, experiències reeixides de transformacions en la secundària dirigides a reduir l’abandonament de sectors vulnerables de la població mitjançant la flexibilització organitzativa i la introducció de metodologies actives en algunes escoles.

En aquest esdeveniment vaig poder presentar, juntament amb la investigadora Sandra Ziegler de FLACSO (participant en la investigació sobre l’avaluació d’impacte de la NEI), les tendències més rellevants en innovació en les escoles secundàries en el món, així com l’avaluació d’impacte duta a terme el curs passat amb els alumnes de NEI del projecte HORITZÓ 2020. Totes dues reflexions van ser molt rellevant en el marc del debat del dia per continuar avançant propostes de canvi per a la secundària.

Els temes s’acceleren en educació. Hi ha un avenç important en el sector educatiu a l’Argentina pel que fa als problemes de la secundària i a la seva necessària transformació. I parlant amb integrants de la comunitat educativa i amb agents involucrats en el canvi, he percebut una clara voluntat de situar aquest tema amb més força a l’agenda pública, i una il·lusió d’impulsar experiències de canvi alhora que demanen a l’Administració Educativa de la nació canvis legislatius que permetin flexibilitzar rigideses organitzatives estructurals que impedeixen fer canvis.

Una bona combinació d’elements que, tant de bo permetin avançar. Arreu del món la secundària preocupa. I molt. I a l’Argentina, alguna cosa es mou…

(Foto: @SantillanaARG)

Autonomia i Flexibilitat, programa pilot d’innovació educativa del Ministeri d’Educación de Portugal

El 2 de maig últim vaig fer una conferència inspiradora sobre canvi educatiu davant de gairebé 600 directius d’escoles de Coïmbra (Portugal), en el marc de la presentació, per part del Ministeri d’Educació d’aquest país, del nou programa pilot d’innovació i canvi, denominat Autonomia y Flexibilitat.

El mateix Secretari d’Estat d’Educació, Joâo Costa, en un ambient expectant, va presentar els principis i elements Essentials de la proposta, que em semblen molt interessants i innovadors. També es van presentar diverses experiències innovadores avançades d’uns quants centres i al final de l’acte va tenir lloc un ampli torn de preguntes i intervencions en un entorn de consens i avanç.

Els principals problemes identificats per la comunitat educativa al llarg d’aquests dos últims anys han estat: extensió excessiva dels programes curriculars, escassa autonomia dels centres escolars públics, poca horitzontalitat i transversalitat curricular i poca diversificació de la dimensió avaluativa.

Per això, el Ministeri d’Educació, amb la participació de la comunitat educativa, s’ha plantejat, abans a posar en marxa el programa pilot, disposar dels instruments següents:

  • establir un perfil nacional comú de l’alumne després dels 12 anys d’escolaritat obligatòria. Aquest perfil considera vuit principis educatius, una visió del ciutadà del segle xxi, sis valors i dotze competències clau.
  • definir els aprenentatges bàsics dels alumnes i identificar, a partir dels documents curriculars, tots els coneixements i competències que l’alumne ha d’adquirir i desenvolupar cada any d’escolaritat.
  • proposar un model de flexibilització pedagògica per aconseguir la integració del perfil de l’alumne i els aprenentatges bàsics mitjançant la transdisciplinarietat i l’exploració de les àrees temàtiques i dels projectes.

Amb aquests instruments innovadors com a marc, neix el programa pilot d’innovació i canvi educatiu anomenat Autonomia i Flexibilitat que se centra en:

  • dotar les escoles que participen d’una autonomia efectiva per decidir fins al 25% de la càrrega horària setmanal de l’alumne per cada curs acadèmic
  • amb aquesta autònoma, posar en marxa una flexibilitat curricular real com a instrument per explorar formes pedagògiques diferents (treball per projectes de naturalesa interdisciplinari), una organització de temps i d’espais diferents i una estructuració alternativa dels docents en equips integrats

Tot això per arribar a aconseguir que els alumnes siguin més protagonistes dels seus aprenentatges, que aquest aprenentatge sigui més significatiu i que se centri en els anomenats aprenentatges bàsics i que el desenvolupament del treball experimental i les competències (amb èmfasi especial en la comunicació i participació) estigui  més present en el procés educatiu.

De les 811 agrupacions escolars de gestió del país (les agrupacions escolars són una manera interessant de relacionar les escoles entre si i de crear xarxa), 197 tenen intenció de participar el curs vinent en aquest interessant programa d’innovació i de canvi.

El món educatiu es mou, d’això, no n’hi ha dubte. I encara que els canvis hagin de venir de sota i s’hagin de fer amb la participació efectiva de la comunitat educativa, li pertoca a l’administració educativa crear les condicions i els marcs generals que facilitin, impulsin i animin aquest canvi. I aquesta iniciativa del Ministeri d’Educació de Portugal és molt bona en aquest sentit.

Visita a la Facultat d’Humanitats i Ciències de l’Educació de la Universitat de Mondragón

Després de la visita al Basc Culinary Center, a Donosti, vaig anar a Escoriaza per reunir-me amb la degana i l’equip directiu de la facultat. Actualment, la facultat, mitjançant un aprenentatge basat en competències i en diverses metodologies (simulació de situacions reals en totes les assignatures, aprenentatge basat en projectes, en resolució de problemes, en casos…), ofereix en modalitat presencial i en línia, els graus següents:

I els màsters següents:

L’origen de la facultat es remunta a l’any 1976, quan es crea com a escola de magisteri. El 1981 es transforma en cooperativa i el 1997 s’incorpora a la Universitat de Mondragón. L’euskaldinització de l’educació al País Basc i el cooperativisme són els seus eixos de treball més importants.

Actualment estan definint la seva missió en el marc de buscar un model propi d’innovació pedagògica per poder-lo transferir a les escoles del seu entorn, amb les quals mantenen una relació important des de fa anys.

Fan docència, investigació i transferència, i focalitzen els seus esforços en quatre àmbits: educació inclusiva, societats multiculturals i plurilingües, interculturalitat i impuls a la innovació educativa.

Aquesta facultat i tota la seva interessant activitat són bastant desconegudes fora del seu entorn més directe, i estic convençut que ofereixen una opció docent i d’investigació molt interessant vinculada a les necessitats dels seu país.