Participar en el Bett de Sao Paulo, una experiència intensa amb mirada al futur

El Bett de Brasil és una gran fira d’educació, tecnologia i serveis, amb unes dimensions mols grans, acordes amb el país on s’ubica. Gairebé 400 expositors, 4 fòrums de reflexió i de debat principals i 8 més de distribuïts dins del recinte on es fan conferències i es presenten moltes experiències d’innovació de la mà de més de 200 conferenciants, la majoria docents.

Molt diàleg, moltes trobades, moltes presentacions per a un públic format per directius i directives d’institucions educatives i docents de tots els nivells, àvids de noves oportunitats d’informació i formació sobre les propostes de serveis, metodologies i materials que ofereixen les empreses que hi són presents. Aquest any s’esperava arribar als 50.000 visitants/participants.

Totes les necessitats de continguts, infraestructures i serveis de les escoles són a la fira, i es presenten de manera molt vistosa, activa i atractiva. Per descomptat que les editorials i els sistemes i mètodes educatius tenen una gran presència i se centren principalment en el bilingüisme i l’aprenentatge de l’anglès, l’enfocament STEAM, les matemàtiques, la lectura, l’escriptura, les ciències naturals… Però també els espais maker, la tecnologia, el mobiliari, la seguretat, els menjadors escolars, les sortides a la naturalesa, els intercanvis internacionals, la gestió escolar, la comunicació… Crec que pràcticament cap necessitat de continguts o de serveis en queda exclosa.

Vull assenyalar la meva impressió positiva en trobar una gran presència de l’educació de les emocions de l’alumnat, amb multitud de propostes de materials integrats en el currículum, així com alguna proposta de mindfulness també amb activitats i materials de treball per a totes les edats.

I també, com no podia ser altrament, l’emergència de la Intel·ligència Artificial (IA) en moltes de les propostes de materials i serveis. La IA va estenent la seva presència gairebé a tots els àmbits i progressivament s’integra en el procés d’ensenyar i aprendre dels centres educatius. I això, en opinió meva, és una gran oportunitat, però, com ja sabem, no està exempt de perills.

D’altra banda, potser la meva sorpresa més important està vinculada amb l’ús de les paraules i conceptes molt grandiloqüents (somni educatiu, transformar persones, transformar el món, innovar a fons) en gairebé tots els estands de les empreses de continguts i serveis. Grans paraules que habitualment no es vinculen específicament al servei, el contingut o la proposta, i que estan més a prop del màrqueting o de la moda que d’una realitat factible.

I més enllà de com és d’interessant i positiva una trobada com la que he viscut, pel que significa de poder conèixer les novetats, els productes, els serveis, les reflexions i les experiències, no deixo de tenir una preocupació de fons que vaig expressar clarament a la conferència que vaig impartir al fòrum de gestors (directius i directives): ¿Únicament comprant continguts, sistemes i serveis construïm l’educació i l’escola del segle xxi? ¿Donant entrada de forma desordenada a la IA, ja continguda en molts productes, enfortim de manera coherent el nostre projecte educatiu?

Davant de tant frenesí de compra, em preocupa que amb la mirada activista i inercial de curt termini que de vegades tenim, no estiguem avançant cap a una escola “Frankenstein” que va sumant productes, continguts i sistemes sense replantejar-se a fons el procés d’ensenyar i d’aprendre que hem heretat i que, des del meu punt de vista, és el que hem de transformar.

Ho vaig explicar a la conferència davant d’un centenar de líders i gestors: el canvi tot just ha començat i pot prendre molts camins i molt diferents. És hora d’aturar-se a reflexionar per tenir perspectiva d’on venim i, sobretot, de cap a on volem anar. És el moment d’enfortir el projecte educatiu del centre, d’establir un perfil consensuat de sortida de l’alumnat, de replantejar el model educatiu.

El dia a dia o les mil excuses o dificultats que tenim o podem explicar no ens ha d’impedir dedicar una mica de temps ara a anticipar el futur que volem per a la nostra institució, per a l’educació. No hem d’educar pel que va passar… No és suficient educar pel que està passant… Hem d’educar persones pel que encara no ha passat… Aquest és el repte. ¿Vols que t’ajudem?