Aprenentatges de la pandèmia

– Xavier Aragay –

Tot el que estem vivint en aquesta pandèmia, d’una manera o una altra, ha passat abans, en altres pandèmies. Per això és interessant mirar enrere i veure com va canviar el món després d’altres períodes per saber quins seran els aprenentatges d’aquesta pandèmia.

Per a això descobrirem la figura de Nicholas Christakis, un gran desconegut per a moltes persones relacionades amb el món de l’educació. Nascut el 1962, és un sociòleg i metge nord-americà conegut per la seva recerca sobre xarxes socials i sobre els determinants socioeconòmics, biosocials i evolutius del comportament, la salut i la longevitat. És professor a la Universitat de Yale, i dirigeix el Laboratori Human Nature Lab.

Si el porto al blog és per la publicació del seu últim llibre Apollo’s Arrow. The Profound and Enduring Impact of Coronavirus on the Way We Live i les reflexions que ens hi ofereix (1).

“Les plagues no són noves per a la nostra espècie, simplement són noves per a nosaltres”

Segons Christakis, el que passa és que vivim en un moment en què hi ha un esdeveniment que es dona una vegada cada cent anys. Ens falta perspectiva, i és important no perdre-la.

“Els virus no són només un fenomen biològic, són un fenomen social”

Una de les lliçons fonamentals que ens han deixat les pandèmies al llarg de la història és que es tracta d’una experiència humana essencial que passa rarament, però que demana maduresa per afrontar-la.

Hi ha alguns patrons que es repeteixen en totes, com:

  • Culpar altres del que ens passa.
  • La negació, les mentides o les supersticions i la desinformació.
  • El dolor per la pèrdua de familiars i amics.
  • La desubicació per la pèrdua del sosteniment, de l’estil de vida que teníem.
  • La disminució de les interaccions socials perquè passem més temps a casa.
  • La crisi existencial, amb una renovada recerca de el sentit de la vida i el seu significat.

Com serà el període postpandèmic?

Segons Christakis, quan aconseguim la immunitat de grup, encara que el virus encara serà amb nosaltres, tindrà menys poder. Després vindrà un període intermedi, cap a l’any 2022, en què l’impacte biològic de la pandèmia quedarà enrere, però encara haurem de lluitar amb el seu impacte econòmic, psicològic i social. I, cap a l’any 2024, entrarem de ple en el període de la pospandemia.

“Si mires el que ha passat en els últims 2.000 anys, quan les pandèmies acaben hi ha una festa. És probable que vegem alguna cosa similar al segle XXI”. De fet, normalment, quan acaben les pandèmies, sempre ve un període de gran interacció social. Els ja famosos bojos anys 20 del segle passat, amb un important desenvolupament econòmic, tecnològic, artístic i social, van venir després de la pandèmia que es va denominar grip espanyola.

I, moltes vegades, quan s’acaba la pandèmia, no es consoliden els aprenentatges de el període pandèmic, i se’n surt de manera desordenada i a batzegades… Davant d’això, són moltes, les preguntes que ens ronden pel cap: ¿Ens passarà el mateix aquest cop? Quins són els aprenentatges de la pandèmia? Què passarà en l’àmbit educatiu? Podem anticipar una sortida transformadora en la nostra institució educativa? ¿Volem ser només espectadors o liderar aquest canvi?

En el pròxim article et descobreixo quines són les noves estratègies per al futur de l’educació.

Mentrestant pots llegir o repassar els articles anteriors AQUÍ.

(1) Christakis, Nicholas A. Apollo’s Arrow. The Profound and Enduring Impact of Coronavirus on the Way We Live [‘La Fletxa d’Apol·lo: l’impacte profund i durador del coronavirus en la manera en què vivim’].